26 de novembre del 2010

L'Hospital d'Olesa de Bonesvalls al Racó de la Història del Cargol

El passat dijous 25 de novembre es va publicar al Cargol el meu darrer article. Aquest mes expliquem la història de l'hospital d'Olesa de Bonesvalls.

25 de novembre del 2010

Tercer aniversari del meu bloc!

Ahir dimecres va fer tres anys que vaig obrir per primera vegada el bloc. Avui en fa tres del primer article sobre La Fira del Llibre de Barcelona.
Us vull agraïr molt sincerament a tots els què, alguna vegada, heu entrat al bloc per tafanejar el què escrivia i, encara més, als que heu fet algun comentari.
Moltes gràcies a tots!

17 de novembre del 2010

Els Castells ja són Patrimoni de la Humanitat!

El fenòmen social i cultural dels Castellers ha entrat des d'ahir dimarts en el llistat d'elements del Patrimoni de la Humanitat declarat per la UNESCO. Ens hem d'alegrar enormement per aquesta fita, tan arrelada al Penedès històric ja que tenim colles a Vilanova i la Geltrú, Sitges, El Vendrell i a Vilafranca. Tot seguit, copio la nota de premsa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La UNESCO ha decidit avui, durant la cinquena sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, que té lloc a Nairobi (Kenya), incloure els castells en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
La trobada internacional ha comptat amb la presència d’una delegació catalana encapçalada pel president de Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. També hi eren presents els membres de la Comissió “Castells patrimoni immaterial de la humanitat”, formada pel director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila; el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella; l’editor de la revista Castells, Jordi Roigé, i el cap del departament de Patrimoni del Centre UNESCO de Catalunya, Lluís Garcia Petit.
El conseller Tresserras ha destacat que “la declaració és un reconeixement internacional molt important per a la cultura catalana i per al món casteller en particular. Aquest reconeixement ens referma la singularitat i ens fa més universals.”
El conseller ha explicat que la declaració és el resultat d’un intens treball realitzat per la Comissió impulsora, però sobretot, de l’esforç i dedicació de tot el món casteller. “Els castellers són una bona síntesi de valors associats a l’esforç, la cooperació entre persones diverses i la confiança en els altres. La nostra cultura popular és plena de tresors llegats per generacions de gent senzilla i treballadora, però els castells tenen una intensitat i espectacularitat que els fa universalment impactants i carregats d’emoció. A partir d’avui, a més de ser patrimoni dels catalans i catalanes, són patrimoni de la humanitat”, ha afegit.
Així mateix, el president del Parlament, Ernest Benach, en el seu discurs davant els membres de la convenció, ha destacat que “avui és un gran dia per als castells, per als castellers i per a tothom que admiri aquesta tradició cultural viva. Els catalans ens sentim orgullosos que les nostres aportacions al conjunt de la humanitat siguin úniques, originals, enriquidores, creatives i arrelades a la tradició, però alhora vives i amb la mirada posada en el futur”.
"En un món cada vegada més individualista, els castells requereixen la conjunció d’un seguit de valors, com la solidaritat, la integració, la cultura de l’esforç i l’acceptació de les persones pel que són. No hi són importants ni la condició social, ni el color de la pell, ni l’edat, ni el gènere. El que hi importa és el treball en equip, la perseverança, l’enginy, la valentia”, ha dit.
En la mateixa línia, Miquel Botella ha explicat que la declaració “és la culminació de la progressió que els castells han seguit els darrers anys, i alhora, un punt de partida per encarar els reptes de futur. Estem segurs que aquest reconeixement per part de la UNESCO servirà per augmentar l’interès pels castells, com per reforçar les colles i augmentar el nombre de seguidors”.

Valoració de la UNESCO
En la valoració de la candidatura, la UNESCO destaca que els castells “són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural, transmesa de generació en generació i proporcionen als membres de la comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat”.
També assenyala que la seva inclusió en la Llista Representativa “pot promoure el patrimoni cultural immaterial, de manera que reforci la cohesió social i fomenti el respecte pel diàleg cultural i la creativitat humana”. La UNESCO destaca també que la candidatura ha estat elaborada mitjançant un procés de consulta i cooperació amb els castellers.EscoltLlegeix fonèticament

