Avui, 19 de juliol, se celebra el 95è aniversari de la posada en funcionament del rellotge del campanar. Es va instal·lar amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, perquè Vilafranca no volia ser menys que la capital de la província. Aquesta és la història de la seva col·locació.
El ple de
l’Ajuntament de Vilafranca, presidit per l’alcalde Joan Álvarez de Sisternes, va
decidir, el 24 de març de 1929, comprar un nou rellotge per a la ciutat, per
instal·lar-lo al campanar de l’església parroquial de Santa Maria, substituint
al que hi havia anteriorment i que es traslladà a l’Estació Enològica al carrer
Amàlia Soler.[1]
El contracte
entre l’Ajuntament de Vilafranca i Manuel Liza Torrano, gerent de la Sociedad
Blasco y Liza estipulava tot un seguit de pactes i condicions. L’empresa es
comprometia a instal·lar un rellotge de la marca “Terraillon y Cia.” i havia
d’estar instal·lat i funcionant el 24 de juny del mateix any. Les
característiques del rellotge eren:
“[…] Tercero: El nuevo reloj las características siguientes:
El reloj deberá ser: un número siete
cuyas ruedas primeras de la sonería medirán cuarenta centímetros de diámetro y
de las siguientes características:
A). De treinta horas de cuerda y su sonería
de horas con repetición y los cuartos a dos golpes cada uno.
B). Los pesos motores serán de
hierro por cuenta de la casa constructora suspendidos por medio de cables de
acero especiales.
C). Su construcción: los lados
formarán su base, será de barras de hierro de perfil angular, unidas a dos
piezas de fundición adornada que formarán cuatro pies; serán barnizadas en
negro con los adornos y filetes bronceados; el espesor de las primeras
corresponde a la décima parte de su diámetro; los piñones y los ejes serán de
acero fundido y bruñidos; los contactos de los escapes enganchadores, registro
de volante etc etc. estarán templados; los granos (cojinetes) en que girarán
los ejes serán de bronce de primera calidad fijados con tornillos; los
levantadores de la sonería de acero templado; los cilindros para enrollar los
cables de los pesos-motores de tubo de latón en una sola pieza sin soldadura;
el escape será de clavijas con doble aro; la horquilla de tornillo de llamada; la
suspensión de doble resorte. Para su mayor exactitud su péndulo será
compensador de mercurio; las ruedas, los aros y todas sus principales piezas
estarán pulidas y anubarradas en partes; la marcha del reloj, mientras suba el
peso-motor del movimiento, estará sostenida por un resorte auxiliar; un pequeño
cuadrante (esfera) colocado en el frente del reloj, facilitará la puesta a la
hora, que se obtendrá con una tuerca de alas movida a mano.
D). Para su sonería se instalarán
tres martillos modernos giratorios provistos de muelle vibratorio y montados en
cojinetes de bronce del peso que requieran para su buen sonido. […]”.
En el contracte
es va establir el cost del rellotge i la instal·lació en 12.000 pessetes. A
més, l’empresa garantia el funcionament del rellotge durant deu anys a partir
de la seva instal·lació, fent totes les reparacions de franc a no ser que la
fallida del rellotge fos provocada voluntàriament.[2]
La notícia de
la instal·lació del nou rellotge va ser recollida al setmanari Gaseta de
Vilafranca amb satisfacció i a la vegada amb ironia, el fet de tenir dos
rellotges situats a la vila: “D’un cap a l’altre de la vila, els sons
metàlics recordaran= el temps passa, el temps és or. I si, contravenint el
propòsit municipal –que Vilafranca vagi a l’hora-, els dos rellotge són, alguna
vegada, en desacord, pot esdevenir-se al ciutadà que passi per l’Enològica en
tocar-hi les deu, que arribi, a les deu en punt de Santa Maria, a les voltes”.[3]
Es desconeix el
motiu pel qual el rellotge no va estar en funcionament el 24 de juny,
festivitat de Sant Joan, tal i com s’havia acordat en el contracte. El seu
inici no va ser fins el 19 de juliol.[4]
El nou rellotge
presentava un toc diferent a l’anterior. D’aquesta manera s’explicà a la Gaseta
de Vilafranca el nou toc de les campanes horàries:
“[…] Potser
és la calor que dóna un accent tropical, que encomana la displicència al
rellotge de Santa Maria. I, encara, anem a saber si no hi ha res d’això, si tot
plegat és degut només al poc temps d’exercici de la màquina –a una falta
d’entrenament- que fa que, com un infant que aprèn a llegir, el rellotge nou
sil·labegi porugament les hores o bé que, poc entrat a l’aritmètica, mentre les
diu, les compta amb els dits, per assegurar-se’n. […]”.
[1] Arxiu Comarcal
de l’Alt Penedès. Fons Ajuntament de Vilafranca. Llibre d’actes 1928-1931. 24
de març de 1929, p.40.
[2] Arxiu Comarcal
de l’Alt Penedès. Fons Ajuntament de Vilafranca. Comptes municipals, 1929.
[3] Gaseta de
Vilafranca, número 69, 15 de març de 1929.
[4] Acció, número 1065,
20 de juliol de 1929.
