divendres, 15 de setembre de 2017

Cançó de la vall del Foix

Vilafranca la palanca
Sant Martí, l'enrerrosat,
a Torrelles són de plata
i a Pontons de mel rosat.

Els fadrinets de Torrelles
tots són sòpits de peresa,
que vint-i-cinc no en fan nou
ni trenta en fan una dotzena.

Les fadrines de Torrelles
quan ballen fan el saltet
perquè no els agrada gaire,
els fadrins de jornalet.

Corrandes no són corrandes
corrandes no són cançons.
Mai he vist millor barreja
que minyona amb minyons.

Marieta de l'ull negre
no pas vos que el teniu ros
tota dona boniqueta
sol tenir el marit gelós.

Autor desconegut.

dilluns, 4 de setembre de 2017

Propera conferència: "Devocions al Penedès. Història, tradició i patrimoni"

Santa Maria de Foix
El proper divendres 8 de setembre de 2017, a les 18h, al santuari de la Mare de Déu de Foix, a Torrelles de Foix (Alt Penedès), parlaré sobre "Devocions al Penedès. Història, tradició i patrimoni".

Hi sou tots convidats!

dissabte, 5 d’agost de 2017

Efemèrides: 5-8-1966 The Beatles no es radien a Pamplona

El 5 d'agost de 1966 l'emissora Radio Requeté de Pamplona va prohibir emetre en les seves ones radiofòniques l'emissió de les cançons dels The Beatles després de que John Lennon afirmés que ell era més popular que Jesucrist.

dijous, 27 de juliol de 2017

Efemèrides: 27-7-1276: mort de Jaume I el Conqueridor

Jaume I segons el pintor
Jaume Mateu (MNAC)
El 27 de juliol de 1276 va morir a Alzira (València) el rei Jaume I el Conqueridor, comte de Barcelona i rei d'Aragó des de 1213 a 1276. Va incorporar a la Corona d'Aragó els regnes de València i de Mallorca que fins aleshores estaven en poder dels musulmans.

diumenge, 9 de juliol de 2017

Inventariada la col·lecció Vinseum de fotografies dipositada a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès

Palau Babau. Principis de segle XX.
Autor: Pere Alegret.
Col·lecció Vinseum.
ACAP20-1024-N-394.
Daniel Sancho París ha catalogat un total de 3.830 fotografies que mostren la història més recent de Vilafranca i el Penedès

Entre els mesos de novembre de 2015 i març de 2016, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès ha realitzat les tasques d’organització, documentació, descripció i vinculació topogràfica de les fotografies i postals de la Col·lecció Vinseum, creant 3830 fitxes.
La primera de les tasques realitzades va ser la digitalització dels fons fotogràfics que es trobaven en diferents suports físics. En segon lloc, es va començar la descripció de les imatges emprat les fitxes de primers tractaments generada pel GIAC, Gestor Integral d’Arxiu Comarcals. A la vegada que es realitzava la descripció, s’anava documentant cada imatge, tot intentant identificar l’autor, la cronologia, l’emplaçament de la fotografia i les persones que hi apareixien en ella. Igualment, s’assignaven uns descriptors temàtics pel tal poder realitzar cerques per paraules. Finalment, a cada fitxa se’l vinculaven tants suports i exemplars tenia la imatge, tant si era en suport vidre, acetat, paper i magnètic i els exemplars que hi havia de cadascun. D’aquesta manera, s’identificaven en una única fitxa tots les mateixes imatges.
Tal i com ja s’ha esmentat, els suports han estat negatius en plaques de vidre i acetats plàstics, així com positius en paper. Els autors principals de les imatges són Pere Alagret, Paco Biosca, Joaquim Aragonès, Pere Català Roca, Àngel Toldrà Viazo, Cèsar Boada, Josep Masachs Bolet, Enric Tomàs Guix, Enric Torruella, Jordi Valls, entre d’altres. Per una banda, de les 3830 fotografies, 727 corresponen a Joaquim Aragonès. Per una altra, han quedat 734 imatges sense poder identificar-ne l’autor.
La majoria de les fotografies tenen el marc del Penedès i, més concretament, Vilafranca. Entre les temàtiques més habituals són els actes oficials de l’Ajuntament, esglésies, castells, del propi museu de Vilafranca, dels carrers de la ciutat, de temàtica vitivinícola, entre d’altres. Per exemple, cal destacar la col·lecció de fotografies de les diferents fires de la Vinya i del Vi (1943, 1953 i 1963), visita del general Francisco Franco el juny de 1949 i l’enderroc de la caserna de Vilafranca el 1968.
La Col·lecció Vinseum va sorgir fruit de l’Arxiu Fotogràfic del Museu que des dels seus orígens va constituir un grup de persones amants de la fotografia com Josep Mestres Hero, Enric Torruella i Antoni Massanell Casas que aplegaren en aquesta secció del museu centenars de fotografies de temàtica vilafranquina i penedesenca, sent una de les primeres donacions les que va realitzar les filles de Pere Alagret i Vilaró.
L’Arxiu Fotogràfic de Vinseum va ser dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès l’any 2005 fuit d’un conveni entre el Museu, l’Ajuntament de Vilafranca i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès.
Tant les imatges com la seva descripció són consultables al cercador de fons i documents Arxius en Línia, del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L'accés i les reproduccions privades són lliures sempre que sigui per finalitats d'investigació, docents i no comercials, sense que es copiïn en cap ordinador en xarxa ni se'n faci difusió per cap mitjà, i es respecti l'autoria i procedència. La reproducció de les imatges per a altres usos diferents dels especificats us heu d'adreçar a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