La candidatura
La candidatura “Castells patrimoni immaterial de la humanitat” va rebre el suport unànime del Parlament de Catalunya, amb una resolució aprovada l’11 de juny de 2008. Posteriorment, una delegació catalana integrada per representants del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i de la revista Castells, va presentar la documentació de la candidatura dels castells davant la seu de la UNESCO a París.
La documentació presentada inclou informació en català, castellà, anglès i francès sobre diversos aspectes dels castells: què són, història, el funcionament d’una actuació castellera, la indumentària, els tipus de castells, els castells com a element d’integració, els valors dels castells, evolució i actualitat dels castells i l’organització de les colles castelleres. La Comissió també aporta mesures de difusió i salvaguarda, així com un complet conjunt de publicacions, fotografies i un documental.
La Patum de Berga és l’únic precedent català a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, on va ser inscrit l’any 2005. D’altra banda, la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO inclou els següents monuments o conjunts catalans: l’obra d’Antoni Gaudí (1984 i 2005), el monestir de Poblet (1991), el Palau de la Música i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona (1997), els jaciments catalans d’art rupestre de l’arc mediterrani de la Península Ibèrica (1998), el Conjunt Arqueològic de Tarragona (2000) i les esglésies romàniques de la Vall de Boí (2000).
La Llista del Patrimoni Immaterial
La Llista Representativa del patrimoni Immaterial de la Humanitat, que ja inclou 166 elements d’arreu del món, es veurà ara enriquida amb nous elements. En aquest cas, el Comitè Intergovernamental de la UNESCO ha valorat la inclusió en la Llista de 47 candidatures. Per poder ser inscrits, els elements han de respondre a una sèrie de criteris, entre els quals s’inclou el de contribuir a donar a conèixer el patrimoni cultural immaterial i afavorir la presa de consciència de la seva importància.
Adoptada l’any 2003 i ratificada per 132 estats, la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial promou la protecció d’elements com les tradicions i expressions orals, les arts de l’espectacle, les pràctiques socials, rituals i celebracions festives, els coneixements i pràctiques relacionats amb la natura i l’univers i les tècniques artesanals tradicionals. Es considera que aquests elements constitueixen un patrimoni viu que, transmès de generació en generació aporten a les comunitats i grups que els practiquen un sentiment d’identitat i continuïtat que es considera essencial per al respecte de la diversitat cultural i de la creativitat humana.
Integrat per 24 membres escollits per l’Assemblea General dels Estats Membres en la Convenció per a la Salvaguarda del patrimoni Cultural Immaterial, el Comitè Intergovernamental és un dels seus òrgans directors.

Els castells
Els castells són unes de les manifestacions culturals més genuïnes i singulars d’Europa, amb més de 200 anys d’antiguitat. Es tracta de torres humanes que poden arribar a tenir 10 pisos i que es realitzen en un entorn festiu. Actualment hi ha uns 7.000 castellers agrupats en una seixantena colles, que cada any aixequen uns 16.000 castells.
Les colles, o grups que aixequen castells, estan formades per centenars de persones de tots els gèneres, edats i condicions socials. Un dels seus trets identificatius és la vestimenta que fan servir, especialment el color de la camisa, sovint relacionat amb elements de la localitat a la qual pertanyen. Una altra peça important és la faixa, element que procedeix del medi rural i que serveix per protegir l’esquena i fer d’escala als castellers que pugen als pisos superiors. Els pantalons sempre són llargs i de color blanc.
Pel que fa a l’estructura del castell, la pinya és el conjunt de persones que donen suport al conjunt des de baix tot envoltant-lo. El folre és el grup de castellers situats sobre la pinya. El tronc és l’estructura del castell a partir del segon nivell i el composen gent adequada per a cada pis, generalment homes corpulents als pisos inferiors i nois o noies més joves i lleugers als superiors. El pom de dalt, és a dir els tres pisos superiors, sempre el conformen sigui quin sigui el tipus de castell llevat dels pilars, dos castellers a l’antepenúltim pis, un al penúltim i l’enxaneta al capdamunt. Aquests darrers pisos estan formats per nens i nenes.
Els castells han esdevingut un fenomen singular d’àmbit mundial, un referent simbòlic de la cultura catalana al món, sòlidament arrelat a la societat, culturalment transcendent i, alhora, un fenomen plàstic d’una gran bellesa que transmet emoció. Són també una eina d’integració per a les persones nouvingudes.

