L'Arxiu Comarcal col·labora en el projecte editorial 'Vilafranca desapareguda'

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès i l'editorial Efadós SL, han establert una col·laboració mútua, mitjançant la signatura d'un conveni aquest mes de juliol, per la producció i coedició de l'obra titulada Vilafranca desapareguda, dins la col·lecció de Catalunya Desapareguda. D'aquesta manera l'Arxiu posarà a disposició de l'editorial tots els fons fotogràfics dipositats a l'Arxiu Comarcal per tal que els pugui consultar, seleccionar i tenir una còpia digital de les imatges seleccionades i publicar-les amb l'objectiu d'oferir la màxima representació fotogràfica a l'obra. La persona encarregada de realitzar la tasca de selecció i edició de textos és l'historiador vilafranquí Daniel Sancho Paris.

  

Amb el nom de "Catalunya Desapareguda", l'editorial Efadós SL publica tota una col·lecció de llibres amb imatges històriques de carrers, places, activitats econòmiques i tradicions ja perdudes perquè qualsevol persona pugui conèixer un passat molt recent de la nostra història. Actualment ja són 15 els llibres de pobles i ciutats publicats: Sant Andreu de Palomar, La Cerdanya, la Sagrada Família, el Cementiri del Poble Nou, Barcelona, el Poble Nou, Igualada, Gavà, Sant Feliu de Guíxols, Olesa de Montserrat, Vilanova i la Geltrú, Sant Boi de Llobregat, Manresa, Vic i Palamós. 

Les imatges que formaran part de l'obra no tan sols seran de fons de l'Arxiu Comarcal, sinó que es demana la col·laboració ciutadana per tal de recollir aquelles fotografies inèdites que mostrin una Vilafranca poc coneguda, les quals seran digitalitzades i incorporades a l'obra. Per tant, aquelles persones que vulguin aportar fotografies es poden posar en contacte amb l'Arxiu Comarcal (Avinguda Europa, 6-8, Vilafranca o telèfon 938172311) o per correu electrònic fotografiesantiguesvilafranca@gmail.com

La previsió és que la publicació de l'obra coincideixi amb la Diada de Sant Jordi del 2017. 

Nota de premsa de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès

Projecte "Vilafranca desapareguda"

Dins de la col·lecció de llibres "Catalunya Desapareguda", l'editorial Efadós SL, que a Vilafranca ja va publicar el llibre L'Abans, publicarà per la diada de Sant Jordi de l'any 2017 el llibre "Vilafranca Desapareguda" amb fotografies antigues de Vilafranca fins a la dècada dels anys 1960. 

Amb el nom de "Catalunya Desapareguda", l'editorial Efadós SL publica tota una col·lecció de llibres amb imatges històriques de carrers, places, activitats econòmiques i tradicions ja perdudes perquè qualsevol persona pugui conèixer un passat molt recent de la nostra història. Actualment ja són 15 els llibres de pobles i ciutats publicats: Sant Andreu de Palomar, La Cerdanya, la Sagrada Família, el Cementiri del PobleNou, Barcelona, el PobleNou, Igualada, Gavà, Sant Feliu de Guíxols, Olesa de Montserrat, Vilanova i la Geltrú, Sant Boi de Llobregat, Manresa, Vic i Palamós. 

L'encarregat de la selecció d'imatges i redacció de textos és l'historiador Daniel Sancho París. Si algú té fotografies i les vol aportar al projecte pot fer un correu electrònic a fotografiesantiguesvilafranca@gmail.com 

Un llibre d'història encara que no ho sembli: "Yo fui a EGB"

Dos amics es van proposar fa un temps obrir una pàgina de Facebook amb el nom de "Yo fui a EGB". La pàgina va anar creixent en seguidors que al llarg dels mesos han fet "M'agrada" a la pàgina i a totes i cadascuna de les publicacions, arribant-se a ser un procés col·laboratiu. Els comentaris de la comunitat a la pàgina de Facebook ha fet créixer en continguts la mateixa i també el blog. L'èxit ha estat tant aclaparador que a finals del 2013 va sortir el llibre. Porten ja onze edicions i sembla que anirà creixent. 

