16 de setembre del 2009

El refugi antiaeri del Serral, de Santa Margarida i els Monjos

La construcció
La construcció del refugi antiaeri del Serral va ser paral·lel a l’execució dels treballs d’aplanament de la superfície del camp d’aviació. La seva construcció es va iniciar mitjançant la realització d’uns pous verticals que servien per arribar fins a la profunditat necessària (10 metres) i a partir d’aquell punt començaren a realitzar els túnels que en posterioritat es convertirien en els actuals passadissos. L’interior del refugi es va bastir amb maó i el sostre amb volta de canó unint tres espais a mode d’habitacions. Quan van finalitzar els túnels interiors, es va començar a construir els dos accessos consistent en un primer tram d’escales i un segon tram en rampa. Cada habitació te la seva correspondència en la superfície amb els tres elements constructius de pedra i base rodona. Aquests elements són tres pous de ventilació que serien els pous construïts per accedir i realitzar els túnels. Aquest manera de construir se l’anomena de “fer mina” evocant el sistema d’extracció de minerals. Aquest refugi te una capacitat per a 120 persones que era la quantitat màxima aproximativa de persones que podien estar al voltant d’un camp d’aviació entre el diferent personal: pilots, mecànics, ajudants de mecànics, armers, soldats...

Les característiques
Profunditat: 10 metres
Accessos: 2
Habitacions: 3
Materials: maó, ciment, fusta
Capacitat: 120 persones

Els refugis i les rases del camp d’aviació
El refugi del Serral formava part del conjunt del rases i refugis construïts al voltant del camp d’aviació com a elements de defensa i de protecció del personal de l’aviació. Juntament amb el refugi del Serral se’n van construir entre 5 i 10 i també un bon nombre de rases. L’utilització de les rases només era efectiva en cas de metrallament. Actualment se'n conserven els refugis del Serral, de Cal Rubió, de Cal Xacó (entre l'autopista AP-2 i la carretera N-340, restes d'un refugi al passeig Fluvial, restes en uns patis del carrer Eugeni d'Ors i en el pati de l'escola Arrels. A més, existeix un refugi en bones condicions sota el pati de la Societat la Margaridoia que era l'espai on hi havia el taller de muntatge de Polikarpov I-15 Xato.

El perill: Els bombardeigs i el metrallament. La salvació: els refugis
L’aeròdrom va ser bombardejat en dues ocasions per l’Aviació Legionària i metrallat una vegada per la Legió Còndor. El primer bombardeig va tenir lloc el dia 6 d’agost de 1938 a dos quarts de deu del matí en què les bombes van caure en el camp d’aviació i els seus voltants i sobre la població provocant la mort a quatre civils que estaven batent a l’era de la masia de Mas Catarro i el pilot republicà Agustín Domínguez. El segon bombardeig va ser el 5 de novembre de 1938, a migdia, en què van ser bombardejats diversos camps d’aviació i les seves poblacions properes. El bombardeig en Els Monjos va provocar ferits en el personal de l’aviació i la mort de vuit civils. Finalment, pocs dies abans de la marxa definitiva de l’aviació republicana del municipi, va ser metrallat l’aeròdrom a primera hora del matí agafant per sorpresa el personal de l’aviació sense poder reaccionar amb rapidesa i incendiant alguns aparells de vol. El mecànic Manuel Castro va perdre la vida a l’Hospital Militar de Vilafranca del Penedès arran d’una ferida provocada en aquest metrallament.