31 de desembre del 2007

La (re)benedicció de la Capella de Sant Joan de Vilafranca pel Nadal de 1876

Fragments d'un article extret del setmanari quinzenal El Labriego (núm. 24, 31 de desembre de 1876) sobre la benedicció de la capella de Sant Joan el 25 de desembre de 1876, a les 16h, després d’un temps sense funcionar com a tal i en ple procés de restauració arquitectònica.

Tuvo lugar el solemne acto de bendición de la preciosa capilla de S. Juan y al dia siguiente martes 26 se celebraron en la misma unos solemnes y divinos oficios con música y sermón, la primera estuvo á cargo de D. Juan Camps y el último al del reverendo Doctor Aulet quien en breve y elocuente peroración después de ponderar tan precioso y artístico templo con ayuda de algunos datos históricos y elogias la piedad de los hijos de esta villa, puso de relieve los méritos de S. Juan á quines está consagrada la capilla, la cual se hallaba enteramente llena de fieles”.
Para conocimiento de aquellas personas á quines puede interesar por sus fines piadoso haver la referida capilla, debo manifestar los nombres de los Sres. á cuyo cargo está la administración de su obra y son el Rdo. D. Ignacio Gili Pbro., D. Luis Álvarez, D. Juan Amich, D. Leandro Llorens y D. Pedro Alegret, personas todas celosas de nuestras glorias religiosas y artísticas, las cuales no dudo que no omitirán sacrificio alguno, hasta ver coronada su restauración”.

L’article fou signat per “El payés”, de ben segur que era Pere Alegret.

25 de desembre del 2007

Novetats tecnològiques en museus

Que la tecnologia avança molt ràpidament ningú ho podrà discutir. Però aquests caminars amb peus de gegants té poca implantació, i/o deixa poca petjada, en el camp cultural i, sobretot, en el sector dels museus. Sovint ens trobem amb museus amb una estètica passada de moda, espais plens d'objectes, amb una pèsima informació en les carteles... Fins i tot, en els museus amb una renovació museogràfica més constant també pateixen un endarreriment tecnològic evident. Perquè intervenir en tecnologia és molt car, sobretot si es vol estar a l'última moda.
En El País del 24 de desembre de 2007 un titular feia obrir els ulls com a plats a molts que ens dediquem (o intentem dedicar-nos) al camp cultural: "Museos en el iPod". En aquest article, se'ns exposa que dos dels museus referents del món, el MOMA de Nova York i la Tate Modern (aquesta darrera dirigida per un valencià, amic de tota la vida de Borja-Vilell) posen a la disposició del visitant la possibilitat de descarregar-se desde casa uns fitxers amb les explicacions de les exposicions temporals que tenen obertes al públic. Un cop "baixades", les pots posar en el iPod o en el mp3 que disposi el futur visitant.
Aneu, per exemple, a la pàgina del MOMA i descarregueu-vos un dels fitxers que estan penjats, és molt fàcil. Això si, has de saber anglès perquè només està en aquest idioma. Jo no en sé.
Seria bo que els museus d'aquí es possesin al dia amb les darreres tecnologies, o si més no, tampoc es tan difícil penjar aquests fitxers descarregables en la web del museu, no és car, i innoves.

23 de desembre del 2007

La Primera Feria del Vino, signe de reactivació industrial i comercial en la Vilafranca de postguerra

