El Govern de la Generalitat de Catalunya ha acordat avui declarar d’interès nacional quatre festes catalanes, dues de les quals són noves declaracions i dues corresponen a reclassificacions. Ha estat declarada festa tradicional d’interès nacional la Festa Major de la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp, mentre que Les Santes de Mataró ha estat declarada festa patrimonial d’inerès nacional.
Així mateix, el Govern ha reclassificat com a festes patrimonials d’interès nacional el Carnaval de Vilanova i la Geltrú, declarat festa tradicional d’interès nacional l’any 1985, i la Festa Major de Vilafranca del Penedès, declarada festa tradicional d’interès nacional l’any 1991. Aquesta reclassificació adequa la declaració a la normativa actual, recollida en el Decret 389/2006, de 17 d’octubre, del patrimoni festiu de Catalunya. En el Decret s’estableix que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha de revisar les declaracions de festes tradicional d’interès nacional declarades abans de l’entrada en vigor del Decret i reclassificar-les, si s’escau.
D’altra banda, el Govern també ha declarat element festiu patrimonial d’interès nacional el Ball de Diables de les Borges del Camp i el Ball del Bo-bo de Monistrol de Montserrat. El Govern ha aprovat la inclusió d’aquestes cinc declaracions i les dues reclassificacions en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.
Festa Major i Ball de Diables de les Borges del Camp
La Festa Major de les Borges del Camp té els seus orígens en els romiatges que celebrava la població de les Borges des que va ser trobada la imatge de la Mare de Déu de la Riera en data desconeguda. Tot just iniciat el segon terç del segle XVIII, la festa major, que fins aleshores se celebrava el 15 d'agost, es va traslladar al 8 de setembre.
Tradicionalment la festa comprèn els dies 7, 8, 9 i 10 de setembre, als quals s'afegeix l'11, data de la Diada Nacional de Catalunya. Però el dia més típic i emotiu de la festa, per a tots els borgencs, és el dia 7, la vigília de celebració de l'acte de l'Arribada.
Pel que fa al Ball de Diables, els diables amb les seves carretilles han sortit amb regularitat per la Festa Major des de la dècada de 1880, tot i que hi ha referències anteriors. Aquesta és una de les poques mostres vives de l'antiga manera de fer el ball de diables al Baix Camp i n'és considerada el màxim exponent de la comarca.
Les Santes de Mataró
Les Santes se celebren del 24 al 29 de juliol inclosos. El dia 27 se celebra la Diada de la festa major, tot i que uns dies abans es realitzen diversos actes organitzats per entitats culturals i esportives. La primera celebració normalitzada data del 27 de juliol del 1773.
L’estructura actual de la festa es pot dividir en quatre blocs: el Portal, que marca el temps d’espera i és l’arrencada de la festa; la Crida del dia 25 de juliol entesa, en sentit ampli, com la proclamació i inici de la festa; la Diada del dia 27 de juliol, festivitat de les patrones de Mataró, Santa Juliana i Santa Semproniana, i els actes de programa del dia 28, que conjuntament constitueixen el nucli central de la Festa Major. Per últim se celebra l’Epíleg o comiat de Festa Major, el dia 29 de juliol.
El Ball del Bo-bo de Monistrol de Montserrat
Aquesta festa s’ha celebrat ininterrompudament des del 1797 fins a l’actualitat. El Ball del Bo-bo té com a funció principal solemnitzar el traspàs dels càrrecs dels administradors de la festivitat de Sant Sebastià. És dansat per fills de la vila, concretament per set persones: el porrer, els tres administradors i les seves parelles. A mitja dansa, el credencer anuncia els administradors nous i exposa llur aprovació a referèndum del poble. El credencer demana per cadascun d’ells: “És bo?” i el poble acostuma a respondre: “Bo”. Aquesta pregunta i resposta donen nom a la dansa del Bo-bo. Un cop aprovats els nous administradors mitjançant aquest procediment, la dansa continua a fi que la cerimònia quedi conclosa.
El Carnaval de Vilanova i la Geltrú
El Carnaval de Vilanova i la Geltrú està documentat l’any 1790. Prohibit per les autoritats franquistes, va ser recuperat al carrer l’any 1955, recuperació que es completà entre els anys 1976 i 1981, mantenint el mateix esquema dels carnavals de la segona meitat del segle XIX.
