Penedès TV es fa ressò de la presentació del llibre Història de la Policia Local de Vilafranca del Penedès

Ràdio Vilafranca i Penedès TV, un cop més atents a l'actualitat vilafranquina, han emès avui divendres a L'Informatiu la notícia de la presentació del llibre "Història de la Policia Local de Vilafranca del Penedès, 1884-2014, i els altres cossos de seguretat municipal", publicat per la regidoria de Seguretat Ciutadana de l'Ajuntament de Vilafranca. 

En el següent enllaç podreu veure la notícia de la presentació del llibre:

http://www.rtvvilafranca.cat/actualitat/article/sha-presentat-un-llibre-que-recull-els-130-anys-dhistoria-de-la-policia-local-de-vilafranca

Novetats documentals de la Generalitat

En els darrers dies la Generalitat de Catalunya ens està donant bones notícies als historiadors i investigadors per diversos motius.

Torna tota una sèrie de documents que estaven al Archivo de la Guerra Civil a Salamanca, són en total set capses, la majoria és documentació judicial d'Igualada però també hi ha expedients judicials del Jutjat de Vilafranca. Tornaran els expedients al seu lloc d'origen, a l'Arxiu Judicial de Vilafranca dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès? Això és el que hauria de ser, però una cosa és la teoria i l'altre la pràctica.

També es consultable des d'ara per Internet del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya entre 1931 i 1939. Estan penjats en pdf. Serà una bona eina de consulta per mirar les lleis d'aquells temps i així també ens estalviem baixar a Barcelona per mirar un parell de pàgines com he hagut de fer alguna vegada.

I el més curiós de tot, a partir d'ara és consultable els 24.377 expedients judicials del Jutjat Especial de Vagos y Maleantes. Aquests expedients es van crear d'ençà la Llei de Vagos y Maleantes del 4 d'agost de 1933 promulgada per la Segona República. El franquisme va continuar amb aquesta llei. Oi que és curiós que la gent recordi aquesta llei pel Franco i no pels republicans qui van ser els que la van crear?

Bé, ja tenim més feina els historiadors per continuar investigant... no ens l'acabarem pas!

Els Joves i la Segona República i la Guerra Civil al Penedès 1931-1939

A continuació us "penjo" el text base que he anat pronunciant en les presentacions del llibre "Els Joves i la Segona República i la Guerra Civil al Penedès" que jo mateix vaig coordinar.

El llibre és el número 158 de l'Institut d'Estudis Penedesencs i forma part del projecte Tots els Noms.

Fer recerca, buscar i furgar sobre la guerra civil i sobre els períodes de la Segona República i el Franquisme són sovint difícils de tractar perquè tot sovint ens trobem amb impediments. Entre d’aquests impediments i problemes hi ha el refús a tractar temes encara molt propers i d’altres perquè els testimonis acostumen a no voler parlar. Els que ens dediquem a la història tot sovint ens trobem amb aquests problemes. Hi ha gent que no vol parlar d’aquest tema per no obrir ferides i fins i tot hi ha qui s’esgarrifa ara escoltant els polítics actuals i els compara amb els temps de la segona república i la guerra civil.
Molts dels joves som els que ens dediquem a preguntar a casa als nostres avis, a mirar diaris de l’època, remenar paper als arxius, papers per casa... per descobrir uns temps passats que poden portar mals records però també uns bons records a la gent.
Al batxillerat, a Catalunya, i si no vaig errat, només a Catalunya, es realitza el treball de recerca, els TRECS. Aquest treball de recerca, que jo també vaig fer ja fa 10 anys! Representa el 10% de la nota final de batxillerat i això comporta que aquest petit treball d’investigació hauria de tenir uns mínims de qualitat importants.
Sabíem que hi havia nois i noies que tractaven el tema de la segona república i la guerra civil i alguns que explicaven fets passats al Penedès. A mitjans de l’any 2006 es va fer una crida als centres educatius de les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf que imparteixen batxillerat per tal que ens fessin arribar una selecció dels treballs de recerca que parlessin sobre la segona república i la guerra civil. Al llarg d’uns mesos es van rebre 14 exemplars de treballs de recerca per estudiar la possibilitat de publicar algunes parts en un llibre, que és aquest que ara es presenta. Buscàvem diverses coses: que tingués parts inèdites, a ser possible que tractessin coses del Penedès... dels 14 treballs vam refusar dos: un que l’autor ja havia publicat pel seu compte i un altre perquè estava escrit com a relat literari. Dels 12 treballs restants vam seleccionar algunes parts o vam demanar fer un resum, ja veureu que no tots els treballs publicats tenen la mateixa extensió. D’aquestes 12 treballs, només 7 autors van respondre a la petició malgrat la meva insistència en què enviessin el que es demanava perquè, o almenys això crec, és important, encara que sigui un tros grans, petit, o una entrevista com és aquest cas, de publicar-la, de donar a conèixer la història i el passat d’una gent.
El llibre s’emmarca dins els projecte Tots els Noms, que, des de l’any 2006 es fa recerca sobre els períodes de la segona república, la guerra civil, el franquisme i la transició al Penedès. Ara no us explicaré el projecte, però si voleu, podeu anar a la nostra web: totselsnoms.org
Jo us recomano que feu una cosa als vostres avis i grans que teniu a casa, no tant sols perquè us pugui interessar la història o no, simplement perquè si entrevisteu als vostres avis i àvies estareu recuperant i recollint la història de la vostra família. Ara, tots tenim gravadores de so, mp3 i mp4 amb micròfon incorporat, càmeres de video... i és molt fàcil fer-los xerrar, que us expliquin els seus records, des de que van néixer, van anar a l’escola, que feien quan eren joves, el treball, quan es van casar, fins als nostres dies. Perquè és la història vostra, la vostra pròpia història.

