27 de novembre del 2017

Efemèrides: 27-11-1380: naixement de Ferran I rei d'Aragó i comte de Barcelona

Detall del retaule
de l'església de San Benito de Valladolid,
obra actualment al Museu del Prado.
Després de la finalització del Compromís de Casp on es cercava un nou candidat per a monarca dels regnes d'Aragó, València i Mallorca, i comte de Barcelona, entre d'altres territoris, va ser proclamat Ferran I, rey d'Aragó el 28 de juny i jurà a la catedral de Sant Salvador de Saragossa (la Seo) els furs generals del regne i particulars de Terol i Albarracín. Entre el 15 de desembre de 1412 i el 31 d'agost de 1413 assistí a les corts catalanes on, entre mig, va jurar a les corts del regne de València el 15 d'abril de 1413. Va ser coronat l'11 de febrer de 1414 a la catedral de Sant Salvador de Saragossa. 
Ferran I d'Aragó va néixer a Medina del Campo el 27 de novembre de 1380 i va morir a Igualada el 2 d'abril de 1416.

24 de novembre del 2017

10 anys del blog!

Un 24 de novembre de 2007 va obrir portes a Internet aquest blog amb la voluntat d'informar, opinar i oferir continguts històrics i culturals a la xarxa. La meva participació ha tingut alts i baixos, motivat també per la meva possibilitat a la dedicació per farcir el blog de continguts. 
A partir de gener de 2018 hi haurà novetats: ampliaré els continguts amb un article al mes dedicat a la història d'Aragó, que seran en castellà, per tal de divulgar diferents aspectes i episodis d'aquest territori del qual hi tinc vincles i que he decidit fer arran d'unes minivacances per aquelles terres, tot coneixent Terol i diversos pobles de la zona de Tarazona i de Campo de Borja. Continuaré igualment, aportant sobre la història del Penedès i oferint continguts com les efemèrides. 
Gràcies per seguir-me al llarg d'aquest 10 anys!

20 de novembre del 2017

Text de la presentació del llibre sobre la Història de la Policia Local de Vilafranca

Avui, 20 de novembre de 2017, fa tres anys de la presentació del llibre de la Història de la Policia de Vilafranca a l'auditori de Vinseum. La presentació va comptar amb els parlaments del regidor de seguretat ciutadana Joan Manel Montfort, de l'inspector en cap de la Policia Local Ramon Dosaigues, i del company coautor del llibre Alberto Martín. Tres anys després voldria recordar la presentació del llibre amb la publicació del text de la meva part de la presentació del llibre.

Història de la Policia Local de Vilafranca del Penedès
Auditori de Vinseum, 19h, 20 de novembre de 2014

            Bona tarda Sr. Joan Manel Montfort, regidor de Seguretat Ciutadana, Ramon Dosaigues, inspector en cap de la Policia Local, Sr. Alberto Martín, company d'autoria del llibre.
            Continuant amb l'explicació d'Alberto, comentar-vos d'altres aspectes relatius al llibre i a la història de la policia local a Vilafranca.

Fonts documentals
            Les fonts documentals emprades en la realització del present llibre han estat diverses. L'Alberto ja les ha citat de manera general. La font principal ha estat la documentació conservada a l'Arxiu de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, en les sèries documentals Serveis de Policia, Actes municipals del Ple, nomenaments de personal, guarderia rural, padró d'habitants, etcètera. Ha estat difícil cercar documentació anterior als anys 1850 a l'arxiu municipal perquè aquest va patir un incendi en aquesta dècada i va provocar la desaparició de molta documentació. Tot i aquesta desgràcia, encara es van salvar de les flames alguns documents, que si bé una mica sucarrimats, van ser consultats i han estat d'interés per a la nostra recerca.
            També ha estat important per a la realització del llibre la informació extreta de la premsa, tot destacant les publicacions El Labriego, Acció, Penedès, Tothom, entre d'altres. Així com també els setmanaris més propers als nostres dies, com El Cargol, La Fura i el 3 de vuit. Totes aquestes publicacions s'han consultat a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, al Centre de Documentació de Vinseum i a la Biblioteca Torras i Bages. Per una altra banda, també ha estat necessari consultar l'Arxiu Eclesiàstic de Vilafranca, en concret, els registres parroquials, per tal d'esbrinar quelcom sobre els guàrdies municipals dels primers temps, tals com el primer cap, Pedro Vallejo. 
            Una altra font important han estat les imatges, tant fotogràfiques com en moviment. De fotografies relacionades amb la policia s'han localitzat a l'Arxiu de la Imatge i el So de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. Però també ha estat important les fotografies que al llarg dels anys han recercat l'agent Alberto Martín i el caporal José Luis Delgado Tobalina. Les fotografies, a part d'il·lustrat el llibre, com a element decoratiu, ens aporten també informació valuosa, tals com conèixer les característiques del vestuari, quins agents hi havien en cada moment, quins vehicles en disposaven... La fotografia va més enllà, és una font d'informació que cal valorar en aquest punt d'aportació de dades. Les imatges en moviment, les pel·lícules conservades a l'Arxiu Comarcal, de temàtica vilafranquina, també ens han servit per tal d'identificar cossos, persones i fets. Veureu al llibre diferents captures de pel·lícules filmades per Josep Bolet i Antoni Guell, les imatges de la inauguració del monument a Milà i Fontanals el 1912 i les de la pel·lícula Reinaré.
            I en darrer terme, un altre tipus de font són les entrevistes. S'han fet un total de 12 a diferents policies que han treballat a les dècades de 1960 fins a l'actualitat. Algú pensarà que 12 poden ser poques pel volum d'agents que han passat al llarg dels anys però de fet, han estat les justes i necessàries per a confeccionar aquest volum.
            També s'han consultat diferents biblioteques com la Biblioteca de Catalunya, per consultar d'altres llibres d'història de policies locals, així com també la biblioteca de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, en què tenen alguns llibres d'història de policia i de seguretat. 
            Entre la fase de recerca i la de redacció, es van consultar també diferents llibres sobre la història de Vilafranca tot cercant referències sobre la policia local i els diferents cossos que al llarg de la història han format part, per tal de bastir el context en què s'anaven succeint els diferents fets històrics que hi tenien lloc. De refències sobre els diferents cossos de vigilància municipal ben poca informació ha aparegut, ha estat més aviat escassa fins ara l'apareguda en la bibliografia vilafranquina.

Les dificultats
            Al llarg de la recerca i de la redacció hem tingut algunes dificultats. Una ha estat amb una part de les fonts, però també s'ha necessitat esbrinar que significaven algunes coses, i potser la més important, saber com funcionava l'administració local en tots els períodes històrics. Com s'estructuraven els ajuntaments, com funcionaven els pressupostos municipals respecte a la policia, que en funció de cada època, anava variant en diferents apartats i epígrafs, en les partides que feia referència a cadascun dels cossos de la seguretat municipal. I també s'ha necessitat localitzar la manera de com es realitzava la contractació del personal de l'Ajuntament en diferents períodes històrics seguint les modicicacions de les lleis municipals, i en concret, de les places vinculades a la seguretat. Si bé la contractació sempre la realitzava l'ajuntament, en alguns casos era aquest qui designava a la persona, i en d'altres, era una comissió especial de Madrid, qui triava o autoritzava les contractacions.

