La UB i The Gaudí Research Institute organitzen el 1r Congrés Mundial sobre Gaudí

Fotografia de la Universitat de Barcelona

Del 6 al 10 d’octubre del 2014, l’Edifici Històric de la UB acollirà el 1r Congrés Mundial sobre Gaudí, organitzat conjuntament amb The Gaudí Research Institute (TGRI). Una cinquantena de ponents d’arreu del món ja han confirmat la participació en el congrés, durant el qual es presentarà a la comunitat científica internacional, i al públic en general, l’estat actual de les recerques i les noves troballes sobre Antoni Gaudí i la seva obra; així com l’immens camp d’aplicació actual d’aquestes recerques. En aquest sentit, es veuran aplicacions del mètode de treball de Gaudí i de la seva genial inspiració creativa en àmbits com ara l’arquitectura, l’enginyeria, el disseny, les arts, i fins i tot la gestió d’empreses, la gastronomia o els esports i la salut. El divendres 3 de gener es va fer una reunió preparatòria dels membres del comitè consultiu del congrés a la UB. 

Durant aquesta reunió preparatòria, alguns dels participants van avaluar els estudis que s'han fet fins ara sobre Gaudí. Així, l'arquitecte i urbanista Salvador Tarragó va afirmar: «La nostra presència aquí és un reconeixement públic a la tasca feta per Enric Casanelles i Amics de Gaudí durant gairebé quaranta anys, per George R. Collins als Estats Units, per Kenzo Imai al Japó, per Ràfols i Bassegoda a la Càtedra Gaudí, per Martinell i Tange al Centre d’Estudis Gaudinistes. Amb això, la Universitat de Barcelona i The Gaudí Research Institute estan i han de continuar estant a l’alçada de la universalitat de la figura de Gaudí». 

Per la seva banda, el catedràtic de la Universitat de Kanagawa (Japó) Tokutoshi Torii es va congratular «que per fi Barcelona tingui un centre d’investigació sobre Gaudí, que és una demanda històrica i imprescindible de tota la comunitat científica internacional». Al seu torn, l'arquitecte Toshiaki Tange va assegurar que «Gaudí és un desconegut: la gent realment el vol conèixer i ja no s’acontenta sols amb la Gaudilàndia actual», mentre que l'enginyer Jos Tomlow va concloure: «Espero que d’una vegada estiguem preparats per entendre Gaudí. Serà impactant que els meus companys i jo puguem presentar quaranta anys de recerca».

Respecte a les expectatives de futur, l'historiador de l'art Francesc Fontbona va remarcar la necessitat que «una jove generació estudiï i investigui els motius del retard en el coneixement i reconeixement de la vàlua de Gaudí, i les causes per les quals sí que el van apreciar figures avantguardistes com Guillaume Apollinaire, André Breton, Man Ray, Dora Maar, Salvador Dalí, Paul Éluard, etc.». L'arquitecte i enginyer Arnold Walz va assenyalar que «Gaudí és un exemple claríssim de treball científic multidisciplinari, l’estudi del qual ofereix enormes possibilitats presents i futures». Finalment, el també arquitecte i enginyer Berthold Burkhardt va reclamar que, «tal com s’està fent a l'Europa central, és fonamental endegar un projecte d’intercanvi internacional d’informació per estudiar, conservar i difondre el patrimoni arquitectònic de Gaudí», mentre que l'arquitecte i urbanista Hou Teh-Chien va explicar que «la Xina està a l’any zero de Gaudí». «Hem d’aprofitar aquest congrés perquè els xinesos aprenguin l’autèntic valor universal de Gaudí des d’un bon principi», va reblar.

El congrés té diversos comitès, integrats per científics que provenen de diverses universitats, així com per personalitats dels àmbits de la recerca, l’empresa, la creació i la innovació. També hi participen descendents dels col·laboradors i deixebles de Gaudí que han servat amb cura el llegat de l’arquitecte (Jordi i Lluís Bonet Armengol, Josep Maria Jujol Gibert, Marta Puig Doria). El comitè consultiu està format per experts tant de Barcelona com d’altres universitats i entitats internacionals: Berthold Burkhardt (Brunsvic, Alemanya), Leonid Demyanov (Moscou, Rússia), Francesc Fontbona (Barcelona), Rainer Graefe (Innsbruck, Àustria), Jan Molema (Delft, Holanda), Arnau Puig (Barcelona), Toshiaki Tange (Barcelona), Salvador Tarragó (Barcelona), Hou Teh-Chien (Hangzhou, Xina), Jos Tomlow (Zittau, Alemanya), Tokutoshi Torii (Kanagawa, Japó) i Arnold Walz (Stuttgart, Alemanya).

