20 de desembre del 2015

Conferència Els moviments veïnals i la Vilafranca de la transició

Aquest proper dimarts 22 de desembre de 2015, a les 20h, parlaré sobre la transició democràtica i el
moviment veïnal a Vilafranca del Penedès. És un acte organitzat per l'Associació de Veïns de Sant Julià amb motiu del seu 40è Aniversari. Hi sou tots convidats!

10 de novembre del 2015

Cicle de conferències La Primera Guerra Mundial (1914-1918)

La secció d’història de l’Institut d’Estudis Penedesencs i l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès organitzen un cicle de conferències sobre la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
Entre els anys 1914 i 1918 va tenir lloc a Europa la primera gran guerra dels temps contemporanis, la denominada Primera Guerra Mundial on diferents potències europees s’hi van enfrontar en dos blocs: els aliats i les potències centrals. Van acabar participant més de 30 països del món perquè van aflorar diferents conflictes latents territorials i colonials. Aquest cicle pretén explicar la primera guerra mundial a nivell general, quin art va sorgir com a conseqüència del conflicte i quina va ser la seva influència al Penedès.
Lloc: Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Hora: 19h
Dates: 10, 17 i 24 de novembre de 2015
Programa
10 de novembre de 2015, 19h, Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès (Av. Europa núm. 6, Vilafranca)
Títol: Reflexions sobre la Primera Guerra Mundial cent anys després.
Conferenciant: Dr. Joan Villarroya Font, catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Barcelona
17 de novembre de 2015, 19h, Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès (Av. Europa núm. 6, Vilafranca)
Títol: La Avantguarda a Catalunya després de la I Guerra Mundial: art i esperit de transgressió
Conferenciant: Dra. Irene Gras, professora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona
24 de novembre de 2015, 19h, Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès (Av. Europa núm. 6, Vilafranca)
Títol: El Penedès i la Primera Guerra Mundial

Conferenciant: Dr. Raimon Soler Becerro, tècnic de suport a la recerca del Departament d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona

31 d’octubre del 2015

El vilafranquí Pablo Sancho nou president de la Federació Catalana de Cineclubs

El vilafranquí Pablo Sancho París, membre de Cineclub Vilafranca, és el nou president de la Federació Catalana de Cineclubs (FCC), que aglutina 48 cineclubs d’arreu del territori de parla catalana. Sancho, que estarà al capdavant de l’entitat durant els propers dos anys, és el desè president de la entitat des de la seva fundació ara fa 37 anys i el primer vilafranquí en arribar a aquest càrrec.
La Federació catalana de cineclubs, creada l’any 1978, treballa perquè el cinema independent, d’autor i de qualitat, en versió original subtitulada, si pot ser en català i de producció catalana, arribi a tot Catalunya.
La nova Junta de la FCC la conformen per primera vegada tretze persones que representen a tretze cineclubs diferents. Cinc d’aquestes persones s’incorporen: el Quim Crusellas, del Cineclub Vic; el Joan Salvany, del Cineclub Bigues i Riells; l’Enric Roca del Cineclub Manresa, l’Àlex Portolés del Club Cinema Castellar del Vallès; i el Tariq Porter, del Cineclub de La Garriga. Continuen a la Junta en Jep Costa, del Cineclub Olot, que serà el nou tresorer; Emma Fernández, del Cineclub Barcelona Espai de Cinema com a nova secretària; i com a vocals Joaquim Roqué, del Cineclub Amics del Cinema de la Vall de Ribes; Ginés Fernández, del Cineclub Imatges de Santa Coloma; Rafael Jariod, del Cineclub Amics del cinema de la capital del cava de Sant Sadurní; Francesca Prats, dels Amics de la FCC, i la presidenta sortint Rosa Llinàs, del Cineclub Diòptria de Figueres, que serà la nova vicepresidenta.
Com a reptes de la nova junta, Sancho explica que “en els propers mesos s’ha d’aprovar un nou Reglament de Règim Intern que l’anterior junta ja va començar a preparar i dissenyar, i fer uns nous estatuts que recullin la realitat actual de la Federació i del cineclubisme, conscients que en els últims anys el sector cinematogràfic ha canviat molt, fet que ha provocat la transformació i l’evolució de molts cineclubs”. A més, des de la Federació es proposen aconseguir un major reconeixement institucional i “reforçar davant l’administració el sentiment de xarxa que tots els cineclubs senten”.
Ribes de Freser va acollir la 10a jornada de cineclubisme català
El passat dissabte 24 d’octubre va tenir lloc a Ribes de Freser la 10a jornada del cineclubisme català, en la qual es van aplegar una setantena de cineclubistes d’arreu, que van representar a 24 cineclubs, entre ells el de Vilafranca. Tot i que al llarg del dia es van dur a terme diferents actes, el més important va ser l’Assemblea general de la Federació Catalana de Cineclubs, en la qual es van exposar els diferents programes i projectes cinematogràfics, tallers i cursos, així com la renovació de la nova junta.
A l’acte va assistir la directora de l’Acadèmia del Cinema Català, Montse Majench, que va anunciar els projectes de promoció del cinema català que es podran realitzar el proper any a tots els cineclubs, i Enrique Ruiz Ferrer, qui va ser nomenat nou Soci d’Honor de la Federació pel seu activisme social i tasca incansable en el creixement del cineclubisme.

Per la tarda, el nou president, Pablo Sancho, va lliurar els diferents premis que la Federació atorga cada any amb motiu de la jornada. El Premi José María Nunes 2014 al Millor Cineclub va anar destinat al Cineclub Ateneu Igualada, “per tota l’activitat continuada durant tot l’any amb una programació que demostra que realment coneixen l'esperit d'un cineclub encara que els recursos siguin limitats. I com a reconeixement a la seva passió al cinema que ha mantingut l’oferta cinematogràfica a la ciutat amb una programació diversa i atractiva per a tots els públics”, segons va argumentar la junta.

El Premi José María Nunes 2014 a la Millor Programació en Català va ser per al Cineclub Sabadell, “per fer l’esforç de programar films catalans i per apostar que els mateixos autors acostin el cinema que es fa a casa nostra al públic”.
Per últim, el Premi José María Nunes 2014 al Millor Cineclub de menys de 10 anys el va rebre el Cineclub el Centre d’Arenys de Munt, “per la voluntat de tenir un cineclub cada cop més actiu i més proper als ciutadans i per ser un dels exemples que una entitat amb molta tradició por renovar-se amb noves activitats culturals cinematogràfiques després de més de 100 anys d’història”.