Pels que vem estudiar EGB, que vem créixer durant els anys 1980, aquest llibre és cabdal per evocar històries de ja fa més de 20 anys. I no tan sols nosaltres, també els nostres pares poden recordar aquells anys ja què la història nostra també és la d'ells.

Des del telèfon de rosca, a les figures de He-Man i els Màsters de l'Univers, la revista Teleindiscreta, els xiclets Boomer i les bambes Victoria, són alguns dels exemples que podeu trobar en el llibre. No us el podeu perdre!

La vida quotidiana al Penedès històric

La Secció d’Història de l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) va convocar, els dies 16 i 17 d’octubre de 2009, el IV Seminari d’Història del Penedès, que es va realitzar a Vilafranca del Penedès.

Sota el tema de la vida quotidiana hi havia l’objectiu de conèixer l’evolució dels diversos aspectes d'aquesta temàtica de la població penedesenca al llarg dels segles, des de la prehistòria fins a l’actualitat.

La història de la vida quotidiana és una especialitat historiogràfica apareguda fa uns anys que intenta omplir els buits que les fonts documentals de caràcter oficial presenten, tot centrant-se en les manifestacions del dia a dia de la gent.

L’estudi de la vida quotidiana tracta de la recerca en la vida pública i privada, en l’espai i en el temps, en diferents períodes històrics, formacions socials i civilitzacions. Depenent de la mirada que se li doni, pot tenir dimensions d’història general, història nacional, regional i local, i és en aquest darrer espai, de la microhistòria, en què el IV Seminari d’Història va aprofundir en els estudis de la vida quotidiana.

El volum que tenen a les mans aplega la conferència de Josep Mestres Mercardé sobre la quotidianitat, la identitat i el canvi cultural a la prehistòria penedesenca. A continuació hom pot trobar bona part de les comunicacions que es van presentar al IV Seminari d'Història. Des de la secció d'història de l'IEP es van proposar tota una sèrie d'itineraris de recerca a l'hora de presentar les comunicacions: sanitat; cultura i mentalitats; arts; oci i festa; alimentació; educació i formació; vestimenta; habitatge; transport; sociabilitat i associacionisme; economia familiar; població i demografia; conflictes; veïnatge; i gènere. Finalment, les comunicacions es van distribuir en set àmbits: conflictes; cultura i mentalitats; sociabilitat i associacionisme; oci, festa i art; població i demografia; economia familiar; i veïnatge.

Daniel Sancho París

Responsable de la Secció d'Història de l'Institut d'Estudis Penedesencs i coordinador editorial del llibre

Neix Llibres Gencat, el bloc de les publicacions de la Generalitat

Les publicacions editades per la Generalitat de Catalunya compten amb una nova eina de difusió, el bloc corporatiu Llibres Gencat. Els lectors que el visitin podran comptar a partir d’ara amb una plataforma de discussió, un fòrum de trobada i una font de recursos per als diversos col·lectius tècnics als quals s’adrecen les nostres publicacions (àmbits del medi ambient, la lingüística, la ciència política, el dret, l’economia, l’arquitectura, l’urbanisme, la història, etc.) i, també, per a la ciutadania en general.

La posada en funcionament del bloc de publicacions de la Generalitat vol donar resposta a tres objectius: 1) Connectar publicacions i lectors, crear un pont d’interacció amb els/les autors/es per debatre i realitzar contribucions al voltant de les seves obres; 2) Difondre coneixement, divulgar la producció editorial generada per la Generalitat entre el públic interessat, facilitant-ne l’adquisició o la descàrrega electrònica; i 3) Fer xarxa, promoure el contacte entre tècnics de l’Administració, professionals i públic, compartir coneixement i permetre l’abordatge de nous projectes.

