28 de febrer del 2014

El Carnaval a Vilafranca a finals del segle XIX

En la secció El Racó de la Història del Cargol d'aquesta setmana (27 de febrer de 2014) podreu llegir "El Carnaval a Vilafranca a finals del segle XIX": quan va començar a celebrar-se alguns actes, com eren les rues de carnaval, com es disfressava la gent, quines entitats socials i recreatives l'organitzaven i en quines cases més significatives econòmicament i socialment també tenien lloc les festes en honor al Rei Carnestoltes.
No us ho perdeu!

24 de febrer del 2014

La Generalitat de Catalunya retorna a l'Ajuntament de Tarragona la documentació municipal dels segles XIII al XVIII

La història del fons municipal
El mes d’agost de l’any 1936, en plena convulsió revolucionària i guerra civil, conscients de la importància del patrimoni documental com a fonament de la història, un dels pilars bàsics de la identitat col·lectiva d’un país i d’una ciutat, un grup de ciutadans liderats pel pintor Ignasi Mallol Casanoves i l’escultor Joan Rebull Torroja, professors del Taller Escola de Tarragona, amb la col·laboració de Josep Alomà, conseller de Cultura de l’Ajuntament i de Mn. Pere Batlle, varen adoptar una sèrie de mesures per a la seva protecció.
Una d’aquestes accions fou la de traslladar el fons documental municipal comprès entre els segles XIII – XVIII des de l’edifici consistorial al Palau de l’Arquebisbe, lloc considerat com a més apropiat per a la seva salvaguarda. La tardor de l’any 1938, el cap del Servei d’Arxius de la Generalitat de Catalunya, Agustí Duran i Sanpere, assumí la custòdia del fons i nomenà la primera directora de l’Arxiu Històric de Tarragona, Victòria Serres Serra. 
Acabada la guerra i des de l’any 1944, el fons municipal restà dipositat en les diferents dependències de l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona, primer al carrer Fortuny i després a la Rambla Vella, la seva seu actual.
Col·laboració entre l’Ajuntament de Tarragona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
El manteniment del dipòsit del fons documental municipal (1214-1799) a l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona, ha comportat una llarga col·laboració entre l’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya, una col·laboració que ha beneficiat la conservació i la difusió de l’esmentat fons.
L’any 1982, amb l’impuls de l’historiador i aleshores alcalde de Tarragona Josep M. Recasens Comes, l’Ajuntament de Tarragona publicà el primer volum de la Col·lecció Documents del Fons Municipal de Tarragona, amb l’objectiu principal de donar a conèixer el contingut d’aquells documents més essencials per a la història de la institució municipal i de la ciutat.  En aquest sentit, el primer número de la col·lecció fou Ordinacions i Crides de la ciutat de Tarragona (S. XIV – XVII).  Entre 1983 i 1995, es publicaran nou llibres més: 2. Actes Municipals (1358-1360); 3. Actes Municipals (1369-1375); 4. Actes Municipals (1378-1379, 1383-1384); 5. Actes Municipals (1384-1385, 1385-1386); 6. Actes Municipals (1386-1387, 1387-1388); 7. Actes Municipals (1388-1389, 1393-1395); 8. Actes Municipals (1397-1399, 1399-1400); 9. Repertori Municipal de Tarragona (1683); 10. Actes Municipals – Ordinacions de la mesa de Vi de la ciutat de Tarragona (1382-1424), Actes Municipals (1396)
Posteriorment, l’any 1997, 1.933 documents que es custodiaven a l’Arxiu Municipal de Tarragona foren dipositats provisionalment a l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona per a facilitar la seva catalogació. Aquesta acció va possibilitar la publicació del número 11 de la col·lecció. En aquest cas, a diferència dels anteriors volums que se centraven en la transcripció dels documents, s’edità el primer instrument de descripció: Catàleg de les Cartes Reials i dels Lloctinents Generals (1321-1734).  
L’any 2009, com a cloenda de la catalogació dels pergamins municipals per part de l’Arxiu Històric de Tarragona, digitalitzats per iniciativa del Servei d’Arxiu i Documentació Municipal, es presentà el número 12 de la col·lecció: Catàleg de la Col·lecció de Pergamins de l’Ajuntament de Tarragona. Dos anys més tard, el 2011, en una nova coedició del Servei d’Arxiu i Documentació Municipal i de l’Arxiu Històric de Tarragona es publicà el darrer llibre de la col·lecció: 13. Actes municipals de Tarragona (1400-1401 / 1401-1402)
El procés del retorn
L’Alcalde de Tarragona, Sr. Josep Fèlix Ballesteros, tenint en compte l’inici de les obres del nou centre de L’Arxiu, seu de l’Arxiu Històric de Ciutat de Tarragona, en el magatzem número 2 de l’espai Tabacalera, adreçà una carta al Conseller de Cultura, Sr. Joan Manuel Tresserras, amb data 15 d’abril de 2010, en la qual expressava el desig de l’Ajuntament de Tarragona de poder reunir i custodiar tot el seu patrimoni documental i sol·licitava la transferència del fons municipal, segles  XII – XVIII, dipositat a l’Arxiu Històric de Tarragona. 
En la resposta del Conseller de Cultura, amb data 3 de maig de 2010, es considerava just que la ciutat pogués recuperar un dels elements cabdals de la seva identitat i de la memòria col·lectiva.  
Les noves instal·lacions de L’Arxiu (magatzem núm. 2 de l’Espai Tabacalera) compten amb tres plantes de 780 m2, sala de consulta, prestatgeries mòbils, planeres, mesures de prevenció d’incendis, alarma contra intrusisme i incendis. En definitiva, unes instal·lacions adequades per a garantir la preservació i accessibilitat  de la documentació.
El 28 de juny de 2013, l’alcalde de Tarragona, Sr. Josep Félix Ballesteros, enviava una altra carta a l’actual conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya,  Sr. Ferran Mascarell Canalda, informant sobre la inauguració recent de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona i reiterant l’interès per transferir aquesta part tant important del patrimoni documental de la ciutat.
El conseller de Cultura, en la seva resposta de data 28 de novembre de 2013, considerava adient la transferència d’aquesta documentació a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona i proposava la signatura d’un document de retorn, acte que es va celebrar el passat dia 15 de febrer.  
El fons municipal de l’Ajuntament de Tarragona (segles XIII – XVIII)
En concret, la documentació del fons municipal dels segles XIII – XVIII objecte del retorn engloba:
  • Col·lecció de pergamins (1214-1733): 655 unitats
  • Sèrie d’Actes Municipals (1358-1799): 286 volums enquadernats en pergamí
  • Sèries d’Economia i Hisenda (1377-1850): 247 unitats, entre quaderns i volums enquadernats en pergamí (inclosos els de la Taula de canvi, amb enquadernació en pell)
  • Sèries de Miquelets i Milícies Urbanes (1795-1818): 18 volums enquadernats en pergamí
  • Sèrie de la Junta Municipal del Cens Electoral (1907-1936): 3 lligalls
  • Documents solts en paper (1321-1879): 47 unitats d’instal·lació