Manca d'estudis
            En l'actualitat hi ha una manca d'estudis sobre la seguretat i les policies locals. Aquest tipus d'estudis no s'acostumen a realitzar amb l'assiduitat que caldria. Possiblement estigui motivat per un tractament erroni d'aquesta temàtica en la historiografia, en què s'ha procurat deixar de banda la història política i militar per centrar-se en aspectes de la història social com els estudis de gènere, de quotidianitat, econòmics, etcètera. Clar, història de la policia no és ni història militar però tampoc es pot considerar historia social? Els estudis sobre la policia ens reflecteixen quina era la situació política en cada moment, però també quina era la situació social que es vivia, la quotidianitat del dia a dia, de com s'ha d'ajudar o s'ha de fer front als conflictes. Si bé els estudis totals sobre la història de la policia són escassos, cada cop més van apareixent arreu estudis locals sobre aquesta temàtica. Si aquesta és una autocrítica als que escribim història, ara ve una altra. Dues pedres sobre la teulada dels historiadors. L'altra és la poca preocupació per a realitzar aquests estudis. Si veiessim els llibres que ja han estat publicats sobre policies locals, la majoria estan fet per propis agents dels cossos, i en algun cas, combinen agent i historiador. Per tant, els historiadors ens hauríem de preocupar més per tal de realitzar aquest tipus d'estudis.
Al llibre trobem diferents passatges de la història de la Vilafranca contemporània. Heus aquí alguns exemples:
·         l'atac als camps i el conflicte rabassaire de finals del segle XIX té una resposta: la creació de l'Associació de Propietaris de la Vigilància Rural, que creen els cos dels guardes privats de camp.
·         L'increment de població a Vilafranca i de delictes a la ciutat que provoca? La creació de la Guàrdia Municipal el 1884.
·         Que provoca que el 1911 vingui a Vilafranca un inspector de policia des de Barcelona? El conflicte obrer amb més dues-centes persones en vaga laboral.
·         O que al 1933 hi hagi guàrdies a l'accés de l'hospital? El conflicte intern del patronat de l'hospital que va tenir lloc aquell any.

            Els estudis d'història sobre la policia local van més enllà de la investigació del propi cos, també és estudi de la ciutat, en aquest cas, de Vilafranca, i de l'Ajuntament. Podriem dir que de les poques coses que tenen en comú els ajuntament de finals del segle XIX als d'ara són la Corporació municipal, alcalde i regidors, hisenda (impostos, pressupostos, tresoreria), urbanisme i la policia. Totes les altres coses o han desaparegut o han aparegut temps després.

Inicis de la policia
            El segle XIX és un segle difícil políticament. Va començar el segle amb un conflicte bèl·lic, la guerra del Francès amb la invasió napoleònica a Espanya. També hi han guerres de successió, les anomenades guerres carlines, sobre qui havia de succeir a Ferran VII, si la seva filla, Isabel, o l'infant Carles Maria Isidre. Tres guerres civils que van tenir lloc al llarg del segle XIX. També es van produir canvis de model d'Estat, amb l'aprovació de diverses constitucions, diferents cases reials (Borbó, Bonaparte, Savoia), la primera república espanyola. També canvis de govern bastants continuats en que intervenen absolutistes, liberals, moderats, constitucionalistes... Tot això fa que el segle XIX sigui molt complicat d'estudiar.
            Però aterrem a Vilafranca. La Policia Local de Vilafranca, o com es denominà en temps de la seva creació, el 1884, sota el nom de Guàrdia Municipal, es va començar a projectar a principis de l'any anterior. Hermenegild Clascar, del qual té un carrer a Vilafranca, aquí al darrera, a la carretera de Sant Martí, va ser alcalde de la nostra ciutat. Nascut a Sant Pere de Riudebitlles, va estudiar filosofia i lletres i dret, llicenciant-se en jurisprudència. L'any 1868 es va establir a Vilafranca com a advocat. El 1872 va ser diputat provincial a la diputació de Barcelona i va ser alcalde des de 1883 fins a la seva mort el 1888.
            Amb Clascar creiem que s'actualitza la ciutat, Vilafranca es posa al dia. Es modernitza en les qüestions urbanístiques, sanitàries, de seguretat. Si bé alguns projectes ja venien de l'alcalde anterior, Ramon Coll i Cunillera, qui va acabar posant-los a la pràctica i ideant-ne de nous va ser Hermenegild Clascar. Va actuar amb la construcció de voreres, pavimentant carrers, ampliant el cementiri per a no catòlics, enderrocant algunes cases que estaven a la rambla i que dificultaven la circulació, l'arranjament de les mines d'aigues, la neteja de la rasa dels vinots, i millores als edificis de l'Ajuntament i de la Caserna, entre d'altres. I com no, la creació de la guàrdia municipal fent-se efectiva al juliol de 1884, i posant al capdavant a Pedro Vallejo.
            Vilafranca al llarg dels darrers anys havia crescut en població. També havia crescut la inseguretat dins de la població. Es produïen robatoris en carrers i cases, es va incrementar la mendicitat, les cases de prostitució i també les cases de joc. Al llibre trobareu tota una relació de robatoris i conflictes. Ja veureu que al llarg de la història, un dels dies en què l'activitat delictiva era important ha estat els dissabtes de mercat.

            Abans d'arribar als agraïments per la meva part, voldria fer una proposta pública que aquest matí se'm ha passat pel cap. Fa 130 anys, al capdavant de la guàrdia municipal hi havia de cap Pedro Vallejo. Llegint les cròniques publicades a la premsa local, en concret al Labriego, sembla que el tracti d'un heroi, d'un personatge intrèpit sorgit d'un còmic. Perquè no proposem que a Pedro Vallejo se li dediqui un carrer a Vilafranca? Un carrer a Vallejo que simbolitzi a tots els agents de la vigilància municipal de la nostra ciutat.

Agraïments
            El meu primer agraïment és per l'Alberto per tal de convidar-me i ser partícep d'aquest aventura de la història de la policia local de Vilafranca. Ens vem conèixer, per aquelles casualitats de vida a Madrid, i aquest gener en farà quatre anys. Jo havia anat a consultar uns arxius i ell, juntament amb el seu germà l'agent Fran i l'agent Rubén Ocón, havien anat a un curs. Jo coneixia de vista a Fran, ja què el seu cosí és un bon amic meu. El vaig reconèixer, entre tota la gent que estàvem al carrer Arenal, gairebé al davant de la parròquia de San Ginés, i vàrem estar parlant més de mitja hora al carrer, amb el fred que feia. Poc després, vem coincidir a l'Arxiu Comarcal, va venir un dia a consultar l'Arxiu Eclesiàstic de Vilafranca, del qual jo en soc responsable, anavem parlant, fins que ell em va proposar participar en aquesta aventura que ell ja ha explicat i que feia més de 15 anys que portava en ment. Finalment, hem fet aquest llibre, escrit a quatre mans durant el darrer any. Els darrers mesos han estat molt intensos, però la experiència ha valgut molt la pena, ha estat molt interessant i ens hem avingut molt bé i també hem rigut molt.
             Moltes gràcies Alberto, per la teva companyonia i bona amistat.
           
