Conferència "Papers, pedres i memòries: el patrimoni" a la Biblioteca Torras i Bages

El dilluns 8 de novembre participaré en el cicle "Patrimonis de paper" organitzat per l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, la Biblioteca Torras i Bages i Vinseum. La conferència portarà per títol "Papers, pedres i memòries: el patrimoni". Tindrà lloc a la Biblioteca Torras i Bages, a les 18:30 h.

Activitat gratuïta. 

Cal inscripció a 

https://entrades.vinseum.cat/muslinkIII/venda/index.jsp?lang=1&nom_cache=MUSEU&property=MUSEU&codiActiv=157&codiCicle

La col·lecció d'objectes de la Policia Local de Vilafranca

En uns espais de la prefectura de la Policia Local de Vilafranca, al Pati del Gall, hi ha guardats bona part de la història del cos policial de la nostra ciutat. Des de fa gairebé dues dècades, l'agent Alberto Martín Iglesias, es dedica a recollir, conservar i inventariar tot allò que té a veure amb la història de la policia vilafranquina. Amb més de 1.200 objectes, roman a l'espera que algun dia aquest tresor de la història de Vilafranca pugui veure la llum amb un museu propi. Aquí teniu un petit tastet de la col·lecció d'objectes:

El reportatge forma part del programa en Veu Pròpia, de Núria Repiso, per encàrrec de Penedès Televisió. Un agraïment a la Núria i a Penedès TV per fer-se ressò de la col·lecció d'objectes, del servei històric de la Policia Local de Vilafranca i de la nostra participació en el congrés internacional de la policia en l'època contemporània.

Si algú conserva objectes que poden afegir-se a la col·lecció, poden posar-se en contacte amb la Policia Local de Vilafranca al número de telèfon 93.892.38.38 o bé personar-se a la prefectura de la Policia Local al carrer del Pati del Gall.

Vilafranca del Penedès protagonista d’un fals documental a Aragón Televisión

Captura de l'anunci que al llarg d'aquesta
darrera setmana s'ha vist a Aragón TV

Ahir dilluns, 23 d’abril, dia festiu a Aragó, la cadena de televisió autonòmica va emetre un fals documental en prime time on s’explicava que bona part de l’obra de Francisco de Goya estava realitzada per un dels seus cunyats, fra Manuel Bayeu Subías, també pintor. En el documental titulat “Desmontando a Goya” s’explicava que Bayeu havia nascut accidentalment a Vilafranca el 1740 per les necessitats de la seva mare per gaudir d’un millor clima prop de la platja. Prova d’aquesta realitat és l’existència d’un autoretrat de Manuel Bayeu a les col·leccions de Vinseum. A la televisió es va poder veure un dels conservadors del museu mostrant el quadre. La fitxa del quadre en qüestió: 

http://museusenlinia.gencat.cat/eMP/eMuseumPlus?service=ExternalInterface&module=collection&objectId=1178305&viewType=detailView

El fals documental conté les aparicions de diverses personalitats que parlen del tema com el professor d’història de la Universitat de Saragossa i escriptor José Luis Corral, l’actriu Luisa Gavasa, el catedràtic emèrit d’història de l’art Gonzalo Borrás i la periodista Pilar Rahola, entre d’altres. La història que s'explicava era la impossibilitat de Goya de pintar tants quadres i la necessitat d'algú per pintar tants quadres, que Bayeu no signava i que ho feia l'artista de Fuendetodos, molt més donat a la vanitat que el seu cunyat Manuel. Ells dos havien arribat a un acord per fer-ho així, fins que van entrar en desavinences a l'hora de pintar "La maja desnuda".  

Al llarg del documental van emprar diverses imatges de recursos de Vilafranca, dels carrers i places més cèntrics, com la plaça de la Vila, la rambla de Sant Francesc o el carrer Consellers. Aquestes imatges van ser enregistrades el dilluns 19 de març –un vehicle del canal de televisió va estar aparcat durant gairebé tot el matí a la plaça de la Vila, com molts vilafranquins vem poder veure. També van ser preguntades algunes persones de Vilafranca, al peu del monument de Milà i Fontanals en direcció a la font dels Alls, sobre si l’obra del “vilafranquí” fra Manuel Bayeu havia de retornar a Catalunya, lloc d’origen del seu naixement. 

Al final de la ficció els mateixos protagonistes van descobrir que bona part del què s’havia vist i explicat fins el moment corresponia a una broma. Fins i tot, van modificar la biografia del mateix Bayeu a la Wikipèdia dient que havia nascut a Vilafranca.

"El canó granífug, un giny d'artilleria agrícola", article a la revista Eix del MNACTEC

Aquest mes de maig ha sortit publicada la revista "Eix. Cultura industrial, tècnica i científica" editada pel Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) i el seu sistema territorial de museus. En aquest número tercer trobareu un article meu titulat "El canó granífug, un giny d'artilleria agrícola" a la secció L'enginy.

Voldria donar les gràcies a la coordinació i al consell de redacció de la revista la invitació a participar en aquest projecte de divulgació històrica i científica. 

Vilafranquins il·lustres: Mn. Lluís Via Boada (1910-1991)

Mn. Lluís Via Boada va néixer a Vilafranca el 23 d'octubre de 1910, avui fa 105 anys. Encara que fou prevere, la seva faceta més coneguda va ser la de geòleg. Com a tal, va començar el 1929 assistint a les classes d'història natural del Seminari de Barcelona, sent nomenat ajudant del Museu Geològic de la institució religiosa. Igualment, va col·laborar durant quatre anys amb el Museum Royal d’Histoire Naturelle de Bèlgica, fet pel qual va recollir la majoria dels fòssils que es trobaven a l’antiga secció de geologia del Museu de Vilafranca, ara anomenat Vinseum. El seu currículum internacional es complementa amb l’assistència l’any 1937, en plena Guerra Civil espanyola, a les classes de geologia de la Universitat d’Angers.

