29 de desembre del 2011

El Funicular de Gelida al Racó de la història

Aquest dijous 29 de desembre, a la secció El Racó de la Història, del setmanari penedesenc El Cargol, podreu llegir el meu darrer article. Aquesta vegada tracta sobre el Funicular de Gelida. Espero que us agradi!


http://www.elcargol.com/racohistoria.htm


Bon Any 2012!

10 de desembre del 2011

Inaugurat el Centre d'Interpretació de l'Aviació de Celrà

Complementa la visita al camp d'aviació i permet entendre el context d’uns dels aeròdroms militars republicans més importants durant la guerra civil.

El Centre d’Interpretació del camp d’aviació de Celrà s'obrí al públic el 18 de novembre i complementa la visita al camp d'aviació de Celrà. Mostra documents escrits i sonors, fotografies i  un audiovisual. Al llarg de vuit àmbits temàtics s’expliquen el context en què es va construir, les seves funcions, les edificacions complementàries, els atacs que va patir, l’afectació del camp sobre la població, la vida a la rereguarda i què se’n va fer després de la Guerra.
El camp d’aviació de Celrà, construït a finals de 1936, va ser un dels aeròdroms militars republicans més importants durant la Guerra Civil i la principal base a Catalunya dels bombarders Katiuska. Va ser operatiu del primer trimestre de 1937 fins al febrer de 1939. L’espai, que ha estat rehabilitat, es pot visitar seguint un itinerari senyalitzat que permet de veure’n vestigis com un búnquer, una garita de vigilància i diversos refugis.
Aquest és el cinquè espai a Catalunya sobre l'aviació durant la Guerra Civil juntament amb el de La Garriga, La Sénia, Santa Margarida i els Monjos i Alfés. Quin serà el proper?

6 de desembre del 2011

Turisme accessible a Catalunya

Catalunya disposa de 23 destinacions turístiques seleccionades pels seus alts nivells d'accessibilitat que permeten oferir al turista discapacitat tota una sèrie de serveis adaptats a les necessitats específiques d'aquest col·lectiu: allotjament, restauració, museus, activitats complementàries, platges, etc. Enguany s'han incorporat tres noves destinacions: Terra Alta i Reserva Natural de Sebes; Tarragona - Patrimoni de la Humanitat; Parcs Naturals del Montseny i de Sant Llorenç del Munt. En els darrers quatre anys, a més, Catalunya ha passat de 600 recursos turístics adaptats a més de 1.100, alguns dels quals són únics a Espanya.
S'estima que a Europa existeixen 120 milions de turistes potencials amb algun tipus de discapacitat, mobilitat reduïda o necessitats especials, incloent els seus acompanyants. A més, aquests turistes acostumen a contractar paquets i a realitzar una despesa superior a la mitjana
.

Projecte "Turisme accessible - Turisme per a Tothom" 
Memòria d'actuacions del darrer any, amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat l'1 de desembre.


Participants: El nombre de participants durant el 2011 ha crescut el 30%, arribant a més d'un miler (1.018). 

Destinacions: En quatre anys s'ha passat de 16 destinacions accessibles a 23, amb les tres noves incorporacions de 2011. 
Turisme actiu: Catalunya s'ha posicionat com una de les destinacions turístiques de l'Estat espanyol amb més quantitat i diversitat d'activitats esportives i d'oci accessibles.

  • Més de 150 km de vies verdes i senders accessibles.
  • A Catalunya operen els dos únics globus aerostàtics adaptats per a les persones amb mobilitat reduïda.
  • L'estació d'esquí de La Molina és pionera en obrir les instal·lacions a persones amb discapacitats.
  • El Club Nàutic de l'Escala és un referent de la vela accessible a tot Catalunya i la resta de l'Estat.
Turisme cultural: S'han dut a terme accions als museus i monuments de Catalunya per millorar l'accessibilitat per a persones amb discapacitat sensorial.
  • El MNAC és el primer museu de l'Estat amb Signo-guies en tres llengües de signes.
  • La Pedrera és un dels museus més accessibles per a cecs i deficients visuals de tot Catalunya i de la resta de l'Estat.
  • Besalú és la primera destinació de l'Estat espanyol a disposar de 15 signo guies.
  • Carpe Guiem primera empresa de serveis turístics especialitzada en visites guiades a Catalunya adaptades a persones amb discapacitat.
  • 400 km de rutes amb àudio signo-guies "Camí de Sant Jaume per a Tothom".
  • Patrimoni català reconegut per la Unesco Accessible
Promoció: Aquest any, els Premis de Promoció de l'Agència Catalana de Turisme han incorporat l'accessibilitat en una de les seves categories. L'objectiu és distingir aquella empresa, entitat pública o privada que al llarg de 2010 hagi desenvolupat a Catalunya una iniciativa innovadora, una millora destacada, un servei, un nou model de negoci, un producte turístic, una adequació d'instal·lacions, una oferta d'oci, cultura o esport, etc. perquè en puguin gaudir les persones amb discapacitat física o sensorial. El guanyador ha estat el Consell Comarcal de la Terra Alta i el seu tram accessible de les Vies Verdes, l'únic de l'Estat adaptat per a persones amb deficiència visual. 

(nota de premsa Generalitat de Catalunya)

2 de desembre del 2011

Llegendes i històries del campanar de Santa Maria al Racó de la història del Cargol

El dijous passat 1 de desembre de 2011, al Racó de la història del setmanari El Cargol, vaig publicar un article que parla sobre una llegenda i un parell d'històries del campanar de l'església parroquial de Santa Maria de Vilafranca. Espero que us agradi. Ho podeu llegir en paper o online a:

1 de desembre del 2011

Els Boters: art i tradició, nou article al Penedès Econòmic

Fa uns dies ha sortit publicat un nou número del mensual econòmic de l'Alt Penedès: Penedès Econòmic. En aquesta ocasió he redactat un article sobre la història dels boters a Vilafranca des dels seus orígens fins a l'actualitat. També he fet una breu ullada a la boteria Torner que encara ara, des de mitjans segle XVIII, continuen amb l'ofici en la seva novena generació.

www.penedeseconomic.com

25 de novembre del 2011

Quart aniversari del blog!

Ahir dijous 24 de novembre es va celebrar el quart aniversari del meu bloc, inaugurat el 24 de novembre de 2007. El marc de l'obertura del blog va ser l'assignatura sobre TIC's i la difusió cultural que vaig realitzar al Màster de Cultura històrica i comunicació de la Universitat de Barcelona.
Gràcies a tots els que visiteu el meu blog i que hi participeu amb la lectura dels articles i, fins i tot, deixant escrits comentaris. 
A veure si pel proper any, que serà el cinquè, la podem fer grossa!

Salutacions!