23 d’octubre del 2015

Vilafranquins il·lustres: Mn. Lluís Via Boada (1910-1991)


Mn. Lluís Via Boada va néixer a Vilafranca el 23 d'octubre de 1910, avui fa 105 anys. Encara que fou prevere, la seva faceta més coneguda va ser la de geòleg. Com a tal, va començar el 1929 assistint a les classes d'història natural del Seminari de Barcelona, sent nomenat ajudant del Museu Geològic de la institució religiosa. Igualment, va col·laborar durant quatre anys amb el Museum Royal d’Histoire Naturelle de Bèlgica, fet pel qual va recollir la majoria dels fòssils que es trobaven a l’antiga secció de geologia del Museu de Vilafranca, ara anomenat Vinseum. El seu currículum internacional es complementa amb l’assistència l’any 1937, en plena Guerra Civil espanyola, a les classes de geologia de la Universitat d’Angers.

Va obtenir la llicenciatura de Ciències Naturals alhora que exercia de director de la secció d’arqueologia del Museu de Vilafranca que abans hem esmentat. També va ser nomenat membre numerari de la Institució Catalana d’Història Natural i de la Institució Bosch Cardellach de Sabadell. El 1951 va ser nomenat catedràtic de Ciències al Seminari de Barcelona, i a la Universitat de Barcelona feu d’ajudant de classes de pràctiques de Paleontologia i Geologia Històrica a la Facultat de Ciències i que s’amplià a les de Paleontologia, Geologia Història i Geologia Natural a la UB fins el 1960. A partir d’aquesta data va ser nomenat professor de Paleontologia, Estratigrafia i Geologia Històrica de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. El 1963 va ser nomenat director del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. En aquest museu va fundar la Secció de Bioestratigrafia del patronat Alfonso el Sabio.

Set anys més tard, el 1970, es nomenà investigador científic del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i que un any després fou professor d’investigacions adscrit a l’organisme central d’aquesta institució. Aquesta Secció de Bioestratigrafia es trasllada a l’Institut Jaume Almera i se’l nomenà cap de l’equip d’investigacions estudiant la bioestratigrafia d l’eocé a Espanya. En el món geològic-teològic va ser nomenat professor agregat de la Secció de sant Pacià impartint l’assignatura Qüestions biològiques a la Facultat de Teologia de Catalunya, és a dir, el Seminari de Barcelona.

Va ser soci numerari de la Real Sociedad Española de Historia Natural, adjunt de la Secció de Paleontologia de l’Institut Lucas Mellada, soci de la Societé Geologique de França, vice-president del Groupe Europeen de Recherche sur l’Evolutions des Malacostracés. El 1987 va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

El 1959 va rebre el Premi Nacional de Ciències Alonso de Herrrera del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i el 1961 se li va atorgar el premi extraordinari de doctorat per la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona.
Va morir a Barcelona el 14 de novembre de 1991.

9 d’octubre del 2015

Avui es presenta a Sant Sadurní el segell que commemora el 150è aniversari del pas del tren pel Penedès

Avui divendres, 9 d'octubre de 2015, la “Fábrica Nacional de Moneda y Timbre (FNMT)” ha posat en circulació a tot l’Estat un segell de valor facial 0’90 euros commemoratiu dels 150 anys de la línia de Ferrocarril Tarragona-Martorell 1865-2015. Es tracta d’un segell d’ús per a correu internacional a Europa en cartes normalitzades de fins a 20 grams i forma part de la sèrie dedicada a efemèrides. 
Aquesta emissió es presenta aquest divendres dia 9 a Sant Sadurní d’Anoia en un acte a les 19h al celler de la fassina de cal Guineu, acte que comptarà amb l’assistència del subdirector general de filatèlia, així com representants de l’Ajuntament de Sant Sadurní i presidents d’entitats i federacions filatèliques de Catalunya. 
En aquest mateix acte es posaran en circulació els anomenats sobres de primer dia del segell amb l’encuny corresponent i la localitat de Sant Sadurní d’Anoia.
El segell reprodueix una fotografia de la locomotora “Martorell” amb el núm. 168 a la seva sortida dels tallers del Clot de Barcelona. Es tracta d’una de les quatre locomotores de vapor que l’any 1853, la companyia “Caminos de Hierro del Centro (CHC)” va comprar a l’empresa Sharp & Stewart y Cº., locomotores que van començar a circular entre Barcelona i Molins de Rei i que posteriorment van allargar el seu recorregut, fins arribar a Martorell i posteriorment fins a Tarragona el 15 d’abril de 1865. A l’any 1875, aquest material motor va passar a la “Compañía de los Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia (TBF)”, però va conservar la mateixa numeració fins que l’any 1899 la “Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA)” va rebre dues de les quatre locomotores que inicialment havien començat a rodar l’any 1852. Aquestes van ser la núm. 1 i la 4 que van ser renumerades amb el 167 i el 168. Aquesta última va ser modificada als tallers del Clot de Barcelona, transformant-la en locomotora- tènder. L’any 1929 la locomotora va ser present a l’Exposició Universal de Barcelona. Amb la nacionalització del ferrocarril després de la guerra civil, tot el material mòbil va passar a la “Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE)” i la locomotora va ser tornada a numerar amb el 120-2112. 
És la locomotora més antiga preservada i es troba al Museu del Ferrocarril de Catalunya de Vilanova i la Geltrú des de l'any 1972.

27 d’agost del 2015

Un fet de la guerra del Francès: l'ajusticiament d'un veí dels Monjos


"Desastres" de Goya
La guerra del Francès a l'Alt Penedès ha deixat diferents episodis per la història contemporània de la nostra comarca. Aquest fet va tenir lloc el 27 d'agost de 1811 quan Vilafranca estava ocupada pels francesos, en el marc de la guerra del Francès. Aquell dia, en un camp situat al camí Fariner va ser detingut Josep Soler, veí de Santa Margarida i els Monjos, pels francesos perquè se'l acusà de provocar un gran foc prop del Mas d'en Boixos, terme municipal de Pacs del Penedès.

El mossèn que el va confessar va conèixer d'ell que estava casat en segones núpcies amb Francisca, que li deixava en herència tot el que tenia "y que estava cregut estava preñada". Un cop ajusticiat va ser enterrat al cementiri de Vilafranca.

7 d’agost del 2015

Efemèrides: 7-8-1954: Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya

Josep Tarradellas i Joan va néixer  Cervelló (Baix Llobregat) el 19 de febrer de 1899 i va morir a Barcelona el 10 de juny de 1988.
Va ser diputat del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya el 1931 i va ser conseller de Governació i de Sanitat de la Generalitat els anys 1931 i 1932. També arribà a conseller de Serveis Públics, Economia i Cultura i Conseller Primer de la Generalitat. Igualment, fou president de la Comissió d'Indústries de Guerra fins el 1938. Per altra banda, també va ser secretari general d'ERC.
El 1939 es va exiliar a Suïssa i a França i va continuar en el grup de diputats catalans a l'exili fet pel qual va ser escollir president de la Generalitat entre els seus companys el 7 d'agost de 1954 en substitució de Josep Irla que havia dimitit. Després de la mort del general Franco va retornar el 1977 com a president de la Generalitat, càrrec que va mantenir fins el 1980.