Va obtenir la llicenciatura de Ciències Naturals alhora que exercia de director de la secció d’arqueologia del Museu de Vilafranca que abans hem esmentat. També va ser nomenat membre numerari de la Institució Catalana d’Història Natural i de la Institució Bosch Cardellach de Sabadell. El 1951 va ser nomenat catedràtic de Ciències al Seminari de Barcelona, i a la Universitat de Barcelona feu d’ajudant de classes de pràctiques de Paleontologia i Geologia Històrica a la Facultat de Ciències i que s’amplià a les de Paleontologia, Geologia Història i Geologia Natural a la UB fins el 1960. A partir d’aquesta data va ser nomenat professor de Paleontologia, Estratigrafia i Geologia Històrica de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. El 1963 va ser nomenat director del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. En aquest museu va fundar la Secció de Bioestratigrafia del patronat Alfonso el Sabio.

Set anys més tard, el 1970, es nomenà investigador científic del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i que un any després fou professor d’investigacions adscrit a l’organisme central d’aquesta institució. Aquesta Secció de Bioestratigrafia es trasllada a l’Institut Jaume Almera i se’l nomenà cap de l’equip d’investigacions estudiant la bioestratigrafia d l’eocé a Espanya. En el món geològic-teològic va ser nomenat professor agregat de la Secció de sant Pacià impartint l’assignatura Qüestions biològiques a la Facultat de Teologia de Catalunya, és a dir, el Seminari de Barcelona.

Va ser soci numerari de la Real Sociedad Española de Historia Natural, adjunt de la Secció de Paleontologia de l’Institut Lucas Mellada, soci de la Societé Geologique de França, vice-president del Groupe Europeen de Recherche sur l’Evolutions des Malacostracés. El 1987 va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

El 1959 va rebre el Premi Nacional de Ciències Alonso de Herrrera del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i el 1961 se li va atorgar el premi extraordinari de doctorat per la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona.

Va morir a Barcelona el 14 de novembre de 1991.

Nova publicació de museos.es número 8-9

La Subdirecció General de Museus Estatals presenta el número doble 9-10 de la revista museos.es. La publicació, que compta ja amb deu anys de trajectòria i s'ha convertit en un referent de la museologia espanyola, dedica aquesta edició als museus, l'ètica i la responsabilitat social. Són 10 anys en què la nostra societat ha experimentat canvis i als quals el món dels museus no ha estat aliè.

En el dossier monogràfic, diversos especialistes analitzen els museus i l'ètica des de múltiples enfocaments i perspectives: tot un repte el mostrar, a través d'aquestes pàgines, temes com la legitimació intel·lectual dels museus, el seu paper davant la globalització i la mercantilització de la cultura o la necessària comunicació entre societats i la necessitat d'avançar cap a un museu inclusiu i accessible, el veritable museu de tots. Aquesta necessària accessibilitat queda també palesa en la visió aportada a la secció "Des de l'altre costat".

La secció de "Varia" inclou en aquesta ocasió articles diversos, des d'un estudi dels primers directors generals de Belles Arts, que actualment celebra el seu centenari, fins a una aproximació a estudis de cas com el del Museu del Patrimoni Municipal de Màlaga o el pla museològic de la Sala Història del Museu Nacional de Costa Rica.

museos.es també es fa ressò de les darreres novetats que han esdevingut en el panorama museístic espanyol. Exemple d'això és la reobertura del Museu Arqueològic Nacional o l'exposició organitzada sobre els béns culturals recuperats de la fragata La nostra Senyora de les Mercès.

A la secció de "Evocació del Museu" hem l'oportunitat d'aproximar-nos un veritable referent de la gestió de museus a Espanya: Tomás Llorens.

Tanca la publicació, documents de treball de gran interès com el recentment presentat pla Museus + Socials o el programa de Museus Municipals al Museu Arqueològic d'Alacant, notícies breus sobre congressos i seminaris i recensions bibliogràfiques.

https://sede.educacion.gob.es/publiventa/detalle.action?cod=20155C

El Rijksmuseum d’Amsterdam, Holanda ha resultat el guanyador de la present edició. Vinseum estava nominat

Dijous 14 i divendres 15 de maig, a la Mitchell Library de Glasgow es van dur a terme les presentacions públiques davant del jurat per part de tots els museus nominats.

En el cas de de VINSEUM, la presentació va tenir lloc dimecres 14 a mig matí. El director tècnic de VINSEUM, Sr. Xavier Fornos va ser l’encarregat de defensar el projecte del museu i de respondre a les diferents preguntes del jurat. La nominació al EMYA 2015 ha estat per a VINSEUM una molt bona ocasió per donar a conèixer el seu projecte més enllà del territori espanyol i per difondre les cultures del vi a Catalunya a nivell europeu. També ha estat una oportunitat per establir contactes amb grans professionals dels museus.

Predominaven els museus de ciència i també els memorials de guerra. S’han vist contrastos degut a les diferències d’escales, des dels 375 milions d’€ de la reforma del Rijksmuseum al Faust Vrančić Memorial Centre, un centre d’interpretació d’un inventor del renaixement d’una illa croata amb només dues persones en plantilla.

També s’han pogut veure grans arquitectes i grans dissenys en projectes de països nòrdics i anglosaxons. I s’han conegut projectes socials de museus que treballen amb les comunitats. Com a punt en comú es pot destacar que entre tanta diversitat els museus reivindiquen el seu paper clau en el desenvolupament econòmic i en el sentiment de pertinença de la comunitat que els acull.

Predominaven els museus de ciència i també els memorials de guerra. S’han vist contrastos degut a les diferències d’escales, des dels 375 milions d’€ de la reforma del Rijksmuseum al Faust Vrančić Memorial Centre, un centre d’interpretació d’un inventor del renaixement d’una illa croata amb només dues persones en plantilla.

També s’han pogut veure grans arquitectes i grans dissenys en projectes de països nòrdics i anglosaxons. I s’han conegut projectes socials de museus que treballen amb les comunitats. Com a punt en comú es pot destacar que entre tanta diversitat els museus reivindiquen el seu paper clau en el desenvolupament econòmic i en el sentiment de pertinença de la comunitat que els acull.

El jurat va visitar el museu durant el mes de juliol de 2014 per fer una visita guiada privada i poder valorar de primera mà la proposta de VINSEUM.