            També agrair a l'inspector en cap senyor Ramon Dosaigues que va veure amb bons ulls aquella proposta, redactada en pocs fulls a mode de projecte, de posar per escrit la història de la policia local i que avui, per fi, veu la llum en aquest volum.

            Igualment, a l'Ajuntament de Vilafranca, al senyor Joan Manel Montfort, regidor de Seguretat Ciutadana, i al senyor Joan Tarrida, coordinador adjunt de l'àrea de Serveis Urbans i Seguretat.

            Com no, agrair també a la meva família, que és comprensiva amb el meu desig de continuar treballant en una professió, la d'historiador, que en els darrers anys és ben difícil d'exercir.

            Aquest llibre és quelcom més que un llibre d'història, és un llibre que homenatja a tots els policies locals de Vilafranca, els passats i els actuals. És un homenatge fet per un company vostre, l'Alberto, i per un ciutadà que soc jo. Això és un reconeixement públic per la votra tasca.
           

            Moltes gràcies!

28 de setembre del 2017

Presentació del llibre "El món de la viticultura, els vins, caves i aiguardents al Penedès històric" a Banyeres del Penedès

Demà divendres 29 de setembre de 2017, a les 19h, al Centre Cívic de Banyeres del Penedès (Baix Penedès) presentaré el llibre "El món de la viticultura, els vins, caves i aiguardents al Penedès històric" que és el llibre d'actes del 5è Seminari d'Història del Penedès que es va celebrar al Vendrell el 2013.
És un acte organitzat per l'Ajuntament de Banyeres del Penedès i per l'Institut d'Estudis Penedesencs. L'activitat s'emmarca en el projecte Etnologia en Xarxa del programa de l'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.


15 de setembre del 2017

Cançó de la vall del Foix

Vilafranca la palanca
Sant Martí, l'enrerrosat,
a Torrelles són de plata
i a Pontons de mel rosat.

Els fadrinets de Torrelles
tots són sòpits de peresa,
que vint-i-cinc no en fan nou
ni trenta en fan una dotzena.

Les fadrines de Torrelles
quan ballen fan el saltet
perquè no els agrada gaire,
els fadrins de jornalet.

Corrandes no són corrandes
corrandes no són cançons.
Mai he vist millor barreja
que minyona amb minyons.

Marieta de l'ull negre
no pas vos que el teniu ros
tota dona boniqueta
sol tenir el marit gelós.

Autor desconegut.

4 de setembre del 2017

Propera conferència: "Devocions al Penedès. Història, tradició i patrimoni"

Santa Maria de Foix
El proper divendres 8 de setembre de 2017, a les 18h, al santuari de la Mare de Déu de Foix, a Torrelles de Foix (Alt Penedès), parlaré sobre "Devocions al Penedès. Història, tradició i patrimoni".

Hi sou tots convidats!

5 d’agost del 2017

Efemèrides: 5-8-1966 The Beatles no es radien a Pamplona

El 5 d'agost de 1966 l'emissora Radio Requeté de Pamplona va prohibir emetre en les seves ones radiofòniques l'emissió de les cançons dels The Beatles després de que John Lennon afirmés que ell era més popular que Jesucrist.

27 de juliol del 2017

Efemèrides: 27-7-1276: mort de Jaume I el Conqueridor

Jaume I segons el pintor
Jaume Mateu (MNAC)
El 27 de juliol de 1276 va morir a Alzira (València) el rei Jaume I el Conqueridor, comte de Barcelona i rei d'Aragó des de 1213 a 1276. Va incorporar a la Corona d'Aragó els regnes de València i de Mallorca que fins aleshores estaven en poder dels musulmans.

9 de juliol del 2017

Inventariada la col·lecció Vinseum de fotografies dipositada a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès

Palau Babau. Principis de segle XX.
Autor: Pere Alegret.
Col·lecció Vinseum.
ACAP20-1024-N-394.
Daniel Sancho París ha catalogat un total de 3.830 fotografies que mostren la història més recent de Vilafranca i el Penedès

Entre els mesos de novembre de 2015 i març de 2016, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès ha realitzat les tasques d’organització, documentació, descripció i vinculació topogràfica de les fotografies i postals de la Col·lecció Vinseum, creant 3830 fitxes.
La primera de les tasques realitzades va ser la digitalització dels fons fotogràfics que es trobaven en diferents suports físics. En segon lloc, es va començar la descripció de les imatges emprat les fitxes de primers tractaments generada pel GIAC, Gestor Integral d’Arxiu Comarcals. A la vegada que es realitzava la descripció, s’anava documentant cada imatge, tot intentant identificar l’autor, la cronologia, l’emplaçament de la fotografia i les persones que hi apareixien en ella. Igualment, s’assignaven uns descriptors temàtics pel tal poder realitzar cerques per paraules. Finalment, a cada fitxa se’l vinculaven tants suports i exemplars tenia la imatge, tant si era en suport vidre, acetat, paper i magnètic i els exemplars que hi havia de cadascun. D’aquesta manera, s’identificaven en una única fitxa tots les mateixes imatges.
Tal i com ja s’ha esmentat, els suports han estat negatius en plaques de vidre i acetats plàstics, així com positius en paper. Els autors principals de les imatges són Pere Alagret, Paco Biosca, Joaquim Aragonès, Pere Català Roca, Àngel Toldrà Viazo, Cèsar Boada, Josep Masachs Bolet, Enric Tomàs Guix, Enric Torruella, Jordi Valls, entre d’altres. Per una banda, de les 3830 fotografies, 727 corresponen a Joaquim Aragonès. Per una altra, han quedat 734 imatges sense poder identificar-ne l’autor.
La majoria de les fotografies tenen el marc del Penedès i, més concretament, Vilafranca. Entre les temàtiques més habituals són els actes oficials de l’Ajuntament, esglésies, castells, del propi museu de Vilafranca, dels carrers de la ciutat, de temàtica vitivinícola, entre d’altres. Per exemple, cal destacar la col·lecció de fotografies de les diferents fires de la Vinya i del Vi (1943, 1953 i 1963), visita del general Francisco Franco el juny de 1949 i l’enderroc de la caserna de Vilafranca el 1968.
La Col·lecció Vinseum va sorgir fruit de l’Arxiu Fotogràfic del Museu que des dels seus orígens va constituir un grup de persones amants de la fotografia com Josep Mestres Hero, Enric Torruella i Antoni Massanell Casas que aplegaren en aquesta secció del museu centenars de fotografies de temàtica vilafranquina i penedesenca, sent una de les primeres donacions les que va realitzar les filles de Pere Alagret i Vilaró.
L’Arxiu Fotogràfic de Vinseum va ser dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès l’any 2005 fuit d’un conveni entre el Museu, l’Ajuntament de Vilafranca i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès.
Tant les imatges com la seva descripció són consultables al cercador de fons i documents Arxius en Línia, del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L'accés i les reproduccions privades són lliures sempre que sigui per finalitats d'investigació, docents i no comercials, sense que es copiïn en cap ordinador en xarxa ni se'n faci difusió per cap mitjà, i es respecti l'autoria i procedència. La reproducció de les imatges per a altres usos diferents dels especificats us heu d'adreçar a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

5 de juliol del 2017

Esbós biogràfic de Celina Guijo Lobato: dona, sindicalista, veïna, regidora.