26 de juliol del 2015

Cercas, Enric Marco i la reconstrucció èpica personal

Aquests dies d'estiu estic llegint el llibre "El impostor" de Javier Cercas que tracta sobre Enric Marco, qui crec que tothom coneix. A la página 233 hi ha una reflexió del propi Cercas sobre la mentida, la reconstrucció d'una historia personal nascuda a partir de la mort de Franco, en plena transició. Faig la transcripció d'aquest fragment perquè el trobo encertat. Igualment, recomano tot el llibre que val la pena llegar.
"Marco se inventó un pasado (o lo adornó o lo maquilló) en un momento en que alrededor de él, en España, casi todo el mundo estaba adornando o maquillando su pasado, o inventándoselo; Marco reinventó su vida en un momento en que el país entero estaba reinventándose. Es lo que ocurrió durante la transición de la dictadura a la democracia en España. Muerto Franco, casi todo el mundo empezó a construirse un pasado para encajar en el presente y prepararse el futuro. Lo hicieron políticos, intelectuales y periodistas de primera fila, de segunda fila y de tercera fila, pero también personas de todo tipo, personas de a pie; lo hizo gente de derechas y gente de izquierdas, unos y otros deseosos de demostrar que eran demócratas desde siempre y que durante el franquismo habían sido opositores secretos, malditos oficiales, resistentes silenciosos o antifranquistas durmientes o activos. No todo el mundo mintió con la misma pericia o descaro o insistencia, por supuesto, y pocos llegaron a inventarse del todo una nueva identidad; la mayoría se limitó a maquillar o adornar su pasado (o a desvelar por fin una intimidad miedosamente velada u oportunamente oculta hasta entonces). Pero, hiciera lo que hiciera, todo el mundo lo hizo con tranquilidad, sin desazón moral o sin demasiada desazón moral, sabiendo que a su alrededor todo el mundo estaba haciendo más o menos lo mismo y que por lo tanto todo el mundo lo aceptaba o lo toleraba y nadie estaba muy interesado en hacer averiguaciones sobre el pasado de nadie porque todo el mundo tenía cosas que ocultar: al fin y al cabo, a mediados de los años setenta el país entero cargaba a cuestas con cuarenta años de dictadura a la que casi nadie había dicho No y casi todos habían dicho Sí, con la que casi todos habían prosperado, una realidad que intentó esconderse o maquillarse o adornarse como Marco había adornado o maquillado o escondido la suya, inventando un ficticio pasado individual y colectivo, un noble y heroico pasado en el que muy pocos españoles habían sido franquistas y en el que habían sido resistentes o disidentes antifranquistas muchos que no habían movido un dedo contra el franquismo o habían trabajado codo a codo con él".

11 de juliol del 2015

"Registre de l'itinerari de la memòria" projecte artístic a Vilafranca de Maria Martínez Miró

Al pati del Palau Reial de Vinseum l'artista Maria Martínez Miró presenta els registres de diferents espais culturals de Vilafranca ja desapareguts. Aquests espais eren cinemes, teatres, sales d'exposicions i galeries d'art, llibreries i biblioteques.
La instal·lació artística és el registre de 31 espais que havien tingut una finalitat cultural i han estat marcats al paviment dels carrers i extrets els registres de 25x25 cm en guix: "La rajola de guix és l'objecte físic de l'absència cultural, el nexe de la memoria cultural". Seguir els 31 espais és l'oportunitat per conèixer aquells llocs de la cultura vilafranquina ja desapareguda, com el cinema Majèstic, la imprenta Claret i l'Ateneu Obrer, entre d'altres.
Maria Martínez Miró (Sant Pere de Riudebitlles, 1988) és llicenciada en Belles Arts per la Facultat de Belles Arts expedit per la Universitat de Barcelona en l'especialitat d'escultura l'any 2011. El seu treball artístic personal és combinat amb l'estudi del Màster d'Artteràpia expedit l'any 2014 a IDEC-Univeristat Pompeu Fabra i Metàfora de Barcelona. I també amb l'estudi del Postgrau en Formació Psicosocial.
Fins el 3 de setembre al pati de Vinseum.
 

6 de juliol del 2015

El film "La profesora de historia" es projectarà a la Sala Sazie els propers 11 i 12 de juliol de 2015

Anne Gueguen és una professora d'Història d'institut que es preocupa pels problemes dels seus alumnes. Aquest any, com sempre, Anne té un grup difícil. Frustrada pel materialisme i la falta d’ambició dels seus deixebles, Anne els desafia a participar en un concurs nacional sobre el que significava ser adolescent en un camp de concentració nazi. Anne fa servir tota la seva energia i creativitat per captar l'atenció dels seus alumnes i motivar-los. A mesura que el termini  per lliurar el treball s'acosta, els joves comencen a obrir-se als altres i a creure en si mateixos. Un projecte que canviarà les seves vides.
Sense demagogia ni dogmatismes, els joves protagonistes descobreixen l’extermini jueu al temps que maduren de la mà de la seva mestra. No s’ha de passar per alt un discurs bel·ligerant en contra dels neofascismes actuals. Pel·lícula molt recomenable per a docents i estudiants adolescents.
 
Dissabte 11 de juliol a les 20:00h. Sala Zazie

Diumenge 12 de juliol a les 19:00h. Sala Zazie

Títol original: Les héritiersDirecció i guió: Marie-Castille Mention-Schaar.
Intèrprets:
Ariane Ascaride, Ahmed Dramé, Geneviève Mnich, Xavier Maly.
Gènere: Drama.
França, 2014, 100 minuts. Projecció en versió doblada.
 

27 de juny del 2015

Participació al VI Congrés Internacional d’Història de la Transició a Espanya organitzat per la Universitat d’Almeria

Els passats 16, 17 i 18 de juny de 2015 va tenir lloc a la ciutat d’Almeria el VI Congrés d’Història de la Transició a Espanya organitzat per la universitat de la mateixa ciutat. Aquest congrés va comptar amb conferenciats de primera fila, tot destacant a Josefina Cuesta Bustillo (Universidad de Salamanca), que va impartir la conferència inaugural, a Miguel Ángel Giménez Martínez (Universidad Autónoma de Madrid), José Manuel Canales Alende (Universitat d’Alacant), Álvaro Soto Carmona (Universidad Autónoma de Madrid), Rafael Quirosa-Cheyrouze (Universidad de Almería y director del congrés) i Joaquim Nadal Farreras (Universitat de Girona).
Durant el matí del dijous 18 de juny va tenir lloc la relatoria de les 44 comunicacions que s’havien presentant, entre d’altres la meva, titulada: “La institucionalización de la oposición antifranquista en Vilafranca del Penedès (Barcelona): de la formación de los partidos politicos a las candidaturas municipales de 1979”. El contingent de catalans també estava format per les meves companyes de doctorat Noli Cabezas Ramírez “Mujeres y transición: la mujer en la política municipal catalana 1979-1983” i Marta Mulero Campoy “El movimiento sindical en SEAT y Pegaso: la construcción de Instituciones obreras en la transición”.

