Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris monuments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris monuments. Mostrar tots els missatges

15 d’octubre del 2019

L'església de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú a les Jornades Europees de Patrimoni 2019

El passat 13 d'octubre de 2019, a les 12h, vaig ser convidat per la parròquia de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú i el bisbat de Sant Feliu de Llobregat a explicar el temple parroquial de Sant Antoni. una visita guiada a l'església de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú, un edifici fruit d’un llarg procés constructiu, el resultat del qual és un gran recinte d'estil barroc del que en destaca el campanar projectat per Fra Josep de la Concepció i les vidrieres modernistes de Josep Maria Jujol.
L'acte va ser en motiu de les Jornades Europees de Patrimoni 2019, dins del projecte dels 10 bisbats amb seu a Catalunya "Catalonia Sacra".

23 d’abril del 2019

El retaule de la Mare de Déu i de Sant Jordi de l'església Sant Francesc de Vilafranca


Pintat a finals del segle XIV pel pintor gironí Lluís Borrassà, el retaule va ser realitzat per a la capella dels cavallers, on tenia enterrament, entre d’altres, la família Febrer i la família Boixadors. En època moderna, s’hi enterren els Miret, família burgesa. De grans dimensions, dos mestres i mig d’ample per quatre metres d’alt, el retaule es divideix en tres franges verticals emmarcades amb quatre marges, i una franja horitzontal a la part inferior del retaule.
A l’espai central es representa la Mare de déu fent l’entrada al temple i sant Jordi. Sobre aquestes dues imatges, hi ha la Crucifixió de Jesús on, a la seva esquerra, hi ha representada la Verge Maria i d’altres dones seguidores seves i, a la dreta, un grup d’homes a cavall.
A la part esquerra del retaule hi ha la representació de tres moments de la vida de la Mare de Déu: el brodat del vel al temple, les esposalles de Maria i, compartint el mateix espai, l’Anunciació i la Nativitat.
A la dreta es pintaren diferents passatges de la vida de sant Jordi: la mort del drac i la salvació de la donzella, el martiri de sant Jordi en la roda i en la creu, i la decapitació del sant.
Als quatre marges s’hi representen dotze sants i santes com sant Jaume, sant Pere i santa Eulàlia.
A la predel·la, a la part inferior del retaule, s’hi representa santa Maria Egipcíaca, la Verge dels Dolors, Jesucrist amb les marques de la Passió, sant Joan Evangelista i sant Francesc d’Assís rebent els estigmes.

18 de juny del 2016

Centenari de la remodelació de la cripta de l'església de Santa Maria de Vilafranca

Detall del Sant Sepeli de Josep Llimona.
(c) Daniel Sancho París
Avui 18 de juny de 2016 fa just cent anys de la inauguració de la restauració i remodelació de la cripta de l'església parroquial de Santa Maria de Vilafranca.

Que es va celebrar el 18 de juny de 2016? A dos quarts de sis del matí, es van fer exercicis espirtuals solemnes entorn al Sagrat Cor de Jesús. A les set, el bisbe de Barcelona, Enric Reig va presidir la missa de primera comunió dels nens i nenes de Vilafranca. A les 10h del matí, es va celebrar una missa de mig Pontifical presidida pel bisbe Reig, amb sermó pronunciat per Francesc de Paula Mas, bisbe de Girona. Un cop finalitzada la missa, es va fer una processó per l’interior de l’església parroquial traslladant les relíquies de Sant Fèlix des de l’altar major fins al seu altar a la cripta: “quina hermosa i artística restauració ha sigut pagada pel qui fou bisbe de Vic, el sant i sabi Dr. Josep Torras i Bages”.

La remodelació va consistir en la instal·lació de dues obres d'art realitzades per Josep Llimona: el grup escultòric del Sant Sepeli i l'altar de Sant Fèlix. Joan Llimona, pintor i germà de l'escultor, va realitzar uns frescs a les parets laterals amb imatges de la Passió de Jesucrist. 