L’orígen. La Celina.
Celina Guijo va néixer el 23 de desembre de 1948, filla de Claudio Guijo Solís i de Manuela Lobato García, a Cáceres perquè la seva mare va anar a donar llum a la clínica des de Valdemorales, i de ben petita ja va venir a residir a Vilafranca amb la seva família. El 13 de maig de 1973, a la capella de Fàtima, va contraure matrimoni amb el Manuel Medialdea, i el celebrant va ser l’amic sacerdot Mn. Ventura. La seva mitja taronja, del qual en nasqueren els seus fills Sergi i Miquel.

El moviment obrer a Vilafranca. La sindicalista.
En les dècades dels anys 60 i 70 del segle XX van ser temps difícils pels treballadors de la majoria d’indústries. Són temps en què les polítiques econòmiques del franquisme apostaven per un model de creixement afavoridor per a l’empresari i ofegador pel treballador. A Vilafranca els sectors majoritaris eren la construcció, la confecció i el vitivinícola.
El primer conflicte obrer de consideració a Vilafranca va tenir lloc a Piensos el Sol el 1970. Els treballadors de l’empresa es van negar a fer hores extres i reclamaven una presència sindical en els òrgans de direcció de l’empresa. La resposta va ser l’acomiadament de Josep Galofré.
En aquell moment, va jugar un paper important la Joventut Obrera Catòlica (JOC) en la conscienciació als treballadors de l’empresa i passant a l’acció sindical amb el repartiment de pasquins a les portes de les fàbriques. La complicitats del mossens a les parròquies de Vilafranca va ser clau en molts dels processos de resistència a la vila. Alguns homes i dones de la JOC van impulsar a l’any 1972 l’Assemblea Obrera de Vilafranca, entre els quals hi havia Lluís Becerro, Àngels Navarro, Justa Jiménez, Andreu Retamal, Celina Guijo, Montserrat Junyent, Fèlix Sogas, entre d’altres.
El 1972 és l’any del conflicte laboral a la fàbrica de confecció Peyton. L’empresa, cada mes d’abril, realitzava un augment de sou als seus treballadors. Aquest any ells opinaren del com s’havia de realitzar els augments de sou. Els obrers, majoritàriament dones, van redactar un manifest, recolzat amb més de 100 signatures (un terç de la plantilla) en què demanaven un increment de sou del 20%, enlloc de les habituals 100 pessetes per tothom per igual. L’empresa va oferir un augment entre el 10 i el 22% a partir de les categories inferiors. d’aquesta manera, alguns treballadors cobrarien les 100 pessetes habituals i d’altres menys. Els treballadors aleshores exposaren d’altres problemes: les distribucions de tasques i les sincronitzacions. I feren dos dies de vaga que consistia en treballar però baixant la productivitat. Aleshores, per aquest motiu, va ser acomiadades Montserrat Junyent i Celina Guijo, en un primer moment, i Pedro Delgado més tard. I anaren a judici.  La Celina així m’ho va explicar fa uns anys en una entrevista que li vaig realitzar sobre la seva etapa sindical:
Vàrem anar a un advocat a Barcelona. Ens va acompanyar un capellà que era del grup de gent que estàvem en aquell moment. Els membres de l’Assemblea Obrera van treballar per veure que es podia fer per donar-nos suport. Anàvem a Vilanova i a Tarragona a explicar el que havia passat. Va venir molta gent el dia del judici. Molta gent de Vilafranca es va apropar a la ronda de Sant Pere, que és on estava magistratura. Es va viure tot amb molta intensitat. En tot moment vaig comptar amb el meu pare que havia estat sindicalista. La mare deia allò de “no ficar-se en res”.
El judici va sortir favorable a l’empresa i Pedro Delgado, que havia declarar a favor d’elles va ser acomiadat als pocs mesos.

El moviment veïnal a Vilafranca. La veïna.
Des de primers de la dècada de 1970, la societat vilafranquina ja es movia, estava organitzada, i prova d’això va ser la promoció de dos candidats a les eleccions del terç familiar el 1973. Els moviments veïnals van suposar entre finals del franquisme i a principis de la transició un element important d’oposició als ajuntaments i també una plataforma de reivindicació i de realització de propostes de millora als barris i la seva gent.
Si bé des feia temps els ciutadans s’anaven organitzant, la legalització de les associacions de veïns a Vilafranca van arribar pràcticament amb la mort de Franco. Les primeres associacions de veïns legalitzades van ser L’Espirall i Sant Julià. El tercer barri en tenir associació de veïns va ser Les Clotes. El 9 de gener de 1977 es va celebrar la primera assemblea amb l’assistència de 53 veïns. El 4 de novembre de 1978 l’associació de veïns va fer la primera assemblea un cop va ser legalitzada pel Govern Civil de Barcelona, un altre cop al col·legi Sant Ramon. Es van presentar dues candidatures: una encapçalada per Joan Virgili i l’altra per Andreu Retamal, on hi anava la Celina. Després de les votacions, el president de l’associació va ser Joan Virgili i la Celina Guijo va quedar fóra de la primera junta. Però als pocs anys, va entrar a la junta de l’associació i ho va fer com a presidenta fins el 1987.
Durant els anys en què la Celina va ser presidenta de l’associació de veïns, el local estava situat a la plaça de les Clotes, es va treballar principalment en l’urbanisme per tal de crear nos espais verds, com la plaça de la Verema, la construcció del vial de les Clotes, per tal de fer passar el trànsit de vehicles pels afores del barri i de la ciutat, així com cosir les dues parts del barri que aleshores estaven separades per la fàbrica del gas, treballant per desmantellar-la i fer d’aquest espai una zona d’habitatges i també d’espai públic, donant-li un color verd i una imatge amable a aquesta zona industrial amb la construcció de la plaça del Gas.
Van ser uns anys de treball dur i complex, però il·lusionants perquè a les Clotes gairebé tot estava per fer, gairebé tot estava per construir. Construir no tan sols edificis i carrers, sinó la germanor d’un barri que estava dividit per la frontera de la fàbrica del gas.