20 de juny del 2015

El projecte de recerca SIDBRINT recupera la història dels brigadistes internacionals de la Guerra Civil espanyola

Un dels episodis que mostra millor la repercussió mundial de la Guerra Civil espanyola, i com va esdevenir un símbol de la lluita contra el feixisme, va ser l’arribada de milers de persones des de diversos països per lluitar al bàndol republicà, dins de les anomenades Brigades Internacionals. Ara, un projecte de recerca de la UB uneix les disciplines de la història i la documentació, així com l’ús de les noves tecnologies digitals, per recuperar la memòria i visualitzar la trajectòria de cadascun d’aquests brigadistes, alguns d’ells escriptors i intel·lectuals coneguts però en la seva majoria individus anònims. Es tracta del portal SIDBRINT: Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals, que permet tant als investigadors com al públic en general trobar dades per a cada cas, com ara el país de procedència, la professió, l’enquadrament militar corresponent, etc. De moment, SIDBRINT ja conté informació de 7.000 brigadistes i es vol arribar als més de 35.000 que, segons les fonts bibliogràfiques, van venir a combatre al nostre país.
«De fet, el nostre projecte ha de permetre, entre altres aspectes, corroborar o no aquesta xifra de 35.000 brigadistes en total», apunta la directora del projecte, Lourdes Prades, autora de la tesi doctoral a partir de la qual ha nascut SIDBRINT. Prades, que és la cap del CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la UB, explica que SIDBRINT té dos objectius: contribuir al coneixement històric de la Guerra Civil —i en concret, de les Brigades Internacionals— i visualitzar la història individual d’aquests voluntaris per a la recuperació de la memòria històrica. Com a exemple de la informació que recull el portal sobre cada brigadista, en relació amb l’enginyer Hams Amlie, sabem que va venir dels Estats Units i el van ferir a Boadilla del Monte, on va lluitar enquadrat en el Batalló Lincoln. Va marxar d’Espanya com a mesura de protesta per la campanya d’aplicació de la pena de mort als brigadistes que no executessin les ordres fil per randa. També hi ha el cas de la pintora Felicia Browne, la primera víctima britànica, que va morir l’any 1936 a Aragó. La fitxa de cada voluntari inclou la referència bibliogràfica de les diverses fonts documentals on s’ha localitzat informació sobre ells. 
SIDBRINT, a través de les seves bases de dades i d’un mapa, que s’està implementant, per localitzar geogràficament la trajectòria de cada brigadista, detalla amb exactitud les fonts documentals en què s’ha trobat la informació, siguin llibres, premsa de l’època, materials d’arxiu diversos, etc. Aquesta precisió documental facilita la consulta i l’estudi d’un tema com el de les Brigades Internacionals, en què la bibliografia és de procedència i d’ideologia molt diverses. Tot això fa necessària una tasca important de recuperació i buidatge d’informació. «Tenim diverses persones que estan fent voluntàriament aquesta tasca de treball amb les fonts, i estem rebent més sol·licituds per participar-hi», explica Prades. A més de cadascun dels apartats amb informació dels brigadistes, SIDBRINT permet fer cerques temàtiques, localitzar els diversos enquadraments militars i buscar les referències i dades completes de les fonts documentals. Es calcula que hi ha més de 10.000 fonts sobre aquesta temàtica, de les quals SIDBRINT n’esmenta actualment un miler, però amb l’objectiu d’arribar a abastar-ne la totalitat. 
SIDBRINT neix a partir de la tesi doctoral que va presentar Lourdes Prades l’any 2008 a la Facultat de Geografia i Història de la UB, dirigida per la professora Montserrat Sebastià. El treball de Prades es va poder materialitzar gràcies a un ajut del Ministeri de Ciència i Innovació i va esdevenir un projecte de recerca liderat per la professora Sebastià fins a la seva mort, el febrer del 2014. El projecte ha tingut la col·laboració  d’altres centres, com ara la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Salamanca, la Universitat Internacional de Catalunya, la Universitat Carlos III de Madrid, la Universitat Politècnica de València, la Universitat de Girona, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Castella-la Manxa (amb el Centre d’Estudis i Documentació de les Brigades Internacionals), la Universitat de Bolonya i la Universitat de Zuric, i també d’entitats com el Museu Memorial de l’Exili o l’Associació d’Amics de les Brigades Internacionals.
 
Nota de premsa de la Universitat de Barcelona.  
 

6 de juny del 2015

Efemèrides: 6-6-1910: neix Jaume Vicens Vives

El 6 de juny de 1910 va néixer a Girona l'historiador Jaume Vicens Vives, catedràtic a la Universitat de Barcelona. Considerat com un gran estudiós de la història econòmica i social d'Espanya. Va morir el 1960.

26 de maig del 2015

Nova publicació de museos.es número 8-9

La Subdirecció General de Museus Estatals presenta el número doble 9-10 de la revista museos.es. La publicació, que compta ja amb deu anys de trajectòria i s'ha convertit en un referent de la museologia espanyola, dedica aquesta edició als museus, l'ètica i la responsabilitat social. Són 10 anys en què la nostra societat ha experimentat canvis i als quals el món dels museus no ha estat aliè.
En el dossier monogràfic, diversos especialistes analitzen els museus i l'ètica des de múltiples enfocaments i perspectives: tot un repte el mostrar, a través d'aquestes pàgines, temes com la legitimació intel·lectual dels museus, el seu paper davant la globalització i la mercantilització de la cultura o la necessària comunicació entre societats i la necessitat d'avançar cap a un museu inclusiu i accessible, el veritable museu de tots. Aquesta necessària accessibilitat queda també palesa en la visió aportada a la secció "Des de l'altre costat".
La secció de "Varia" inclou en aquesta ocasió articles diversos, des d'un estudi dels primers directors generals de Belles Arts, que actualment celebra el seu centenari, fins a una aproximació a estudis de cas com el del Museu del Patrimoni Municipal de Màlaga o el pla museològic de la Sala Història del Museu Nacional de Costa Rica.
museos.es també es fa ressò de les darreres novetats que han esdevingut en el panorama museístic espanyol. Exemple d'això és la reobertura del Museu Arqueològic Nacional o l'exposició organitzada sobre els béns culturals recuperats de la fragata La nostra Senyora de les Mercès.
A la secció de "Evocació del Museu" hem l'oportunitat d'aproximar-nos un veritable referent de la gestió de museus a Espanya: Tomás Llorens.
Tanca la publicació, documents de treball de gran interès com el recentment presentat pla Museus + Socials o el programa de Museus Municipals al Museu Arqueològic d'Alacant, notícies breus sobre congressos i seminaris i recensions bibliogràfiques.