A l'octubre de l'any 1943 va tenir lloc la primera Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino. La fira tenia l'interès de reactivar comercial i industrialment Vilafranca i la comarca de l'Alt Penedès, de gran tradició vitivinícola. El setmanari Panadés deia així: "Esta exposición y Feria servirá para fomentar los intereses de la Zona del Panadés relacionados con la elaboración de vino y de sus derivados, estimular la producción, apreciar los progresos realizados, darles un público conocimiento para que los Centros Directivos conozcan su importancia y puedan prestarle su debida asistencia como exponente de la vitalidad y categoría económica excepcional de nuestro comercio" (Panadés nº66, 27 de febrer de 1943).
Allà s'hi podien veure, tastar i comprar vins i veure i comprar les últimes novetats per a la indústria en matèria de maquinària i de tot el relacionat amb aquesta indústria. Panadés així ho explicava: "el cuadro de tal exhibición es inmenso: viña, abonos, maquinaria agrícola y vitivinícola, vinos en todas sus variedades, alcoholes, licores, vinagres, envases y sus accesorios, productos enológicos y de laboratorio, arqueología del vino y de la viña, etc." (Panadés nº66, 27 de febrer de 1943).
El 16 de febrer de 1943, el Ministeri d'Indústria i Comerç franquista va autoritzar la celebració de la fira demanada per l'alcalde i el delegat comarcal de FET y de las JONS. La fira va ser acceptada en totes les seves condicions que s'expressaven a la demanda, l'única objecció va ser que havia d'ajustar-se entre el 10 i el 25 d'octubre (Panadés nº66, 27 de febrer de 1943).
L'exposició va comptar amb gran quantitat d'actes que voltaven entorn de la fira. El diumenge 10 d'octubre va tenir lloc la inauguració a dos quarts de dotze del matí al recinte firal i va haver una concentració comarcal de FET y de las JONS, del Frente de Juventudes i de productors de la Central Nacional Sindicalista (CNS); per la tarda va tenir lloc un concert de banda. Altres dies van tenir diferents actes com sardanes, danses regionals, concerts, festivals infantils, balls de mantons, circ, atraccions, conferències tècniques, torneigs de ping-pong, concursos literaris i una obra de teatre escrita expressament per a la Feria del Vino titulada "La taberna de la Novena alma" interpretada per Juan Magriñá, mestre de ballet i primer ballarí del Liceu barcelonès. El dilluns 25 d'octubre fou clausurada la fira i va finalitzar amb un castell de focs d'artifici a les nou de la nit (Panadés nº97, 2 d'octubre de 1943).
L'afluència de gent durant les dues setmanes de la Feria del Vino va ésser enorme, van visitar la fira 60.000 persones (Panadés nº100, 23 d'octubre de 1943). Degut a la gran quantitat de gent que va anar a visitar la fira, l'organització va haver de prorrogar-la una setmana més i en la darrera setmana va ser visitada pels ambaixadors i cònsols d'Alemanya i de Gran Bretanya (Panadés nº101, 30 d'octubre de 1943).
De la primera Feria del Vino, cal dir que va sortir-se totalment de les línies i del pensament franquista de caire general ja que va ser pensat i realitzat per gent de Vilafranca i que els seus interessos eren reactivar la indústria i el comerç del vi i dels escumosos per a que els productors invertissin en nova maquinària i la gent consumís els seus productes.

22 de desembre del 2007

Les restriccions de productes a la Vilafranca de postguerra

Durant el temps de postguerra, l'economia local, influenciada per la situació general, va patir serioses restriccions econòmiques. Aquestes restriccions, no solament afectaren directament l'economia local sinó que també ho feu a l'economia familiar. La manca de productes de primera necessitat va fer que des de l'administració es repartissin igualitàriament els productes.
Els productes eren adquirits per l'ajuntament i venuts a les botigues de comestibles controlant-ne els preus. L'ajuntament registrava botiga per botiga, el total del producte que entrava, el producte venut i el sobrant. A Vilafranca del Penedès hi havia 69 botigues, de les quals es dividien en tres categories i que depenent de la categoria que pertanyés rebia més o menys quilograms per cada producte, si era de primera, segona o tercera categoria. Els aliments que requeien en el control de l'administració municipal van ser l'arròs, l'oli, els cigrons, les patates, la carn, les pastes de sopa, el sucre, el sabó, la llet, la sosa, les llenties, la farina, la sal, les galetes, la xocolata, els fesols, el pa i el peix. Com a tall d'exemple, a l'any 1939, l'arròs costava 1,40 pta./kg, el bacallà 3,50 pta./kg, la llet 1 pta./kg, el pa 0,65 cèntims la barra, el vi 0,65 pta./litre i la vedella i el moltó a 8,25 pta./kg. Segons quin tipus de llibreta de racionament es tenia corresponia a una quantitat o a una altra. A la llibreta d'una o dues persones corresponia 200 grams, per a tres o quatre persones era de 500 grams i de cinc a vuit persones la quantitat era d'un quilogram.

