17 de febrer del 2009

La Presó republicana del Castell de Penyafort durant la Guerra Civil



Al llarg de la història del castell i convent de Penyafort, també dit de Sant Domènech o de Sant Domingo, han passat diferents hostes. Des de la mateixa família Penyafort, els nobles de la família Espuny, els monjos dominics, els Puig i Llagostera... fins a l’Aviació. L’edifici de l’antic convent va acollir durant els últims temps de la guerra civil una presó destinada als detinguts fets per l’aviació. Els presoners que habitaren la presó procedien majoritàriament d’Itàlia i Alemanya, ja que bona part de l’aviació franquista procedia d’aquests dos estats.
Feien estada en l’església, on dormien i podien sortir al que deuria haver sigut el claustre del convent i que en aquells moments era un pati, envoltat d’un mur de ciment i sobre aquest, una garita per a fer la vigilància. També en un cantó del patí es van construir uns serveis i unes dutxes. A l’església es va construir, just sota el cor, una paret amb una reixa, per tal de tancar millor als presoners. Els presoners però també sortien a fora del recinte per anar a buscar fusta, fer clots, diferents feines per a que es distraguessin. Els de l’aviació van portar algunes innovacions a l’edifici: llum i aigua. Aquesta darrera es portava amb uns camions i es deixava en un dipòsit. Diuen que en la presó del castell va estar clos el capità Julio Salvador Díaz Benjumea, un dels pilots espanyols del bàndol insurrecte més important. En la batalla de l’Ebre, el dia 3 d’octubre, en un combat aeri sobre el riu, el pilot Julio Salvador va ser tocat pels caces republicans i es va veure obligat a llançar-se en paracaigudes ja que el comandament de la direcció de l’avió se li havia trencat. Va caure en zona republicana i va ser pres.

7 de febrer del 2009

Sant Jocund, patró de Vilafranca



Quan parlem dels patrons de Vilafranca, a tothom se’ns ve al cap, primer de tot, a Sant Fèlix i, després, Sant Ramon de Penyafort. Però en realitat s’ha de parlar de tres patrons, ja que des de 1681 Sant Jocund ostenta el títol de patró de Vilafranca.
Qui era Sant Jocund? Doncs no se sap. Només sabem que era un màrtir romà, com Sant Fèlix. Més ben dit, Sant Fèlix com Sant Jocund ja què la portada de les relíquies de Sant Fèlix i el seu nomenament com a patró de Vilafranca són posteriors.
Era l’any 1679 quan el Dr. Ramon Sans, Degà del Penedès i Canonge sagristà de la Catedral de Barcelona, va portar la relíquia de Roma a Barcelona. La relíquia era l’ós cúbit del braç dret del sant. Mossèn Sans va regalar la relíquia a la Parròquia de Santa Maria de Vilafranca.
El 29 de maig de 1680, el Procurador General de la Comunitat de Preveres va traslladar la relíquia de Sant Jocund des de Barcelona. També va portar una relíquia de Sant Felip Neri, qui serà nomenat patró de la Comunitat de Preveres juntament amb Santa Llúcia. El Procurador va deixar les relíquies en la Capella del Convent de Santa Clara. Fins allí, va anar la Comunitat de Preveres i els Jurats de la Vila en processó, juntament amb fidels que portaven atxes, per a traslladar les dues relíquies a l’església de Santa Maria. La processó va passar fora de la muralla des del convent de Santa Clara (situat en la Barceloneta) fins al Portal de Sant Francesc, entrant pel carrer de la Cort, passant per davant de la Casa de la Vila i els carrers de Sant Joan, de la Palma, de la Parellada, de la Font, dels Ferrers, plaça de la Constitució, plaça de l’Oli i Plaça de Jaume I, fent entrada a l’església parroquial de Santa Maria. Es va celebrar un solemne Ofici i es va dipositar la relíquia dins el sagrari de l’altar de Sant Ramon de Penyafort. Des de 1681 es copatró de Vilafranca.
Pel que fa a la iconografia del sant, dir que era representat amb armadura romana, una destral i la palma del seu martiri. Existien dues escultures del sant, una, a l’altar de Sant Ramon i, l’altra, a l’Altar Major. A l’altar de Sant Ramon, la imatge de Sant Jocund es trobava damunt del titular de la capella, que tenia a banda i banda les escultures de Sant Domènec de Guzman i de Sant Tomàs d’Aquino. Tant les dues imatges com la relíquia van desaparèixer el 6 d’octubre de 1934 al ser incendiada la Basílica de Santa Maria amb motiu de la revolta popular dels Fets d’Octubre.
La seva festivitat és el 9 de febrer i el 1958 va ser el darrer any en què es va celebrar Ofici solemne en record del patró Sant Jocund, màrtir romà.

2 de febrer del 2009

Joan Badia i Capdevila, el Doctor Badia

El Doctor Badia va ser nomenat degà del Penedès i rector de la Parròquia de Santa Maria de Vilafranca del Penedès el 1897 fins que el 1936 va ser nomenat canonge de la Catedral de Tarragona.

El 1922, en commemorar-se el vint-i- cinquè aniversari de rector els vilafranquins van retre-li un emotiu homenatge i, dos anys més tard, l'Ajuntament de Vilafranca va acordar nomenar-lo fill adoptiu de la vila.

Va morir el 1943 a Tarragona.