19 de febrer del 2014

Localitzen a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès el Cadastre Reial de 1717 de la Vegueria del Penedès

Josep Maria Masachs, director de l’Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, i Josep Colomé, professor del Departament d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona, han localitzat el Cadastre Reial de 1717 corresponent a l’antiga Vegueria del Penedès.
Una de les conseqüències de la derrota catalana davant les tropes borbòniques en la Guerra de Successió (1702-1715), va ser la imposició d’un nou impost al Principat: el Reial Cadastre. Aquesta nova contribució, inspirada per José Patiño (Intendent de Catalunya nomenat per Felip V el 1713) s’afegia a les ja existents al Principat i comportava una càrrega prefixada per cada municipi que es repartia segons la riques individual.
El Cadastre es dividia en dues tipologies: reial i personal. En el cas del Cadastre reial es gravaven els bens immobles, diferenciant les terres segons la seva producció per unitat de superfície. Tenia un caràcter general, amb l’excepció dels edificis i les terres propietat de l’Església. Per la seva banda, el Cadastre personal gravava les rendes del treball.
El Cadastre Reial de 1717, de caràcter fiscal, indica la superfície corresponent a cada tipus de conreu i qualitat de terra en els diferents pobles, llocs o barriades de l’antiga vegueria. En alguns casos, s’indica també el nom dels propietaris de la terra (l’església n’estava exempta) i la superfície i tipus de conreu corresponent a cada un d’ells, així com la quantitat monetària que havien de satisfer amb motiu del nou impost.
Les noves autoritats borbones van desconfiar de les declaracions que van fer els diferents municipis, i van obligar a tornar a calcular les diferents superfícies de conreu per dos especialistes, un de nomenat per les autoritats locals i un segon nomenat pels representants de Felip V. En el cas del Penedès els resultats d’aquesta revisió van ser escripturats pel notari Josep Martí (manual nº 20, 1717, Arxiu de Protocols notarials de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès).