Participació al VIII Congrés de la CCEPC "1960-1980. Transicions i canvis"

Entre els dies 10 i 12 de novembre es va celebrar al Museu d'Història de Catalunya, a Barcelona, i a Citilab, de Cornellà, el vuitè congrés de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC) amb el tema "1960-1980. Transicions i canvis". 
Els tres àmbits del congrés van ser:

  • Ideologia, cultura i identitats. Estudis dels corrents, moviments o grups des de la perspectiva de la renovació davant el discurs "oficial", l'aportació de nous plantejaments, la capacitat de crear consciència col·lectiva i sensibilització social.

  • Moviments socials. Estudis sobre les incidències dels moviments relacionats amb les condicions de vida i del treball. Accions dels moviments o grups en territoris concrets.

  • Associacionisme i sociabilitat. Estudis sobre associacions i grups informals, les seves aportacions i incidències sobre les dinàmiques dels pobles i ciutats. Composició dels grups, procedències i continuïtats. Les accions.

  • En aquesta ocasió vaig presentar dues comunicacions que es van incloure en els àmbits 1 i 3. La primera comunicació portava per títol: El moviment de resistència antifranquista a Vilafranca del Penedès i Alt Penedès i, la segona, l'Associació de Veïns Penyafel de Santa Margarida i els Monjos, exemple de la lluita veïnal a un municipi de l'Alt Penedès.

    La valoració per part dels relators de les meves comunicacions van ser molt positives, destacant que eren molt completes en quan a informació.

    9 de novembre del 2011

    Dimissions al CONCA: les maneres de fer de CIU

    Barcelona (ACN).- Deu dels onze membres del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA) han anunciat la seva renúncia al càrrec per discrepàncies amb una de les Lleis Òmnibus. Segons han explicat en un comunicat, el Projecte de Llei d'Agilitat i Reestructuració Administrativa suposa un "canvi substancial de model en l'ens" i alerten que "pretén estroncar els tímids avenços" en les polítiques de suport i promoció de la creativitat, "aspira a reorganitzar de bell nou" les polítiques culturals públiques mitjançant una "recentralització política i administrativa" i implica que el poder de les polítiques culturals i de la concessió de les subvencions "retorna" als responsables polítics del Departament.
    Els membres que han renunciat a seguir formant part del CONCA són Francesc Guardans, Xavier Antich, Sílvia Munt, Rosa Vergés, Chantal Grande, Marta Oliveres, Manel Camp, Jordi Coca, Manuel Forcano i Juli Capella, mentre que la vicepresidenta Pilar Parcerisas ha optat per esperar a veure quines són les conseqüències de la llei sobre Consell Nacional de la Cultura i les Arts.
    Els membres del CONCA han comunicat la seva decisió al president de la Generalitat, Artur Mas, i han entrat la renúncia als seus càrrecs al registre del Parlament.
    Segons el comunicat, després de dialogar amb Govern, la Conselleria, partits polítics i representants dels sectors culturals sobre "el perill" de l'actual projecte de llei, però no han trobat resposta en l'executiu ni en els partits polítics que els permetés una majoria parlamentària que evités que la llei prosperés. Per tot això, consideren que el projecte de llei implica una "involució política i cultural, que buida la institució de continguts fonamentals i la converteix en un organisme irrellevant".
    Els membres que renuncien al càrrec recorden en el comunicat conjunt que la Llei de creació del CONCA va suposar una "democratització d'una part de les polítiques culturals a través de la participació i la corresponsabilització de membres provinents dels sectors culturals i no dels partits politics". En aquest sentit, esgrimeixen que l'ens pretenia "evitar el dirigisme cultural partidista" com a organisme independent del Govern i havia de donar suport a la creativitat, "l'àmbit més fràgil i vulnerable de les produccions culturals" i atendre els criteris "purament artístics i culturals"; a més d'implicar una "garantia de continuïtat" perquè no canviessin els marcs generals d'actuació coincidint amb els canvis de legislatura.
    Un altra de les crítiques de la gran majoria del plenari és que no s'aconsegueix "l'estalvi" en "buidar el CONCA" de les seves competències, ja que els ajuts seguiran atorgant-se però directament des de la conselleria "amb el risc afegit que els criteris no prioritzin la valoració artística". En quant a l'eficiència, consideren que el nou model no la garanteix i es tendeix a una "menor garantia de transparència i objectivitat".
    D'altra banda, segons els membres del plenari que han renunciat al càrrec, el CONCA ha estat "solidari" amb els ajustaments pressupostaris a causa de la crisi econòmica i que el pressupost de l'ens ha acabat representant el 2,9% del global de la conselleria.

    29 d’octubre del 2011

    El bisbe Josep Morgades al Racó de la història

    Aquesta setmana, al Racó de la Història del Cargol, la biografia del bisbe Josep Morgades i Gili, en el 185è aniversari del seu naixement. Podeu llegir l'article, en format paper al Cargol i en digital a la web http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

    Espero que us agradi!

    25 d’octubre del 2011

    Exposició "La maleta mexicana" al MNAC

    El Museu Nacional d’Art de Catalunya, en coproducció amb l’International Center of Photography de Nova York (ICP), presenta a Barcelona l’exposició La maleta mexicana. El redescobriment dels negatius de la Guerra Civil espanyola de Capa, 'Chim' i Taro.
    L'exposició és podrà veure al MNAC entre el 6 d'octubre de 2011 i el 15 de gener de 2012.
    Robert Capa va abandonar París el 1939, deixant al seu darrere la guerra i tres caixes que contenien els negatius de 126 rodets fotogràfics amb 4.500 instantànies preses durant la guerra civil pel mateix Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour 'Chim', entre maig de 1936 i març de 1939, així com un petit nombre de fotografies realitzades per Fred Stein a la capital francesa. El material es va donar per perdut fins que va reaparèixer a Mèxic el 1995 i, després de múltiples vicissituds, el 2007 els negatius van arribar a l’ICP. Els negatius trobats són de retrats fins ara desconeguts de personatges com Federico García Lorca, La Pasionaria i Ernest Hemingway, entre d’altres. També permeten contemplar les sèries senceres a les quals pertanyen algunes fotografies convertides en imatges icòniques de la guerra civil. La mostra ha estat comissariada per Cynthia Young, conservadora adjunta de l’ICP.

    17 d’octubre del 2011

    El Cos de Portants del Sant Crist de Vilafranca

    El següent text va ser un petit encàrrec que em van realitzar per a ser publicat en el llibret de la Trobada de Cossos de Portants de Catalunya que es va celebrar a Vilafranca fa unes setmanes.

    El Cos de Portants de Vilafranca es va fundar ara fa 90 anys per un bon nombre de vilafranquins, sota la direcció de Mn. Joan Badia Capdevila, degà del Penedès. Els Estatuts de l'associació -un exemplar dels quals es conserva a l'Arxiu Parroquial de Santa Maria- defineixen els seus fins: “tindrà com fí particular tributar la major solemnitat als cultes amb que honora la Imatge del Sant Crist, de la Capella, en els actes de la Congregació, i altres a juí de la Junta Directiva”. Els estatuts van ser aprovats el 15 de setembre de 1921.