18 de juny del 2014

La UB i The Gaudí Research Institute organitzen el 1r Congrés Mundial sobre Gaudí

Fotografia de la Universitat de Barcelona
Del 6 al 10 d’octubre del 2014, l’Edifici Històric de la UB acollirà el 1r Congrés Mundial sobre Gaudí, organitzat conjuntament amb The Gaudí Research Institute (TGRI). Una cinquantena de ponents d’arreu del món ja han confirmat la participació en el congrés, durant el qual es presentarà a la comunitat científica internacional, i al públic en general, l’estat actual de les recerques i les noves troballes sobre Antoni Gaudí i la seva obra; així com l’immens camp d’aplicació actual d’aquestes recerques. En aquest sentit, es veuran aplicacions del mètode de treball de Gaudí i de la seva genial inspiració creativa en àmbits com ara l’arquitectura, l’enginyeria, el disseny, les arts, i fins i tot la gestió d’empreses, la gastronomia o els esports i la salut. El divendres 3 de gener es va fer una reunió preparatòria dels membres del comitè consultiu del congrés a la UB. 
Durant aquesta reunió preparatòria, alguns dels participants van avaluar els estudis que s'han fet fins ara sobre Gaudí. Així, l'arquitecte i urbanista Salvador Tarragó va afirmar: «La nostra presència aquí és un reconeixement públic a la tasca feta per Enric Casanelles i Amics de Gaudí durant gairebé quaranta anys, per George R. Collins als Estats Units, per Kenzo Imai al Japó, per Ràfols i Bassegoda a la Càtedra Gaudí, per Martinell i Tange al Centre d’Estudis Gaudinistes. Amb això, la Universitat de Barcelona i The Gaudí Research Institute estan i han de continuar estant a l’alçada de la universalitat de la figura de Gaudí». 
Per la seva banda, el catedràtic de la Universitat de Kanagawa (Japó) Tokutoshi Torii es va congratular «que per fi Barcelona tingui un centre d’investigació sobre Gaudí, que és una demanda històrica i imprescindible de tota la comunitat científica internacional». Al seu torn, l'arquitecte Toshiaki Tange va assegurar que «Gaudí és un desconegut: la gent realment el vol conèixer i ja no s’acontenta sols amb la Gaudilàndia actual», mentre que l'enginyer Jos Tomlow va concloure: «Espero que d’una vegada estiguem preparats per entendre Gaudí. Serà impactant que els meus companys i jo puguem presentar quaranta anys de recerca».