De l’activisme a la política. La regidora.
A les terceres eleccions municipals d’ençà l’adveniment de la democràcia, el 1987, i amb la primera llista electoral del PSC encapçalada per Joan Aguado, la Celina va formar part de la candidatura com a independent en el número 10. Va sortir elegida regidora i va ocupar-se de la regidoria de vies i obres públiques. Quatre anys més tard, a les eleccions de 1991, va anar al sisè lloc a la candidatura i ja com a militant del PSC. Va tornar a ser regidora i va ocupar-se de la segona tinença d’alcaldia i va ser regidora de parcs i jardins, via pública, edificis municipals, de la unitat de serveis i del cementiri. I així fins a l’any 2003. Al llarg de quatre mandats municipals va formar part del govern de la ciutat de Vilafranca i va arribar a ser alcaldessa, encara que fos accidental. 

Aquest text va formar part de l'acte d'homenatge que el dia 4 de juliol de 2017 se li va fer a Celina Guijo Lobato, traspassada el dia 8 de maig d'aquest any a l'edat de 68 anys, després d'una vida dedicada als demés.

1 de juny del 2017

"El canó granífug, un giny d'artilleria agrícola", article a la revista Eix del MNACTEC

Aquest mes de maig ha sortit publicada la revista "Eix. Cultura industrial, tècnica i científica" editada pel Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) i el seu sistema territorial de museus. En aquest número tercer trobareu un article meu titulat "El canó granífug, un giny d'artilleria agrícola" a la secció L'enginy.
Voldria donar les gràcies a la coordinació i al consell de redacció de la revista la invitació a participar en aquest projecte de divulgació històrica i científica. 

27 de maig del 2017

Vilafranca desapareguda al Club de Lectura del Casal

Dins de les activitats del Club Sènior de la Societat Casal La Principal de Vilafranca del Penedès hi ha el Club Literari. Aquest proper dimarts 30 de maig, a les 9:30h del matí, estic convidat a presentar el llibre Vilafranca del Penedès desapareguda publicat recentment per l'editorial Efadós.
El llibre Vilafranca del Penedès desapareguda és un recull de 170 fotografies que mostren la vila des de finals del segle xix fins al tombant de la dècada del 1960. Una passejada per la Vilafranca dels nostres pares, avis i besavis des del centre, cor de la vila, fins als barris urbans i perifèrics tot passant pel sector vinícola –un dels signes idiosincràtics, conjuntament amb el fet casteller i la Festa Major–. L’obra que teniu a les mans evoca el record d’un paisatge i d’uns costums avui desapareguts o molt transformats, i convida el lector a rememorar un passat d’una Vilafranca nostàlgica, d’una Vilafranca en blanc i negre
Agraeixo al Casal l'oportunitat de presentar el llibre al club literari perquè no s'acostuma a convidar a historiadors en aquest tipus de tallers.

26 de maig del 2017

Descoberta al bisbat de Sant Feliu de Llobregat: Santa Maria del Puig i Santa Eulàlia d'Esparraguera

La vila d’Esparraguera va néixer entorn del turó del Puig, on es troba situada l’església romànica de Santa Maria del Puig. Al segle IX ja existia en aquest emplaçament una església d’estil preromànica. L’actual església d’estil romànic data entre els segles XI i XII. En l’itinerari coneixerem la història d’aquesta església i la importància de l’art romànic on les dimensions de les edificacions, els murs amples i les finestres petites donen pas a d’altres estils artístics. A principis del segle XIV, Santa Maria del Puig entrà en declivi. La població anà a residir a la plana i es construí una capella dedicada a Santa Eulàlia. Dita capella quedà petita i es bastí una de nova. El 1587 s’inicià la construcció de l’església parroquial actual, fent-se la benedicció del temple l’any 1612, amb un estil arquitectònic a cavall entre el gòtic i el renaixement, culminat amb un campanar barroc. 

La visita guiada tindrà lloc el proper dissabte 3 de juny de 2017, el preu és de 10 euros i cal fer reserva prèvia a Catalonia Sacra: 693.720.202 o reserves@cataloniasacra.cat


19 de maig del 2017

Conferència: "Martí Luter i el seu temps"

Tiziano. Carlos V en la Batalla de Mühlberg.
Museu del Prado.
El Grup de Diàleg i Consell Ecumènic organitza dues conferències amb motiu dels 500 anys de la publicació de les 95 tesis de Martí Luter el 1517, donant inici a la reforma luterana. És per aquest motiu, que el Grup ha programat dues conferències els dies 22 i 29 de maig a Vilafranca per tal de commemorar dita efemèride, una de les quals en soc jo el ponent.

Dia 22 de maig de 2017, a les 21h, a la sala parroquia Mn. Joan Vinyeta, conferència titulada "Martí Luter i el seu temps" a càrrec de Daniel Sancho París, historiador.

Dia 29 de maig de 2017, a les 21h, a la sala parroquial Mn. Joan Vinyeta, conferència titulada "Martí Luter, la persona" a càrrec de Lluís Brull, membre de l'Església Evangèlica.

10 d’abril del 2017

Vilafranca del Penedès Desapareguda

El proper dimarts 18 d'abril de 2017, a les 19:30h, a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (avinguda d'Europa núm. 6), presentaré el llibre Vilafranca del Penedès desapareguda”. M'acompanyaran en la presentació Francesc Olivella, president del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, Raimon Gusi, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca, i Josep Maria Masachs, director de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.
El llibre Vilafranca del Penedès desapareguda és un recull de 170 fotografies que mostren la vila des de finals del segle XIX fins al tombant de la dècada del 1960. Una passejada per la Vilafranca dels nostres pares, avis i besavis des del centre, cor de la vila, fins als barris urbans i perifèrics tot passant pel sector vinícola –un dels signes idiosincràtics, conjuntament amb el fet casteller i la Festa Major–. L’obra que teniu a les mans evoca el record d’un paisatge i d’uns costums avui desapareguts o molt transformats, i convida el lector a rememorar un passat d’una Vilafranca nostàlgica, d’una Vilafranca en blanc i negre.
Aquest volum està publicat per l'Editorial Efadós dins de la seva col·lecció Catalunya Desapareguda.

14 de març del 2017

Heretat de Penyafel

L'Heretat de Penyafel era propietat el 1760 de Francesc Nin i Soler, burgès de Vilafranca del Penedès. En l'inventari del seus béns recollits pel notari Salvador Miret es cita que aquesta heretat era de la seva propietat. També diu que hi havia al seu interior. Aquest és el fragment del document, de caràcter oficial, redactat en català, després del decret de Nova Planta:
Foto: Daniel Sancho París. Llibre d'inventaris i encants del notari Salvador Miret.

6 de març del 2017

Efemèrides: 6-3-1910: Inauguració de la Residencia de Estudiantes de Madrid

El 6 de març de 1910 es va inaugurar a Madrid la Residencia de Estudiantes fundada per la Junta para Ampliación de Estudios. A la residència van fer estada Dalí, Buñuel, García Lorca, entre d'altres.

28 de febrer del 2017

Mn. Jaume Berdoy Alemany

Jaume Berdoy i Alemany va néixer a Sitges el 8 de gener de 1947. Cursà els estudis de Filosofia i Teologia al Seminari Conciliar de Barcelona. Fou ordenat de prevere, el 24 de desembre de 1972, a la Parròquia de Santa Maria d’Olesa de Montserrat. Va traspassar el passat 21 de febrer de 2017 a l'Hospital dels Camils de Sant Pere de Ribes.