22 de maig del 2015

Conferència de Joaquim Albareda a Vilafranca

La secció d'Història de l'Institut d'Estudis Penedesencs, conjuntament amb l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (ACAP), organitza la conferència "1714. Raons de la resistència i debat historiogràfic" a càrrec de Joaquim Albareda, catedràtic d'història moderna de la Universitat Pompeu Fabra. Serà el proper dijous 28 de maig, a les 19h, a l'Arxiu Comarcal (Av. Europa núm. 6, Vilafranca)
Obert a tothom!

20 de maig del 2015

El Rijksmuseum d’Amsterdam, Holanda ha resultat el guanyador de la present edició. Vinseum estava nominat

Dijous 14 i divendres 15 de maig, a la Mitchell Library de Glasgow es van dur a terme les presentacions públiques davant del jurat per part de tots els museus nominats.
En el cas de de VINSEUM, la presentació va tenir lloc dimecres 14 a mig matí. El director tècnic de VINSEUM, Sr. Xavier Fornos va ser l’encarregat de defensar el projecte del museu i de respondre a les diferents preguntes del jurat. La nominació al EMYA 2015 ha estat per a VINSEUM una molt bona ocasió per donar a conèixer el seu projecte més enllà del territori espanyol i per difondre les cultures del vi a Catalunya a nivell europeu. També ha estat una oportunitat per establir contactes amb grans professionals dels museus.
Predominaven els museus de ciència i també els memorials de guerra. S’han vist contrastos degut a les diferències d’escales, des dels 375 milions d’€ de la reforma del Rijksmuseum al Faust Vrančić Memorial Centre, un centre d’interpretació d’un inventor del renaixement d’una illa croata amb només dues persones en plantilla.
També s’han pogut veure grans arquitectes i grans dissenys en projectes de països nòrdics i anglosaxons. I s’han conegut projectes socials de museus que treballen amb les comunitats. Com a punt en comú es pot destacar que entre tanta diversitat els museus reivindiquen el seu paper clau en el desenvolupament econòmic i en el sentiment de pertinença de la comunitat que els acull.
Predominaven els museus de ciència i també els memorials de guerra. S’han vist contrastos degut a les diferències d’escales, des dels 375 milions d’€ de la reforma del Rijksmuseum al Faust Vrančić Memorial Centre, un centre d’interpretació d’un inventor del renaixement d’una illa croata amb només dues persones en plantilla.
També s’han pogut veure grans arquitectes i grans dissenys en projectes de països nòrdics i anglosaxons. I s’han conegut projectes socials de museus que treballen amb les comunitats. Com a punt en comú es pot destacar que entre tanta diversitat els museus reivindiquen el seu paper clau en el desenvolupament econòmic i en el sentiment de pertinença de la comunitat que els acull.
El jurat va visitar el museu durant el mes de juliol de 2014 per fer una visita guiada privada i poder valorar de primera mà la proposta de VINSEUM.

26 d’abril del 2015

Creu de Sant Jordi per a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació

La Facultat de Biblioteconomia i Documentació ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi, un dels màxims reconeixements que atorga la Generalitat de Catalunya, per la continuïtat d’uns estudis ben implicats en la transformació d’una professió que ha sabut adaptar-se a les necessitats de la societat. L’aprenentatge de nous sistemes d’informació i de documentació contribueix a fer més eficaç aquest impuls.
El guardó arriba l’Any de les Biblioteques, en el marc del centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya i de l’Escola Superior de Bibliotecàries, de la qual la Facultat és hereva. El degà, Ernest Abadal, ha subratllat que «la història de la Facultat està vinculada al servei de la difusió cultural i l'accés a la informació, al servei d'una política cultural avançada al seu temps i al servei d'un país i dels seus ciutadans. Per altra banda, ha sabut adaptar el seu coneixement als canvis tecnològics i socials que s'han produït en aquests cent anys». Abadal assegura que «el premi és un reconeixement a aquestes qualitats i ens arriba en uns moments difícils en que ens està costant visibilitzar l'interès dels nostres estudis entre els alumnes de batxillerat» i té l’esperança que aquest reconeixement els ajudi a ser més visibles en tant que estudis universitaris i com a professió.
Enguany, la Creu de Sant Jordi, que es va crear el 1981, ha estat concedida a vint-i-set persones i catorze entitats més que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.

Nota de premsa de la Universitat de Barcelona

8 d’abril del 2015

Conferència 125 anys col·legi Sant Ramon de Penyafort


Benvolguts i benvolgudes,


Us anuncio la meva propera conferència titulada "125 anys d'història educativa a Vilafranca" sobre la història del Col·legi Sant Ramon de Penyafort.

Data: Dimarts 14 d'abril de 2015
Hora: 19:30h
Lloc: Sala d'actes del Col·legi Sant Ramon (c/ Ferran núm. 1, Vilafranca). 

25 de març del 2015

Gloria Lasso és de Vilafranca del Penedès

L'artista reconeguda internacionalment Gloria Lasso va néixer a Vilafranca del Penedès. La prova del seu naixement és el registre de baptisme de la parròquia de Santa Maria. Aquesta és la transcripció del document:
"En la Basílica parroquial de Santa María de Vilafranca del Panadés, obispado y provincia de Barcelona á los diez y nueve de noviembre de mil novecientos veintidós. El Rdo. D. Pedro Sadurní Prbro. bautizó solemnemente a una niña nacida el día veintisiete del pasado mes á las siete y media de la noche, en la casa número treinta y tres de la calle del Duque de la Victoria de esta feligresía. Se le impusieron por nombres Rosa, Vicenta, Montserrat. Es hija legítima de D. Vicente Coscolín Giménez, del comercio, y Dª Teresa Figueras Santacana, naturales de Egea de los Caballeros (Zaragoza) y S. Cugat Sasgarrigas, y casados en la Ssta Trinidad de esta. Abuelos paternos D. Martín Coscolín García y Dª Desideria Giménez Cambra, naturales de Tarazona y Egea de los Caballeros. Abuelos maternos D. José Figueras Maimó y Dª Carmen Santacana Arnan, naturales de Banyeras y Castellví de la Marca. Fueron padrinos D. Pablo Figueras Santacana, fotógrafo, soltero, natural de Sant Cugat Sasgarrigas y vecino de Barcelona, Dª Rosa Figueras Santacana, casada, natural y vecina de esta, representada por la abuela materna, quienes quedaron advertidos del parentesco espiritual y obligaciones contraídas. Y por ser así lo firmamos. Pedro Sadurní Pbro. Vrio. Juan Badia Pbro Párroco".