Respecte a les expectatives de futur, l'historiador de l'art Francesc Fontbona va remarcar la necessitat que «una jove generació estudiï i investigui els motius del retard en el coneixement i reconeixement de la vàlua de Gaudí, i les causes per les quals sí que el van apreciar figures avantguardistes com Guillaume Apollinaire, André Breton, Man Ray, Dora Maar, Salvador Dalí, Paul Éluard, etc.». L'arquitecte i enginyer Arnold Walz va assenyalar que «Gaudí és un exemple claríssim de treball científic multidisciplinari, l’estudi del qual ofereix enormes possibilitats presents i futures». Finalment, el també arquitecte i enginyer Berthold Burkhardt va reclamar que, «tal com s’està fent a l'Europa central, és fonamental endegar un projecte d’intercanvi internacional d’informació per estudiar, conservar i difondre el patrimoni arquitectònic de Gaudí», mentre que l'arquitecte i urbanista Hou Teh-Chien va explicar que «la Xina està a l’any zero de Gaudí». «Hem d’aprofitar aquest congrés perquè els xinesos aprenguin l’autèntic valor universal de Gaudí des d’un bon principi», va reblar.
El congrés té diversos comitès, integrats per científics que provenen de diverses universitats, així com per personalitats dels àmbits de la recerca, l’empresa, la creació i la innovació. També hi participen descendents dels col·laboradors i deixebles de Gaudí que han servat amb cura el llegat de l’arquitecte (Jordi i Lluís Bonet Armengol, Josep Maria Jujol Gibert, Marta Puig Doria). El comitè consultiu està format per experts tant de Barcelona com d’altres universitats i entitats internacionals: Berthold Burkhardt (Brunsvic, Alemanya), Leonid Demyanov (Moscou, Rússia), Francesc Fontbona (Barcelona), Rainer Graefe (Innsbruck, Àustria), Jan Molema (Delft, Holanda), Arnau Puig (Barcelona), Toshiaki Tange (Barcelona), Salvador Tarragó (Barcelona), Hou Teh-Chien (Hangzhou, Xina), Jos Tomlow (Zittau, Alemanya), Tokutoshi Torii (Kanagawa, Japó) i Arnold Walz (Stuttgart, Alemanya).
Alguns dels membres d’aquest comitè són destacades personalitats d’organismes internacionals com ara el Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics (ICOMOS), que està lligat a la Unesco i a les Nacions Unides com a organisme responsable de proposar els béns que reben el títol de Patrimoni Cultural de la Humanitat i d’organitzar el Dia Internacional dels Monuments i Llocs Històrics cada 18 d'abril. Així mateix, alguns membres del comitè pertanyen a l’International Working Party for Documentation and Conservation of Buildings, Sites and Neighborhoods of the Modern Movement (Docomomo), que es dedica a la conservació d’edificis de rellevància mundial.
El 23 d’octubre de 2013 va tenir lloc a Corea la presentació internacional del congrés, en concret a la ciutat de Busan, com a part central de l’exposició i simposi «Walking Barcelona with Gaudí», que commemorava els trenta anys d’agermanament entre les ciutats de Barcelona i Busan.
El 1r Congrés Mundial sobre Gaudí és el primer congrés d’una programació biennal organitzada pel The Gaudí Research Institute conjuntament amb la UB, universitat on Antoni Gaudí va rebre el títol d’arquitecte el 1878. Actualment, la Universitat de Barcelona té entre el seu patrimoni els Pavellons de la finca Güell, seleccionats per formar part del programa Watch 2014, del World Monuments Fund (WMF).
El congrés no retrà només homenatge a Gaudí —l’únic artista amb vuit obres declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco—, sinó també a les figures internacionals que n’han estudiat la persona i l’obra. Si bé no en serà el tema exclusiu, el simposi se centrarà en la Colònia Güell, el lloc on Gaudí va instal·lar el laboratori en què naixeria una nova arquitectura basada en un revolucionari mètode de treball i de creació de noves formes. El congrés homenatjarà així els que han conservat aquesta joia durant més d’un segle.
Per part de la UB, el comitè organitzador del congrés està integrat per Lourdes Cirlot, vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura i catedràtica d’Història de l’Art, i els professors d’Història de l’Art Joan Ramon Triadó i Rosa Maria Subirana. Per part de The Gaudí Research Institute, el comitè organitzador està format per Manuel Medarde, secretari de la Comissió Internacional de la Cripta de la Colònia Güell, Pere Jordi Figuerola, conservador del Museu Diocesà de Barcelona, i Marià Marín, professor universitari d’estudis avançats d’art, patrimoni i indústries culturals. The Gaudí Research Institute disposa d’un dels principals fons documentals i bibliogràfics dedicats a Gaudí i la seva obra, l’estudi del qual ha donat lloc a nombroses exposicions i publicacions, així com a col·laboracions internacionals com la desenvolupada durant dècades amb la Universitat d’Innsbruck, un dels principals centres de recerca gaudiniana d’abast mundial.

15 d’abril del 2014

Recomanació d'un llibre: L'origen de la Sagrada Família

Ara que s'aproxima la diada de Sant Jordi, festa del llibre, us voldria recomanar una nova publicació sorgida fa pocs dies, escrita per Josep Maria Blanquet, SF: "L'origen de la Sagrada Família. Josep Manyanet, l'inspirador", publicat per l'editorial Claret. 
En aquest volum es pot descobrir les relacions entre les figures cabdals del temple expiatori barceloní de la Sagrada Família: Josep Maria Bocabella, l'impulsor, Antoni Gaudí, l'arquitecte, i la figura clau en tot plegat: el pare Josep Manyanet, fundador de la Congregació dels Fills de la Sagrada Família. 
Sant Josep Manyanet va ser la persona qui va convèncer a Bocabella per a que el nou temple no tant sols fos dedicat a Sant Josep, sinó al conjunt de la Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep (JMJ). 
La família de Natzaret és per a l'orde religiós fundat per Manyanet el tot, així com també ho va ser per Bocabella i Gaudí. 
En el llibre hom pot descobrir, mitjançant bona part del patrimoni moble (algún del qual litúrgic) les excel·lents relacions d'amistat entre tots tres personatges. I un exemple clar està en que la Congregació conserva el bastó que Antoni Gaudí portava el dia en què va ser atropellat. 
Un llibre del tot recomanable! 