Alguns dels membres d’aquest comitè són destacades personalitats d’organismes internacionals com ara el Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics (ICOMOS), que està lligat a la Unesco i a les Nacions Unides com a organisme responsable de proposar els béns que reben el títol de Patrimoni Cultural de la Humanitat i d’organitzar el Dia Internacional dels Monuments i Llocs Històrics cada 18 d'abril. Així mateix, alguns membres del comitè pertanyen a l’International Working Party for Documentation and Conservation of Buildings, Sites and Neighborhoods of the Modern Movement (Docomomo), que es dedica a la conservació d’edificis de rellevància mundial.

El 23 d’octubre de 2013 va tenir lloc a Corea la presentació internacional del congrés, en concret a la ciutat de Busan, com a part central de l’exposició i simposi «Walking Barcelona with Gaudí», que commemorava els trenta anys d’agermanament entre les ciutats de Barcelona i Busan.

El 1r Congrés Mundial sobre Gaudí és el primer congrés d’una programació biennal organitzada pel The Gaudí Research Institute conjuntament amb la UB, universitat on Antoni Gaudí va rebre el títol d’arquitecte el 1878. Actualment, la Universitat de Barcelona té entre el seu patrimoni els Pavellons de la finca Güell, seleccionats per formar part del programa Watch 2014, del World Monuments Fund (WMF).

El congrés no retrà només homenatge a Gaudí —l’únic artista amb vuit obres declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco—, sinó també a les figures internacionals que n’han estudiat la persona i l’obra. Si bé no en serà el tema exclusiu, el simposi se centrarà en la Colònia Güell, el lloc on Gaudí va instal·lar el laboratori en què naixeria una nova arquitectura basada en un revolucionari mètode de treball i de creació de noves formes. El congrés homenatjarà així els que han conservat aquesta joia durant més d’un segle.

Per part de la UB, el comitè organitzador del congrés està integrat per Lourdes Cirlot, vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura i catedràtica d’Història de l’Art, i els professors d’Història de l’Art Joan Ramon Triadó i Rosa Maria Subirana. Per part de The Gaudí Research Institute, el comitè organitzador està format per Manuel Medarde, secretari de la Comissió Internacional de la Cripta de la Colònia Güell, Pere Jordi Figuerola, conservador del Museu Diocesà de Barcelona, i Marià Marín, professor universitari d’estudis avançats d’art, patrimoni i indústries culturals. The Gaudí Research Institute disposa d’un dels principals fons documentals i bibliogràfics dedicats a Gaudí i la seva obra, l’estudi del qual ha donat lloc a nombroses exposicions i publicacions, així com a col·laboracions internacionals com la desenvolupada durant dècades amb la Universitat d’Innsbruck, un dels principals centres de recerca gaudiniana d’abast mundial.

Nova web de l'Arxiu històric del Col·legi de Notaris de Barcelona amb més de 900 volums digitalitzats

Ahir dilluns 12 de maig, el Col·legi de Notaris de Barcelona va presentar la nova web de l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Aquest nou espai web conté més de 900 volums digitalitzats, datats entre 1296 i 1435, del total de 3.336 registres digitalitzats.

Aquesta és una molt bona notícia pels estudiosos de l'època medieval, sobretot centrat en la ciutat de Barcelona. Sens dubte és una eina que serà de molt ús ja què la digitalització i consulta via web podrà facilitat la consultar per investigadors d'arreu del món.

http://arxiu.notarisdecatalunya.org:8081/Documento/Seleccion

Redescobrir la història de la Barcelona del segle XX a través d’una app i un web

Recuperar aquells espais de Barcelona que van ser escenari dels fets més transcendents per a la història de la ciutat al segle XX és l’objectiu que proposa el projecte Memòria BCN, que ha desenvolupat l’Associació Conèixer Història, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, a través de la Fundació Solidaritat UB. La iniciativa es va presentar ahir dimarts, 28 de gener, a l’Edifici Històric de la UB, en un acte que va presidir la vicerectora d’Administració i Organització de la UB, Carme Panchón, i el tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona, Antoni Vives. També hi van intervenir el director de la Fundació Solidaritat UB, Xavier López, i l’historiador Oriol López, exalumne de la UB i membre de l’Associació Conèixer Història.

 

Memòria BCN és un nou i ambiciós projecte que consta d’un web i d’una aplicació per a telèfons mòbils a través dels quals es proposen un total de deu rutes per conèixer els espais històrics més significatius de la Barcelona del segle XX. Una Barcelona en què es va proclamar la República Catalana, que va ser la primera ciutat d’Europa bombardejada sistemàticament, que va experimentar la repressió de la dictadura franquista i que va viure als seus carrers la lluita per recuperar la democràcia.