dimecres, 5 de juliol de 2017

Esbós biogràfic de Celina Guijo Lobato: dona, sindicalista, veïna, regidora.

L’orígen. La Celina.
Celina Guijo va néixer el 23 de desembre de 1948, filla de Claudio Guijo Solís i de Manuela Lobato García, a Cáceres perquè la seva mare va anar a donar llum a la clínica des de Valdemorales, i de ben petita ja va venir a residir a Vilafranca amb la seva família. El 13 de maig de 1973, a la capella de Fàtima, va contraure matrimoni amb el Manuel Medialdea, i el celebrant va ser l’amic sacerdot Mn. Ventura. La seva mitja taronja, del qual en nasqueren els seus fills Sergi i Miquel.

El moviment obrer a Vilafranca. La sindicalista.
En les dècades dels anys 60 i 70 del segle XX van ser temps difícils pels treballadors de la majoria d’indústries. Són temps en què les polítiques econòmiques del franquisme apostaven per un model de creixement afavoridor per a l’empresari i ofegador pel treballador. A Vilafranca els sectors majoritaris eren la construcció, la confecció i el vitivinícola.
El primer conflicte obrer de consideració a Vilafranca va tenir lloc a Piensos el Sol el 1970. Els treballadors de l’empresa es van negar a fer hores extres i reclamaven una presència sindical en els òrgans de direcció de l’empresa. La resposta va ser l’acomiadament de Josep Galofré.
En aquell moment, va jugar un paper important la Joventut Obrera Catòlica (JOC) en la conscienciació als treballadors de l’empresa i passant a l’acció sindical amb el repartiment de pasquins a les portes de les fàbriques. La complicitats del mossens a les parròquies de Vilafranca va ser clau en molts dels processos de resistència a la vila. Alguns homes i dones de la JOC van impulsar a l’any 1972 l’Assemblea Obrera de Vilafranca, entre els quals hi havia Lluís Becerro, Àngels Navarro, Justa Jiménez, Andreu Retamal, Celina Guijo, Montserrat Junyent, Fèlix Sogas, entre d’altres.
El 1972 és l’any del conflicte laboral a la fàbrica de confecció Peyton. L’empresa, cada mes d’abril, realitzava un augment de sou als seus treballadors. Aquest any ells opinaren del com s’havia de realitzar els augments de sou. Els obrers, majoritàriament dones, van redactar un manifest, recolzat amb més de 100 signatures (un terç de la plantilla) en què demanaven un increment de sou del 20%, enlloc de les habituals 100 pessetes per tothom per igual. L’empresa va oferir un augment entre el 10 i el 22% a partir de les categories inferiors. d’aquesta manera, alguns treballadors cobrarien les 100 pessetes habituals i d’altres menys. Els treballadors aleshores exposaren d’altres problemes: les distribucions de tasques i les sincronitzacions. I feren dos dies de vaga que consistia en treballar però baixant la productivitat. Aleshores, per aquest motiu, va ser acomiadades Montserrat Junyent i Celina Guijo, en un primer moment, i Pedro Delgado més tard. I anaren a judici.  La Celina així m’ho va explicar fa uns anys en una entrevista que li vaig realitzar sobre la seva etapa sindical:
Vàrem anar a un advocat a Barcelona. Ens va acompanyar un capellà que era del grup de gent que estàvem en aquell moment. Els membres de l’Assemblea Obrera van treballar per veure que es podia fer per donar-nos suport. Anàvem a Vilanova i a Tarragona a explicar el que havia passat. Va venir molta gent el dia del judici. Molta gent de Vilafranca es va apropar a la ronda de Sant Pere, que és on estava magistratura. Es va viure tot amb molta intensitat. En tot moment vaig comptar amb el meu pare que havia estat sindicalista. La mare deia allò de “no ficar-se en res”.
El judici va sortir favorable a l’empresa i Pedro Delgado, que havia declarar a favor d’elles va ser acomiadat als pocs mesos.