16 de desembre del 2007

Les Germanes de la Caritat de Santa Anna a Vilafranca

Hola,
Recuperant vells escrits publicats, us presento el fragment d’un article que vaig publicar en el 3 de vuit a l’agost de 2004. Parlo sobre la Congregació de les Germanes de la Caritat de Santa Anna fundada per la vilafranquina Maria Ràfols, beata, i la presència de l’orde a la vila.

Les Germanes de la Caritat vingueren a Vilafranca per primer cop al 1929 quan adquiriren el Molí d’en Rovira, que n’era la casa natal de Maria Ràfols, i es practicà la restauració de la caseta. A partir d’aquí s’inicien els treballs per a establir una comunitat. El 30 d’abril de 1931 es posà la primera pedra de l’església dedicada sota l’advocació de la Verge del Pilar. L’acte fou celebrat per Manuel Irurita, bisbe de Barcelona; el canonge vilafranquí Dr. Boada; i P. Guim, Mestre de Cerimònies de la Catedral de Barcelona. Després dels actes religiosos, la comitiva es desplaçà al molí per tal d’instal·lar en la façana una imatge del Sagrat Cor. Els arquitectes dels edificis i de l’església foren Josep Alemany Juvé i Josep Maria de Sagnier. Acte que el diari Acció de Vilafranca així ho recorda: “Senyalada aquella festa per a les cinc de la tarda, ja molt abans una gentada de tots els estaments socials de Vilafranca s’havia reunit per tal d’assitir a la festa: podem ben dir que tot Vilafranca hi era present”.
Al mes de juliol de 1934 s’instal·là la primera comunitat de monges en el molí, per tal de seguir i supervisar la construcció de l’edifici de l’Escolania i de l’església. La inauguració de l’edifici i de l’església es celebrà el 19 de gener de 1936. Acció també recull informacions entorn a la inauguració que comptà amb l’assistència del Degà de Vilafranca i d’alguns regidors vilafranquins. L’assistència de la població fou elevada tal i com torna a recollir el diari, vegem-ho: “[…] l’església i dependències anexes, eren curulles d’un públic piadós, que des de les nou del matí, formant una corrúa impressionant havia sortit de la població i altres pobles veïns per tal d’assistir a la solemnitat de l’acte […] Durant tot el dia el camí del Molí d’En Rovira va ésser un peregrinatge constant. Es pot ben dir que quasi tot Vilafranca hi desfilà per a visitar les dites obres les quals són dignes d’admiració”.
Però hi restaren poc temps ja que durant la guerra civil, el conjunt d’edificis del recinte passaren a ésser Hospital de Sang. Per exemple, el cor de la capella n’era la farmaciola, l’església del Pilar era un magatzem i al molí hi deixaven els morts fins al trasllat al cementiri de Vilafranca. Durant la guerra civil la comunitat de les monges de Santa Anna anà al Convent de les Josefines, el que després fou el “Patufet” al carrer de Ponent. Acabada la guerra tornaren al Molí d’en Rovira. Quant arribaren les germanes encara hi trobaren a la caseta del Molí algunes restes de morts. En els edificis del recinte acolliren una casa d’exercicis espirituals, escolanes, noviciat, hospital i residència per a la tercera edat.
Però l’activitat i la presència de les monges no tant sols era present al Molí d’en Rovira. Al vell mig de Vilafranca, s’hi establiren el 5 de gener de 1936 per fer-se’n càrrec de l’Hospital, que al 1934 deixaren de fer-se’n càrrec les monges carmelites.
Però la guerra truncà la seva presència també aquí. Tornaren passada la guerra i la seva presència a l’Hospital s’allargà fins al 1994 i al Col·legi de Sant Josep fins al 1998. També fins al aquest any es van fer càrrec de l’església de Sant Francesc. La seva activitat al Recinte del Molí d’en Rovira continua present com a casa d’exercicis espirituals i residència.