Vinseum exposa durant dos cap de setmana algunes de les donacions dels darrers 10 anys

Foto: (c) Vinseum

Dins del cicle "El revers del Museu", Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, exposa durant els caps de setmana del 20 al 22 i del 27 al 29 de març algunes de les peces que al llarg dels 10 darrers anys s'han incorporat al fons museític del museu. A l'exposició es podrà trobar a un dels tècnics de Vinseum (conservador, restauradora, documentalista) que estaran a la capella de Sant Pelegrí per a informar de les peces i de les donacions. 

Els horaris són: 

Divendres 20 i 27 de març de 16 a 19h. 

Dissabtes 21 i 28 de març de 10 a 14h i de 16 a 19h. 

Diumenges 22 i 29 de març de 10 a 14h 

Accés lliure 

S'ha inaugurat el Centre d'Interpretació de l'Última Defensa de Barcelona

El passat diumenge 18 de gener, a la una del migdia, es va inaugurar a les antigues escoles de El Pago, a Subirats, el Centre d'Interpretació de l'Última Defensa de Barcelona. Aquest espai és un equipament que serveix per explicar els fets ocorreguts els dies 22 i 23 de gener de 1939, quan els soldats republicans van construir fortificacions a banda i banda de la carretera N340, des de El Pago fins l'Ordal, amb l'objectiu d'alentir el màxim possible l'avenç de les tropes franquistes cap a la ciutat de Barcelona.

La posta en marxa d’aquest equipament cultural ha sigut possible a través de l’Ajuntament de Subirats que s’ha fet càrrec de la seva museïtzació i el Centre d’Estudis de Subirats, presidit per Josep Mata, que ha elaborat i dirigit el projecte, un nou espai per Subirats on es vol ubicar una petita biblioteca temàtica de la Guerra Civil, a més, d’adaptar el Centre d’Interpretació per la realització de diversos actes, com poden ésser: presentacions de llibres, conferencies, o visites escolars. La visita a l’interior del Centre d’Interpretació de l’Última Defensa de Barcelona es podrà fer amb reserva prèvia trucant al telèfon del Patronat de Turisme de Subirats i cada 3r diumenge de mes, coincidint amb la visita guiada Última Defensa de Barcelona, itinerari cultural i paisatgístic que transcorre per les muntanyes d’Ordal, on es reviuen les darreres hores de la fi de la Guerra Civil a Subirats. Cal esmentar també, que el CIUDEB esta dins de la Ruta del Front dels tres itineraris de la Guerra Civil al Penedès. 

L’altra noticia a destacar de les jornades d’enguany, és el darrer descobriment, que es va dur a terme a principis del 2014, de tres fosses a la Serra de Riés, on part dels membres del CESUB i altres persones, varen trobar restes òssies humanes que corresponen a cinc soldats republicans. La Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament ha decidit crear un grup de treball per investigar el contingut de les fosses, amb aquesta ajuda es podrà fer la prospecció, les excavacions corresponents i dignificar-ne l’espai. Així mateix aquest grup intentarà trobar altres fosses, l’existència de les quals estan documentades pels estudis efectuats i les comunicacions de testimonis orals. Aquesta serà la primera campanya de prospecció, localització i anàlisi de restes humanes de la Guerra Civil planificada a Catalunya i duta a terme per la Generalitat de Catalunya.

VINSEUM guanya el Premi AMC de Museologia

El Jurat dels Premis de Museologia – cinquena edició va concedir el Premi AMC de Museologia – cinquena edició, en la modalitat de Projectes de creació o reforma integral de a VINSEUM- Museu de les Cultures del Vi de Catalunya

El Premi, de caràcter honorífic, està dotat amb una litografia creada expressament per a aquest guardó per l’artista català Josep Guinovart i una placa de reconeixement del projecte.

Els altres guardonats van ser:

El lliurament dels premis es va dur a terme dijous 27 de març de 2014, a les set del vespre, a Museu del Disseny de Barcelona – DHUB.

El Jurat va valorar ben especialment el fet de ser: un projecte que, en aquesta primera fase, ha abastat la transformació arquitectònica del Palau dels Reis d’Aragó, la millora de nous espais i serveis, i un nova conceptualització del discurs expositiu que té per a objectiu posar de manifest la transcendència social, històrica, científica, natural i cultural de la tradició vitivinícola. Una reforma integral que ha implicat un canvi de model institucional i de gestió, amb la voluntat d’integrar a tots els sector implicats en la producció vitivinícola i amb una clara vocació d’esdevenir un museu de referència per l’estudi i difusió de la cultura del vi a Catalunya.

• En la modalitat A Trajectòries professionals, n'Eusebi Casanelles i Rahola i en Pere Freixes i Camps.

• En la modalitat B Experiències, exposicions i activitats, el projecte Viquipèdia, col·leccions en línia, de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, i l'exposició "El Museu explora. Obres d'art a examen" del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nota de premsa de Vinseum

Petita mostra d'obsidianes al Vinseum

Fins el 12 de gener de 2014, al vestíbul d'accés a l'auditori de Vinseum, es pot veure l'exposició "Coincidències Insòlites.Vidres negres del Neolític. D’on vénen?", organitzat pel Museu d'Història de Sabadell, el Museu de Gavà, Vinseum, la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i el CSIC-Institució Milà i Fontanals de Barcelona.

Museus en xarxa, coincidències insòlites és una activitat de la Xarxa de Museus Locals. Els museus participants posen en diàleg peces dels seus fons que impliquen una relació simbòlica, estètica o conceptual. A Vidres negres del Neolític. D’on vénen? es reflexiona sobre l’obsidiana, un vidre natural, brillant, de color negre, gris o verd fosc, d’origen volcànic. En el neolític, fa més de 6.000 anys, va ser molt valorat i a bona part de la Mediterrània es feia servir per fabricar eines de tall. Les úniques peces d’aquest tipus que es coneixen a tota la Península Ibèrica es troben a Catalunya, són custodiades per tres museus: el Museu d’Història de Sabadell; el Museu de Gavà i VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Un equip interdisciplinari d’arqueòlegs, geòlegs i tècnics de museus les ha estudiades i ha determinat qüestions com ara la font d’origen de la matèria primera, la forma com es van modificar o les feines per a les quals van ser usades.