Llibres Gencat és un projecte desenvolupat per l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions amb l’assistència tècnica de la Direcció General d'Atenció Ciutadana i Difusió i el CTTI, i s’inscriu en una estratègia de difusió editorial de divulgació de les publicacions de la Generalitat entre públics segmentats, foment de la participació de les lectores i els lectors i aprofitament dels mecanismes d’interacció de les xarxes socials amb la mínima inversió de recursos materials. Dins d’aquesta línia de treball, s’insereixen iniciatives com ara les pàgines de Facebook de les Llibreries de la Generalitat (Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida), el butlletí electrònic de novetats editorials o la distribució de notes en blocs i llistes de correu electrònic sectorials.

http://blocs.gencat.cat/llibresgencat

Recull d'Històries de Sant Cugat Sesgarrigues

Des de fa 4 anys col·laboro amb l'Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès) en les tasques pròpies de la meva professió d'historiador. Aquesta vegada, la cosa ha anat més enllà i m'he encarregat de la coordinació i producció editorial del llibre "Recull d'històries de Sant Cugat Sesgarrigues" que ha estat molt il·lusionant poder fer tot el procés del llibre i en un temps rècord de 33 dies (maquetació i impressió inclòs).

En el llibre hi ha un text introductori del llibre, a mode de manual del llibre. A continuació podeu llegir que s'hi pot trobar en aquest llibre, que tan de debó pugui tenir continuitat en un futur.

Per plasmar la història d’un poble, d’una entitat, d’un fet és necessari pels historiadors tota una sèrie de fonts documentals com documents escrits, fotografies i testimonis. I és això en part el que es troba en aquest llibre. Aquestes fonts són interessants no tan sols pels que les utilitzem per a redactar un llibre o un article sinó que també ho poden ser, i ho són, per a tothom.
La presència d’uns documents transcrits, en aquest cas, extrets dels diferents llibres d’actes dels plens municipals de l’Ajuntament de Sant Cugat és una de les millors maneres de difondre la història, en aquest cas particular d’un poble de la plana penedesenca. Els documents que trobareu en el llibre han estat seleccionats pel seu valor històrics segons l’interès polític, social i urbanístic que susciten, perquè els canvis d’alcaldia i regidories en moments concrets de la història, fets rellevants o el simple fet de regular urbanísticament un carrer o fer tot el possible perquè arribi l’enllumenat elèctric als carrers de Sant Cugat és, sens dubte, interessant i important.
També en el llibre es publiquen dues entrevistes: Josep Maria Peret Miralles i Carlos Ollé Casanovas. La primera, és raó de ser-hi aquí perquè va ser el seu pare la persona que va vendre els terrenys per poder construir els locals del Sindicat i el què hauria d’haver estat la seva secció de vi en els terrenys entre la sala i la carretera, ara motiu d’urbanització. No tan sols varem recollir els fets puntuals sobre el Sindicat, sinó que es va anar més enllà i l’entrevistat ens explicà quatre paraules de la història de la seva família, els de Cal Paretes, i la seva pròpia fins pràcticament a l’actualitat. La segona entrevista és la del Carlos Ollé. Part d’aquesta entrevista va ser feta fa gairebé quatre anys amb motiu del llibre del Sindicat Agrícola, que vaig tenir el enorme plaer i il·lusió de poder-lo fer. El Carlos en llegir-se l’entrevista un cop ja transcrita, va tenir ganes d’explicar-me algunes coses més, sobretot de la seva infantesa i algunes altres anècdotes que complementaven el text de la primera entrevista. Totes dues entrevistes recullen el tarannà del parlar de cada un d’ells, està plasmat en aquestes pàgines tal i com ells parlen, s’expressen i això és demostra en què les expressions, les frases, no presenten un llenguatge i unes construccions no tan literàries però si més casolanes. Crec que és important poder recollir la història oral, fer entrevistes a la gent, per tal de recollir el seu testimoni i el que és més important, difondre’l. Són aquí aquestes dues entrevistes però podia haver-ne unes altres, podia ser, sens dubte, la seva o la del seu pare o avi.
I finalment, hi ha l’Arxiu d’Imatges que pretén ser un finestra a totes aquelles fotografies que s’han anat recollint pel poble en diverses ocasions i què el veí i santcugatenc de tota la vida, el Jaume Clos, ha posat quatre ratlles a les fotografies tot identificant-les.
Com veieu, aquest llibre és molt variat, s’hi troba la conferència que el Ramon Arnabat va pronunciar sobre la Segona República a Sant Cugat Sesgarrigues amb motiu de l’11 de setembre de 2007, també hi ha les entrevistes, els documents, les fotografies... Aquest llibre pretén ser una eina perquè entre tots ens serveixi per recordar temps passats, uns records plens d’emocions i sentiments.