    La presentació del Cos de Portants va ser amb motiu de la festivitat de la Invenció de la Santa Creu, el 8 de maig de 1921. En el Full Dominical se'ns explica quins van ser els actes d'aquella jornada. A les set del matí, el Cos de Portants van anar en processó fins a l'estació a rebre el Cos de Portants de la parròquia de la Concepció de Barcelona. Tot seguit, anaren cap a la basílica de Santa Maria. Un cop arribats, el degà va celebrar “Missa de comunió general” amb el cant final de l'Himne Eucarístic. A les deu del matí, va celebrar-se l'Ofici Solemne cantat pel prevere Francesc Deix. A la tarda, a dos quarts de cinc, va començar el Via Crucis pels carrers de la vila. En finalitzar, un cop arribats a Santa Maria “es cantaran les darreres estacions i durant l'adoració de les sagrades imatges, que es deixaran exposades en el presbiteri, el poble entonará l'improperi «Qué t'he fet»; se cantará la Salve com a comiat a la Verge del Socòs i finalment l'himne «Volem a Déu»”.

    El Cos de Portants està vinculat des del seu naixement amb dos distintius vilafranquins: la capella de la Mare de Déu dels Dolors i la romeria a Montserrat. La capella, seu de l'associació catòlica, és del temps del Barroc; les flames de la trista nit del 6 d'octubre de 1934 van destruir el seu interior. Aquell dia també es va malmetre la imatge del Sant Crist, encara que es va poder restaurar. Però en els primers temps de la Guerra Civil espanyola la imatge va desaparèixer. Després de la guerra tot va recomençar. La romeria a Montserrat va iniciar-se sota l'organització del Cos de Portants el 1921. Al llarg de tots aquests anys ha estat partícep amb la imatge del Sant Crist als actes eucarístics i als Via Crucis.

    11 d’octubre del 2011

    Vilafranca ha estat designada candidata oficial a la Capital de la Cultura Catalana 2015



    El període presentació de candidatures a la capitalitat 2015 finalitza el 31 d'octubre. 

    L'adhesió a la candidatura vilafranquina s'ha prorrogat fins a finals d'any. Vilafranca 2015 té una gran acceptació i adhesions. Ben aviat se superaran les dues-centes adhesions de suport a la candidatura de la ciutat a ser Capital de la Cultura Catalana 2015. Tots els partits polítics presents a l'Ajuntament de Vilafranca, ajuntaments de la comarca, entitats i associacions vilafranquines i comarcals, institucions, empreses, artistes i professionals formen part del col.lectiu que expressa el seu suport a la candidatura vilafranquina. 

    Per manifestar l'adhesió a Vilafranca 2015 no cal un document de suport específic, cada entitat pot expressar-lo per escrit com cregui convenient, però s'han de fer arribar al Servei de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. Informació i models de documents estan a disposició a la web de l'Ajuntament de Vilafranca.

    L'activitat cultural a Vilafranca del Penedès és extensa en tots els sectors: les arts musicals, les arts escèniques, les arts plàstiques, les arts audiovisuals, la creació editorial i literària, el cicle festiu, la cultura tradicional i popular, noves expressions creatives, associacionisme, l'enoturisme etc. És un gran mosaic d'iniciatives culturals que fan que Vilafranca del Penedès sigui una candidata sòlida a assolir la Capital de la Cultura Catalana. 

    7 d’octubre del 2011

    El Santuari de la Mare de Déu de Foix aquest mes al Racó de la Història del Cargol

    El Santuari de la Mare de Déu de Foix es localitza al municipi de Torrelles de Foix, al nord de l'Alt Penedès. Si voleu conèxier la història d'aquest emblemàtic lloc consulteu el Cargol de la setmana passada o a la web del Cargol

    http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

    23 de setembre del 2011

    La història de les catànies a Penedès Econòmic

    En el número 4 del periòdic d'informació econòmic mensual de l'Alt Penedès, Penedès Econòmic, he publicat un article parlant de la història de les catànies i del valor que pot tenir el producte com a merxandatge pels visitants de Vilafranca i del Penedès.

    20 de setembre del 2011

    El 24 i 25 de setembre portes obertes pels sadurninecs al Centre d'Interpretació del Cava

    Els matins d’aquests dos dies es podrà accedir al nou museu del cava ubicat a la Fassina de can Guineu de manera gratuïta, però s’ha de fer una reserva prèvia. 


    Una vegada completada la primera fase de la museologia del Centre d’Interpretació del Cava (CIC), aquest equipament cultural i turístic s’està posant a punt per a la seva obertura al públic, que tindrà lloc el dies 8 i 9 d’octubre coincidint amb el Cavatast. Abans, però, l’equip de govern de l’Ajuntament ha decidit organitzar dues jornades de portes obertes, de caràcter gratuït, adreçades especialment a la ciutadania de Sant Sadurní, segons que van anunciar aquest dimarts en roda de premsa l’alcalde, Josep Maria Ribas, el regidor de Comerç i Turisme, Jep Bargalló, i el director del Patronat de Turisme, Joan Capellades. Les esmentades jornades seran el dissabte 24 de setembre i el diumenge 25 de setembre, de 10 del matí a 3 de la tarda. Es faran grups de 50 persones per visitar el CIC durant mitja hora i s’ha de fer una reserva prèvia a l’Oficina de Turisme, ubicada al mateix edifici de la Fassina de can Guineu. També es pot fer a través del telèfon 93 891 31 88 o de l’adreça electrònica turisme@santsadurni.cat. 


    Després d’aquest cap de setmana que servirà per satisfer la curiositat dels veïns i les veïnes de Sant Sadurní i la resta de la comarca, el Centre d’Interpretació del Cava abordarà l’obertura oficial amb motiu del Cavatast. Així, els dies 8 i 9 d’octubre, de 11 a 2 del matí i de 4 a 7 de la tarda, es podrà accedir a l’equipament museístic de la Fassina pagant els preu de l’entrada que va fixar l’Ajuntament. L’entrada general té un cost de 3 €, mentre que els jubilats, els nens i nenes entre 6 i 12 anys, els grups de més de 12 persones, els estudiants i les famílies nombroses, hi podran accedir per només 2 €. Finalment, els menors de 6 anys i les escoles de la vila, així com els monitors, guies i mestres acompanyants, hi podran entrar gratuïtament. Durant aquests dos dies, igual que en el cas de les jornades de portes obertes, es faran grups de 50 visitants cada 30 minuts i, prèviament, s’ha de fer una reserva prèvia a l’Oficina de Turisme, presencialment, per telèfon o per correu electrònic. Posteriorment a la celebració del Cavatast, el Centre d’Interpretació del Cava obrirà en el mateix horari que l’Oficina de Turisme, és a dir, de dimarts a divendres, de 10 a 14 i de 16.30 a 18.30, i dissabtes i diumenges, de 10 a 14. 


