Efemèrides: 27-11-1380: naixement de Ferran I rei d'Aragó i comte de Barcelona

Detall del retaule
de l'església de San Benito de Valladolid,
obra actualment al Museu del Prado.

Després de la finalització del Compromís de Casp on es cercava un nou candidat per a monarca dels regnes d'Aragó, València i Mallorca, i comte de Barcelona, entre d'altres territoris, va ser proclamat Ferran I, rey d'Aragó el 28 de juny i jurà a la catedral de Sant Salvador de Saragossa (la Seo) els furs generals del regne i particulars de Terol i Albarracín. Entre el 15 de desembre de 1412 i el 31 d'agost de 1413 assistí a les corts catalanes on, entre mig, va jurar a les corts del regne de València el 15 d'abril de 1413. Va ser coronat l'11 de febrer de 1414 a la catedral de Sant Salvador de Saragossa. 

Ferran I d'Aragó va néixer a Medina del Campo el 27 de novembre de 1380 i va morir a Igualada el 2 d'abril de 1416.

Corts de la Corona d'Aragó a Vilafranca: Les Corts del 1217

Al llarg de la història de Vilafranca s'han celebrat quatre vegades corts en aquí. Les primeres corts que es celebraren van ser a Vilafranca a l'any 1217 sota el reialme de Jaume I, el conqueridor. Mn. Agustí Coy Cotonat, en el seu llibre Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos així exposava els aconteixements:

"Tuvieron lugar en 1217, sin que pueda fijarse el edificio en que tan trascendental acto tuvo lugar. Aunque por lo general se reunían en los edificios religiosos, no es posible precisarlo, puesto que todas las iglesias actuales son posteriores á aquella fecha, inclinándonos á quien bien pudo ser se reunieran en la primitiva Iglesia de Santa Maria ó la de la Orden de San Juan. Desde luego había de ser un edificio bastante capaz, en atención al gran número de prelados y magnates que concurrieron. Su duración debió ser breve, pues, aunque no muy completa la paz y tregua que se proclamó, tuvo la Corte un carácter primitivo y rudimentario.

En esta reunión se sentó el precedente del derecho de representación del pueblo, que le fué concedido en el siguiente reinado que se otorgó á los municipios catalanes, los derechos y franquezas que, tanto contrinuyeron á la prosperidad de Cataluña".

A la vila es van celebrar corts tres vegades més, el 1353, el 1367 i el 1451. De les altres en parlarem més endavant.