4 d’abril del 2014

VINSEUM guanya el Premi AMC de Museologia

El Jurat dels Premis de Museologia – cinquena edició va concedir el Premi AMC de Museologia – cinquena edició, en la modalitat de Projectes de creació o reforma integral de a VINSEUM- Museu de les Cultures del Vi de Catalunya
El Premi, de caràcter honorífic, està dotat amb una litografia creada expressament per a aquest guardó per l’artista català Josep Guinovart i una placa de reconeixement del projecte.
Els altres guardonats van ser:
El lliurament dels premis es va dur a terme dijous 27 de març de 2014, a les set del vespre, a Museu del Disseny de Barcelona – DHUB.
El Jurat va valorar ben especialment el fet de ser: un projecte que, en aquesta primera fase, ha abastat la transformació arquitectònica del Palau dels Reis d’Aragó, la millora de nous espais i serveis, i un nova conceptualització del discurs expositiu que té per a objectiu posar de manifest la transcendència social, històrica, científica, natural i cultural de la tradició vitivinícola. Una reforma integral que ha implicat un canvi de model institucional i de gestió, amb la voluntat d’integrar a tots els sector implicats en la producció vitivinícola i amb una clara vocació d’esdevenir un museu de referència per l’estudi i difusió de la cultura del vi a Catalunya.
• En la modalitat A Trajectòries professionals, n'Eusebi Casanelles i Rahola i en Pere Freixes i Camps.
• En la modalitat B Experiències, exposicions i activitats, el projecte Viquipèdia, col·leccions en línia, de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, i l'exposició "El Museu explora. Obres d'art a examen" del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nota de premsa de Vinseum

21 de gener del 2014

Foto denúncia: el pitjor lloc per aparcar maquinària

Estem ja habituats a veure aparcat entre la plaça de Santa Maria i la plaça del Campanar cistelles elevadores que serveixen per arreglar façanes, per penjar i despenjar llums de Nadal, etcètera, que fan servir diferents empreses de Vilafranca. Algú els hi deu indicar que les han d'aparcar allà. 
Fer-ho és un atemptat contra el patrimoni històric i artístic vilafranquí i, més concretament, contra la basílica parroquial de Santa Maria. Just al darrera de la màquina es localitza un dels elements històrics més importants de la ciutat: les creus de consagració de l'església de Santa Maria, que daten del 1485. 
Ningú es pot enorgullir del patrimoni històric de Vilafranca si la cistella està davant de les creus, així com tampoc es pot permetre, ara que sembla que la basílica de Santa Maria serà Bé Cultural d'Interés Nacional (BCIN), que s'hi aparqui. Escolto moltes vegades parlar del futur turístic de Vilafranca, dels turistes i dels visitants. 

7 d’octubre del 2012

L'obertura de Vinseum


Entre dissabte i diumenge, gairebé 1.500 persones han passat per les les portes obertes de Vinseum – Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Llargues cues s'han pogut veure a les plaçes de Jaume I i de Santa Maria. Diumenge al matí, fins i tot, va arribar fins a la porta de la rectoria, al carrer de Santa Maria. Un gran èxit. Forans i vilafranquins visitaven el renovat museu. Crec que el major èxit ha estat la presència de vilafranquins i vilafranquines. Si! Alguns d'ells, feia més de 30 anys que no entraven al Palau Reial -quan anaven amb l'escola- d'altres, ho feien per primera vegada. Algú, feia uns dies, hem preguntava: Vilafranca sabrà valorar el nou museu? La resposta ha estat sí. Aquest cap de setmana ho hem pogut comprovar.

Del Vinseum cal destacar tres coses. La primera, la reforma arquitectònica que ha patit l'edifici, una restauració a fons, excel·lent, que ens servirà per continuar tenint Palau Reial per 800 anys més. No sempre en la intervenció en patrimoni arquitectònic deixa bons resultats; aquí els hem tingut. En segon lloc, el propi museu, és a dir, la museografia de l'exposició permanent, el magnífic auditori, una botiga “de museu” i la taverna esplendorosa. Tot plegat fa molt de goig. En tercer lloc, voldria destacar la gran tascar que el personal del museu ha realitzat durant tot el procés.

A l'any 1999 es va analitzar l'estat del museu en aquell moment i es van començar a inventariar les coleccions. Fa 13 anys va iniciar-se l'aventura tenint diferents estacions en aquest recorregut: la reforma de la capella de Sant Pelegrí, l'exposició El Tast a Cal Pa i Figues, ara el Palau Reial, i el que manca encara. El tren de Vinseum fa camí i el topall del final de la via encara no es veu.