    Segons l’alcalde, aquests propers mesos seran una etapa de rodatge que permetrà identificar el perfil de visitant més interessat en l’oferta del CIC i planificar la promoció del nou museu una vegada estigui completada la segona fase, a partir de la primavera-estiu del 2012. Cal tenir present que el Ministeri de Cultura ha concedit una nova subvenció de 450.000 € per fer algunes adequacions finals de l’edifici de la Fassina i enllestir la museologia de la part de la baixada al Celler Gran i de la zona de la cava. 


    Continguts principals del CIC 



    El regidor Jep Bargalló, que va fer una visita guiada als periodistes que van assistir a la roda de premsa, va deixar clar que de moment no hi haurà una inauguració del Centre d’Interpretació del Cava, sinó únicament una obertura de l’equipament. El responsable de Comerç i Turisme també va agrair la feina feta per l’anterior equip de govern, i molt especialment per Joan Amat i Esther Parellada, perquè va ser aleshores quan es va donar cos al projecte. “A nosaltres ens correspon la posada en marxa, i el nostre objectiu és que el CIC esdevingui un pol de revitalització enoturística i comercial de Sant Sadurní”, va especificar Bargalló. 


    Pel que fa estrictament als continguts, el regidor va parlar de l’atractiu de les taules interactives de caràcter temàtic, amb sis pantalles cadascuna, i amb informació sobre la Fassina de can Guineu, sobre Sant Sadurní d’Anoia com a capital mundial del cava i sobre les excel·lències d’aquest vi escumós tan genuí. Hi ha també una prova de realitat augmentada amb la fil·loxera com a protagonista, que permet observar-ne l’evolució des que és un ou fins a la seva forma alada. Una de les parts més emotives de la visita és la projecció d’un vídeo en tres dimensions dedicat al cava i als sentits. Tot seguit, i de manera sincronitzada, el visitant culmina el recorregut a la sala més espectacular, el lloc on s’ubicava antigament la fassina. Aquí hi trobarà una altra projecció dedicada a la Festa de la Fil·loxera, a més d’un espai ple dels elements més significatius d’aquesta festa (fil·loxera, gegantons, ceps, fil·loxeretes...), així com els gegants i altres materials del folklore local. És l’esclat final de joia i alegria que permet completar la visita vivint la festa que se celebra a Sant Sadurní cada 8 de setembre. 


    El regidor de Comerç i Turisme va assegurar que l’objectiu de l’Ajuntament amb el CIC és que els turistes que entrin al museu i després ho aprofitin per visitar les caves, comprar als comerços del centre, dinar en els restaurants i dormir a les fondes i hotels de la vila. “Al darrera del Centre d’Interpretació del Cava hi ha un pla estratègic per situar Sant Sadurní al centre de les rutes enoturístiques del Penedès”, va puntualitzar Jep Bargalló. També va deixar clar que serà una realitat gràcies a l’esforç de moltes persones, i va esmentar especialment al personal del Patronat de Turisme. 


    A preguntes dels periodistes, l’alcalde va dir que l’estudi de viabilitat del CIC es va iniciar des del mateix moment que l’Ajuntament ha contractat una empresa per fer una auditoria dels comptes municipals. “Aquestes persones també demanaran dades al Patronat de Turisme i faran aquest estudi”, va assenyalar Ribas. Tant l’alcalde com el regidor de Turisme van deixar clar que el resultat d’aquest estudi serà clau a l’hora de decidir el futur funcionament del Centre d’Interpretació del Cava, que s’haurà d’integrar en la xarxa de museus de Catalunya. Pel que fa a l’execució de la segona fase de la museologia, Ribas i Bargalló van dir que s’espera activar-la el més aviat possible. “Ara el CIC té un recorregut d’anada i tornada, però quan s’hagi completat aquesta segona fase el circuit serà circular”, va explicar Joan Capellades.

    Font: Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia

    16 de setembre del 2011

    Troballes d'interés a l'Abric Romaní de Capellades

    Estava fet de fusta, tenia un mànec clarament diferenciat i el van utilitzar els homes de neandertal  que vivien a l’Abric Romaní (Capellades) fa més de 50.000 anys. Els investigadors de l’Iphes (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que treballen en aquest important jaciment van presentar ahir aquest artefacte excepcional, el més antic que es coneix fet amb fusta del registre arqueològic mundial.


    L’eina, que podria servir per fer tasques de recol·lecció o de manteniment de focs, està parcialment carbonitzada i per això s’ha trobat en forma de “negatiu” o empremta (com si es tractés d’un fòssil). La seva forma és semblant a la d’un ganivet actual i s’ha trobat en un estrat especialment ric del jaciment, que conté llars amb restes de fauna, eines de sílex i estris com safates també de fusta.

    L’eina descoberta en la darrera excavació és l’últim descobriment que ens parla d’una espècie, els neandertals, amb una estructura social i tecnològica complexa i avançada.

    10 de setembre del 2011

    La Capella de Sant Joan de Vilafranca acollirà una exposició de fotografies de la nissaga Català

    L'exposició dels prestigiosos fotògrafs de la nissaga Català que es presenta amb el títol “La festa vista per tres fotògrafs vallencs: Pere Català Pic, Francesc Català-Roca i Pere Català Roca” i que fa girar la Fundació Fira Mediterrània de Manresa, s'inaugurarà a Vilafranca, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, el proper 11 de setembre, a les 20h a la Capella de Sant Joan. La mostra fotogràfica es podrà visitar fins al dia 25 de setembre
    La mostra fotogràfica es podrà visitar de l'11 al 25 de setembre, de dimecres a dissabte en horari de 18 a 20 hores i els diumenges de 12 a 14 hores i de 18 a 20 hores. 

    Recorregut pel calendari festiu 
    La mostra fotogràfica ressegueix el cicle festiu anual a través d'imatges que abasten pràcticament tot el segle XX i ha estat comissariada pel Premi Nacional de Cultura Popular 2009, l'etnòleg i gestor cultural Bienve Moya. L'exposició compta amb fotografies de gran valor artístic i documental, avalades per la qualitat dels seus autors. Moltes de les imatges han estat cedides, per exprés desig de la família, pel Col•legi d'Arquitectes de Catalunya que és qui ostenta els drets d'explotació de les fotografies de Francesc Català-Roca. L'exposició ha estat coproduïda pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Obra Social de “la Caixa”, l'Institut d'Estudis Vallencs, el Museu de Valls i la Fundació de les Decennals i va ser estrenada a Valls el passat febrer amb motiu de la celebració de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela. També s'ha exhibit a Solsona, on es va inaugurar coincidint amb la celebració de la setena edició de la Fira del Trumfo; a Lleida, durant la seva Festa Major, coneguda com a festa de Sant Anastasi; a Berga, durant la celebració de les Festes de la Patum, a Llívia, durant la darrera edició de la Festcat, i a Vilanova durant la celebració de la seva Festa Major. 