20 de març del 2015

Vinseum exposa durant dos cap de setmana algunes de les donacions dels darrers 10 anys

Foto: (c) Vinseum
Dins del cicle "El revers del Museu", Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, exposa durant els caps de setmana del 20 al 22 i del 27 al 29 de març algunes de les peces que al llarg dels 10 darrers anys s'han incorporat al fons museític del museu. A l'exposició es podrà trobar a un dels tècnics de Vinseum (conservador, restauradora, documentalista) que estaran a la capella de Sant Pelegrí per a informar de les peces i de les donacions. 
Els horaris són: 

Divendres 20 i 27 de març de 16 a 19h. 

Dissabtes 21 i 28 de març de 10 a 14h i de 16 a 19h. 
Diumenges 22 i 29 de març de 10 a 14h 
Accés lliure 

15 de març del 2015

Del llibre "Noms de lloc del terme de Vilafranca del Penedès" de Lluís Tetas Palau

Tot va començar quan a l'any 1998 Vicenç Carbonell, cap de la secció de toponímia de l'Institut d'Estudis Penedesencs, li va proposar a Lluís Tetas Palau que recollís els topònims de Vilafranca, de la seva vila, si bé en aquells anys ell ja residia a Calafell. 
17 anys després, el Lluís ha pogut publicar l'extens volum que sota el títol "Noms de lloc del terme de Vilafranca del Penedès" recull gairebé 1.700 noms de lloc de Vilafranca. És un treball impressionant, no tan sols pels anys que ha dedicat sino pel seu extens contingut. El llibre és una obra de referència per a qualsevol persona que treballi la història i la geografia de Vilafranca. Potser no serà un llibre de tauleta de nit, però estarà en un lloc destacat de les biblioteques dels qui estudiem Vilafranca. 
El volum recull un total de 1.671 topònims que s'han plasmat per ordre alfabètic. A més, el Lluís ha elaborat dos apèndix. El primer, la llista dels topònims ordenada per tipus de lloc. El segon, els acords municipals sobre el nomenclàtor dels carrers. D'aquest últim, el Lluís sap de que parla perquè forma part de la Comissió de Nomenclàtor de l'Ajuntament de Vilafranca.
Quan hom agafa aquest tipus de llibre cerca el primer de tot els noms que coneix. I veu que no hi ha cap error. Després, d'altres que li poden venir al cap. I al final, es fulleja el llibre tot cercant noms dels quals no els havia sentit mai dir. Si bé perquè es poden desconèixer o perquè s'han perdut pel pas dels anys. Igualment d'interessant és l'extensa bibliografia i fons documentals que cita al final del llibre, així com les referències dins de cada topònim. Servidor és primmirat i veure un llibre sense notes o referències el fa desconfiar. Un llibre confeccionat a base de l'estudi de bibliografia, arxius i fonts orals.
És un llibre per descobrir. I que no hi falti a cap casa! 

7 de març del 2015

Petició d'informació per part de Pere Ferrando

L'amic i historiador casteller Pere Ferrando cerca informació per tal d'identificar alguns renoms de cases vilafranquines. Els renoms són els Basques, Ca la Mariagna, Cal Minga, Cal Rebí o Rabí, Cal Taronja, Cal Trabes i Cal Tremendo.
Ferrando informa que aquests renoms están vinculats als primers castellers locals que feien castells amb les colles de Valls quan venien per a la Festa Major de Vilafranca. Si teniu alguna informació que pugui ser del seu interés podeu deixar les vostres dades i la informació mitjançant el formulari de contacte del blog.

22 de febrer del 2015

Ja es poden presentar propostes per als premis Reconeixements Culturals de l'IEP

L'Institut d'Estudis Penedesencs, amb la col·laboració de l'Ajuntament del Vilafranca del Penedès, convoca els Reconeixements Culturals. Collita 2015, amb l'objectiu de reconèixer persones, entitats, empreses, col·lectius i administracions per la tasca realitzada en favor de la cultura penedesenca (Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf) i retre’ls homenatge.
Els reconeixements culturals del Penedès són una oportunitat què el conjunt del territori atorga a l'ingent quantitat de persones i entitats rellevants de la societat
penedesenca, perquè se'ls reconeguin els mèrits i es faci homenatge públic al treball en qualsevol dels àmbits de la cultura

CARTELL DELS RECONEIXEMENTS
Santiago Rusiñol de les Arts. Collita 2015
Reconeix la tasca realitzada en els diversos camps de la creació artística (literatura, cinema, teatre, arts plàstiques, audiovisual...)
Emili Giralt de Recerca. Collita 2015
Reconeix la recerca realitzada en els diversos camps del saber relacionats amb el Penedès.
Teresa Basora de Promoció i divulgació cultural. Collita 2015
Reconeix la tasca realitzada en els diversos àmbits socials en favor de la cultura penedesenca en general o de determinats aspectes en particular.
Pau Casals de Trajectòria i compromís cultural. Collita 2015
Reconeixement a una llarga trajectòria de compromís amb la cultura penedesenca.

PRESENTACIÓ DE CANDIDATURES
Totes les persones, entitats i administracions penedesenques poden presentar propostes (nominacions) a tots els premis convocats.
Les propostes es presentaran mitjançant una fitxa que es distribuirà a les seus de l'Institut d'Estudis Penedesencs, i es podrà despenjar de la web de l'IEP:
www.iepenedesencs.cat
També es podran omplir directament des de la web de l'IEP (www.iepenedesencs.cat)
Les propostes en format digital s'han d'adreçar a l'Institut d'Estudis Penedesencs:
reconeixements@iepenedesencs.org
Les propostes en format paper s'han de dipositar a alguna de les seus de l'IEP:
  • carrer dels Ferrers, 54. 08720 Vilafranca del Penedès
  • carrer de sant Pau, 13, 1r. 08800 Vilanova i la Geltrú
  • carrer Major, 18. 43700 El Vendrell
El termini per a la presentació de candidatures serà el 20 d'abril de 2015.
Per qualsevol dubte us podreu adreçar als telèfons:
  • 938921979
  • 669882959
o al correu electrònic:
reconeixements@iepenedesencs.org

15 de febrer del 2015

2 de febrer del 2015

L'Ofici Solemne, uns goigs nous i un concert en la inauguració de la capella de Sant Jocund a la basílica parroquial de Santa Maria

Amb motiu de la festivitat dilluns vinent, dia 9 de febrer, de sant Jocund, compatró de Vilafranca, diversos actes tindran caire commemoratiu tota vegada que s’inaugurarà la capella dedicada al Sant amb el plafó de ceràmica popular catalana creat per l’artista Fina Via de can Fontanals.