14 de novembre del 2010

Es crea la Xarxa de Museus d'Història i monuments de Catalunya

La xarxa permet articular polítiques comunes de protecció, difusió, formació i dinamització territorial dels elements constitutius del patrimoni històric continguts en sis dels museus catalans més rellevants en aquest àmbit.
La Xarxa de Museus d’Història i monuments de Catalunya pretén articular al voltant d’un museu capçalera els museus que, per la importància dels seus fons, de les exposicions i equipaments i de les seves activitats, representen el patrimoni històric a Catalunya. La xarxa està encapçalada pel Museu d’Història de Catalunya i l’integren el Museu d’Història de la Ciutat de Girona, el Museu de Lleida, el Museu de Terrassa, el Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet i el Museu Comarcal de Cervera.
Els objectius principals en el desplegament de la Xarxa de Museus d’Història i monuments de Catalunya són la millora de la gestió de les col·leccions, la millora dels equipaments i el desplegament de programes de treball conjunt. Les polítiques comunes incidiran en la qualitat dels equipaments, de les pràctiques professionals i de les activitats i serveis; en la documentació i conservació de col·leccions; i en la promoció i utilització de les noves tecnologies de la comunicació.
Les actuacions que es duran a terme des de la xarxa es definiran mitjançant una política unitària tot respectant la diversitat de cadascun dels museus que la composen.
La signatura del conveni representa una primera fase del desplegament territorial de la xarxa, a la qual s’aniran afegint d’altres museus com a centres col·laboradors.
La creació d’aquesta xarxa s’emmarca en el desplegament del Pla de Museus de Catalunya, presentat per la Generalitat l’any 2008, que preveu l’articulació dels museus més rellevants del país al voltant del museus capçalera de cada disciplina. Aquest document estableix l’articulació dels museus nacionals amb les xarxes territorials de caire temàtic, compostes per museus secció i ens patrimonials museïtzats. En aquesta línia, també s’han creat la Xarxa de Museus d’Etnologia (gener de 2008) i la Xarxa de Museus d’Arqueologia (març de 2010).

El patrimoni històric a Catalunya
El conveni destaca que el patrimoni històric forma part del patrimoni cultural català i ha de ser objecte de protecció, conservació, investigació i difusió per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.
Cal destacar en aquest sentit que els museus que signen aquest conveni gestionen molts monuments i patrimoni arreu del territori de Catalunya, per exemple el Museu d’Història de Catalunya té al seu càrrec els monuments de la Generalitat com ara Santes Creus o la Cartoixa d’Escaladei.
En el conveni s’exposa que són moltes les institucions museístiques que conserven patrimoni històric a Catalunya, però es constata que el patrimoni històric museïtzat presenta un desequilibri tant pel que fa a la seva presència en el territori com al discurs expositiu. El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació considera que cal una coordinació de la tasca de conservació, difusió i exposició d’aquest patrimoni.