Cal reconèixer el paper jugat des dels inicis del museu per l'Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. Però més important ha estat les aportacions procedents del Ministeri de Foment i del Ministeri de Cultura. El primer ha aportat 2.367.000 € i el segon 1.000.000 €. Sense aquestes quantitats aportades pel Govern socialista a la Moncloa, el museu possiblement no el tindríem encara obert. El 2006, el conseller, aleshores socialista, Ferran Mascarell, va signar un conveni per la implicació i aportació del Departament de Cultura de la Generalitat al Vinseum. En sis mesos poca cosa va fer, perquè el 2007 a les eleccions al Parlament, el Govern d'Entesa -també dit tripartit- va atorgar la conselleria de Cultura a ERC i, el seu conseller Joan Manuel Tresserras, en quatre anys no va aportar res. I en dos anys de Govern de CIU i, amb el Ferran Mascarell -ara convergent- com a conseller, tampoc res de res.

El Vinseum però ha de ser quelcom més que un museu. Ha de ser un element que provoqui sinèrgies entre el comerç, la restauració, els cellers de la comarca -i els de més enllà. Hom haurà de fer un pensament i apostar per l'obertura dels seus establiments el diumenge -dinar aquest dia a Vilafranca es fa complicat. També els cellers s'han de prendre amb seriositat el seu paper en el camp de l'enoturisme. El museu i els cellers es necessiten, es complementen.

Enhorabona i a continuar endavant.

7 d’octubre del 2011

El Santuari de la Mare de Déu de Foix aquest mes al Racó de la Història del Cargol

El Santuari de la Mare de Déu de Foix es localitza al municipi de Torrelles de Foix, al nord de l'Alt Penedès. Si voleu conèxier la història d'aquest emblemàtic lloc consulteu el Cargol de la setmana passada o a la web del Cargol

http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

15 de desembre del 2010

Acta de la primera pedra de la construcció de la façana neogòtica de l'església parroquial de Santa Maria de Vilafranca

Com que actualment s'està duent a terme la restauració dels dos campanars de la façana principal de l'església parroquial de Santa Maria de Vilafranca del Penedès crec oportú transcriure el text que es va col·locar dins de la primera pedra. Així, diu el document:
In nomine Dei. En la Villa de Vilafranca del penadés en el día 1.º de Junio, mes dedicado al Sagrado Corazón de Jesús, del año de la Natividad del Señor 1903.
Siendo Vicario de Jesucristo en la tierra, S.S. el Papa León XIII; Rey de España S.M.D. Alfonso XIII, y Obispo de la Diócesis de Barcelona, Su Eminencia el Dr. D. Salvador, Cardenal Casañas y Pagés.
SÉPASE que el Ilmo. Sr. Dr. D. Ricardo Cortés, Obispo electo auxiliar de esta Diócesis, delegado por S.E. el Cardenal-Obispo, asistido de los M. I. Sres. Dr. D. José María de Ros, Secretario Cancelario de la misma Diócesis, y el Dr. D. Juan Badía y Capdevila, Cura párroco de la Iglesia de Sta. María de esta villa y arcipreste Dean del Penadés, procedió á bendecir, según ritual, la primera piedra destinada á cimiento de la nueva fachada que va á levantarse en la indicada Iglesia parroquial, merced á una dádiva de su coste generosamente ofrecida por D.ª Manuela Via y Oliveras, oriunda de la presente población.
La nueva construcción. cuyos planos ha trazado el Arquitecto de Barcelona, D. Augusto Font, es igual al mismo estilo gótico con sujeción al cual nuestros antepasados habían comenzado en el siglo XV á edificar la fachada de Santa María, bien que á posterioridad se acabase, variando en su esencia la primitiva idea arquitectónica, con el gusto de Renacimiento, alzándose una glaería sobre el arco de ingreso con mezquino rosetón circular en la parte superior del muro del frontispicio, formando un conjunto de tristre impresión artística que exigía su derribo y restauración para sustituirla por la nueva que, de llevarse como es de esperar, y en Dios se confía, á cumplida ejecución, retornará al Arte religiosa lo que le correspondía, en harmonía á la vez con el estilo imperante en la construcción interior del Templo parroquial, cuya restauración, años atrás iniciada, quedará completa. 
Después de la bendición de la dicha primera piedra -la cual consiste en un sillar extraído de uno de los doseletes que existía en el derrame izquierdo de la antigua fachada, habiéndose abierto en aquella un hueco para depositar en él, la presente acta, juntamente con una fotografía de dicha antigua fachada y un ejemplar correspondiente al día de hoy de los periódicos "El diario de Barcelona", "Veu de Catalunya" y "Correo Catalán" que se publican en Barcelona, y otro correspondiente al día de ayer de "El Labriego" y "Penadés nou" que ven la luz en esta Villa -fué colocada la indicada piedra en el ángulo izquierdo (entrando) formado por el contrafuerte y el macizo de la puerta, en donde se encontraron sepulturas que formaron parte del antiguo Cementerio que estaba adosado á las paredes de la Iglesia parroquial; y en el mencionado sitio quedará, Dios mediante, con el primer sostén de la nueva fachada.
Dirige la nueva obra, no solo el antes citado Arquitecto autor de los planos D. Augusto Font, si que también el arquitecto de esta villa, D. Santiago Güell, y hasta el día de ayer estuvo encargado de loas obras previas de derribo, como lo habría estado de las nuevas de construcción el Maestro Albañil D. Buenaventura Feliu que anoche entregó su alma á Dios ¡y de El goce!
Y para constancia de todo ello, ad perpetuam rei memoriam se levanta esta acta Inauguración á la que estuvieron presentes, además de los espresados Oficiantes y Asistentes, las Autoridades municipal, militar y judicial de esta Villa, presidiendo la primera una comisión del Ayuntamiento de la misma, la Rda. Comunidad de Presbíteros de esta parroquia con sus Decano D. Alberto Rius y Archivero D. Joaquin Inglada, la donante D.ª Manuela Via, los Sres Arquitectos y varias otras personas y entidades á las que se invitó especialmente, juntamente con la Junta de Obra de la Parroquia.
Y se firmó, de todo la cual certifico. Ad majorem Dei Gloriam.