    Més itinerància 
    La Fundació Fira Mediterrània de Manresa farà girar l'exposició a d'altres poblacions, completant un recorregut inicial de vuit espais. D'aquesta manera la Casa dels Entremesos de Barcelona l'acollirà del 28 de setembre al 24 d'octubre. També es podrà veure a Manresa, coincidint amb la celebració de la 14a Fira Mediterrània, del 3 al 6 de novembre, a la sala d'exposicions del Casino, on romandrà fins al dia 9 de gener de l'any 2012. 

    26 d’agost del 2011

    Especial FM del Cargol: 30 anys d'espectacles a la FM de Vilafranca (1960-1990)

    Enguany, l'article especial de Festa Major de Vilafranca tracta sobre els espectacles -sobretot musicals i teatrals- que entre els anys 1960 i 1990 van poder gaudir-se per La més típica de Catalunya. La informació recollida ha estat molt més que no pas la publicada -s'ha deixat en un calaix els apartats ja redactats de cobles sardanistes i espectacles infantils, per posar un parell d'exemples- però que veurà la llum properament.

    Per tots aquells que no heu pogut aconseguir un exemplar del Cargol, aquí teniu l'enllaç web. A més del text, en aquesta ocasió, s'han inserit finestres de video de Youtube per gaudir d'algunes de les cançons dels cantants i grups musicals que van assistir a la Festa Major de Vilafranca.


    Molt bona Festa Major de Vilafranca a tothom!


    23 d’agost del 2011

    Col·laboració al Programa de la Festa Major de 2011

    Enguany, els Administradors de la Festa Major de Vilafranca, han demanat a joves historiadora, historiadors de l'art i antropòlegs la redacció d'uns breus textos explicatius dels Balls de la Festa Major de Vilafranca. He tingut la sort de poder participar-hi juntament amb el Xavi Aranda, el Ramon Dilla, l'Elisabet Díaz, el Jonathan Moreno, el Fran Nieto-Márquez, la Sara Orozco, el Pablo Sancho i el Martí Vallès. Els meus textos corresponen als balls de Serrallonga, els Nans i els Falcons de Vilafranca.
    Moltes gràcies als Administradors de la FM per la vostra confiança!

    14 d’agost del 2011

    Menú VINSEUM una proposta enoturística

    Ja està a la venda el Menú VINSEUM, una nova proposta enoturística consistent en un pack que inclou una entrada per visitar el Museu, una copa gravada i un menú degustació especial al restaurant MerCat. El menú ha estat creat inspirat-se en l’exposició Tast de VINSEUM. El menú consisteix en un aperitiu, tres plats i unes postres. Es pot triar un vi o un cava d’entre nou referències diferents procedents dels cellers Amics d’Honor del Museu.

    Menú VINSEUM es ven amb un packaging. Es tracta d’una caixa on trobareu la copa, una còpia del menú, el llistat dels vins i caves que es podran degustar al restaurant i també un carnet que, a més de ser una entrada pel VINSEUM, durant sis mesos permetrà gaudir d’avantatges a moltes altres activitats enoturístiques de la zona.

    Menú VINSEUM vol ser un paquet enogastronòmic atractiu pel públic de proximitat però també pel visitant turísticque podrà arrodonir la seva visita a la ciutat de Vilafranca tot regalant-se un dinar inspirat en la cultura del vi i una visita a l’exposició permanent “Tast de VINSEUM. Què hi ha en una copa de vi?” .



    Permetrà dinar o sopar al MerCat dins dels seus horaris habituals. (Dinars: de dimarts a diumenge. Sopars: de dijous a dissabte). I visitar el VINSEUM qualsevol dia de la setmana dins dels seus horaris habituals (de dimarts a dissabte de 10 a 14 i de 16 a 19h. Diumenges i festius de 10 a 14h).
    La proposta té un preu de 35€ per persona.

    7 d’agost del 2011

    Enllestida la primera fase del Centre d’Interpretació del Cava que s’obrirà al públic coincidint amb el Cavatast

    El cap de setmana del 7 al 9 d’octubre, coincidint amb la 15a edició del Cavatast, l’Ajuntament de Sant Sadurní obrirà al públic el Centre d’Interpretació del Cava, ubicat en el cèntric edifici de la Fassina de can Guineu. L’obertura parcial d’aquest anhelat equipament cultural i turístic serà possible perquè el passat 30 de juny l’empresa Molinare SAU va completar l’execució de la primera fase de la museografia, la que correspon a la planta del carrer de l’Hospital, i durant aquest mes de juliol s’han anat introduint millores i polint alguns detalls. Després del Cavatast, el Centre d’Interpretació del Cava ja serà una oferta més que tindran a la seva disposició els visitants que s’apropin a la capital del cava amb ganes de conèixer a fons la vila i el seu producte més emblemàtic. Tot i així, quedarà encara pendent una segona fase de la museografia, la que correspon al Celler Gran i la cava, que s’abordarà quan s’obtingui la notificació d’una nova subvenció del Ministeri de Cultura, i que es confia tenir enllestida al llarg del 2012. 

    Amb aquesta obertura parcial del Centre d’Interpretació del Cava, el visitant podrà fer un recorregut d’una durada que pot oscil•lar entre trenta minuts i una hora, en funció de l’interès que tingui en aprofundir en els continguts proposats. L’entrada serà per l’Oficina de Turisme de Sant Sadurní i s’haurà de pagar un preu que fixarà aquesta setmana el ple de l’Ajuntament. El conjunt de la decoració escollida està pensada pel lluïment i la contemplació dels elements arquitectònics d’aquest singular edifici. Precisament, la pròpia Fassina de can Guineu és un dels temes en els quals pot aprofundir el visitant. Els altres són: la vila de Sant Sadurní d’Anoia, ara convertida en la capital mundial del cava; la plaga de la fil•loxera i la Festa de la Fil•loxera, i el cava. A banda de textos, en les pantalles tàctils es podran visionar imatges suggerents i petits vídeos, a través d’una tecnologia sofisticada, però d’utilització simple per al visitant. Hi ha també un sorprenent element lúdic relacionat amb la fil•loxera, a banda de vídeos sobre el cava –amb l’atractiu incorporat de la tecnologia 3D– i la Festa de la Fil•loxera. Com ja es va poder veure en la jornada de portes obertes del passat 10 de juny, la visita acaba en companyia dels elements reals de la Festa de la Fil•loxera i l’esclat de joia i alegria que cada 8 de setembre acompanya aquesta celebració. 
    A destacar que el dissabte 16 de juliol va tenir lloc una prova de càrrega a la Fassina de can Guineu, que era un dels compromisos que tenia l’empresa adjudicatària de la museografia del Centre d’Interpretació del Cava amb l’Ajuntament. Aquell dia, 35 persones de perfils molt diferents, a nivell d’edat, procedència i llegua, van fer un recorregut de prova pel nou equipament i la seva valoració i els seus comentaris han estat de molta utilitat per poder corregit algunes deficiències i tenir elements objectius a l’hora de preparar la campanya de difusió de la Fassina de can Guineu. També els membres del Patronat de Turisme de Sant Sadurní i els del consistori de la vila han fet aquests darrers dies una visita per veure de prop com està agafant forma el Centre d’Interpretació del Cava.