 

Amb l’assessorament de professors i investigadors de la UB, coordinats per la Fundació Solidaritat UB, s’ha dut a terme una intensa recerca documental i bibliogràfica que ha permès localitzar i catalogar més de 70 espais que constitueixen una autèntica topografia de la memòria democràtica de Barcelona, i que es recullen en un web (www.memoriabcn.cat) disponible en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès. L’usuari pot accedir a la informació de cada ruta i els seus espais mitjançant una fitxa descriptiva o bé situant-se geogràficament sobre un mapa de la ciutat. El web també recull més de 250 fotografies d’arxiu i actuals, i incorpora una cronologia gràfica dels fets històrics més destacats de la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura franquista i la transició democràtica.

 

El projecte es completa amb una aplicació disponible per a iPhone i iPad —i properament també per a Android— que ha desenvolupat l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal d’Informàtica, i que incorpora tot el contingut del web, amb la finalitat que el ciutadà pugui recórrer les deu rutes proposades amb tota la informació a l’abast de la mà. A més, inclou un sistema que permet geolocalitzar l’usuari per informar-lo dels espais històrics més propers. L’app dota així el projecte de la mobilitat necessària per seguir els diversos itineraris amb completa autonomia.

 

L’objectiu final de Memòria BCN és recuperar el patrimoni que constitueixen els anomenats espais de memòria, on van tenir lloc fets transcendentals per a la defensa de les llibertats durant el segle XX. Es pretén ajudar a impulsar una memòria col·lectiva que permeti a tota la societat —especialment als més joves— conèixer els orígens de l’actual democràcia i dels esforços que va ser necessaris per aconseguir-la.

 

Recomanació d'un llibre: L'origen de la Sagrada Família

Ara que s'aproxima la diada de Sant Jordi, festa del llibre, us voldria recomanar una nova publicació sorgida fa pocs dies, escrita per Josep Maria Blanquet, SF: "L'origen de la Sagrada Família. Josep Manyanet, l'inspirador", publicat per l'editorial Claret. 

En aquest volum es pot descobrir les relacions entre les figures cabdals del temple expiatori barceloní de la Sagrada Família: Josep Maria Bocabella, l'impulsor, Antoni Gaudí, l'arquitecte, i la figura clau en tot plegat: el pare Josep Manyanet, fundador de la Congregació dels Fills de la Sagrada Família. 

Sant Josep Manyanet va ser la persona qui va convèncer a Bocabella per a que el nou temple no tant sols fos dedicat a Sant Josep, sinó al conjunt de la Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep (JMJ). 

La família de Natzaret és per a l'orde religiós fundat per Manyanet el tot, així com també ho va ser per Bocabella i Gaudí. 

En el llibre hom pot descobrir, mitjançant bona part del patrimoni moble (algún del qual litúrgic) les excel·lents relacions d'amistat entre tots tres personatges. I un exemple clar està en que la Congregació conserva el bastó que Antoni Gaudí portava el dia en què va ser atropellat. 

Un llibre del tot recomanable! 

El catedràtic de la UB Jordi Casassas, nou president de l’Ateneu Barcelonès

El catedràtic d’Història Contemporània de la UB Jordi Casassas ha estat escollit nou president de l’Ateneu Barcelonès després de les eleccions celebrades ahir, 24 de març.

Jordi Casassas ha desenvolupat la seva recerca en els àmbits de la història política, cultural i de les institucions, així com en història del nacionalisme. Entre d’altres, és autor de La fàbrica de les idees. Política i cultura a la Catalunya del segle XX (Afers) i El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats (Proa). Ha estat codirector de la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català, assessor principal de l’obra Història política, societat i cultura dels Països Catalans i codirector del Diccionari d’historiografia catalana. Va obtenir el Premi Ramon Trias Fargas 2004 pel llibre El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats. Igualment, ha estat coordinador i coautor de L'Ateneu i Barcelona. Un segle i mig d'acció cultural i de Les identitats a la Catalunya contemporània. També és coautor dels llibres La universitat de Barcelona. Història dels ensenyaments (1450-2010) i La universitat de Barcelona. Libertas perfundet omnia luce (1450) (ambdós de Publicacions i Edicions de la UB).

L’Ateneu Barcelonès és una associació de més de cent cinquanta anys d’antiguitat. Com a centre de debat intel·lectual, els seus objectius principals són promoure l’autoformació cultural ciutadana, impulsar un diàleg obert, transversal i constructiu amb la societat civil, ser un centre de difusió de debats d’àmbit nacional i un nucli de creació per promoure l’activitat intel·lectual col·lectiva.