Emili Giralt, l’any 1950, va publicar el seu treball Evolució de l’agricultura al Penedès. Del Cadastre del 1717 a l’època actual, en les actes de la I Asamblea Intercomarcal del Penedès y Conca de Òdena. En aquest treball Giralt establia l’estructura de conreus existent al Penedès l’any 1717 a partir de les dades escripturades pel notari Josep Martí.

La nova documentació localitzada permet ampliar les dades publicades per Giralt, ja que en el cas d’alguns municipis apareixen els noms dels propietaris i la superfície i conreus que cada un d’ells posseïa. D’aquesta manera, podem estudiar l’estructura de la propietat de la terra, destacant la importància d’un nombre reduït de masos a través dels quals s’articulava el territori.

16 de febrer del 2014

«L’experiència màgica del cinema», a l’Edifici Històric fins al 28 de febrer

Fotografia de la Universitat de Barcelona
Els que encara no hagin visitat la mostra «L’experiència màgica del cinema», instal·lada al vestíbul de l’Edifici Històric de la Universitat des del mes d’octubre, tindran l’oportunitat de fer-ho fins al 28 de febrer. La bona acollida de públic ha propiciat que el Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura de la UB i la Fundació Aula de Cinema Josep M. Queraltó hagin acordat prorrogar-la. La mostra inclou una selecció d’aparells i altres objectes de gran significació per explicar els orígens del setè art, i descobreix els inicis tècnics del cinema, des dels espectacles d’ombres fins a l’aparició del cinematògraf dels germans Lumière, l’any 1895. Totes les peces formen part de la Col·lecció Josep M. Queraltó.
Com a novetat, els visitants de l’exposició podran contemplar en ple funcionament el veterà projector Pathé de 35 mm, construït a París l’any 1913. Encara que originàriament la font de llum per projectar la pel·lícula es generava mitjançant carbons, Josep M. Queraltó ha adaptat l’antic sistema a un d’elèctric. L’adaptació, que inclou un engranatge especial, permet veure la pel·lícula en bucle per tal d’evitar el reescalfament de l’aparell i el canvi de bobina.
A més, s’han programat un parell de taules rodones que complementaran i enriquiran el calendari i els continguts de les activitats paral·leles a l’exposició. La primera tindrà lloc el 23 de gener i abordarà el tema dels curtmetratges; la segona es farà el 10 de febrer i duu per títol «Actors i actrius: somriures i llàgrimes». Totes dues es faran a l’Aula Magna de l’Edifici Històric a les 19 h.
Una de les accions vinculades a la mostra que està tenint més demanda són les visites guiades. A banda de la seva funció didàctica i divulgativa entre el públic general, l’exposició també ha tingut nombroses visites de centres d’ensenyament secundari, de batxillerat i d’estudis universitaris de grau de cinema i audiovisuals.
L’entrada és lliure i la mostra es pot visitar de dilluns a divendres, de 9 a 21 hores.

13 de febrer del 2014

Bona acollida a la proposta festiva de Sant Jocund 2014

El passat diumenge 9 de febrer es va celebrar la festa patronal de Sant Jocund, copatró de Vilafranca del Penedès des de 1681. A les 12h va tenir lloc a la basílica de Santa Maria l'Ofici Solemne presidit per mossèn Jaume Berdoy, rector de la parròquia de Santa Maria i Vicari General del bisbat de Sant Feliu del Llobregat.
En acabat, Joan Solé Bordes, membre dela Comissió de Sant Jocund, va presentar als assistents el projecte “Una rajola per a Sant Jocund” consistent en recollir aportacions econòmiques per a la realització d'un plafó ceràmic amb la representació de Sant Jocund i quatre escenes de la seva vida i advocació. Finalment, els músics Berenguer Montserrat i Neus Santesmases van oferir el concert de Sant Jocund interpretat amb orgue i flauta travessera oferint vuit peces de gran qualitat com Canon en Re Major de Johann Pachelbel i l'Ave Maria de Franz Schubert.  
Breu crònica publicada a la pàgina web del Cargol