    El plenari de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat que l’entrada general al nou equipament cultural i turístic serà de 3 €. La modificació de l’ordenança que regula els preus dels serveis que ofereix el Patronat de Turisme també estableix una entrada especial de 2 € per a jubilats, menors de 6 a 12 anys, grups d’un mínim de 12 persones, estudiants i famílies nombroses. Finalment, es va acordar que els menors de 0 a 5 anys, les escoles de Sant Sadurní, així com els monitors, guies i mestres acompanyants, tindran l’entrada gratuïta.
    Notes de premsa de l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia

    2 d’agost del 2011

    Col·laboració al programa De Festa de Penedès TV parlant sobre els aplecs

    Una vegada més vaig col·laborar en el programa de Penedès TV, produït pel Punt TV, De Festa. En aquesta ocasió vaig parlar dels aplecs.

    31 de juliol del 2011

    Al Racó de la història del Cargol: El Pantà de Foix

    Vols saber quelcom del Pantà de Foix? Ves al teu forn de pa habitual i agafa el Cargol. Allà trobaràs la història del tan emblemàtic pantà penedesenc.

    El pots llegir també a : http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

    25 de juliol del 2011

    Nova col·laboració al Penedès Econòmic: Les Destil·leries Gallemí

    En el número 3 del mensual d'economia de l'Alt Penedès, Penedès Econòmic, parlo de la història de les Destil·leries Gallemí. L'article, que porta per títol "Gallemí, tot un referent en el món de les destil·leries" el podreu llegir a la pàgina 30.

    Aneu a les botigues de diaris i feu-vos amb un exemplar pel preu d'un euro!

    15 de juliol del 2011

    El Museu Sefardí de Toledo és fa accessible a les persones amb discapacitat visual i auditiva

    El Ministerio de Cultura, a través de la Subdirección General de Museos Estatales ha incorporado a sus principales líneas estratégicas de actuación convertir los museos en espacios accesibles. En los últimos años, la política de accesibilidad de estos museos se ha actualizado con la progresiva y eficaz incorporación de recursos tecnológicos adaptados, como son las signoguías (pdas adaptadas en Lengua de Signos y subtitulado), los sistemas de bucle magnético, y otros más recientes como las audioguías con conexión a lazos personales de inducción magnética y los equipos portátiles de amplificación auditiva.

    Se presenta ahora el proyecto de adaptación a personas con discapacidad visual y auditiva, gracias al impulso de la Fundación Orange, que ha financiado el desarrollo y ejecución de esta iniciativa, poniendo a su servicio las últimas tecnologías adaptadas al ámbito museístico. La colaboración y el asesoramiento de la ONCE han sido también fundamentales para la implantación y desarrollo de nuevos recursos y contenidos dirigidos a personas con discapacidad visual, como las audioguias con audiodescripción.

    El Museo Sefardí, gracias a la culminación de este proyecto, se convierte en pionero entre los museos de titularidad estatal, gestionados directamente por la Dirección General de Bellas Artes y Bienes Culturales, con una adaptación expositiva pensada para que los colectivos de personas ciegas o con resto visual puedan realizar la visita de forma totalmente autónoma conjuntamente con el resto del público. Señalar que si bien, es un proyecto pensado para cubrir todas las necesidades de las personas invidentes, podrá ser usado por todo el público en general, convirtiéndose en un proyecto inclusivo.

    A lo largo del recorrido de las salas, se ha dispuesto un conjunto de hitos expositivos, seleccionados cuidadosamente entre los fondos de la exposición permanente actual y los almacenes del museo. Un total de 19 piezas: 3 maquetas, 6 copias y 10 originales, entre los que cabe destacar una lápida funeraria con caracteres hebreos, un sillón de circuncisión conocido como Sillón de Elías y una maqueta del muro del hejal de la Sinagoga .

    Todo ello se completa con la elaboración de materiales de apoyo. Se incluyen: un plano general del museo en relieve que se colocará al inicio del recorrido; estaciones táctiles con anclajes para que muchas de las piezas puedan ser, además de palpadas, sopesadas; bandas texturizadas ante cada obra accesible; gráfica y textual en braille y macrocaracteres (de los que se beneficiaran personas con resto visual) y audioguías descriptivas de los contenidos.

    En el diseño del mobiliario permanente donde se exponen las piezas accesibles al tacto se ha tenido en cuenta la alta afluencia de público (267.447 visitantes anuales sitúan al Museo Sefardí en la institución museística de la Subdirección General de Museos Estatales más visitada en 2010), así como la escasa amplitud de los espacios de circulación de las salas. Para solventar estas dificultades, se ha optado por ubicar las piezas aprovechando espacios que no entorpezcan la normal circulación del resto de los visitantes.

    El proyecto de accesibilidad del Museo Sefardí contempla, además, a personas con discapacidad auditiva, que usan audífonos o implantes cocleares. Con el impulso de la Fundación Orange, se pone a disposición del público demandante nuevos dispositivos de comunicación, como son los bucles magnéticos fijos en la taquilla del museo y audioguías con conexión a lazos personales de inducción magnética. Estos dispositivos transforman el sonido en ondas magnéticas, que el audífono y el implante coclear captan y facilitan la comprensión auditiva a las personas que los portan.

    Para todas aquellas personas que aunque no tengan reconocida una discapacidad, tengan mermada su capacidad auditiva, como es el caso de las personas mayores, el Museo ha puesto a su disposición amplificadores de sonido que podrán conectar a las audioguías y a los equipos de visitas guiadas, permitiéndoles acceder con una mejor calidad del sonido a la información.

    Las actuaciones sobre accesibilidad se inician en el Museo Sefardí en 2007, gracias a un convenio de colaboración entre el Ministerio de Cultura y la ONCE, y son el primer paso de un proyecto más global, cuyo objetivo es facilitar una visita autónoma a las personas con diversidad funcional en la visita al museo.
    Se concretaron estas primeras soluciones con la instalación de un kiosko multimedia que permite realizar una visita virtual de la primera planta a personas con discapacidad motora, salvando así las dificultades que ofrece el edificio histórico. Asimismo, para facilitar la accesibilidad del recorrido expositivo, se procedió a la nivelación del pavimento del área de acogida y de la planta primera además de la colocación de una rampa en el Patio Norte.