Festivitat de Sant Jocund
Dilluns 9 de febrer, a les 8 del vespre, hi haurà l'Ofici Solemne a la basílica en honor al Sant i en acabar es beneirà el conjunt artístic de majòliques que des d’ara constituiran la capella de sant Jocund, situada la primera capella del cantó de l’epístola en entrar al temple. S’interpretaran allí els tradicionals goigs dedicats al Sant dels que Gogistes Penedesencs n’ha fet una edició especial amb motiu d’aquesta celebració, edició que s’oferirà a tots els fidels presents.

La majòlica-retaule obra de Fina Via, de Can Fontanals, medeix 2,40 metres d'amplada per 2,80 metres d'alçada, i està realitzat amb rajola popular catalana. A la majòlica s'hi representa a l’espai central a sant Jocund en la glòria i als seus peus una imatge de la Vilafranca que al segle XVII el va acollir per segon patró de la població després de sant Ramon de Penyafort i molt abans de l’arribada de les relíquies de sant Fèlix. El mural reprodueix també diverses estrofes dels goigs del Sant i imatges del que allí s’expressa, és a dir, sant Jocund guarint malalts a l'Àfrica, a un hospital i a Vilafranca, i el sant en processó. Tot plegat completat amb precioses sanefes i motius florals.

Els actes, oberts a tothom, són el resultat de la campanya popular “una rajola per a sant Jocund” iniciada fa un any i que encara és oberta a noves aportacions per cobrir els costos d’aquesta realització. Les aportacions, de 50 euros, es poden realitzar al compte corrent del Banc Popular: ES04 0075 0769 3806 0060 6341, cal fer constar el nom i cognoms i el número de telèfon.

Concert de Sant Jocund 2015
El proper diumenge dia 8, en acabar la missa de les dotze del migdia a la basílica, a les 13h, hi haurà el concert de Sant Jocund 2015 a càrrec de Neus Santesmases a la flauta travessera i Berenguer Montserrat a l’orgue de Santa Maria. Aquests dos joves músics que han fet concerts a Santa Maria del Mar, Montferri, el Pla de Santa Maria, Vilafranca, Vila-rodona, Santa Fe i la Granada, oferiran una selecció de peces de Mozart, Telemann, Albinoni i Hartmann, entre d’altres.

Neus Santesmases Rabadà (Vila-rodona, 1996), va iniciar els seus estudis musicals als 5 anys a l’Escola Municipal de Música Robert Gerhard de Valls on va estudiar fins l’any passat. El seu instrument principal és la flauta travessera però també toca el flautí, el piano, l’orgue, el saxo i la guitarra. Com a flautista ha participat durant 4 anys al Conjunt Orquestral Simfònic, Stage que organitza l’Orquestra Camerata XXI de Reus. També ha assistit a trobades i cursets de flautistes. És organista de la Parròquia de Sta. Maria de Vila-rodona i assisteix des de fa 3 anys als Cursets per a Organistes d’Església que es fan a Montserrat. Actualment estudia Pedagogia Musical a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).


Berenguer Montserrat (Vilafranca, 1995), va començar als 7 anys els estudis de piano i llenguatge musical a l'Escola Municipal de Música Maria Dolors Calvet de Vilafranca amb Montse Rios i als 10, els d'orgue amb en Jonatan Carbó a l'Escola Municipal de Música d'Igualada. Fa 6 anys que assisteix als cursets per a Organistes d'Església a Montserrat i des de fa 10 anys és organista de les parròquies de Vilafranca. Ha realitzat diferents audicions d'orgue i música de cambra. Actualment està estudiant el doble grau d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques a la Universitat de Barcelona.

31 de gener del 2015

La Generalitat de Catalunya va declarar l'any 2015 com a l'Any de les Biblioteques

El Govern ha aprovat declarar l’any 2015 com a Any de les Biblioteques, coincidint amb el primer centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya. Es tracta d’un dels projectes més emblemàtics de la Mancomunitat, que expressa, al mateix temps, un dels signes d’identitat de Catalunya: la consideració de la cultura com un element clau per al desenvolupament del país.
 
Constituïda l’any 1914, la Mancomunitat va encomanar al Consell d’Investigació Pedagògica un projecte de planificació per crear biblioteques a tot el territori de Catalunya amb l’afany d’estendre la cultura i la formació per tot el país. Fruit d’aquell projecte, redactat bàsicament per Eugeni d’Ors, va néixer el disseny d’un pla ambiciós. El juliol de 1915, la Mancomunitat va convocar el primer concurs per adjudicar quatre biblioteques populars, una en cada demarcació: Valls, Sallent, les Borges Blanques i Olot. A la tardor del mateix any, ja va començar a funcionar l’Escola Superior de Bibliotecàries.
 
El Departament de Cultura assumirà l’organització i el finançament de commemoració. Per materialitzar-la, s’ha acordat crear la Comissió Promotora de l’Any de les Biblioteques, que encapçalarà el president de la Generalitat i que actuarà com a òrgan de comunicació i de trobada de les institucions relacionades amb l’àmbit de les biblioteques de Catalunya, especialment diputacions, ajuntaments i entitats municipalistes. Es crea també la Comissió Executiva de l’Any de les Biblioteques, que presidirà el conseller de Cultura i que avaluarà i seleccionarà els projectes a desenvolupar en el marc de la commemoració. La comissió podrà proposar millores i farà el seguiment del grau d’èxit dels objectius de la celebració. També es constitueix el Consell Assessor de l’Any de les Biblioteques, que presidirà la cap del Servei de Biblioteques, i que proposarà els projectes de la commemoració i prestarà el suport necessari per realitzar-los.
 
El Departament de la Presidència nomenarà els vocals i la Secretaria de la Comissió Promotora, mentre que el conseller de Cultura nomenarà els vocals i designarà la Secretaria de la Comissió Executiva i el Consell Assessor. La Secretaria recaurà en una persona tècnica del Departament de Cultura. Els integrants d’aquests òrgans no percebran cap tipus de remuneració per assistir a les reunions. Aquests òrgans col·legiats s’extingiran un cop hagin complert les funcions atribuïdes i, en tot cas, el 30 de juny de 2016. 

Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya

26 de gener del 2015

Es presentarà públicament la nova capella de Sant Jocund

El proper dijous 29 de gener, a les 19h, tindrà lloc a la Sala Parroquial Mn. Joan Vinyeta (plaça de Santa Maria) la presentació de la capella de Sant Jocund a càrrec dels membres de la Comissió de Sant Jocund, Mn. Jaume Berdoy, rector de la parròquia de Santa Maria, i Fina Via Roig, artista, autora del retaule majòlica de Sant Jocund. 
La data d'inauguració i benedicció de la capella de Sant Jocund tindrà lloc el proper dilluns 9 de febrer, després de l'Ofici Solemne del compatró de Vilafranca, el qual començarà a les 20h, a la basílica parroquial de Santa Maria.