8 de febrer del 2014

Refranys de la vinya i el vi al febrer

  • El sol de Santa Eulàlia empeny la parra
  • Pels dies de Carnestoltes molt de vi i poca-soltes
  • Pel febrer el bou vinyater mira el sol i no mira el solc
  • Per carnaval més vi que pa
  • Per Sant Valentí trascola ton vi
  • Pel febrer diu l’ovella al ramader: Deixa’m entrar a les vinyes, i si no et dono bon corder, mata’m, si et ve bé
  • Per Santa Aguedeta pren la boteta i vés a la vinyeta: si no hi vas a treballar, vés-hi a disfrutar
  • Quan trona pel febrer, tremola el vinyater

5 de febrer del 2014

Es presenta el projecte per ubicar una imatge de Sant Jocund, compatró de Vilafranca, a la basílica de Santa Maria

Una comissió engega una campanya per a recollir aportacions econòmiques

La imatge serà un plafó ceràmic amb la imatge de Sant Jocund realitzat per Josefina Via de Can Fontanals

El passat dilluns 3 de febrer es va presentar a la sala parroquial Mossèn Joan Vinyeta de Vilafranca el projecte “Una rajola per a Sant Jocund” que pretén recollir aportacions econòmiques per tal de realitzar un mural ceràmic amb la imatge del sant que és compatró de la ciutat de Vilafranca des del 1681.

L'incendi de la basílica de Santa Maria de Vilafranca el 6 d'octubre de 1934, i la consegüent destrucció de bona part del seu patrimoni artístic, van fer desaparèixer les diferents imatges i representació que existien sobre el patró vilafranquí. Amb l'objectiu de poder dedicar una capella buida a l'església parroquial de Santa Maria, s'inicia el projecte per realitzar un mural dedicat a Sant Jocund, compatró també amb Sant Fèlix i Sant Ramon de Penyafort de la ciutat.

El projecte
El projecte consisteix en la ubicació d'un plafó de ceràmica de 2,45 metres d'alçada i 1,90 metres d'amplada format per rajoles de ceràmica popular catalana. Voltada per una orla floral, la imatge central representa Sant Jocund abillat de soldat romà, tal com ens ha arribat la seva representació, és a dir, amb armadura romana, una destral i una palma com a símbol del seu martiri. A cada un dels quatre extrems del plafó, una escena de la seva vida: Sant Jocund guarint a l'Àfrica, Sant Jocund guarint a Vilafranca, Sant Jocund portat en processó i Sant Jocund guarint apestats. A la part superior central, la inscripció “Sant Jocund”; i a la part inferior central la inscripció: “Compatró de Vilafranca”. Als laterals extrems, dues estrofes, a cada banda, dels goigs del Sant. La realització del plafó anirà a càrrec de la reconeguda artista penedesenca Josefina Via Roig, del taller de Can Fontanals d'Avinyonet, qui ha creat nombroses obres ceràmiques, algunes d eles quals són ubicades en espais públics de Vilafranca.

La campanya: Una rajola per a Sant Jocund
Totes les vilafranquines i vilafranquins són convidats a participar en aquesta iniciativa, assumit el cost d'una o més rajoles de les que compondran aquest magnífic plafó. L'aportació farà possible assumir també les despeses d'instal·lació i treballs complementaris.
El preu unitari de cada rajola del plafó és de 50 euros. Totes aquelles persones o famílies que vulguin fer constar el seu nom, en el moment de fer l'ingrés rebran una certificació amb una estampa del plafó i especificant que la seva aportació ha ajudat a fer possible la capella de Sant Jocund. Les aportacions es poden realitzar al compte corrent de les parròquies de Vilafranca al Banc de Sabadell: 0081 0046 18 0001659070

Actes de la Festivitat de Sant Jocund

Aquest diumenge 9 de febrer, festivitat de Sant Jocund, tindran lloc diversos actes a la basílica de Santa Maria de Vilafranca. A les 12h, Ofici Solemne. A continuació, cant dels Goigs. Tot seguit, presentació del projecte “Una rajola per a Sant Jocund”. Per finalitzar, concert de Sant Jocund a càrrec de Berenguer Montserrat i Neus Santesmases (orgue i flauta).