7 de desembre del 2007

Conservació d'arxius a Salamanca

L'elecció d'una bona empresa per realitzar els treballs de conservació en un arxiu sempre és una tasca difícil. A l'Archivo Histórico Provincial de Salamanca no van dubtar d'escollir a la millor empresa del sector.
La següent notícia va sortir publicada en la Vanguardia el 3 de novembre de 2007 i explica el bon treball que ha fet a l'arxiu de Salamanca l'empresa Limpiezas Rosa-Mary:
"El trabajo de conservación del Archivo Histórico Provincial de Salamanca fueron confiados a la empresa Limpiezas Rosa-Mary. Sus brigadas han recortado "a tijera" los bordes de antiquísimos protocolos notariales "para igualarlos" y se han cubierto con filme plástico los deteriorados. Asi figura en una denuncia presentada por una archivera de la institución. Lo reveló el diputado socialista Mario Bedera en un debate en el Congreso sobre la "unidad" del otro Archivo de Salamanca, "diezmado" por la "voracidad" de Catalunya. Que se sepa. Limpiezas Rosa-Mary no ha trabajado allí".
Tot un "drama" històric. Salamanca es queda sense arxius. Pobres! segur que Limpiezas Rosa-Mary rep algun tipus de subvenció de la Generalitat de Catalunya per realitzar aquesta escomesa i així anar destruïnt els arxius d'allà.
Sort que a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès el personal és molt competent i no fan aquest tipus de bestieses.
Una salutació als companys/es de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès!

30 de novembre del 2007

El bust de Franco de Vilafranca

La idea del projecte
El règim franquista havia de fer-se present en els espais públics. Vilafranca no va ser una excepció. Des dels noms dels carrers, com la Plaza del Generalísimo, el carrer de José Antonio i la plaça Mártires de Vilafranca, fins a la “Creu als Caiguts”, primer, a la plaça Jaume I, i després, a la Capella de Sant Pelegrí. El bust amb la fisonomia del General Francisco Franco també era un element simbòlic del franquisme.
La peça que va presidir el Saló de Plens de l’Ajuntament durant 35 anys data del 1941. Dos anys abans, en el mes de maig de 1939, l’escultor José Gargallo Guerrero va oferir a l’Ajuntament de Vilafranca elaborar “un monumento en honor al Generalísimo Franco y en memoria a los Mártires de Villafranca”. Gargallo realitzava gratuïtament l’obra si l’Ajuntament pagava els materials que ascendia a més de 20.000 pessetes. El projecte va ser molt debatut per la Comissió Gestora en el ple municipal, alguns regidors estaven a favor i d’altres en contra. Els regidors que s’oposaven argumentaven que existien obres més urgents a realitzar a la vila. Finalment la Comissió Gestora de l’Ajuntament va agrair a José Gargallo l’oferiment, i acceptà la idea per estudiar-la i dur a terme el projecte quant les possibilitats econòmiques de l’Ajuntament així ho permetessin.

La compra del bust
Cada 21 de gener es commemorava a Vilafranca el “Dia de la Liberación”. Aquesta jornada festiva servia per recordar el dia que van entrar les tropes franquistes a Vilafranca. Cada any hi havia una comissió que s’encarregava de confeccionar el programa d’actes d’aquell dia. Aquesta comissió era formada per representants d’associacions i institucions de la vila. A l’any 1941, la “Comisión Organizadora de las Fiestas Conmemorativas del 2º Aniversario de nuestra Liberación, 21 ENERO 1939” es va reunir uns dies després de celebrar la festivitat, el 15 de febrer de 1941, i va decidir destinar els diners sobrants a la compra del bust de Franco que tenia fet l’escultor José Gargallo, amb la intenció de donar-lo a l’Ajuntament.