    Desde 2010, fecha en la que se firma el convenio con la Fundación Orange, se impulsa una etapa que culmina en estas últimas intervenciones y la puesta a disposición del público del recorrido táctil y de los dispositivos para personas con discapacidad auditiva

    Es importante resaltar la progresiva y eficaz incorporación en los museos estatales de recursos tecnológicos adaptados. Uno de los primeros pasos en este proyecto general de accesibilidad aplicado a los museos estatales tuvo lugar en 2008 con la presentación de las signoguías adaptadas en Lengua de Signos Española y subtitulado, del Museo Nacional de Arte Romano. Paulatinamente, se han puesto en marcha programas similares en los siguientes museos: el Museo Nacional y Centro de Investigación de Altamira, el Museo Nacional de Arqueología Subacuática ARQUA, el Museo Nacional del Romanticismo, el Museo del Traje, el Museo Cerralbo y el Museo Nacional Colegio de San Gregorio. En breve la oferta se ampliará a otros museos, como el Museo Arqueológico Nacional o el Museo del Greco.

    La presentación de este nuevo recorrido táctil correrá a cargo de la Ministra de Cultura Ángeles González-Sinde, contando con la presencia del Director General de la Fundación Orange, Manuel Gimeno y de Patricia Sanz Directora General Adjunta de Servicios Sociales para Afiliados de la Fundación ONCE.

    Nota de premsa del Ministeri de Cultura

    9 de juliol del 2011

    Memòries de la Guerra Civil: el cicle de la Filmoteca de Catalunya per aquest juliol

    La Filmoteca projecta més de 40 pel·lícules, documentals i curts. El dia 16 tindrà lloc la taula rodona ‘La guerra civil, encara?’
    En ocasió del 75è aniversari de l’inici de la guerra civil, la Filmoteca de Catalunya ha programat un cicle que recorda el paper decisiu que el cinema hi tingué com a testimoni i registre dels esdeveniments. La primera part tindrà lloc al juliol. La segona, a la tardor, aprofundirà en alguns aspectes en estreta sintonia amb l’exposició ‘Imatges confrontades’, que la Filmoteca inaugurarà a la nova seu del Raval.
    Al juliol hi ha programades 20 sessions i més de 40 pel·lícules, curtmetratges i documentals. S’hi projectaran, entre d’altres, La vieja memoria (Jaime Camino, 1977), Tres llancers bengalins (Henry Hathaway, 1934), Soy un fugitivo (Mervyn LeRoy, 1932), Obiettivo: Barcellona (Xavier Juncosa, 1998), Mirant el cel (Jesús Garay, 2008), Libertarias (Vicente Aranda, 1996) i Espoir (André Malraux, 1938).
    El 14 de juliol tindrà lloc, amb el suport del Memorial Democràtic, la sisena sessió del cicle, sota el títol 'La Guerra Civil, encara'? Hi haurà una taula rodona amb la participació dels historiadors Angela Jackson, Julián Casanova, Borja de Riquer i Josep M. Solé i Sabaté. Alguns dels curtmetratges que es projectaran són Commemoració a un any de la mort de Durruti (CNT, 1937), Noticiario español nº 1, la primera noticia. Frente de Madrid - Ciudad Universitaria (Departamento Nacional de Cinematografía, 1938) i Noticiari nacional. Espanya al dia (Generalitat de Catalunya/Laya Films, 1938).

    2 de juliol del 2011

    Nova polèmica a la Festa Major: volen posar tanques al camp

    Fa uns dies, a l'Escorxador, l'Ajuntament i la Comissió que s'encarrega de la coordinació dels Goigs de Sant Fèlix van anunciar que no deixarien pujar a l'altar a tothom que volgués cantar els goigs. Segons ells "en el cor no hi ha un nombre limitat de cantaires i aquest nombre va en augment a mesura que ens apropem al 28, 29 i 30 d'agost – segons el dia es pot arribar a duplicar -, no hi ha els mateixos cantaires cada dia de novena, es fan menys assaigs i aquests no compten amb l'assistència del gruix de cantaires que posteriorment canta".

    Per tal d'evitar això posaran límits. Crec que serà com posar tanques al camp, que no serveix de res. Dita comissió vol equilibrar el nombre de cantaires amb el nombre de músics de l'orquestra, considerant que el màxim ha de ser 80 persones cantant, 20 persones per cada veu. Igualment, volen que els cantaires professionals de les corals de Vilafranca i de la comarca hi participin i formin part del cor dels goigs. Faran exàmens per poder cantar els goigs, és a dir, qui no el passi no podrà cantar. Diuen que tant els Administradors de la Festa Major 2011 i el Consell de la Festa Major hi estan d'acord. Perfecte! però crec que s'han oblidat que el cant dels goigs és un cant litúrgic, que forma part d'una pregària, que és la novena i que forma un conjunt de missa+novena+goigs. La parròquia de Santa Maria s'hi ha pronunciat atenent als interessos propis i de la seva clientela?

    Aquí, hi haurà problemes importants. Aquests darrers dies he pogut intercanviar impressions amb diferents persones. Hi ha gent que puja a cantar els goigs perquè ho sent al seu interior, com una pregària, que al cap i a la fi, els goigs és un cant "de missa" (perquè tots ens hi entenguem) i que ho fa per l'amor que té a Crist i a Déu mitjançant la intersecció de Sant Fèlix.

    Potser que tothom es plantegi que ha de fer... els professionals, la comissió, l'Ajuntament, la parròquia... i fins i tot, Déu!!

    30 de juny del 2011

    Eugeni d'Ors i el Centenari de La Ben Plantada a El Cargol d'aquesta setmana

    Aquesta setmana al setmanari penedesenc El Cargol trobareu en la meva secció El Racó de la Història l'article Eugeni d'Ors i el Centenari de la Ben Plantada. El podreu llegir en paper i també online a:

    28 de juny del 2011

    Sant Sadurní d'Anoia celebra la Festivitat del Corpus

    Catifa de flors on es representa la custòdia
    i els quatre evangelistes
    La parròquia de Sant Sadurní d'Anoia celebra la festivitat religiosa del Corpus Christi amb actes pels carrers de la capital del cava. Ha estat tota una sorpresa per a mi poder descobrir que a tan sols 11 quilòmetres de Vilafranca del Penedès, a la nostra comarca, continuen amb la tradició de fer processó amb la custòdia pels carrers del poble. També fan catifes de flors! És un bon motiu apropar-se a Sant Sadurní per conèixer les tradicions que tenen lloc al Penedès.



    Els preveres amb la custòdia 

    Capçalera d'una de les catifes de flors

    26 de juny del 2011

    L'Arxiu Requesens a l'Arxiu Nacional de Catalunya

    L’Arxiu Nacional de Catalunya ha incorporat al seu fons l’arxiu nobiliari més important que es conserva a Catalunya. Es tracta de l’Arxiu de la Reial Capella del Palau Reial Menor de Barcelona, conegut com l’Arxiu del Palau Requesens, que inclou 4.682 unitats documentals i que és propietat de la Companyia de Jesús.