Intervenció a la I Trobada d'Historiadors Penedesencs

A continuació trobareu la meva intervenció que vaig dir en la taula roda sobre experiències de memòria oral al Penedès en el marc de la I Trobada d'Historiadors Penedesencs parlant sobre la meva experiència sobre la recuperació de la memòria històrica a Santa Margarida i els Monjos.

Bon Dia a tots,
Jo us parlaré de la meva tasca en el Projecte de Recuperació de la Memòria Històrica de la Guerra Civil a Santa Margarida i els Monjos.

Dins del macro projecte, que també contempla i ha contemplat la recuperació d’elements patrimonials, festivals aeris, conferències, visites guiades, senyalització, rutes i un llarg etcètera de coses, una part és la que fa referència a la recollida de testimonis que és la que jo vaig fer.

Tot va començar amb una taula rodona el novembre de 2004 amb avis del municipi en la sala d’actes de la Biblioteca Municipal. Van assistir prop de 50 persones i allà es van començar a deixar sentir els primers records de l’època de la guerra. A partir d’aquell moment va començar la meva tasca d’immersió en la història de la guerra civil als Monjos: repassar les intervencions d’aquelles persones en les anotacions que havia fet, llegir-me el llibre del Ramon Arnabat “La Gent i el seu temps”, el llibre “Diari d’un soldat” que explica els records de guerra del Joan Jansà, un veí de la Ràpita, el llibre de l’Ernesto González que explicava episodis del camp d’aviació que hi havia als Monjos...

He dit un camp d’aviació? Si. Bé, la guerra als Monjos va tenir aquesta peculiaritat. A finals de 1937 i principis de 1938 l’Aviació Republicana decideix construir un camp d’aviació, que es fa durant aquest període que he dit.
Aquesta decisió fa que els Monjos es situï en el mapa de la guerra civil aèria. És per aquest motiu que els Monjos del Penedès, que era el nom que tenia aleshores, comença a ser important i a principis de 1938 una part de la gent del poble es dedica a treballar en la construcció del camp d’aviació, dels refugis... A més, començaren a arribar molta gent de l’Aviació com pilots, mecànics, ajudants de mecànics, soldats i altra personal del camp d’aviació, però també refugiats d’arreu d’Espanya.
Així, a part del propi anar i venir de la guerra, començant pel 18 de juliol de 1936 i acabant pel 20 de gener de 1939, teníem un element important i sucós per preguntar als nostres testimonis.

Bé, a partir de les meves lectures locals vaig començar a redactar un guió, senzill en un primer moment i que es va anar ampliant a mida que anava fent les entrevistes. Ja estava preparat, o això em vaig voler fer creure, per fer la primera entrevista.
I que vaig necessitar per fer les entrevistes?
· El guió que vaig confeccionar.
· Paper i bolígraf.
· Grabadora.
· I els testimonis!!!

Més tard, es va sumar a l’equip una càmera SONY fantàstica que l’Ajuntament va comprar per poder fer la feina i també un trípode per poder col·locar-la atès que el meu pols deixa que desitjar tot sovint.
Juntament amb el Jaume Girona i l’Àngels Travé vem fer una primera llista de testimonis que es va anar ampliant a mida que ens anaven dient noms els entrevistats, d’alguns altres que es van oferir per tal de ser entrevistats...
En total, al llarg de dos anys es van fer 36 entrevistes a testimonis que durant la guerra havien tingut estada als Monjos i que ens podien explicar les seves experiències al poble i al front. A mida que s’anaven fent les entrevistes també, en paral·lel, es va realitzar una recerca en arxius en que hi havia informació sobre Santa Margarida i els Monjos entre 1936 i 1939 i també sobre el camp d’aviació i en el context dels aeròdroms de l’Alt i Baix Penedès, anomenats Vesper de la Gloriosa.