L'obertura de Vinseum

Entre dissabte i diumenge, gairebé 1.500 persones han passat per les les portes obertes de Vinseum – Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Llargues cues s'han pogut veure a les plaçes de Jaume I i de Santa Maria. Diumenge al matí, fins i tot, va arribar fins a la porta de la rectoria, al carrer de Santa Maria. Un gran èxit. Forans i vilafranquins visitaven el renovat museu. Crec que el major èxit ha estat la presència de vilafranquins i vilafranquines. Si! Alguns d'ells, feia més de 30 anys que no entraven al Palau Reial -quan anaven amb l'escola- d'altres, ho feien per primera vegada. Algú, feia uns dies, hem preguntava: Vilafranca sabrà valorar el nou museu? La resposta ha estat sí. Aquest cap de setmana ho hem pogut comprovar.

Del Vinseum cal destacar tres coses. La primera, la reforma arquitectònica que ha patit l'edifici, una restauració a fons, excel·lent, que ens servirà per continuar tenint Palau Reial per 800 anys més. No sempre en la intervenció en patrimoni arquitectònic deixa bons resultats; aquí els hem tingut. En segon lloc, el propi museu, és a dir, la museografia de l'exposició permanent, el magnífic auditori, una botiga “de museu” i la taverna esplendorosa. Tot plegat fa molt de goig. En tercer lloc, voldria destacar la gran tascar que el personal del museu ha realitzat durant tot el procés.

A l'any 1999 es va analitzar l'estat del museu en aquell moment i es van començar a inventariar les coleccions. Fa 13 anys va iniciar-se l'aventura tenint diferents estacions en aquest recorregut: la reforma de la capella de Sant Pelegrí, l'exposició El Tast a Cal Pa i Figues, ara el Palau Reial, i el que manca encara. El tren de Vinseum fa camí i el topall del final de la via encara no es veu.

Cal reconèixer el paper jugat des dels inicis del museu per l'Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. Però més important ha estat les aportacions procedents del Ministeri de Foment i del Ministeri de Cultura. El primer ha aportat 2.367.000 € i el segon 1.000.000 €. Sense aquestes quantitats aportades pel Govern socialista a la Moncloa, el museu possiblement no el tindríem encara obert. El 2006, el conseller, aleshores socialista, Ferran Mascarell, va signar un conveni per la implicació i aportació del Departament de Cultura de la Generalitat al Vinseum. En sis mesos poca cosa va fer, perquè el 2007 a les eleccions al Parlament, el Govern d'Entesa -també dit tripartit- va atorgar la conselleria de Cultura a ERC i, el seu conseller Joan Manuel Tresserras, en quatre anys no va aportar res. I en dos anys de Govern de CIU i, amb el Ferran Mascarell -ara convergent- com a conseller, tampoc res de res.

El Vinseum però ha de ser quelcom més que un museu. Ha de ser un element que provoqui sinèrgies entre el comerç, la restauració, els cellers de la comarca -i els de més enllà. Hom haurà de fer un pensament i apostar per l'obertura dels seus establiments el diumenge -dinar aquest dia a Vilafranca es fa complicat. També els cellers s'han de prendre amb seriositat el seu paper en el camp de l'enoturisme. El museu i els cellers es necessiten, es complementen.

Enhorabona i a continuar endavant.

El retaule de Sant Jordi de l'església de Sant Francesc de Vilafranca a l'exposició temporal del MNAC Catalunya 1400

Aquesta és la primera gran exposició sobre un dels cicles més creatius de la història de l’art català, situat al voltant del segle xv. Coincideix amb l’etapa de l’art europeu coneguda com el «gòtic internacional», fruit d’un intercanvi i una convergència de tradicions diverses i que s’identifica amb un mecenatge aristocràtic o cortesà, d’esperit retrospectiu i de tendència esteticista.

A partir de grans obres mestres dels artistes catalans més rellevants de tots els temps, com ara Lluís Borrassà, Rafael Destorrents, Pere Joan o Bernat Martorell, l’exposició, entre altres temes, mostra la renovació de la miniatura; presenta el retaule com a expressió distintiva de la pintura catalana; deixa constància de la importància de l’arribada d’artistes europeus a Catalunya amb el consegüent afrancesament de la cultura catalana, i fa un panorama de la pluralitat de centres de creació artística.

Catalunya 1400. El Gòtic Internacional reuneix les quatre taules amb escenes narratives del Retaule de sant Jordi de Bernat Martorell, avui al Louvre, segurament procedent de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, així com altres retaules complets de Lluís Borrassà -en retaule de l'església de Sant Francesc de Vilafranca-, Joan Mates, el mateix Martorell o Jaume Ferrer.

També s’exposaran els dos principals monuments de la miniatura gòtica catalana, un tipus d’obres que molt rarament és accessible al gran públic: el cèlebre Missal de santa Eulàlia de Rafael Destorrents –que des de fa molts anys no havia sortit de la catedral de Barcelona– i el Saltiri i llibre d’Hores de Bernat Martorell, conservat a l’Arxiu Històric dela Ciutat de Barcelona.

L’exposició inclou alhora una mostra molt selectiva d’escultura, objectes d’orfebreria i brodats, entre els quals destaca el frontal i una de les dalmàtiques del tern de sant Jordi, de la capella de Sant Jordi del Palau Generalitat.

Cal destacar que es presenten alguns dels descobriments que els conservadors d’art gòtic del MNAC han fet recentment, tot prolongant aquesta línia d’investigació i reinterpretació que culmina un important cicle de recerca d’un dels moments més creatius de l’art català

Turisme accessible a Catalunya

Catalunya disposa de 23 destinacions turístiques seleccionades pels seus alts nivells d'accessibilitat que permeten oferir al turista discapacitat tota una sèrie de serveis adaptats a les necessitats específiques d'aquest col·lectiu: allotjament, restauració, museus, activitats complementàries, platges, etc. Enguany s'han incorporat tres noves destinacions: Terra Alta i Reserva Natural de Sebes; Tarragona - Patrimoni de la Humanitat; Parcs Naturals del Montseny i de Sant Llorenç del Munt. En els darrers quatre anys, a més, Catalunya ha passat de 600 recursos turístics adaptats a més de 1.100, alguns dels quals són únics a Espanya.