La retirada
Des de 1941 el bust va presidir el Saló de Plens de l’Ajuntament de Vilafranca, fins que va ser retirar i substituït per un quadre del rei Joan Carles I, al mes de febrer de 1976. El ple municipal de 18 de febrer va ser presidit per primera vegada pel quadre del rei. Aquesta acció va tenir poc ressò a la premsa local on, als setmanaris Penedès i Tothom, la notícia va ser tractada amb una breu nota. Aquesta situació podia ser degut al fet de no donar transcendència a l’acció o que els problemes debatuts en el ple d’aquell dia eren de major importància social. Aquell dia es va tractar en el ple la consecució d’un pont sobre l’autopista en el Pi de la Serreta i l’adhesió de l’Ajuntament a la demanda d’Amnistia juntament amb 64 entitats penedesenques. A les actes municipals no consta enlloc la retirada del bust.
Una versió d'aquest text es va publicar a El 3 de vuit núm. 1215, 11 de novembre de 2005.

28 de novembre del 2007

Pregó de la Festa Major de Les LLambardes (Alt Penedès)

Hola,
El 12 d'agost de 2007 vaig tenir l'honor de pronunciar el pregó de la Festa Major de Les Llambardes (Torrelles de Foix, Alt Penedès). És un bonic racó de l'Alt Penedès en la serralada penedesenca propera a La Llacuna i a la comarca de l'Anoia. A continuació us penjo el pregó que vaig dir als habitants de les Llambardes i a tothom que va anar.
"Com cada segon diumenge d’agost el nucli de les Llambardes es vesteix de gala per celebrar la seva Festa Major. Les festes són sempre motiu d’alegria entre els veïns d’una contrada, sobretot quan els esforços realitzats durant els darrers mesos per a organitzar-la acaben en bon port. És per mi un goig poder participar d’aquesta festa fent el pregó. Moltes gràcies per la vostra crida a aquest jove historiador penedesenc.

En aquest poble s’erigeix un santuari important pels penedesencs ja que la Marededéu de Foix n’és patrona de la comarca. La seva situació és esplèndida dalt d’un penya-segat i a prop dels
castells de Foix i el de Secabecs. El primer esment sobre l’església és a l’any 608 on va ser donada la primera indulgència als fidels de la contrada. Amb aquesta referència històrica és possible que el nucli de les Llambardes ja fos habitat. Aquest és una de les referències més antigues sobre un espai habitat del Penedès.

Com a cap de la secció d’història de l’Institut d’Estudis Penedesencs he estat mirant quines publicacions i quins estudis hi havia realitzats sobre Torrelles de Foix i el seu terme municipal. Les referències sobre la història de Torrelles ens porten als estudis de l’ermita de la Marededéu de Foix, a l’assassinat de mossèn Pallarols i la posterior execució a garrot vil dels seus assassins al camps del Rolls de Vilafranca, del qual quedaren uns testimonis en forma de fotografia conservats a l’Arxiu de la Imatge i el So de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès.

Però crec que hi ha molt més per investigar sobre altres temes: com la municipalització de les terres de Nagevants i l’intent posterior de venda a Barcelona a Gaietà Barraquer Roviralta, historiador romàntic del segle XIX dels convents i monestirs de Catalunya. També es podria investigar sobre les relacions del Baró de Rocafort, de la nissaga Peguera, amb el poble de Torrelles i el seu terme. Hi ha documents notarials, capbreus, arxius eclesiàstics, els documents de la Cort del Veguer i del Corregidor de Vilafranca, la Cort del batlle de l’Alt Penedès, el fons documental del Degà del Penedès... que es podrien consultar i mirar quines referències històriques hi ha sobre Torrelles de Foix.

