25 de maig del 2018

El Honrado Concejo de la Mesta


El Honrado Concejo de la Mesta fue un gremio de pastores y propietarios de ganado estante y trashumante del Reino de Castilla creado por el monarca Alfonso X en 1273 para que pastores y ganaderos tuviesen un marco jurídico para regular las condiciones de acceso a los pastos, su uso y el control sobre ellos. Esto fue debido a la conveniencia de poner fin a las disputas acaecidas entre los pastores y ganaderos castellanos del norte y del sur, por el uso de los pastos de la Mancha y Extremadura. Además, de la propia trashumancia presentaba grandes problemas en el traslado de ganado a larga distancia para aprovechar los pastos.
Anteriormente a la creación del Honrado Concejo de la Mesta existía diferentes organizaciones parecidas de ámbito particular en Cuenca, León, Soria y Segovia que en 1273 fueron incorporadas en la nueva institución castellana.
El Concejo de la Mesta decidía sobre su organización interna, sobre las inquisiciones del monarca, sobre los miembros del Concejo y de los conflictos que se suscitaban y que debían de esclarecer. Estos conflictos fueron aumentando a medida que se fue llevando a cabo la trashumancia ya que, hasta mediados del siglo XII, la rotación de animales se acostumbraba a realizar dentro de un mismo territorio donde los fueros locales regulaban los pleitos.  
Una de las funciones de la Mesta fue regular las cañadas y caminos entre zonas cultivadas, organizándolas en tres: leonesa, segoviana y manchega. La cañada leonesa partía del sur de León atravesando Zamora, Salamanca y Béjar para dirigirse a los pastos de Plasencia, Cáceres, Mérida y Badajoz. La cañada segoviana partía de Logroño pasando por Burgos, Palencia, Segovia y Ávila para unirse en Béjar con la leonesa. Y la cañada manchega partía de Cuenca para llegar a tierras murcianas.
La Mesta fue regulada por las Leyes de la Mesta de 1278, por Alfonso X el Sabio, y las Ordenanzas de la Mesta de 1492, por los Reyes Católicos. Esta legislación particular dotó a las Mesta de sus propias leyes y sistemas judiciales creando las figuras de Alcaldes de Mesta (jueces) que debían de juzgar los pleitos entre los mismos pastores y ganaderos. También existían los Procuradores de Puertos (figura recaudatoria en enclaves estratégicos situados en los puertos) y los Contadores. Si se apelaba alguna decisión tomada por los Alcaldes de Mesta, estas eran juzgadas por el Alcalde entregador mayor, de designación real y no por la propia Mesta.

16 de maig del 2018

Efemèrides: 16-5-1988: Entrada en funcionament del Teletext a Espanya

Teletext de TVE.
A la dècada de 1970, la britànica BBC va posar en funcionament el servei de teletext a través de la televisió. A l'any 2012, la BBC va tancar el servei. El dia 16 de maig de 1988, va ser Televisió Espanyola qui la va posar en funcionament a l'estat. Aquest servei va posar-se progressivament en funcionament en les televisions privades i autonòmiques. Actualment, amb els canals en HD (alta definició) ha anulat aquest servei i només es pot fer servir en les freqüències amb una senyal normal.
Les pàgines més utilitzades per la ciutadania han estat les de notícies per la immediatesa de la informació (ara superat per d'altres sistemes a través d'app i xarxes socials), els resultats esportius i de loteries, la programació televisiva i, sobretot per a persones amb problemes auditius, el servei de subtítols. 

4 de maig del 2018

Avui, 200 anys del naixement de Manuel Milà i Fontanals

Bust de Manuel Milà i Fontanals
situat al saló de Plens de
l'Ajuntament de Vilafranca

Manuel Milà i Fontanals va néixer el 4 de maig de 1818, a Vilafranca del Penedès. Després de passar la seva infantesa a Vilafranca, el 1827 va anar a residir amb la seva família a Barcelona.
A Barcelona va realitzar els estudis de llatí, retòrica, poètica i filosofia. El 1833, amb 15 anys, va començar els seus estudis universitaris de filosofia i dret a la Universitat de Cervera, finalitzant-los a Barcelona, arran del trasllat de la universitat de la capital de la Segarra a la ciutat comtal.
El 1844 va assolir la càtedra de Declamació del Liceu Filàrmonic i Dramàtic de Barcelona fins el 1846. Aquest mateix 1844 el Vicerector de la Universitat de Barcelona li va nomenar encarregat de la Càtedra d’història i literatura. i un any més tard es nomenat substitut. Aquest mateix any, el 1845, va rebre el títol de llicenciat i doctor en Filosofia i Lletres, realitzant la conferència inaugural del curs acadèmic 1845-1846 de la Universitat de Barcelona amb la dissertació titulada “Importància de l’estudi de la literatura”. Després d’unes oposicions de professor d’universitat celebrades a Madrid el desembre de 1846, va obtenir la plaça de catedràtic de Literatura general i espanyola a la Universitat de Barcelona, prenent possessió del càrrec el 8 de març de 1847. 
Va ser un membre destacat  del romanticisme, primer de caire lliberal, i després tradicionalista. Igualment va ser un dels impulsors del moviment de la Renaixença a partir de 1853. És per aquest motiu qye el 1839 ja havia viatjat a París per estudiar la poesia provençal.
Entre la seva extensa producció literària, cal destacar la seva primera obra, realitzada el 1838 sota el títol ”Algunos estudios literarios” amb poesia en català i castellà, destacant “El trobador del Panadés”. Una de les seves obres més importants i reconegudes és el “Romancerillo catalán” que és una compilació de cançons tradicionals catalanes com Els Segadors. Va publicar el 1861 “De los trovadores en España” sobre la literatura trobadoresca i el 1874 “De la poesía heroico-popular castellana” sobre l’epopeia. De les seves poesies cal destacar-ne algunes de temàtica vilafranquina, com la “Font de Na Melior” sobre una acció situada prop de la font de Melió, una font desapareguda possiblement situada en el paratge del camí del mateix nom, on Melior havia de trobar-se amb el seu pretendent. Una altra és “La complanta d’En Guillem” on Guillem de Dela, que representa Vilafranca, el lloc de la Torre Dela, contrau matrimoni amb Blanca d’Espill, simbolitzant la muntanya d’Espitlles, al terme municipal de Santa Margarida i els Monjos. Guillem, en una ràtzia musulmana surt en defensa i sent colpejat per una sageta al pit li provocà la mort. 
Manuel Milà va ser el descobridor de la novel·la de cavalleries “Curial e Güelfa”, datada al segle XV, escrita en català, que explica les aventures de Curial, un jove que intenta ser un heroi, recolzat per Güelfa, la germana del Marquès del Montferrat, qui és protector del jove cavaller. Aquesta novel·la, d’autor anònim, és considerat pels estudiosos com una obra pròpia de Milà i Fontanals. Va ser publicada el 1901 per Antoni Rubió.
Va formar part de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, sent el seu president entre 1861 i 1878. També va presidir els Jocs Florals de Barcelona el 1859, en tornar a instaurar-se aquest certamen que no se celebrava des de 1484. Va ser nomenat membre de la Real Academia de la Historia de Madrid, membre de la Real Academia Española de la Lengua i condecorat amb la Creu del Cavaller de l’Orde de Carles III i Cavaller gran creu de l’Orde d’Isabel la Catòlica.
Va contraure matrimoni el maig de 1845 amb la vilafranquina Josepa Sallent i Feliu i va morir a Vilafranca el 16 de juliol de 1884, sense descedència.