Editat un díptic sobre l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès

Fa unes setmanes es va presentar en el marc de la missa solemne de la festivitat
de sant Francesc d'Assís, el dia 4 d'octubre de 2021, el díptic a tot color que pretén ser la guia per visitar l'església. L'autor soc jo mateix i ha estat dissenyat per Manolo S.C. Rodríguez i editat per les Parròquies de Vilafranca del Penedès. 

La guia conté una explicació històrica i artística del temple, amb especial atenció al retaule de la Mare de Déu i de Sant Jordi, retaule atribuït a Lluís Borrassà.

El donatiu del díptic és d'1 euro i els diners recollits van destinats al manteniment de l'església. El podeu trobar a la mateixa església en el següent horari:

• Divendres, de 10h a 11h (hi ha missa a les 10:30h).
• Dissabtes, de 11h a 13h (horari d'obertura pública per visitar lliurement l'església).

Conferència: "Sant Francesc d'Assís: història i present"

Aquest proper divendres 4 d'octubre de 2019, a les 19h, a l'església de Sant Francesc d'Assís de Vilafranca del Penedès, amb motiu de la festivitat del sant seràfic, parlaré al mateix temple sobre la seva figura històrica. La conferència porta per títol: "Sant Francesc d'Assís: història i present". 

És un acte obert a tothom. 

En finalitzar s'inaugurarà i es beneïrà una imatge del sant i, posteriorment, a les 20h, hi haurà la missa dedicada a la memòria del sant.

El retaule de la Mare de Déu i de Sant Jordi de l'església Sant Francesc de Vilafranca

Pintat a finals del segle XIV pel pintor gironí Lluís Borrassà, el retaule va ser realitzat per a la capella dels cavallers, on tenia enterrament, entre d’altres, la família Febrer i la família Boixadors. En època moderna, s’hi enterren els Miret, família burgesa. De grans dimensions, dos mestres i mig d’ample per quatre metres d’alt, el retaule es divideix en tres franges verticals emmarcades amb quatre marges, i una franja horitzontal a la part inferior del retaule.

A l’espai central es representa la Mare de déu fent l’entrada al temple i sant Jordi. Sobre aquestes dues imatges, hi ha la Crucifixió de Jesús on, a la seva esquerra, hi ha representada la Verge Maria i d’altres dones seguidores seves i, a la dreta, un grup d’homes a cavall.

A la part esquerra del retaule hi ha la representació de tres moments de la vida de la Mare de Déu: el brodat del vel al temple, les esposalles de Maria i, compartint el mateix espai, l’Anunciació i la Nativitat.

A la dreta es pintaren diferents passatges de la vida de sant Jordi: la mort del drac i la salvació de la donzella, el martiri de sant Jordi en la roda i en la creu, i la decapitació del sant.

Als quatre marges s’hi representen dotze sants i santes com sant Jaume, sant Pere i santa Eulàlia.

A la predel·la, a la part inferior del retaule, s’hi representa santa Maria Egipcíaca, la Verge dels Dolors, Jesucrist amb les marques de la Passió, sant Joan Evangelista i sant Francesc d’Assís rebent els estigmes.

El retaule de Sant Jordi de l'església de Sant Francesc de Vilafranca a l'exposició temporal del MNAC Catalunya 1400

Aquesta és la primera gran exposició sobre un dels cicles més creatius de la història de l’art català, situat al voltant del segle xv. Coincideix amb l’etapa de l’art europeu coneguda com el «gòtic internacional», fruit d’un intercanvi i una convergència de tradicions diverses i que s’identifica amb un mecenatge aristocràtic o cortesà, d’esperit retrospectiu i de tendència esteticista.

A partir de grans obres mestres dels artistes catalans més rellevants de tots els temps, com ara Lluís Borrassà, Rafael Destorrents, Pere Joan o Bernat Martorell, l’exposició, entre altres temes, mostra la renovació de la miniatura; presenta el retaule com a expressió distintiva de la pintura catalana; deixa constància de la importància de l’arribada d’artistes europeus a Catalunya amb el consegüent afrancesament de la cultura catalana, i fa un panorama de la pluralitat de centres de creació artística.