8 de novembre del 2010

Alfons X el Savi, rei de Castella, a Vilafranca

El rei Alfons X, el Savi, va fer una estada a Vilafranca durant un parell de dies, a l'any 1274, quan anava de camí cap a Lió, on es celebrava un Concili. Així ho recull la Crònica de Ramon Muntaner:
"E apres de Tarragona anaren a Sarbos, puix a Vilafranca, qui es una noble vila e bona, e bon los feyla aytanta donor com en una ciutat, e stegren hi dos jorns. E puix de Vilafranca anarensen a senct Climent, puix de senct Climent a Barcelona".
Qui va ser Alfons X, el Savi?
Així ens ho explica l'Enciclopèdia Catalana:
Toledo, 23 de novembre de 1221 — Sevilla, 4 d'abril de 1284
Fill de Ferran III i de Beatriu, filla de Felip, duc de Suàbia. En prendre possessió, en nom del seu pare, del regne de Múrcia (1243), sorgiren friccions amb Jaume I de Catalunya-Aragó, que prosseguia la reconquesta de València; concordaren el tractat d'Almirra (1244). Rebel·lat el regne de Múrcia durant l'absència d'Alfons, que havia acudit al setge de Sevilla, l'ajudà a sotmetre'l l'infant Alfons d'Aragó (1248); Jaume I, reduí, el 1266 una nova revolta de Múrcia. Alfons X, ja rei de Castella (1252), continuà la guerra amb Portugal per la possessió de l'Algarve (1253), al qual renuncià posteriorment. També obtingué el vassallatge de Teobald II de Navarra (1254), malgrat el suport de Jaume I al rei navarrès. Renuncià, altrament, al ducat de Gascunya —a la defensa del qual participà Gastó VII de Bearn— i el cedí (1254) a la seva germana Elionor, muller d'Eduard, hereu d'Enric III d'Anglaterra. Prosseguí la reconquesta d'Andalusia, i conquerí Niebla (1261) i Cadis, i lluità amb el rei de Granada, que se li declarà tributari (1266). Com a nét de Felip de Suàbia, Alfons X pretengué la successió a l'imperi germànic; la seva elecció (1257) fou impugnada i hi renuncià després d'haver intentat, debades, de vèncer l'oposició del papa Gregori X en l'entrevista amb ell a Bellcaire (1275). Durant la seva absència de Castella es produí l'atac del rei de Granada, el desembarcament dels benimerins i la mort del seu hereu Ferran de Castella (1275); el fill segon, Sanç, salvà el perill i es plantejà la qüestió successòria. Sanç es presentà com a hereu, prescindint dels seus nebots, els infants de la Cerda, sostinguts per llur oncle matern, Felip III de França, i llur àvia, Violant, que els portà a Aragó (1277). Alfons X s'oposà finalment a Sanç i esclatà la guerra civil; les corts de Valladolid (1282) donaren el govern a Sanç, aliat amb Pere II de Catalunya-Aragó, amb Dionís de Portugal i amb Granada. Alfons X sol·licità l'auxili dels benimerins, i morí poc després a Sevilla. Durant el seu govern afavorí el comerç, establí la fira de Múrcia i protegí les de Baeza, Conca i Cáceres; renovà els privilegis de Ferran III als mercaders genovesos; la seva política monetària ha estat objecte de judicis contradictoris entre els historiadors.
L'obra jurídica d'Alfons X representà una fita en l'evolució de l'antic dret castellà i comportà la unitat legislativa. D'antuvi conclogué el Septenario, començat pel seu pare Ferran III el Sant, tractat polític, moral i religiós. La seva primera obra important fou l'anomenat Fuero Real (atorgat el 1255), basat en el dret germànic, que tingué el caràcter supletori dels furs municipals, bé que en algunes poblacions tingué vigència exclusiva. Recopilació de la tradició jurídica castellana, interrompé la vigència del Fuero Juzgo. Seguí en l'obra legislativa del monarca l'Espéculo, de gran valor doctrinal, important exponent de la tendència unificadora, basat ja en elements dels drets canònic i romà. Els dos codis anteriors són el precedent més directe de la seva obra fonamental, el més important monument jurídic de Castella: Las Siete Partidas (1256-1263/65). D'altres disposicions d'Alfons X són les Leyes para los Adelantados Mayores, conjunt de regles per a l'exercici d'aquest càrrec, d'època incerta; l'Ordenamiento de las Tafurerías (1276), reglamentació de les cases públiques de joc, les Leyes del Estilo, també anomenades Declaración de las leyes del Fuero, la majoria de les quals no són sinó una explicació del Fuero Real.
L'obra literària d'Alfons X donà impuls definitiu a la prosa castellana, valorada ja en el regnat del seu pare Ferran III quan, en disposar la substitució del llatí pel castellà en els documents de la cort, establí l'oficialitat d'aquesta llengua. Essent encara príncep encomanà la versió castellana dels contes orientals recollits al llibre Calila e Dimna, el qual influí poderosament damunt narradors i fabulistes posteriors. Cap al 1270 començà la redacció de la Crónica General, que narra la història de Castella des dels orígens mítics fins al regnat de Ferran III. Amb la General e Grande Estoria intentà de realitzar una història universal, de la qual, però, únicament arribà a escriure els capítols que comprenen des de la creació fins als pares de la Mare de Déu. En la seva època, possiblement també amb la seva intervenció, hom compongué Poridat de poridades, conjunt d'exemples i de lliçons morals, d'origen àrab en la major part. Per a l'esplai de la cort redactà el Libro de ajedrez, dados et tablas, utilitzant-hi també fonamentalment texts àrabs. L'obra literària d'Alfons X no és original ni fou elaborada personalment, però fou ell qui estimulà, dirigí i corregí el treball d'un grup nombrós de col·laboradors àrabs, hebreus i cristians, els quals continuaren la tasca de l'escola de traductors de Toledo, i portaren a terme la feina més extensa de recopilació realitzada a l'edat mitjana, amb l'originalitat d'incorporar a la tradició cristiana importants aportacions d'origen oriental. L'obra poètica realitzada en llengua gallega té caràcter més personal. Fonamentalment destaquen les Cantigas de Santa Maria, conjunt de 420 cançons, 360 de les quals són de tipus narratiu, explicant miracles de la Mare de Déu, i la resta de caràcter líric, amb predomini dels loores o lloances a Maria a la manera de les cançons d'amor trobadoresques. Malgrat que és l'obra més personal d'Alfons X, hom sap que hi col·laborà el torreiro gallec Airos Numes, i possiblement algun altre poeta galaicoportuguès. Els temes narratius de les Cantigas procedeixen en la seva major part de les col·leccions de miracles de Maria que tingueren gran difusió a l'edat mitjana, especialment les de Vincent de Beauvais i Gautier de Coincy, però hi són recollits, a més, miracles de tradició popular. Alfons X deixà també 30 composicions profanes, igualment en gallec, en llur major part cançons d'escarni o poemes de contingut moral. En canvi, no cultivà el tema amorós i fins i tot mostrà desdeny per la tradició lírica galaicoportuguesa de les cançons d'amic, i es decantà amb preferència cap als gèneres d'origen provençal.