El moviment veïnal a Vilafranca. La veïna.
Des de primers de la dècada de 1970, la societat vilafranquina ja es movia, estava organitzada, i prova d’això va ser la promoció de dos candidats a les eleccions del terç familiar el 1973. Els moviments veïnals van suposar entre finals del franquisme i a principis de la transició un element important d’oposició als ajuntaments i també una plataforma de reivindicació i de realització de propostes de millora als barris i la seva gent.
Si bé des feia temps els ciutadans s’anaven organitzant, la legalització de les associacions de veïns a Vilafranca van arribar pràcticament amb la mort de Franco. Les primeres associacions de veïns legalitzades van ser L’Espirall i Sant Julià. El tercer barri en tenir associació de veïns va ser Les Clotes. El 9 de gener de 1977 es va celebrar la primera assemblea amb l’assistència de 53 veïns. El 4 de novembre de 1978 l’associació de veïns va fer la primera assemblea un cop va ser legalitzada pel Govern Civil de Barcelona, un altre cop al col·legi Sant Ramon. Es van presentar dues candidatures: una encapçalada per Joan Virgili i l’altra per Andreu Retamal, on hi anava la Celina. Després de les votacions, el president de l’associació va ser Joan Virgili i la Celina Guijo va quedar fóra de la primera junta. Però als pocs anys, va entrar a la junta de l’associació i ho va fer com a presidenta fins el 1987.
Durant els anys en què la Celina va ser presidenta de l’associació de veïns, el local estava situat a la plaça de les Clotes, es va treballar principalment en l’urbanisme per tal de crear nos espais verds, com la plaça de la Verema, la construcció del vial de les Clotes, per tal de fer passar el trànsit de vehicles pels afores del barri i de la ciutat, així com cosir les dues parts del barri que aleshores estaven separades per la fàbrica del gas, treballant per desmantellar-la i fer d’aquest espai una zona d’habitatges i també d’espai públic, donant-li un color verd i una imatge amable a aquesta zona industrial amb la construcció de la plaça del Gas.
Van ser uns anys de treball dur i complex, però il·lusionants perquè a les Clotes gairebé tot estava per fer, gairebé tot estava per construir. Construir no tan sols edificis i carrers, sinó la germanor d’un barri que estava dividit per la frontera de la fàbrica del gas.

De l’activisme a la política. La regidora.
A les terceres eleccions municipals d’ençà l’adveniment de la democràcia, el 1987, i amb la primera llista electoral del PSC encapçalada per Joan Aguado, la Celina va formar part de la candidatura com a independent en el número 10. Va sortir elegida regidora i va ocupar-se de la regidoria de vies i obres públiques. Quatre anys més tard, a les eleccions de 1991, va anar al sisè lloc a la candidatura i ja com a militant del PSC. Va tornar a ser regidora i va ocupar-se de la segona tinença d’alcaldia i va ser regidora de parcs i jardins, via pública, edificis municipals, de la unitat de serveis i del cementiri. I així fins a l’any 2003. Al llarg de quatre mandats municipals va formar part del govern de la ciutat de Vilafranca i va arribar a ser alcaldessa, encara que fos accidental. 

Aquest text va formar part de l'acte d'homenatge que el dia 4 de juliol de 2017 se li va fer a Celina Guijo Lobato, traspassada el dia 8 de maig d'aquest any a l'edat de 68 anys, després d'una vida dedicada als demés.

dijous, 1 de juny de 2017

"El canó granífug, un giny d'artilleria agrícola", article a la revista Eix del MNACTEC

Aquest mes de maig ha sortit publicada la revista "Eix. Cultura industrial, tècnica i científica" editada pel Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) i el seu sistema territorial de museus. En aquest número tercer trobareu un article meu titulat "El canó granífug, un giny d'artilleria agrícola" a la secció L'enginy.
Voldria donar les gràcies a la coordinació i al consell de redacció de la revista la invitació a participar en aquest projecte de divulgació històrica i científica.