S'estima que a Europa existeixen 120 milions de turistes potencials amb algun tipus de discapacitat, mobilitat reduïda o necessitats especials, incloent els seus acompanyants. A més, aquests turistes acostumen a contractar paquets i a realitzar una despesa superior a la mitjana

.

Projecte "Turisme accessible - Turisme per a Tothom" 

Memòria d'actuacions del darrer any, amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat l'1 de desembre.

Participants: El nombre de participants durant el 2011 ha crescut el 30%, arribant a més d'un miler (1.018). 

Destinacions: En quatre anys s'ha passat de 16 destinacions accessibles a 23, amb les tres noves incorporacions de 2011. 

Turisme actiu: Catalunya s'ha posicionat com una de les destinacions turístiques de l'Estat espanyol amb més quantitat i diversitat d'activitats esportives i d'oci accessibles.

• Més de 150 km de vies verdes i senders accessibles.
• A Catalunya operen els dos únics globus aerostàtics adaptats per a les persones amb mobilitat reduïda.
• L'estació d'esquí de La Molina és pionera en obrir les instal·lacions a persones amb discapacitats.
• El Club Nàutic de l'Escala és un referent de la vela accessible a tot Catalunya i la resta de l'Estat.

Turisme cultural: S'han dut a terme accions als museus i monuments de Catalunya per millorar l'accessibilitat per a persones amb discapacitat sensorial.

• El MNAC és el primer museu de l'Estat amb Signo-guies en tres llengües de signes.
• La Pedrera és un dels museus més accessibles per a cecs i deficients visuals de tot Catalunya i de la resta de l'Estat.
• Besalú és la primera destinació de l'Estat espanyol a disposar de 15 signo guies.
• Carpe Guiem primera empresa de serveis turístics especialitzada en visites guiades a Catalunya adaptades a persones amb discapacitat.
• 400 km de rutes amb àudio signo-guies "Camí de Sant Jaume per a Tothom".
• Patrimoni català reconegut per la Unesco Accessible

Promoció: Aquest any, els Premis de Promoció de l'Agència Catalana de Turisme han incorporat l'accessibilitat en una de les seves categories. L'objectiu és distingir aquella empresa, entitat pública o privada que al llarg de 2010 hagi desenvolupat a Catalunya una iniciativa innovadora, una millora destacada, un servei, un nou model de negoci, un producte turístic, una adequació d'instal·lacions, una oferta d'oci, cultura o esport, etc. perquè en puguin gaudir les persones amb discapacitat física o sensorial. El guanyador ha estat el Consell Comarcal de la Terra Alta i el seu tram accessible de les Vies Verdes, l'únic de l'Estat adaptat per a persones amb deficiència visual. 

(nota de premsa Generalitat de Catalunya)

El 24 i 25 de setembre portes obertes pels sadurninecs al Centre d'Interpretació del Cava

Els matins d’aquests dos dies es podrà accedir al nou museu del cava ubicat a la Fassina de can Guineu de manera gratuïta, però s’ha de fer una reserva prèvia. 

Una vegada completada la primera fase de la museologia del Centre d’Interpretació del Cava (CIC), aquest equipament cultural i turístic s’està posant a punt per a la seva obertura al públic, que tindrà lloc el dies 8 i 9 d’octubre coincidint amb el Cavatast. Abans, però, l’equip de govern de l’Ajuntament ha decidit organitzar dues jornades de portes obertes, de caràcter gratuït, adreçades especialment a la ciutadania de Sant Sadurní, segons que van anunciar aquest dimarts en roda de premsa l’alcalde, Josep Maria Ribas, el regidor de Comerç i Turisme, Jep Bargalló, i el director del Patronat de Turisme, Joan Capellades. Les esmentades jornades seran el dissabte 24 de setembre i el diumenge 25 de setembre, de 10 del matí a 3 de la tarda. Es faran grups de 50 persones per visitar el CIC durant mitja hora i s’ha de fer una reserva prèvia a l’Oficina de Turisme, ubicada al mateix edifici de la Fassina de can Guineu. També es pot fer a través del telèfon 93 891 31 88 o de l’adreça electrònica turisme@santsadurni.cat. 

Després d’aquest cap de setmana que servirà per satisfer la curiositat dels veïns i les veïnes de Sant Sadurní i la resta de la comarca, el Centre d’Interpretació del Cava abordarà l’obertura oficial amb motiu del Cavatast. Així, els dies 8 i 9 d’octubre, de 11 a 2 del matí i de 4 a 7 de la tarda, es podrà accedir a l’equipament museístic de la Fassina pagant els preu de l’entrada que va fixar l’Ajuntament. L’entrada general té un cost de 3 €, mentre que els jubilats, els nens i nenes entre 6 i 12 anys, els grups de més de 12 persones, els estudiants i les famílies nombroses, hi podran accedir per només 2 €. Finalment, els menors de 6 anys i les escoles de la vila, així com els monitors, guies i mestres acompanyants, hi podran entrar gratuïtament. Durant aquests dos dies, igual que en el cas de les jornades de portes obertes, es faran grups de 50 visitants cada 30 minuts i, prèviament, s’ha de fer una reserva prèvia a l’Oficina de Turisme, presencialment, per telèfon o per correu electrònic. Posteriorment a la celebració del Cavatast, el Centre d’Interpretació del Cava obrirà en el mateix horari que l’Oficina de Turisme, és a dir, de dimarts a divendres, de 10 a 14 i de 16.30 a 18.30, i dissabtes i diumenges, de 10 a 14. 

Segons l’alcalde, aquests propers mesos seran una etapa de rodatge que permetrà identificar el perfil de visitant més interessat en l’oferta del CIC i planificar la promoció del nou museu una vegada estigui completada la segona fase, a partir de la primavera-estiu del 2012. Cal tenir present que el Ministeri de Cultura ha concedit una nova subvenció de 450.000 € per fer algunes adequacions finals de l’edifici de la Fassina i enllestir la museologia de la part de la baixada al Celler Gran i de la zona de la cava. 

