 |
| Fotografia de la Universitat de Barcelona |
Del 6 al 10 d’octubre del 2014, l’Edifici Històric de la UB acollirà el 1r Congrés Mundial sobre Gaudí, organitzat conjuntament amb The Gaudí Research Institute (TGRI). Una cinquantena de ponents d’arreu del món ja han confirmat la participació en el congrés, durant el qual es presentarà a la comunitat científica internacional, i al públic en general, l’estat actual de les recerques i les noves troballes sobre Antoni Gaudí i la seva obra; així com l’immens camp d’aplicació actual d’aquestes recerques. En aquest sentit, es veuran aplicacions del mètode de treball de Gaudí i de la seva genial inspiració creativa en àmbits com ara l’arquitectura, l’enginyeria, el disseny, les arts, i fins i tot la gestió d’empreses, la gastronomia o els esports i la salut. El divendres 3 de gener es va fer una reunió preparatòria dels membres del comitè consultiu del congrés a la UB.
Durant aquesta reunió preparatòria, alguns dels participants van avaluar els estudis que s'han fet fins ara sobre Gaudí. Així, l'arquitecte i urbanista Salvador Tarragó va afirmar: «La nostra presència aquí és un reconeixement públic a la tasca feta per Enric Casanelles i Amics de Gaudí durant gairebé quaranta anys, per George R. Collins als Estats Units, per Kenzo Imai al Japó, per Ràfols i Bassegoda a la Càtedra Gaudí, per Martinell i Tange al Centre d’Estudis Gaudinistes. Amb això, la Universitat de Barcelona i The Gaudí Research Institute estan i han de continuar estant a l’alçada de la universalitat de la figura de Gaudí».
Per la seva banda, el catedràtic de la Universitat de Kanagawa (Japó) Tokutoshi Torii es va congratular «que per fi Barcelona tingui un centre d’investigació sobre Gaudí, que és una demanda històrica i imprescindible de tota la comunitat científica internacional». Al seu torn, l'arquitecte Toshiaki Tange va assegurar que «Gaudí és un desconegut: la gent realment el vol conèixer i ja no s’acontenta sols amb la Gaudilàndia actual», mentre que l'enginyer Jos Tomlow va concloure: «Espero que d’una vegada estiguem preparats per entendre Gaudí. Serà impactant que els meus companys i jo puguem presentar quaranta anys de recerca».
Respecte a les expectatives de futur, l'historiador de l'art Francesc Fontbona va remarcar la necessitat que «una jove generació estudiï i investigui els motius del retard en el coneixement i reconeixement de la vàlua de Gaudí, i les causes per les quals sí que el van apreciar figures avantguardistes com Guillaume Apollinaire, André Breton, Man Ray, Dora Maar, Salvador Dalí, Paul Éluard, etc.». L'arquitecte i enginyer Arnold Walz va assenyalar que «Gaudí és un exemple claríssim de treball científic multidisciplinari, l’estudi del qual ofereix enormes possibilitats presents i futures». Finalment, el també arquitecte i enginyer Berthold Burkhardt va reclamar que, «tal com s’està fent a l'Europa central, és fonamental endegar un projecte d’intercanvi internacional d’informació per estudiar, conservar i difondre el patrimoni arquitectònic de Gaudí», mentre que l'arquitecte i urbanista Hou Teh-Chien va explicar que «la Xina està a l’any zero de Gaudí». «Hem d’aprofitar aquest congrés perquè els xinesos aprenguin l’autèntic valor universal de Gaudí des d’un bon principi», va reblar.