Catalunya 1400. El Gòtic Internacional reuneix les quatre taules amb escenes narratives del Retaule de sant Jordi de Bernat Martorell, avui al Louvre, segurament procedent de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, així com altres retaules complets de Lluís Borrassà -en retaule de l'església de Sant Francesc de Vilafranca-, Joan Mates, el mateix Martorell o Jaume Ferrer.

També s’exposaran els dos principals monuments de la miniatura gòtica catalana, un tipus d’obres que molt rarament és accessible al gran públic: el cèlebre Missal de santa Eulàlia de Rafael Destorrents –que des de fa molts anys no havia sortit de la catedral de Barcelona– i el Saltiri i llibre d’Hores de Bernat Martorell, conservat a l’Arxiu Històric dela Ciutat de Barcelona.

L’exposició inclou alhora una mostra molt selectiva d’escultura, objectes d’orfebreria i brodats, entre els quals destaca el frontal i una de les dalmàtiques del tern de sant Jordi, de la capella de Sant Jordi del Palau Generalitat.

Cal destacar que es presenten alguns dels descobriments que els conservadors d’art gòtic del MNAC han fet recentment, tot prolongant aquesta línia d’investigació i reinterpretació que culmina un important cicle de recerca d’un dels moments més creatius de l’art català

L'espai d'accés a l'església de Sant Francesc d'Assís de Vilafranca

Aquest espai d’accés a l’església de Sant Francesc d’Assís es va crear quan es va dur a terme l’ampliació de l’Hospital de Vilafranca que suposem que es va iniciar aquestes obres el 1892 ja que aquest és l’any en què l’arquitecte Agust Font realitza el projecte. La façana anterior del convent anava alineada amb la de l’església de Sant Francesc. El temps que va durar la construcció dels edificis d’ampliació de l’Hospital no els conec però degut a la grandària dels edificis és possible que es finalitzessin en tres o quatre anys. Estaríem parlant de 1895-1896.

El 1897 el general Camil Vallès (el del carrer i germà d’Enric Vallès que té un quadre al Saló de Sessions de l’Ajuntament) va pagar el tancament d’alineació del carrer:
“costeó la gran verja de hierro de veinte metros de longitud con zócalo de piedra que cierra toda la fachada de la iglesia y de la capilla del Beato Salvador, siguiendo la alineación de la calle, significando esta obra, que importó cerca de 4.000 pesetas, una gran mejora, no sólo para la Iglesia y el hospital sino también para el ornamento de la población”. (Biografía del Excmo. Sr.D. Enrique Vallés. p.134.).

Aquest espai mai havia estat obert al públic en general, sinó que exercia i exerceix d’entrada a un dels monuments històrics de l’Església catòlica a Vilafranca més bonics i importants del gòtic català.
Fa aproximadament uns 10 anys es va renovar el pedrís de la reixa ja que aquell estava malmés per ser “pedra de Vilafranca”, una pedra que s’erosiona fàcilment per ser de sediments del miocènic.

L'orgue de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès

A l'església de Sant Francesc, entre la capella de la Mare de Déu i de Sant Jordi i la capella de l'administració del Sagrament de la Penitència hi ha una paret totalment llisa. En aquest espai, hi havia una capella igualment baixa com la de la Penitència i en l'espai que hi ha actualment un gran finestral tapiat hi havia l'orgue, datat del segle XVII, durant l'època conventual de l'espai.

Aquest instrument musical, desaparegut a l'estiu de 1936, contenia un teclat manual de 53 notes i un joc de contres de 15 notes. Tenia com a característica peculiar que li faltaven el do i el re sostinguts greus. Les quinze notes dels pedals eren de ferro i sonaven baixant conjuntament la nota del teclat manual.