Membre nat dels Consells diocesans a la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat: Consell Episcopal, Col·legi de Consultors, Consell del Presbiteri i Consell Pastoral Diocesà.
Nomenaments pastorals

2007. Rector de la Basílica de Santa Maria i Adscrit a la Parròquia de la Santíssima Trinitat de Vilafranca del Penedès.
2016. Rector de les parròquies Santa Maria de Foix d’El Terme (Torrelles de Foix).
2016. Rector de la parròquia de Santa Maria de Sant Martí Sarroca.
2016. Rector de la Parròquia de Sant Genís de Torrelles de Foix.
2016. Rector de la parròquia de Santa Magdalena de Pontons. 
2012. Rector de la parròquia de Sant Pere de Sant Pere Molanta (Olèrdola). 
2012. Rector de la parròquia de Sant Miquel d’Olèrdola.
2009. Rector de la parròquia de Sant Pere de la Gornal de Castellet i la Gornal.
Altres

1996. Consiliari del Moviment de Cristians de Pobles i Comarques i grups de Revisió de Vida.
2008. Membre del Patronat de la Residència de Sant Josep Oriol de Barcelona.
2007. Membre del Patronat de la Fundació Asil Inglada Via de Vilafranca del Penedès.
HISTORIAL DE SERVEIS PASTORALS
Bisbat de Sant Feliu de Llobregat
2004. Rector de la parròquia de la parròquia de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú.
2004. Encarregat de l’església de Sant Esteve de les Masuques de Castellet i la Gornal.
2004/2007. Vicari Episcopal de la Vicaria del Penedès, Anoia, Garraf.
2004. Arxiprest de l’Arxiprestat de Garraf.
2009. Rector de la parròquia de Sant Marçal de Castellet de la Gornal.
Arquebisbat de Barcelona
1971. Diaca adscrit a la parròquia de Santa Maria d’Olesa de Montserrat.
1973. Vicari de la parròquia de Santa Maria d’Olesa de Montserrat i Membre de l’Equip Sacerdotal de l’Arxiprestat de Montserrat.
1976. Delegat de Pastoral Juvenil de l’Arxiprestat de Piera-Capellades.
1977. Membre del Consell Presbiteral de l’Arxidiòcesi de Barcelona, càrrec que renovà al 1985.
1979. Arxiprest de l’Arxiprestat de Piera-Capellades.
1984. Rector de la parròquia de Santa Maria de Martorell.
1986. Membre de la Comissió diocesana per al Diaconat Permanent i els Ministeris.
1986. Vicari Episcopal de les Zones pastorals 7 i 8.
1993. Rector de la parròquia de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú.
1996. Consiliari diocesà del Moviment de Cristians de Pobles i Comarques.
1996. Administrador parroquial de la Parròquia de Santa Maria de Cubelles.
1997. Arxiprest de l’Arxiprestat de Garraf.
1998. Rector de la Parròquia de Sant Pere Apòstol de Castellet i la Gornal.
2001. Vicari Episcopal de la Demarcació Episcopal IV de l’Arxidiòcesi de Barcelona.
2001-2003. Membre del Consell del Presbiteri i Secretari.

31 de gener del 2017

Quatre actes per commemorar enguany la festivitat de Sant Jocund

La Comissió Sant Jocund organitza un conjunt d’actes per tal de celebrar la festivitat d’un dels tres copatrons de Vilafranca.

Conferències
El proper divendres 3 de febrer, a les 7 de la tarda, a la sala parroquial Mn. Joan Vinyeta, a la plaça de Santa Maria, l’estudiós i filòleg Joan Solé Bordes pronunciarà una conferència amb el títol “Mn. Josep Planas Romeu (1870-1953), un historiador vilafranquí”. Planas va ser l’autor del llibre “Notes històriques de Santa Maria” (1935) i “Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca” (1948).

El següent dimarts, 7 de febrer, a les 7 de la tarda, també a la sala parroquial Mn. Joan Vinyeta, l’historiador Daniel Sancho París pronunciarà una conferència titulada “Destrucció i pèrdua del patrimoni eclesiàstic als segles XIX i XX”. A la conferència es repassarà els moments històrics que van provocar la destrucció del patrimoni eclesiàstic, tant arquitectònic, moble i documental al llarg dels segles XIX i XX.

Ofici Solemne
El dijous 9 de febrer, a les 8 del vespre, a la basílica parroquial de Santa Maria, es celebrarà l’Ofici Solemne. En acabar, es procedirà al cant dels Goigs. Enguany s’ha realitzat una nova edició en paper dels goigs de Sant Jocund a càrrec de Gogistes Penedesencs.
Concert
El diumenge 12, a les 13h, després de la missa de 12h, a la basílica parroquial de Santa Maria, hi haurà el tradicional concert de Sant Jocund interpretat enguany per Berenguer Montserrat (orgue) i Maria Guxens (cant).

Aportacions a la campanya “Una rajola per a Sant Jocund”

Si bé el retaule majòlica de Sant Jocund ja està instal·lat des de fa dos any a la capella de la basílica parroquial de Santa Maria de Vilafranca, encara falten aportacions econòmiques per tal de sufragar les despeses ocasionades amb la realització del plafó ceràmic, la seva col·locació i l’adequació de la capella. Si es desitja participar en la campanya es pot fer l’aportació de 50 euros al següent número bancari: Banc Popular ES04 0075 0769 3806 0060 6341 A l'ingrés cal fer constar el nom i cognoms i un telèfon de contacte.

27 de gener del 2017

Text de la presentació del llibre Fires i Mercats a Vilafranca i al Penedès. Economia i sociabilitat.

Presentació del llibre Fires i Mercats a Vilafranca i al Penedès.
Economia i sociabilitat.
Institut d’Estudis Penedesencs, carrer dels Banys núm. 11, 26 de  gener de 2017, 19h.


Benvinguda
Bona tarda senyor Joan Manel Monfort, senyor Raimon Gusi, senyor Albert Tubau, companys de llibre Ramon Arnabat, Maria Soler i Jordi Vidal. 
Bona tarda a tots els presents.
En primer lloc haig de donar les gràcies als alumnes de l'assignatura d'arqueologia medieval i postmedieval de la Universitat de Barcelona que han permès canviar l'hora de la seva avaluació i que la Maria Soler avui ens pugui acompanyar.