Continguts principals del CIC 

El regidor Jep Bargalló, que va fer una visita guiada als periodistes que van assistir a la roda de premsa, va deixar clar que de moment no hi haurà una inauguració del Centre d’Interpretació del Cava, sinó únicament una obertura de l’equipament. El responsable de Comerç i Turisme també va agrair la feina feta per l’anterior equip de govern, i molt especialment per Joan Amat i Esther Parellada, perquè va ser aleshores quan es va donar cos al projecte. “A nosaltres ens correspon la posada en marxa, i el nostre objectiu és que el CIC esdevingui un pol de revitalització enoturística i comercial de Sant Sadurní”, va especificar Bargalló. 

Pel que fa estrictament als continguts, el regidor va parlar de l’atractiu de les taules interactives de caràcter temàtic, amb sis pantalles cadascuna, i amb informació sobre la Fassina de can Guineu, sobre Sant Sadurní d’Anoia com a capital mundial del cava i sobre les excel·lències d’aquest vi escumós tan genuí. Hi ha també una prova de realitat augmentada amb la fil·loxera com a protagonista, que permet observar-ne l’evolució des que és un ou fins a la seva forma alada. Una de les parts més emotives de la visita és la projecció d’un vídeo en tres dimensions dedicat al cava i als sentits. Tot seguit, i de manera sincronitzada, el visitant culmina el recorregut a la sala més espectacular, el lloc on s’ubicava antigament la fassina. Aquí hi trobarà una altra projecció dedicada a la Festa de la Fil·loxera, a més d’un espai ple dels elements més significatius d’aquesta festa (fil·loxera, gegantons, ceps, fil·loxeretes...), així com els gegants i altres materials del folklore local. És l’esclat final de joia i alegria que permet completar la visita vivint la festa que se celebra a Sant Sadurní cada 8 de setembre. 

El regidor de Comerç i Turisme va assegurar que l’objectiu de l’Ajuntament amb el CIC és que els turistes que entrin al museu i després ho aprofitin per visitar les caves, comprar als comerços del centre, dinar en els restaurants i dormir a les fondes i hotels de la vila. “Al darrera del Centre d’Interpretació del Cava hi ha un pla estratègic per situar Sant Sadurní al centre de les rutes enoturístiques del Penedès”, va puntualitzar Jep Bargalló. També va deixar clar que serà una realitat gràcies a l’esforç de moltes persones, i va esmentar especialment al personal del Patronat de Turisme. 

A preguntes dels periodistes, l’alcalde va dir que l’estudi de viabilitat del CIC es va iniciar des del mateix moment que l’Ajuntament ha contractat una empresa per fer una auditoria dels comptes municipals. “Aquestes persones també demanaran dades al Patronat de Turisme i faran aquest estudi”, va assenyalar Ribas. Tant l’alcalde com el regidor de Turisme van deixar clar que el resultat d’aquest estudi serà clau a l’hora de decidir el futur funcionament del Centre d’Interpretació del Cava, que s’haurà d’integrar en la xarxa de museus de Catalunya. Pel que fa a l’execució de la segona fase de la museologia, Ribas i Bargalló van dir que s’espera activar-la el més aviat possible. “Ara el CIC té un recorregut d’anada i tornada, però quan s’hagi completat aquesta segona fase el circuit serà circular”, va explicar Joan Capellades.

Font: Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia

Menú VINSEUM una proposta enoturística

Ja està a la venda el Menú VINSEUM, una nova proposta enoturística consistent en un pack que inclou una entrada per visitar el Museu, una copa gravada i un menú degustació especial al restaurant MerCat. El menú ha estat creat inspirat-se en l’exposició Tast de VINSEUM. El menú consisteix en un aperitiu, tres plats i unes postres. Es pot triar un vi o un cava d’entre nou referències diferents procedents dels cellers Amics d’Honor del Museu.

Menú VINSEUM es ven amb un packaging. Es tracta d’una caixa on trobareu la copa, una còpia del menú, el llistat dels vins i caves que es podran degustar al restaurant i també un carnet que, a més de ser una entrada pel VINSEUM, durant sis mesos permetrà gaudir d’avantatges a moltes altres activitats enoturístiques de la zona.

Menú VINSEUM vol ser un paquet enogastronòmic atractiu pel públic de proximitat però també pel visitant turísticque podrà arrodonir la seva visita a la ciutat de Vilafranca tot regalant-se un dinar inspirat en la cultura del vi i una visita a l’exposició permanent “Tast de VINSEUM. Què hi ha en una copa de vi?” .

Permetrà dinar o sopar al MerCat dins dels seus horaris habituals. (Dinars: de dimarts a diumenge. Sopars: de dijous a dissabte). I visitar el VINSEUM qualsevol dia de la setmana dins dels seus horaris habituals (de dimarts a dissabte de 10 a 14 i de 16 a 19h. Diumenges i festius de 10 a 14h).

La proposta té un preu de 35€ per persona.

Enllestida la primera fase del Centre d’Interpretació del Cava que s’obrirà al públic coincidint amb el Cavatast

El cap de setmana del 7 al 9 d’octubre, coincidint amb la 15a edició del Cavatast, l’Ajuntament de Sant Sadurní obrirà al públic el Centre d’Interpretació del Cava, ubicat en el cèntric edifici de la Fassina de can Guineu. L’obertura parcial d’aquest anhelat equipament cultural i turístic serà possible perquè el passat 30 de juny l’empresa Molinare SAU va completar l’execució de la primera fase de la museografia, la que correspon a la planta del carrer de l’Hospital, i durant aquest mes de juliol s’han anat introduint millores i polint alguns detalls. Després del Cavatast, el Centre d’Interpretació del Cava ja serà una oferta més que tindran a la seva disposició els visitants que s’apropin a la capital del cava amb ganes de conèixer a fons la vila i el seu producte més emblemàtic. Tot i així, quedarà encara pendent una segona fase de la museografia, la que correspon al Celler Gran i la cava, que s’abordarà quan s’obtingui la notificació d’una nova subvenció del Ministeri de Cultura, i que es confia tenir enllestida al llarg del 2012. 