23 de gener del 2015

S'ha inaugurat el Centre d'Interpretació de l'Última Defensa de Barcelona

El passat diumenge 18 de gener, a la una del migdia, es va inaugurar a les antigues escoles de El Pago, a Subirats, el Centre d'Interpretació de l'Última Defensa de Barcelona. Aquest espai és un equipament que serveix per explicar els fets ocorreguts els dies 22 i 23 de gener de 1939, quan els soldats republicans van construir fortificacions a banda i banda de la carretera N340, des de El Pago fins l'Ordal, amb l'objectiu d'alentir el màxim possible l'avenç de les tropes franquistes cap a la ciutat de Barcelona.
La posta en marxa d’aquest equipament cultural ha sigut possible a través de l’Ajuntament de Subirats que s’ha fet càrrec de la seva museïtzació i el Centre d’Estudis de Subirats, presidit per Josep Mata, que ha elaborat i dirigit el projecteun nou espai per Subirats on es vol ubicar una petita biblioteca temàtica de la Guerra Civil, a més, d’adaptar el Centre d’Interpretació per la realització de diversos actes, com poden ésser: presentacions de llibres, conferencies, o visites escolars. La visita a l’interior del Centre d’Interpretació de l’Última Defensa de Barcelona es podrà fer amb reserva prèvia trucant al telèfon del Patronat de Turisme de Subirats i cada 3r diumenge de mes, coincidint amb la visita guiada Última Defensa de Barcelona, itinerari cultural i paisatgístic que transcorre per les muntanyes d’Ordal, on es reviuen les darreres hores de la fi de la Guerra Civil a Subirats. Cal esmentar també, que el CIUDEB esta dins de la Ruta del Front dels tres itineraris de la Guerra Civil al Penedès. 
L’altra noticia a destacar de les jornades d’enguany, és el darrer descobriment, que es va dur a terme a principis del 2014, de tres fosses a la Serra de Riés, on part dels membres del CESUB i altres persones, varen trobar restes òssies humanes que corresponen a cinc soldats republicans. La Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament ha decidit crear un grup de treball per investigar el contingut de les fosses, amb aquesta ajuda es podrà fer la prospecció, les excavacions corresponents i dignificar-ne l’espai. Així mateix aquest grup intentarà trobar altres fosses, l’existència de les quals estan documentades pels estudis efectuats i les comunicacions de testimonis orals. Aquesta serà la primera campanya de prospecció, localització i anàlisi de restes humanes de la Guerra Civil planificada a Catalunya i duta a terme per la Generalitat de Catalunya.

18 de gener del 2015

El suport a la dictadura franquista: l'Exèrcit, l'Església i la Falange

El suport de la dictadura del General Franco es basava en tres pilars bàsics: l'Exèrcit, l'Església i la Falange. Breument parlarem en aquest apartat de cadascun d'ells i del seu paper en els primers anys del franquisme o també anomenada postguerra.
L'Exèrcit, primer pilar del que parlarem, serà un element clau en el franquisme. Els capitans generals de cada regió militar eren els caps de tots els militars d'aquella zona i eren fidels a les ordres del General Franco. Encara que alguns alts comandaments de l'exèrcit, degut a la gran amistat amb el dictador, podien fer i desfer sense consultar-li. Els capitans generals eren la primera autoritat del règim, per sobre de les polítiques, i que sovint intervenien per resoldre conflictes. L'exèrcit franquista actuà com a força d'ocupació, de control i de mantenir l'ordre públic. L'estament militar fou qui exercí la repressió a tots els nivells i, d'entre altres coses, organitzà els consells de guerra i els capitans generals foren els que dictaren les sentències. Els militars, a mida que anaven fent les ocupacions de les poblacions, eren ells els que organitzaren de nou els municipis. Per exemple, el 26 de gener de 1939, l'exèrcit creà un règim especial que incloïa a tota la província de Barcelona, dirigit per la Jefatura de las Fuerzas y Servicios de Ocupación de Barcelona sota la direcció de Eliseo Álvarez Arenas.

L'Església Catòlica va jugar un paper molt important durant el franquisme ja que va ser una peça clau en el suport donat al General Franco. L'Església, des del Vaticà, que durant la Guerra Civil va ser una mica reticent en les maniobres de Franco i dels seus col·laboradors; des d'Espanya, la majoria dels bisbes realitzaren la carta col·lectiva on l'episcopat espanyol estava a favor de la insurrecció, però que en cap frase de la carta es fa referència a la "cruzada" que Franco tant va mencionar i popularitzar. Un cop acabada la guerra, el Papa Pius XII va emetre un telegrama de felicitació al dictador per la seva victòria on el felicitava per la victòria catòlica d'Espanya i desitjava que es retorni a les antigues tradicions cristianes. Després del context anti-catòlic que es vivia a Espanya des de la República i de la Guerra Civil, les jerarquies de l'Església van començar a viure en la glòria. Per algunes persones la guerra havia sigut per voluntat divina perquè significava la recristianització d'Espanya
L'Església catòlica va intentar aconseguir amb el franquisme tenir una important influència social on, amb els actes religiosos de diversos tipus, el control moral de la població i la recuperació de poder donar l'ensenyament escolar amb moral catòlica, foren alguns dels punts claus de la presència de l'Església. A més a més, cal dir que Franco podia escollir les persones que ocuparien les seus episcopals, així podia controlar els bisbats i les diòcesis. 

La Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET - JONS) era el partit únic i va ser creat a l'abril de 1937 mitjançant la unificació de la Falange, dels carlins, monàrquics, catòlics i conservadors. A Catalunya, la gent de dretes, les oligarquies locals ho feren per conveniència política, social i econòmica. Al partit s'afiliaren els ex–combatents, ex–captius, treballadors i funcionaris públics, antics carlins, de la Lliga i algun que altre republicà. La Falange es realitzà per a controlar tots els organismes polítics i administratius com ajuntaments, diputacions, sindicats, associacions econòmiques i gremials, premsa, associacions esportives, culturals, juvenils, etc. La FET - JONS, tenia una estructura jeràrquica i els seus membres eren nomenats des de dalt. Feia el control polític amb un òrgan d'Informació i investigació que vigilava a la població, per tal de que aquesta fos sotmesa a les directrius franquistes i falangistes. Els falangistes eren els que més havien demostrat públicament el seu suport a Franco i des de l'exterior rebien l'acusació d'ésser els responsables directes de la repressió. A més eren una organització amb una àmplia xarxa organitzativa i eren capaços de mobilitzar a gran quantitat de gent ja que rebien grans partides econòmiques provingudes dels pressupostos generals de l'Estat.