Presentació
Haver de fer la presentació d’un llibre escrit per quatre persones no és una tasca fàcil i espero i desitjo estar a l’alçada. Ramon Arnabat, Maria Soler i Jordi Vidal. Tal i com diu Ramon Arnabat en la presentació del llibre que va realitzar com a coordinador de l’encàrrec i de l’edició “aquest és un llibre cuinat a foc lent i per fases”. Tot va començar fa 11 anys. A l’any 2006 fruit d’unes converses del mateix Arnabat amb el regidor de comerç i turisme Joan Pareta valorant el valor històric de les fires i el mercat va donar lloc a l’encàrrec al Ramon. Aquest va tenir lloc el 2007. Arnabat Havia de coordinar un llibre que aplegués la historia de les fires i els mercats a Vilafranca, fent amb rigor amb fonts documentals però sense entrebancs (les notes a peu de pàgina) i llegible per tothom, combina l’anàlisi i la descripció dels fets. Arnabat va encarregar-nos a Maria Soler l’època medieval, que ho coneixia bé per diversos treballs professionals, Jordi Vidal faria l’època moderna, servidor el segle XIX i ell treballaria el segle XX. Entre el 2007 i el 2008 es va cuinar el llibre (recerca i redacció).
Finalment, després de passar-se el llibre en formol, conservant-se per poder-lo editar algun dia, doncs la crisi econòmica va afectar a la història del llibre i també dels propis mercats, el 2015 els regidors Monfort i Gusi aquí presents a la taula, van creure oportú treure el llibre del pot i tirar endavant l’edició. Els textos no són els mateixos, estan rejovenits, perquè al llarg d’aquest temps tots havíem anat recollint noves dades i vam aprofitar per incorporar-les. Per tant, tenen una edició “corregida i augmentada”.
Quines fonts documentals hem emprat els autors? Crec que gairebé totes les disponibles pels períodes històrics: documentació municipal, judicial, notarial, fotogràfica i hemerogràfica, conservada majoritàriament a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès. Per exemple. Jordi Vidal ha analitzat tots els processos judicials de l’època moderna, dels segles XVI, XVII i XVIII. També bibliogràfiques de la més diversa consideració, entre elles bíbliques per entendre el perquè d’alguns dels mercats com el de palmes i palmons. Perquè la majoria de fires i alguns dels mercats estacionals tenen un marcat rerefons religiós del calendari catòlic: fires amb referències de sants, el congre per quaresma, les palmes pel diumenge de rams, el de sant Tomàs per comprar aviram per Nadal...
I que és el llibre? La història de les fires i els mercats en un únic volum però no en una sola veu, sinó que són quatre veus. És a dir, quatre treballs independents que abasten una cronologia concreta i que, en ocasions, segons quins temes, com que els fets no són comencen o acaben amb el canvi de segle doncs es pot resseguir en un altre text sense problemes. A més, cada apartat té un número de pàgines diferents: àmbit cronològic, volum de quantitat d’informació...
Fins a la publicació d’aquest llibre hi havia pocs estudis de les fires i els mercats a Vilafranca i al Penedès i eren parcials, molt parcials, i massa concrets. A més, tothom quan parlava d’aquest tema cercava sovint la mateixa font, el Llibre Verd de Vilafranca, per l’època medieval i moderna.
L’època medieval
De l’època medieval s’ha encarregat la Maria Soler, que es doctora en historia medieval i professora de la facultat d’història de la Universitat de Barcelona. Amb un àmbit cronològic ampli, del segle V al XV, Soler repassa la història de Vilafranca i del Penedès, de les fires i els mercats i aquests amb d’altres d’arreu del Penedès. El mercat més antic documentat per la Maria Soler és el de la Granada el 1080 als peus de la Via Augusta. Pràcticament cent anys després hi haurà la primera referència del mercat a Vilafranca, el 1177 i 1179, i la primera fira pareixerà documentada el 1191. Al Penedès neixen i creixen nous mercats a redós del de Vilafranca i s’estructuren de forma jerarquitzada. L’Arboç aconsegueix mercat el 1202 i fira el 1211, Sant Quintí de Mediona obté el mercat el 1280, Pontons al 1256. Al Garraf, Sitges tindrà mercat el 1307 i Vilanova de Cubelles el 1358 i fira el 1381. Durant la baixa edat mitjana es configurarà l’estructura actual de mercats setmanals, de caràcter alimentari i d’influència comarcal, fires anuals, amb prestigi internacional, i mercats estacionaris o intermitents. En aquesta època ja es configuren els espais de realització del mercat, entorn a la plaça Major, l’actual plaça Constitució, anomenada també en èpoques com la plaça del Blat, i la fira se celebrava fora de les muralles, a l’entorn de l’actual plaça Penedès. L’existència de fira i mercat va fer necessari disposar a Vilafranca d’una escrivania pública per tal de garantir les transaccions de productes.

L’època moderna
Jordi Vidal, professor jubilat de l’Institut Eugeni d’Ors, estudia l’etapa moderna, tres segles, del segle XVI al XVIII. Vidal en el seu apartat estudia l’estructura i els funcionament de les fires de Vilafranca: la del congre, la fira dels apòstols, la de sant Lluc, sant Simó i sant Judes, i la de sant Tomàs. Vidal explica del mercat setmanal les seves ordenances, el treball del mostassaf, persona encarregada de l’ordre al mercat, d’actuació contra els fraus, de reglamentar la compra i la venda i assegurar l’aprofitament fiscal del comerç a les arques municipals, entre d’altres. El mostassaf era persona del poder municipal i vinculat amb aquest poder es coneix que a la casa de la Vila hi havia un patró de les mesures oficials per tal de calibrar les mesures pròpies dels venedors i d’aquesta manera evitar el frau. En emprar fonts judicials ha pogut estudiar aspectes de les fires i els mercats vinculats amb els delinqüents, les queixes, robatoris... en el seu estudi ha analitzat la xarxa viària en els segles en època moderna deixant el dubte de quina era la principal ruta entre Barcelona i Vilafranca, perquè la via d’Olesa de Bonesvalls i Begues no apareix en cap document, la de Sant Sadurní i Martorell és la tradicionalment acceptada i la també es troben referències documentals del pas per l’Ordal i travessant el Llobregat per Sant Andreu de la Barca o per Sant Boi. Per altra banda, descriu els espais de compra i venda del mercat i de les fires on, per exemple, parla de la mecànica d’ocupació de l’espai públic la nit anterior al dia de celebració de les fires.