14 de novembre del 2010

Es crea la Xarxa de Museus d'Història i monuments de Catalunya

La xarxa permet articular polítiques comunes de protecció, difusió, formació i dinamització territorial dels elements constitutius del patrimoni històric continguts en sis dels museus catalans més rellevants en aquest àmbit.
La Xarxa de Museus d’Història i monuments de Catalunya pretén articular al voltant d’un museu capçalera els museus que, per la importància dels seus fons, de les exposicions i equipaments i de les seves activitats, representen el patrimoni històric a Catalunya. La xarxa està encapçalada pel Museu d’Història de Catalunya i l’integren el Museu d’Història de la Ciutat de Girona, el Museu de Lleida, el Museu de Terrassa, el Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet i el Museu Comarcal de Cervera.
Els objectius principals en el desplegament de la Xarxa de Museus d’Història i monuments de Catalunya són la millora de la gestió de les col·leccions, la millora dels equipaments i el desplegament de programes de treball conjunt. Les polítiques comunes incidiran en la qualitat dels equipaments, de les pràctiques professionals i de les activitats i serveis; en la documentació i conservació de col·leccions; i en la promoció i utilització de les noves tecnologies de la comunicació.
Les actuacions que es duran a terme des de la xarxa es definiran mitjançant una política unitària tot respectant la diversitat de cadascun dels museus que la composen.
La signatura del conveni representa una primera fase del desplegament territorial de la xarxa, a la qual s’aniran afegint d’altres museus com a centres col·laboradors.
La creació d’aquesta xarxa s’emmarca en el desplegament del Pla de Museus de Catalunya, presentat per la Generalitat l’any 2008, que preveu l’articulació dels museus més rellevants del país al voltant del museus capçalera de cada disciplina. Aquest document estableix l’articulació dels museus nacionals amb les xarxes territorials de caire temàtic, compostes per museus secció i ens patrimonials museïtzats. En aquesta línia, també s’han creat la Xarxa de Museus d’Etnologia (gener de 2008) i la Xarxa de Museus d’Arqueologia (març de 2010).

El patrimoni històric a Catalunya
El conveni destaca que el patrimoni històric forma part del patrimoni cultural català i ha de ser objecte de protecció, conservació, investigació i difusió per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.
Cal destacar en aquest sentit que els museus que signen aquest conveni gestionen molts monuments i patrimoni arreu del territori de Catalunya, per exemple el Museu d’Història de Catalunya té al seu càrrec els monuments de la Generalitat com ara Santes Creus o la Cartoixa d’Escaladei.
En el conveni s’exposa que són moltes les institucions museístiques que conserven patrimoni històric a Catalunya, però es constata que el patrimoni històric museïtzat presenta un desequilibri tant pel que fa a la seva presència en el territori com al discurs expositiu. El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació considera que cal una coordinació de la tasca de conservació, difusió i exposició d’aquest patrimoni.