    El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha presidit aquest matí l’acte de lliurament en dipòsit de l’Arxiu en què també han participat el superior provincial de la Companyia de Jesús a Catalunya, Lluís Magrinyà, el director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Josep M. Sans Travé; el director general de Patrimoni del Departament de Cultura, Joan Pluma; la regidora de l’Ajuntament de Sant Cugat, Joana Barbany; i el superior del Centre Borja, Francesc Xicoy Bassegoda.

    Durant l’acte de signatura de cessió de l’Arxiu el conseller Mascarell ha ressaltat la importància de l’acord: “Avui estem ratificant el domini públic d’aquest material a disposició, encara més del que ho estava fins ara, dels investigadors i de tothom qui vulgui conèixer la nostra història”.

    Mascarell també ha remarcat el compromís de l’Arxiu Nacional de Catalunya amb l’Arxiu del Palau Requesens: “Vull agrair a la Companyia de Jesús la seva generositat i la seva confiança. Segur que totes dues seran garantides per l’Arxiu Nacional de Catalunya. Gràcies pel que representa de mirada sobre el passat i sobre el futur. De ben segur que els investigadors trobaran aquí les condicions còmodes i necessàries per fer la seva feina”.

    L’Arxiu del Palau Requesens constitueix una font important per al coneixement de Catalunya i de tota la mediterrània durant l'Edat Mitjana i Moderna. És el fons nobiliari més important que es conserva a Catalunya, equiparable únicament als arxius dels títols de la Grandesa d’Espanya, com els ducats de Medinaceli, Cardona i Híjar, que es troben fora del territori català.

    Contingut de l’Arxiu
    L’Arxiu Palau Requesens està format per un fons documental extens que pertanyia als comtes de Sobradiel, descendents de la família Requesens, que el van cedir a la Companyia de Jesús l’any 1921 juntament amb la Reial Capella del Palau. Està integrat per 690 lligalls de documentació, majoritàriament dels segles XV al XIX; 8 capses de privilegis reials i pontificis; 329 manuscrits medievals i moderns; 3.622 pergamins dels segles X al XVII; i 33 segells de cera procedents dels privilegis reials i papals.

    El productor del fons documental és el llinatge català dels Requesens -en particular diverses branques que descendeixen del governador Galceran de Requesens i Santa Coloma (mort l’any 1465), un dels personatges centrals del segle XV català segons els historiadors Jaume Vicens Vives i Santiago Sobrequés.

    A mitjan segle XVI, per manca de descendència masculina, els Requesens van ser succeïts pels Zúñiga, grans Priors de Castella, els Fajardo marquesos de los Vélez i de Martorell, els Álvarez de Toledo marquesos de Villafranca del Bierzo i, finalment, els Cavero, comtes de Sobradiel.

    Al costat de la documentació ordinària de tipus familiar i patrimonial, s’hi troben documents reials i pontificis que van arribar a l’arxiu per via testamentària (seria el cas de les restes de l’arxiu reial de Nàpols que fou llegat per Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, a la seva esposa Mencía de Mendoza, marquesa de Zenete) o per l’exercici d’importants càrrecs diplomàtics i militars de diferents membres de la família (correspondència de Lluís de Requesens i de Zúñiga, governador de Milà i dels Països Baixos).

    24 de juny del 2011

    La formació pels balls de Diables i Bestiari clau per participar en festes de foc

    Segons la Generalitat de Catalunya, un total de 1.897 membres de colles de diables i bestiari d’arreu de Catalunya han participat en les jornades formatives per obtenir la certificació de Responsable de Grup de Consumidors Reconeguts com Experts. Aquesta acreditació és necessària per participar en festes de foc d’acord amb el nou Reglament d’articles pirotècnics i cartutxeria, aprovat pel Govern espanyol en el Reial decret 563/2010 de 7 de maig.

    Des de l’octubre de 2010 fins a l’abril de 2011, s’han organitzat 21 sessions formatives a diverses poblacions catalanes:

    Poblacions Participants
    Barcelona (3 sessions) 271
    Montblanc 47
    Reus 75
    Cornellà de Llobregat 83
    Sant Feliu de Llobregat 80
    Vilafranca del Penedès 100
    Vilanova i la Geltrú 100
    Tortosa 72
    Girona 89
    Granollers 106
    Sabadell 120
    El Vendrell 111
    Salou 75
    Lleida 51
    Badalona 123
    Igualada 96
    Sant Fruitós de Bages 45
    L’Hospitalet de Llobregat 124
    Sant Sadurní d’Anoia 129
    TOTAL 1.897

    La formació té una durada de 20 hores, 10 de les quals són presencials i 10, virtuals. Inclou continguts relatius a la legislació sobre manifestacions festives amb pirotècnia, l’organització de correfocs (tràmits, mesures de seguretat i emergència, assegurança, documentació, etc.), el paper del responsable de grup, propietats i composició dels artificis pirotècnics i les seves tècniques de preparació, exemples de possibles incidents i bones pràctiques.

    Posteriorment, cadascuna de les persones acreditades com a Responsable podrà gestionar el reconeixement dels membres del seu grup de Consumidors Reconeguts com Experts.

    La formació està organitzada pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) del Departament de Cultura, en cooperació amb les federacions de colles de foc (l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya), la Direcció General de Protecció Civil del Departament d'Interior i la Delegació del Govern de l’Estat a Catalunya.

    Segons la Generalitat de CatalunyaAcreditacions exigides en el Reglament
    El Reglament d’articles pirotècnics i cartutxeria, aprovat pel Govern espanyol com a transposició de la directiva europea sobre la posada al mercat d’articles pirotècnics (Directiva 2007/23/CE, de 23 de maig), incorpora les demandes del Govern català per preservar el patrimoni festiu català, consensuades amb les federacions de colles de foc i el municipalisme. D’aquesta manera, reconeix les manifestacions festives amb pirotècnia com a “manifestacions de caràcter religiós, cultural o tradicional” i possibilita que en les festes esmentades no s’apliquin els límits d’edat i les distàncies de seguretat establertes amb caràcter general a la Unió Europea.

    Per poder-se acollir a aquesta excepcionalitat, el Reglament exigeix la formació dels membres de grups de foc a través de dues acreditacions. D’una banda, s’exigeix l’acreditació com a Consumidor Reconegut com Expert per participar com a actuant en una manifestació festiva que impliqui l’ús de pirotècnia. El Reglament també exigeix l’acreditació com a Responsable de Grup de Consumidors Reconeguts com Experts per dur a terme algunes activitats, com ara l’adquisició de pirotècnia i la formació dels Consumidors Reconeguts com Experts.