Amb aquesta obertura parcial del Centre d’Interpretació del Cava, el visitant podrà fer un recorregut d’una durada que pot oscil•lar entre trenta minuts i una hora, en funció de l’interès que tingui en aprofundir en els continguts proposats. L’entrada serà per l’Oficina de Turisme de Sant Sadurní i s’haurà de pagar un preu que fixarà aquesta setmana el ple de l’Ajuntament. El conjunt de la decoració escollida està pensada pel lluïment i la contemplació dels elements arquitectònics d’aquest singular edifici. Precisament, la pròpia Fassina de can Guineu és un dels temes en els quals pot aprofundir el visitant. Els altres són: la vila de Sant Sadurní d’Anoia, ara convertida en la capital mundial del cava; la plaga de la fil•loxera i la Festa de la Fil•loxera, i el cava. A banda de textos, en les pantalles tàctils es podran visionar imatges suggerents i petits vídeos, a través d’una tecnologia sofisticada, però d’utilització simple per al visitant. Hi ha també un sorprenent element lúdic relacionat amb la fil•loxera, a banda de vídeos sobre el cava –amb l’atractiu incorporat de la tecnologia 3D– i la Festa de la Fil•loxera. Com ja es va poder veure en la jornada de portes obertes del passat 10 de juny, la visita acaba en companyia dels elements reals de la Festa de la Fil•loxera i l’esclat de joia i alegria que cada 8 de setembre acompanya aquesta celebració. 

A destacar que el dissabte 16 de juliol va tenir lloc una prova de càrrega a la Fassina de can Guineu, que era un dels compromisos que tenia l’empresa adjudicatària de la museografia del Centre d’Interpretació del Cava amb l’Ajuntament. Aquell dia, 35 persones de perfils molt diferents, a nivell d’edat, procedència i llegua, van fer un recorregut de prova pel nou equipament i la seva valoració i els seus comentaris han estat de molta utilitat per poder corregit algunes deficiències i tenir elements objectius a l’hora de preparar la campanya de difusió de la Fassina de can Guineu. També els membres del Patronat de Turisme de Sant Sadurní i els del consistori de la vila han fet aquests darrers dies una visita per veure de prop com està agafant forma el Centre d’Interpretació del Cava.

El plenari de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat que l’entrada general al nou equipament cultural i turístic serà de 3 €. La modificació de l’ordenança que regula els preus dels serveis que ofereix el Patronat de Turisme també estableix una entrada especial de 2 € per a jubilats, menors de 6 a 12 anys, grups d’un mínim de 12 persones, estudiants i famílies nombroses. Finalment, es va acordar que els menors de 0 a 5 anys, les escoles de Sant Sadurní, així com els monitors, guies i mestres acompanyants, tindran l’entrada gratuïta.

Notes de premsa de l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia

El Museu Sefardí de Toledo és fa accessible a les persones amb discapacitat visual i auditiva

El Ministerio de Cultura, a través de la Subdirección General de Museos Estatales ha incorporado a sus principales líneas estratégicas de actuación convertir los museos en espacios accesibles. En los últimos años, la política de accesibilidad de estos museos se ha actualizado con la progresiva y eficaz incorporación de recursos tecnológicos adaptados, como son las signoguías (pdas adaptadas en Lengua de Signos y subtitulado), los sistemas de bucle magnético, y otros más recientes como las audioguías con conexión a lazos personales de inducción magnética y los equipos portátiles de amplificación auditiva.

Se presenta ahora el proyecto de adaptación a personas con discapacidad visual y auditiva, gracias al impulso de la Fundación Orange, que ha financiado el desarrollo y ejecución de esta iniciativa, poniendo a su servicio las últimas tecnologías adaptadas al ámbito museístico. La colaboración y el asesoramiento de la ONCE han sido también fundamentales para la implantación y desarrollo de nuevos recursos y contenidos dirigidos a personas con discapacidad visual, como las audioguias con audiodescripción.

El Museo Sefardí, gracias a la culminación de este proyecto, se convierte en pionero entre los museos de titularidad estatal, gestionados directamente por la Dirección General de Bellas Artes y Bienes Culturales, con una adaptación expositiva pensada para que los colectivos de personas ciegas o con resto visual puedan realizar la visita de forma totalmente autónoma conjuntamente con el resto del público. Señalar que si bien, es un proyecto pensado para cubrir todas las necesidades de las personas invidentes, podrá ser usado por todo el público en general, convirtiéndose en un proyecto inclusivo.

A lo largo del recorrido de las salas, se ha dispuesto un conjunto de hitos expositivos, seleccionados cuidadosamente entre los fondos de la exposición permanente actual y los almacenes del museo. Un total de 19 piezas: 3 maquetas, 6 copias y 10 originales, entre los que cabe destacar una lápida funeraria con caracteres hebreos, un sillón de circuncisión conocido como Sillón de Elías y una maqueta del muro del hejal de la Sinagoga .

Todo ello se completa con la elaboración de materiales de apoyo. Se incluyen: un plano general del museo en relieve que se colocará al inicio del recorrido; estaciones táctiles con anclajes para que muchas de las piezas puedan ser, además de palpadas, sopesadas; bandas texturizadas ante cada obra accesible; gráfica y textual en braille y macrocaracteres (de los que se beneficiaran personas con resto visual) y audioguías descriptivas de los contenidos.

En el diseño del mobiliario permanente donde se exponen las piezas accesibles al tacto se ha tenido en cuenta la alta afluencia de público (267.447 visitantes anuales sitúan al Museo Sefardí en la institución museística de la Subdirección General de Museos Estatales más visitada en 2010), así como la escasa amplitud de los espacios de circulación de las salas. Para solventar estas dificultades, se ha optado por ubicar las piezas aprovechando espacios que no entorpezcan la normal circulación del resto de los visitantes.