El congrés té diversos comitès, integrats per científics que provenen de diverses universitats, així com per personalitats dels àmbits de la recerca, l’empresa, la creació i la innovació. També hi participen descendents dels col·laboradors i deixebles de Gaudí que han servat amb cura el llegat de l’arquitecte (Jordi i Lluís Bonet Armengol, Josep Maria Jujol Gibert, Marta Puig Doria). El comitè consultiu està format per experts tant de Barcelona com d’altres universitats i entitats internacionals: Berthold Burkhardt (Brunsvic, Alemanya), Leonid Demyanov (Moscou, Rússia), Francesc Fontbona (Barcelona), Rainer Graefe (Innsbruck, Àustria), Jan Molema (Delft, Holanda), Arnau Puig (Barcelona), Toshiaki Tange (Barcelona), Salvador Tarragó (Barcelona), Hou Teh-Chien (Hangzhou, Xina), Jos Tomlow (Zittau, Alemanya), Tokutoshi Torii (Kanagawa, Japó) i Arnold Walz (Stuttgart, Alemanya).
Alguns dels membres d’aquest comitè són destacades personalitats d’organismes internacionals com ara el Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics (ICOMOS), que està lligat a la Unesco i a les Nacions Unides com a organisme responsable de proposar els béns que reben el títol de Patrimoni Cultural de la Humanitat i d’organitzar el Dia Internacional dels Monuments i Llocs Històrics cada 18 d'abril. Així mateix, alguns membres del comitè pertanyen a l’International Working Party for Documentation and Conservation of Buildings, Sites and Neighborhoods of the Modern Movement (Docomomo), que es dedica a la conservació d’edificis de rellevància mundial.
El 23 d’octubre de 2013 va tenir lloc a Corea la presentació internacional del congrés, en concret a la ciutat de Busan, com a part central de l’exposició i simposi «Walking Barcelona with Gaudí», que commemorava els trenta anys d’agermanament entre les ciutats de Barcelona i Busan.
El 1r Congrés Mundial sobre Gaudí és el primer congrés d’una programació biennal organitzada pel The Gaudí Research Institute conjuntament amb la UB, universitat on Antoni Gaudí va rebre el títol d’arquitecte el 1878. Actualment, la Universitat de Barcelona té entre el seu patrimoni els Pavellons de la finca Güell, seleccionats per formar part del programa Watch 2014, del World Monuments Fund (WMF).
El congrés no retrà només homenatge a Gaudí —l’únic artista amb vuit obres declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco—, sinó també a les figures internacionals que n’han estudiat la persona i l’obra. Si bé no en serà el tema exclusiu, el simposi se centrarà en la Colònia Güell, el lloc on Gaudí va instal·lar el laboratori en què naixeria una nova arquitectura basada en un revolucionari mètode de treball i de creació de noves formes. El congrés homenatjarà així els que han conservat aquesta joia durant més d’un segle.
Per part de la UB, el comitè organitzador del congrés està integrat per Lourdes Cirlot, vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura i catedràtica d’Història de l’Art, i els professors d’Història de l’Art Joan Ramon Triadó i Rosa Maria Subirana. Per part de The Gaudí Research Institute, el comitè organitzador està format per Manuel Medarde, secretari de la Comissió Internacional de la Cripta de la Colònia Güell, Pere Jordi Figuerola, conservador del Museu Diocesà de Barcelona, i Marià Marín, professor universitari d’estudis avançats d’art, patrimoni i indústries culturals. The Gaudí Research Institute disposa d’un dels principals fons documentals i bibliogràfics dedicats a Gaudí i la seva obra, l’estudi del qual ha donat lloc a nombroses exposicions i publicacions, així com a col·laboracions internacionals com la desenvolupada durant dècades amb la Universitat d’Innsbruck, un dels principals centres de recerca gaudiniana d’abast mundial.
El passat 13 d'octubre de 2019, a les 12h, vaig ser convidat per la parròquia de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú i el bisbat de Sant Feliu de Llobregat a explicar el temple parroquial de Sant Antoni. una visita guiada a l'església de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú, un edifici fruit d’un llarg procés constructiu, el resultat del qual és un gran recinte d'estil barroc del que en destaca el campanar projectat per Fra Josep de la Concepció i les vidrieres modernistes de Josep Maria Jujol.