Arribat el moment de fer les entrevistes es va optar per realitzar la transcripció literal i total d’aquestes. Això comportava incrementar les hores de feina i també que si una persona repetia tres vegades seguides la mateixa paraula, s’havia d’escriure així, encara que pel seu discurs només fos necessària una de sola. Bé, arribat el moment de tenir tot recopilat t’adones compte que tens molta informació. I això com és gestiona? Fent graelles: per temes, per importància de les explicacions de les persones, lligant diferents caps de diferents relats que comporta complementar moltes històries o records.
Fer un llibre amb només les transcripcions era una cosa que cap de nosaltres volia, per tant, es va optar per plasmar els records dels entrevistats contrastats amb documentació d’arxiu i contextualitzats en el moment en què van passar els fets amb bibliografia local i global. Amb tanta informació és molt difícil posar-se a redactar, no sempre s’està inspirat, a més, fas 50 coses a la vegada però al final sempre surten uns bons productes: dos tríptics (un sobre fragments de les entrevistes, un altre sobre els camps del Vesper de la Gloriosa) i un llibre i DVD (A l’ombra del Vesper 1936-1939. Records de la guerra civil a Santa Margarida i els Monjos).
Bé, sobre el llibre dir també que és molt important que tingui una bona presència amb un disseny fantàstic. En quan al DVD, si fer un llibre és complicat, el documental encara més, ja que és un altre mitjà i requereix un llenguatge molt diferent, més comunicatiu i impactant. També el procés d’edició del documental és complicat i crec que l’equip que vem fer el Jaume Girona, el Jordi Escofet (del Punt TV) i jo era molt compenetrat, bo i teníem clar que es volia. Jo personalment m’ho vaig passar molt bé malgrat que el Jordi Escofet i jo vem haver de patir una setmana santa enclaustrats editant el vídeo.
Moltes gràcies per haver-me escoltat (i ara llegit).

Santa Margarida i els Monjos disposa d'una Estació Territorial de Recerca

L’Estació Territorial de Recerca Penedès (ETRP) s’ha posat en marxa mitjançant el Conveni de col·laboració entre el Departament d’innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Penedesencs, i l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos amb data de 20 de desembre de 2007.

L’ETRP té la finalitat de fer recerca a l'entorn de la història i el patrimoni de l’aviació durant la Guerra Civil (1936-1939) a Catalunya, tenint com a eix el Vesper de la Gloriosa a les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Aquesta recerca és multidisciplinar, amb totes les fonts possibles que coneixem, dels mateixos escenaris bèl·lics i els vestigis que aquests van generar. Alhora pretén aplicar intervencions en els espais o conjunts històrics amb mètodes científics innovadors, sense deixar de banda la importància de les fonts orals i les documentals. Per això aquest projecte esdevindrà la primera intervenció on:

• S’emprin totes les fonts disponibles per a la recerca de la història de la guerra aèria durant la Guerra d’Espanya

• S’apliquin nous mètodes de recerca a l’entorn del patrimoni dels antics conjunts dels camps d’aviació mitjançant prospeccions arqueològiques i geofísiques.

• Es realitzi una transferència de coneixement envers indústries emergents de la societat del coneixement.El projecte s'adreça a l'estudi dels antics camps de vol construïts per l'aviació republicana al llarg de 1937 i 1938 i emprats fins les acaballes del conflicte a Catalunya el gener de 1939: Els Monjos, Sabanell (Font-rubí, Pla del Penedès i Torrelavit), Pacs-Vilobí (Vilafranca) i Santa Oliva (El Vendrell), així com els espais annexos (tallers, residències, escola de vol, refugis, ...). Igualment també s’adreça a evidenciar les conseqüències sobre la població penedesenca.

Tot plegat, com a exemple del que va esdevenir arreu de Catalunya. Els tres objectius finals són:

• Recopilar tota la informació disponible sobre l’aviació i la guerra civil a Catalunya, ordenar-la i servar-la (llibres, revistes, documents, imatges...).

• Aconseguir convertir aquests espais en un veritable espai de memòria de la guerra i del conflicte, tant des del punt de vista del personal de l’aviació republicana, com el de la població civil local que visqué les conseqüències de la guerra.

• Dotar Catalunya d’una infraestructura cultural que salvi la memòria de les forces aèries de la República espanyola a partir d’un arxiu i biblioteca de referència, la recuperació de paisatges i arquitectures efímeres vinculades als fets estudiats, i tot relligat en un Centre de Documentació i d’Interpretació de l’Aviació i la Guerra Civil a ubicar a l’entorn de l’històric camp d’aviació dels Monjos en el municipi de Santa Margarida i els Monjos.