El proyecto de accesibilidad del Museo Sefardí contempla, además, a personas con discapacidad auditiva, que usan audífonos o implantes cocleares. Con el impulso de la Fundación Orange, se pone a disposición del público demandante nuevos dispositivos de comunicación, como son los bucles magnéticos fijos en la taquilla del museo y audioguías con conexión a lazos personales de inducción magnética. Estos dispositivos transforman el sonido en ondas magnéticas, que el audífono y el implante coclear captan y facilitan la comprensión auditiva a las personas que los portan.

Para todas aquellas personas que aunque no tengan reconocida una discapacidad, tengan mermada su capacidad auditiva, como es el caso de las personas mayores, el Museo ha puesto a su disposición amplificadores de sonido que podrán conectar a las audioguías y a los equipos de visitas guiadas, permitiéndoles acceder con una mejor calidad del sonido a la información.

Las actuaciones sobre accesibilidad se inician en el Museo Sefardí en 2007, gracias a un convenio de colaboración entre el Ministerio de Cultura y la ONCE, y son el primer paso de un proyecto más global, cuyo objetivo es facilitar una visita autónoma a las personas con diversidad funcional en la visita al museo.

Se concretaron estas primeras soluciones con la instalación de un kiosko multimedia que permite realizar una visita virtual de la primera planta a personas con discapacidad motora, salvando así las dificultades que ofrece el edificio histórico. Asimismo, para facilitar la accesibilidad del recorrido expositivo, se procedió a la nivelación del pavimento del área de acogida y de la planta primera además de la colocación de una rampa en el Patio Norte.

Desde 2010, fecha en la que se firma el convenio con la Fundación Orange, se impulsa una etapa que culmina en estas últimas intervenciones y la puesta a disposición del público del recorrido táctil y de los dispositivos para personas con discapacidad auditiva

Es importante resaltar la progresiva y eficaz incorporación en los museos estatales de recursos tecnológicos adaptados. Uno de los primeros pasos en este proyecto general de accesibilidad aplicado a los museos estatales tuvo lugar en 2008 con la presentación de las signoguías adaptadas en Lengua de Signos Española y subtitulado, del Museo Nacional de Arte Romano. Paulatinamente, se han puesto en marcha programas similares en los siguientes museos: el Museo Nacional y Centro de Investigación de Altamira, el Museo Nacional de Arqueología Subacuática ARQUA, el Museo Nacional del Romanticismo, el Museo del Traje, el Museo Cerralbo y el Museo Nacional Colegio de San Gregorio. En breve la oferta se ampliará a otros museos, como el Museo Arqueológico Nacional o el Museo del Greco.

La presentación de este nuevo recorrido táctil correrá a cargo de la Ministra de Cultura Ángeles González-Sinde, contando con la presencia del Director General de la Fundación Orange, Manuel Gimeno y de Patricia Sanz Directora General Adjunta de Servicios Sociales para Afiliados de la Fundación ONCE.

Nota de premsa del Ministeri de Cultura

El Museu Nacional d´Art de Catalunya adquireix un retaule originari de l´ermita de Penyafel dels Monjos

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha adquirit recentment el Retaule de Sant Miquel, una obra considerada de gran qualitat tècnica i estètica i originaria de l’ermita de Penyafel, situada al terme de Santa Margarida i els Monjos.

El retaule data del primer quart del segle XV i és una de les obres més significatives del pintor vilafranquí Joan Mates, un dels artistes catalans més importants l’època i conegut fins fa poc com el “Mestre de Penafel”, ja que els retaules d’aquesta ermita van permetre començar a identificar les obres d’aquest autor del que es desconeixia encara el nom.

El retaule ha estat adquirit a un particular català per 650.000 euros i s’exposa des de la passada setmana en un dels espais centrals de la sala del gòtic del MNAC.

L’obra és una de les produccions de plenitud del seu autor i les dimensions del conjunt afavoreixen una pintura delicada i de tipus miniaturístic, atenta als detalls, que divergeix lleugerament de la que es pot veure en els conjunts més monumentals. En la taula central del retaule s’observa la figura de sant Miquel, abillat com a cavaller, que clava la llança al drac de set caps amb el qual, segons l’Apocalipsi, lluitarà a la fi dels temps. Al carrer lateral esquerre s’ha representat la Caiguda dels àngels rebels i al dret s’ha inclòs el Miracle del Mont Gàrgano i la Missa d’ànimes. Els dos petits compartiments superiors dels carrers laterals composen l’escena de l’Anunciació, i el conjunt es clou amb el Calvari. El cos principal del retaule s’aixeca sobre la predel·la, centrada per una Pietat de Crist acompanyada, a banda i banda, per mitges figures d’alguns dels sants més populars de l’època.

Tant aquest Retaule de sant Miquel arcàngel com el Retaule de santa Llúcia (actualment en una col·lecció privada), ambdós de Joan Mates, es conservaven a l’ermita de Santa María de Penyafel a inicis del segle XX, tot i que ja el 1912 constava la intenció de vendre’ls. Els dos retaules de Penyafel són conjunts bessons pel seu format, pel seu estil i fins i tot per la reiteració d’alguns esquemes figuratius, com és el cas del Calvari.

Joves Implicats x Vilafranca organitza un debat sobre la Festa Major de Vilafranca

L'associació Joves Implicats x Vilafranca (JIxV) organitzarà el proper dissabte 2 d'abril, de 10:30h a 13 h, a l'Escorxador de Vilafranca (carrer Escorxador núm. 19-21) un debat sobre la Festa Major de Vilafranca, emmarcat dins del debat de “Oci i Cultura” que actualment estan duent a terme la propia organització a través del facebook.

El debat serà moderat per la periodista Eva Hidalgo i comptarà amb la participació de Xavi Aranda, exmembre del Ball de Diables de Vilafranca i estudiós de les festes populars; Joan Pareta, exadministrador de la Festa Major del 1982 i exregidor de l'Ajuntament de Vilafranca; i Josep Anton Pons, exadministrador de la Festa Major del 2010. Els quatre punts de debat seran: finançament, difusió, aspectes generals i Casa de la Festa Major.

L'acte és obert a tothom i també hi haurà un torn obert de paraula per a tots aquells assistents que vulguin intervenir.

Per últim, recordar que el darrer debat sobre la Festa Major de Vilafranca va tenir lloc fa 21 anys, el gener de 1990.