El Carnaval de Vilanova comença el dissabte abans de dijous gras amb els anomenats Balls de Mantons. El dijous següent (dijous gras) es fa l’àpat ritual de la festa, la Xatonada, i té lloc pel centre de la ciutat una “guerra” de merengues anomenada La Merengada. El divendres se celebra l’Arrivo, una cercavila encapçalada pel Ball de Diables de Vilanova i algun dels dracs de la ciutat i constituïda per centenars de màscares agrupades per societats, que representa la rebuda al rei Carnestoltes, que pronuncia el Sermó a la Plaça de la Vila.
El dissabte al matí tenen lloc actes carnavalers de tota mena i la nit de dissabte és la Nit de Mascarots. Aquests mascarots passegen per la ciutat o acudeixen als balls que organitzen les diferents societats i la pròpia organització del Carnaval.
El dia central de la festa és el diumenge de Carnaval, amb Les Comparses, acte emblemàtic de participació massiva. Es tracta de la desfilada d’un gran nombre de parelles al darrera de la bandera de la seva societat saltant al ritme d’una marxa molt popular anomenada El Turuta.
Dilluns al vespre surten els Cors de Carnestoltes, grups que canten lletres iròniques i humorístiques pels carrers del centre i finalment conflueixen al Teatre Principal, on cada cor ofereix una mostra del seu repertori. Dimarts a la nit té lloc el sopar, la ruta i el Ball del Vidalot, l’últim gran ball de màscares del Carnaval.
La festa es tanca el Dimecres de Cendra, amb l’Enterro de la Sardina i la lectura del Testament del rei Carnestoltes, en què es repassen, en clau crítica i irònica, els fets més destacats del Carnaval que s’acaba. L’acte es clou amb una àpat popular d’arengades a la brasa.
La Festa Major de Vilafranca del Penedès
La Festa Major de Vilafranca del Penedès, que se celebra anualment els dies 29, 30 i 31 d'agost i 1 i 2 de setembre en honor de Sant Fèlix, té l'origen al segle XVIII. La festa compta amb la participació d'un extraordinari nombre de balls populars, alguns dels quals es troben documentats a la processó de la canonització de Sant Ramon de Penyafort de l'any 1601.
Els actes previs a la festa major s’inicien amb la sortida de la capta, pocs dies abans del 22 d’agost. Segueix la Novena i els Goigs a Sant Fèlix, que es fa del 22 al 30 d’agost. El 28 d’agost es fa el pregó de festa, i ja el 29 comença la festa pròpiament, al matí amb la repicada de campanes, tronada, cercavila, actuació castellera, i a la tarda amb un concert d’instruments d’inxa i concert de banda. Al vespre té lloc la processó amb el seguici que va a buscar la imatge a la casa de l’administrador i acaba amb l’entrada de Sant Fèlix a la Basílica.
El dia 30 és el dia central; comença també amb la repicada de campanes, l’exposició pública de les relíquies del Sant, les Matinades dels grallers, i l’ofici amb les ofrenes, i l’anada i tornada d’ofici amb el seguici; segueix l’actuació castellera de Sant Fèlix amb les quatre millors colles del món casteller. A la tarda es fa un concert de banda, i al vespre la processó amb el seguici que novament finalitza amb l’entrada del Sant a la Basílica (és un dels moments més forts i emotius de la festa). A continuació es fa el Ball de Gralles.
El dia 31 d’agost s’inicia amb les Matinades dels grallers. Es fa la Missa de Difunts, l’anada i tornada d’ofici amb el seguici, l’actuació de lluïment dels balls de festa major. Segueix l’actuació castellera de la Diada de Sant Ramon Nonat amb la participació de les dues colles locals, i el Toc de Vermut que realitzen els timbalers i grallers. Per la tarda, els actes continuen amb el concert de banda, l’actuació del Ball dels Malcasats i la processó amb el seguici que acompanya la imatge de Sant Fèlix a la casa de l’administrador.
L’1 de setembre té lloc la Festa Major dels Petits, iniciada el 1982. A la nit hi ha el Ball de Foc. La festa s’acaba el dia 2 de setembre amb el concert vermut del migdia, el Ball de Cloenda de la nit i el Castell de Focs de Cloenda.
En la secció El Racó de la Història del Cargol d'aquesta setmana (27 de febrer de 2014) podreu llegir "El Carnaval a Vilafranca a finals del segle XIX": quan
va començar a celebrar-se alguns actes, com eren les rues de carnaval,
com es disfressava la gent, quines entitats socials i recreatives
l'organitzaven i en quines cases més significatives econòmicament i
socialment també tenien lloc les festes en honor al Rei
Carnestoltes.
