Avui 8 d'abril de 2019 s'enceta el Septenari de la Mare de Déu dels Dolors. Una celebració quaresmal, prèvia a la Setmana Santa, que té el seu vincle amb la capella de la Mare de Déu dels Dolors, propietat de la parròquia de Santa Maria de Vilafranca i una petita joia devocional per a molts vilafranquins i vilafranquines, devots de la Mare de Déu dels Dolors i també perquè centenars de parelles van contraure matrimoni en aquest emblemàtic lloc de Vilafranca.
La capella
dels Dolors va ser contruida entre 1699 i 1703. La primera pedra va ser
col·locada el 15 de març de 1699 i el 9 de gener de 1704 es va fer el darrer
pagament de l'obra als constructors. El 1728, amb motiu d'una visita pastoral
del bisbe de Barcelona es va realitzar un inventari de les joies de la imatge
de la Mare de Déu dels Dolors. El joier era format per 25 joies d'or,
consistent en 8 rams i 17 anells amb perles i pedres precioses; per exemple: “Un
ram de Rubins encaxan ab fils d'Or ab un rubi mols gros en lo mitg”. El
1730 el capellà encarregat de la capella i congregació va rebre “un anell
d'or ab dos diamants petits y una esmeralda al mig la qual ha donat un devot
vuy als 12 de agost de 1730”. Un any més tard, malgrat l'interés de
convertir les joies en una corona per a la imatge, el bisbe de Barcelona aconsellà
que es fés un calze de plata ja què no en tenien per celebrar missa i havien de
fer servir un de l'església de Santa Maria. Entre
els any 1753 i 1760, en caure la volta de l'església parroquial de Santa Maria,
la capella dels Dolors va ser-ne la parròquia. L'arquitecte barceloní Elies
Rogent -autor dels edificis de la Universitat de Barcelona, del Seminari
Conciliar de Barcelona i de la reconstrucció del Monestir de Ripoll- va
realitzar el 1853 l'ampliació del cambril. El 1883 es van practicar obres de
restauració de la capella dels Dolors. Així, es va procedir al pintat i daurat
de l'altar i al pintat de la capella per dins; l'obertura de sis finestrals en
què es representaren als vitralls els signes de la Passió; amb un cost de
5.586,092 pessetes que es van pagar mitjançant subscripció popular. El 1886 es
va fer un inventari de la capella, entre els quals hi ha les següents
escultures: una imatge de la Verge Maria, amb Jesús als seus braços i una creu,
al retaule de l'altar major; a l'altar del Sant Crist, una imatge de Jesucrist
clavat en una creu; al cambril de la Verge hi ha una altra imatge amb el nom de
la Soledat; i una Mare de Déu Dolorosa petita que és portada als membres
malalts de la congregació. De les joies que existien al 1728 ja no en quedava
res perquè segurament s'havien venut per poder comprar, entre d'altres coses,
una corona de plata per a la Verge dels Dolors.
La capella va ser decorada amb quadres de grans dimensions sobre la
Passió pintats per Ricard Clausells. Des de l'any 1921 en aquesta capella hi té
la seu la Congregació del Cos de Portants del Sant Crist. El 6 d'octubre de
1934 la capella també va ser incendiada, perdent-se el seu retaule barroc i les
pintures i imatges del seu interior. Josep Torras i Bages va celebrar la seva
primera missa el 31 de desembre de 1871; van assistir els catedràtics Manuel
Milà Fontanals i Xavier Llorens Barba, i els preveres Josep Morgades i Antoni
Estalella, abans de ser tots dos bisbes, el primer, de Vic i, el segon, de
Terol. Segons diu la tradició, la casulla de la seva primera missa estava
confeccionada amb la roba del vestit de núvia de la seva mare.
Aquest fragment va ser publicat al setmanari El Cargol l'agost de 2012 en el marc de l'article especial de Festa Major.