La Fira del Llibre de Barcelona - La Feria del Libro de Barcelona

CAT

Dissabte 24 de novembre. 10:05 h. Fira de Barcelona.

Entro al pavelló i el món editorial s'obre davant meu. Són moltes les editorials petites, mitjanes i grans que participen en aquest event que encara recull els darrers vents de la Fira de Frankfurt.

Ho afirmo. En un espai hi ha instal·lat una part de l'exposició que va preparar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per la Fira alemanya. En una paret pintada de color negre, hi ha moltes pantalles planes posades en vertical amb la imatge en moviment d'un escriptor parlant de la seva obra. Unes veus que sortien de les campanes de so instal·lades damunt de cada aparell de televisió. Així, podies escoltar el que et deia cada un d'ells com si el tinguessis davant teu. Del sostre penjaven llibres amb noms d'autors i d'espais, de comarques i de ciutats. No vaig saber trobar si Vilafranca o l'Alt Penedès estava en allà.

En la fira pots remenar, buscar, mirar, contactar... tot sobre els llibres i el món editorial. Llibres de novela, assaig, d'història, de cuina, d'art, d'arquitectura, cinema, contes... editorials petites, mitjanes i els grans imperis. Hi eren presents des de editorials universitàries, passant per les que estan apostant fort com Cossetània i Pagès fins arribar a l'imperi Planeta amb una gran superfície plena de les darreres novetats.

És bo passar-se per aquests llocs per conèixer cap on va les editorials, que publiquen, com ho publiquen, quin és el disseny interior i quina portada tenen... et pots emportar els catàlegs de fons de les editorials i donar una ullada del que fan i han fet. També eren presents diferents associacions de premsa i de revistes. Vaig trobar interessant, pels que ens dediquem a la cultura, l'estand de l'Associación de Revistas Culturales de España (ARCE), que a part de difondre les revistes associades, i són moltíssimes, també dels estudis que fan sobre el perfil dels lectors que consumeixen i consumim aquestes revistes.

La Diputació de Barcelona també va presentar un gran estand digne de les moltes produccions editorials que realitzen, tant de text legal, com de llibres de difusió.

Tot plegat molt interessant.

CAST

Sábado 24 de noviembre. 10:05 h. Feria de Barcelona.

Entro en el pabellón y el mundo editorial se abre ante mío. Son muchas las editoriales pequeñas, medias y grandes que participan en este evento que todavía recoge los últimos vientos de la Feria de Frankfurt.

Lo afirmo. En un espacio de la Feria hay instalado una parte de la exposición que preparó el Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (CCCB) para la feria alemana. En una pared con el fondo negro hay instaladas muchas pantallas planas instaladas en vertical con la imagen en movimiento cada una de un escritor hablando él de su obra. Las voces salían de las campanas de sonido instaladas encima de cada televisor. De esta manera, solo se escucha lo que te decia cada escritor. Del techo colgaban libros con nombres de autores y de espacios, de comarcas y de ciudades. No supe encontrar si Vilafranca o Alt Penedès estaba allí.

En la feria puedes remover, buscar, mirar, contactar... todo sobre los libros y el mundo editorial.

Libros de novela, ensayo, de historia, de cocina, de arte, de arquitectura, cine, cuentos...

Editoriales pequeñas, medias y los grandes imperios. Estaban presentes desde editoriales universitarias, pasando por las que están apostando fuerte como Cossetània y Pagès hasta llegar al imperio Planeta con una gran superficie llena de las últimas novedades.

Es bueno pasearse por estos lugares para conocer hacia donde van las editoriales, que publican, cómo lo publican, cuál es el diseño interior y qué portada tienen... te puedes llevar los catálogos del fondo de las editoriales y dar una ojeada a lo que hacen y han hecho.

También estaban presentes diferentes asociaciones de prensa y de revistas. Encontré interesante, para los que nos dedicamos a la cultura, el estand del Associación de Revistas Culturales de España (ARCE) que, además de dar a conocer las revistas asociadas que son muchas, los ofrecia un librito con los estudios que hacen sobre el perfil de los lectores que consumen y consumimos estas revistas.

La Diputación de Barcelona también presentó un gran estand digno de las muchas producciones editoriales que realizan, tanto de texto legal, como de libros de difusión.

Todo muy interesante.