L’època contemporània
L’època contemporània s’ha dividit en dues parts. La primera, el segle XIX i, la segona el segle XX.
Pel segle XIX vaig ser jo l’encarregat de fer-ho. A part de continuar amb el repàs de la història de les mercats i de l’últim segle amb les quatre fires alhora, destaco la importància de la inspecció dels productes del mercats, els seus aspectes sanitaris i el control dels productes, el que era en d’altres segles la figura del mostassaf però que arran d’epidèmies al segle XIX, va començar a funcionar a  Vilafranca el 1854 la Junta Municipal de Sanitat, i tractaven problemes sanitaris i de salubritat relacionats amb clavegueres, excrements d’animals, residus de l’escorxador, olors, productes a la venda, etcètera. La tasca d’inspecció dels mercats era realitzada per un “dependent de l’autoritat” que acostumava a ser un agutzil municipal. També explico qüestions relacionades amb la seguretat: robatoris a compradors, venedors i frau en el pes dels productes. Vaja, el mateix que en segles anteriors. També analitzo la necessitat de construir mercats a cobert, com el mercat de la carn i el peix el 1884 i el mercat de les gallines mortes i menuts el 1913. I finalment, qüestions fiscals com els impostos de consums, un impost poc agradable a la població, molt discutit, però necessari per les arques municipals. I també el paper dels fielatos, que eren el lloc de cobrament d’impostos pels productes a les entrades de Vilafranca. Jo desconeixia que eren els fielatos. Ho vaig conèixer gràcies al professor Joan Boada que en el concurs Vilafranca digital, del qual vaig guanyar 6 de les 10 edicions, un concurs per descobrir els detalls de la nostra ciutat, va posar la foto del dibuix d’un dit i les lletres fielato.
L’altra part de l’època contemporània, el segle XX i els inicis del segle XXI, l’ha fet el Ramon Arnabat. Ell analitza la crisi de les fires al primer terç del segle XX, sobretot les fires de maig. Unes fires que veuran un creixement a partir de 1932 quan políticament a l’ajuntament republicà l’interessà reactivar-les i enfortir per tal substituir festivament el pes de la festa major de Sant Fèlix. Durant aquest període van passar el mercat dels dissabtes al divendres. També parla de les fires de la vinya i del vi celebrades el 1943, 1953 i 1963 i la setmana de la vinya i el vi el 1973. Així com la recuperació de l’ajuntament franquista sota l’alcaldia de Manuel Guilamany el 1956 de la fira de sant Tomàs i el 1957 de les fires de maig. Unes fires que es reactivaran amb l’arribada de la democràcia, així com també del mercat dels dissabtes, que construirà el mercat de sant Salvador i el de la Pelegrina i el pavelló firal del Firaví. Al final del llibre, Arnabat també tracta del trasllat de les fires a la zona esportiva, el creixement de la fira del gall a partir de 1994 amb l’ampliació al diumenge. A més, en les darreres dècades es realitza la fira del vehicle d’ocasió, el mercat d’artesania i brocanters, la fira de santa Llúcia i les festa de la ruta del Xató.

Cloenda
Si llegeixen el llibre podran veure la importància de les fires i els mercats al llarg de la història de Vilafranca. Es parla de que la idiosincràsia de Vilafranca rau en els castells, la festa major i en la vinicultura. Són certs aquests ítem però també ho són les fires i els mercats, entre d’altres coses. Si Vilafranca ha crescut al llarg de la història, que ha evolucionat, que ha progressat, ho ha estat gràcies al seu potencial econòmic. Li pren el mercat a la Granada, aconsegueix a finals del segle XII la fira de Sant Lluc, al segle XIX li prenem el mercat dels alls al Vendrell. I això perquè? Doncs per què Vilafranca, les seves institucions, que aconsegueixen diners mitjançant els impostos, i les seves persones, interessades en la venda, no ho hem d’amagar, ha sabut al llarg de la història ser capaç de treballar fermament per assolir un objectiu.
Finalment agrair a l’Ajuntament de Vilafranca, al Consell Comarcal de l’Alt Penedès, a l’Institut Ramon Muntaner, al departament de Cultura de la Generalitat i a l’empresa Agrinova pel suport en l’edició, sense ells no hagués estat possible la seva edició.

Llarga vida a les Fires i als mercats de Vilafranca!

24 de gener del 2017

Presentació del llibre "Fires i Mercats a Vilafranca i al Penedès".

Aquest proper dijous 26 de gener de 2017, a les 19h, a la seu de l'Institut d'Estudis Penedesencs de Vilafranca al carrer dels Banys núm. 11, hi haurà la presentació del llibre "Fires i Mercats a Vilafranca i al Penedès. Economia i sociabilitat" escrit per Ramon Arnabat, Daniel Sancho, Maria Soler i Jordi Vidal. 
En la presentació intervindran Albert Tubau, president de l'IEP, Joan Manel Monfort, tinent d'alcalde de l'àrea de Desenvolupament Econòmic de l'Ajuntament de Vilafranca, Raimon Gusi, consell de cultura del Consell Comarcal de l'Alt Penedès i Daniel Sancho, en nom dels autors del llibre.
Hi sou tots convidats!

11 de gener del 2017

Efemèrides: 11 de gener de 347: Naixement de Teodosi I

L'onze de gener de l'any 347 va néixer a Coca, població de la província de Segòvia, qui seria Teodosi I el Gran. Va ser emperador d'Orient (378-395) i d'Occident (392-395). Durant tres anys va ser emperador a la vegada de les dues parts de l'Imperi Romà. L'any 380 va promulgar l'Edicte de Tesalònica que declarava el cristianisme com a religió oficial de l'Imperi.

7 de gener del 2017

La Festivitat de Sant Raimon de Penyafort de 1965

Escultura de Rafael Solanic
de Sant Raimon de Penyafort
 a la basílica de Santa Maria
de Vilafranca.
Autor fotografia:
(c) Daniel Sancho París.
La imatge està subjecta a drets.
Després de constatar que cada vegada hi ha menys actes a les festes de Sant Raimon i la gairebé desaparició de la figura de la Coordinadora de les Festes he decidit posar a mode de exemple com es celebrava la festivitat de Sant Raimon de Penyafort l'any 1965. Que sigui aquest any ha estat a l'atzar. Mentre ahir buscava una altra informació em va aparèixer el programa de la festivitat de 1965. Cal dir que en aquells anys la festivitat tenia lloc el 23 de gener segons el calendari d'aleshores, després El Vaticà va moure el santoral. Aquell any també Sant Raimon va caure en dissabte, com enguany.

Programa de 1965

22 de gener
  •  A les 12 del migdia, Repicada general de campanes. (El dia abans s'anuncia la festivitat de l'endemà. Cada dissabte a les 12h del migdia repiquen les campanes de Santa Maria per anunciar la festivitat del diumenge).
23 de gener
  • A les 11:30h del matí, els Castellers d eVilafranca i la Banda Municipal de Tambors i Cornetes de Vilafranca acompanyaven a l'Ajuntament (alcalde i regidors) i d'altres autoritats locals a la basílica parroquial de Santa Maria per assistir a la missa
  • Tot seguit, Ofici Solemne en honor a Sant Raimon de Penyafort. La Schola Cantorum interpretà la Misa Polifònica del metre Ravanello. Fra Josep Lluís de Pamplona, caputxí, va parlar de la figura del sant. Al final de la missa, cant dels Goigs escrits per Mn. Josep Maideu, interpretats per la Schola Cantorum i tothom que vulgui.
  • En finalitzar i per dins de la basílica, processó amb la relíquia del sant.
  • A la 1h del migdia, "Gran Tronada" a la rambla de Sant Francesc i audició de sardanes interpretada per la cobla "La Triunfal" d'Igualada.
  • Qui no volia sardanes podia anar a la plaça de la Vila on actuava la Banda Municipal de Tambors i Cornetes i actuació castellera dels Castellers de Vilafranca per aixecar "Castells, pilars i torres".
  • A la 1:30h del migdia i, en el saló de plens de l'Ajuntament es va signar l'escriptura notarial on Vilafranca lliurava a la Delegació Nacional de Sindicats dels terrenys per construir al barri de l'Espirall les Vivendes Sindicals.
  • Per la tarda, en els locals de la Vila, espectacles de cine i ball. 
Bones Festes de Sant Raimon