La Festa Major de les Llambardes, igual que moltes altres festes locals, te diversos actes en comú: pregó, missa i ball. Però aquesta festa té una característica particular: en el transcurs del ball d’aquest vespre es rifarà un porquet. La sorpresa va ser meva en assabentar-me de tan genial i curiosa idea.
Com que era una cosa que no coneixia vaig estar fent una recerca sobre altres llocs on es rifessin
porquets i vaig comprovar les tradicions que tenen altres poblacions, sobretot en les celebracions de les festes de Sant Antoni Abat i de Carnestoltes.
A Catalunya, la tradició de rifar un porc la trobem en diversos pobles. Així, a Prats del Lluçanès es fa per Carnestoltes, i també a Castellbisbal on, entre totes les comparses participants en la festa en honor al rei Carnestoltes, es rifa un porquet. En la població de Rubí, per Sant Antoni es rifa un porc, un xai i un pernil. En la comarca de la Terra Alta, havia estat tradició de donar un porquet a Sant Antoni pels favors rebuts. El garrí era deixat de la ma de Déu pels carrers del poble, amb un destinitiu que l’identifiqués. La gent li donava de menjar. Per la diada del sant patró era rifat a benefici de la confraria de Sant Antoni o per les despeses de l’organització de la festa. D’aquesta antiga tradició ha quedat la dita de “donar més voltes que el garrinet de sant Antoni” per a les persones que va sempre donant voltes amunt i avall.

En la resta de l’Estat he trobat també casos curiosos. A Pinto, a prop de Madrid, per sant Antoni hi havia el costum de sortejar un porc durant les festes del patró dels animals. Però com que en la Comunitat de Madrid és il·legal sortejar animals, continuen amb la tradició però reparteixen un premi en diners que equival al cost d’un porc en una carnisseria.
A Madrilejos, en la província de Toledo, hi havia la mateixa tradició que en la Terra Alta, ara perduda, on una persona que havia rebut els favors del sant, comprava un porquet al seu honor, posar-li un llaçet i una campaneta al coll i deixar-lo lliure pels carrers del poble. Les veïnes, en sentir el dringar de la campaneta, sabien que la bestiola era propera i li donaven de menjar del que sobrava en taula de cada llar. Així, el porquet anava incrementat el seu pes fins a ser un senyor porquet. L’estima de les veïnes per l’animal era tal, que si el porc era prop d’un forat, li abocaven aigua, creant-se fang, i passant-s’ho d’allò més bé el garrí regirant-se pel terra. En les vigílies del 17 de gener, festivitat de Sant Antoni, les mateixes dones que l’havien engreixat, el posaven a la venda mitjançant uns números per sortejar-lo. Amb els diners aconseguits, es destinaven a sufragar els actes programats per la festivitat i el manteniment de l’església.
A Grávalos, en la Rioja, també es rifa un porc per sant Antoni des de 1744. En la població de Renuncio, Burgos, pel 17 de gener també es sortegen dos porcs. A Vitoria, per la mateixa festivitat també se’n rifen un parell de porquets pels nens, però aquesta vegada són de xocolata.
A Mallorca també hi ha una tradició popular vinculada als porcs. Per la festivitat de Sant Antoni, es rifava un porc per aconseguir diners i destinar-los a la comunitat religiosa dels frares antonians que acollien en el seu hospitals els malalts de lepra. La tradició deia que s’havia de rifar el porc més gran de l’illa de Mallorca i era passejat pels carrers de la ciutat. Al 1879 la rifa del garrí va ser prohibida perquè l’Estat volia afavorir un altre tipus de rifa, la loteria nacional. Malgrat de la prohibició, la població de Mallorca continua amb la tradició fins als nostres dies.

Seria curiós que l’any vinent, al pujar a les vostres contrades per gaudir de la vostra festa major, em trobés un porquet amb un llaçet i una campaneta tombant entre les masies de les Llambardes.

Ja m’havien comentat que, quan a Vilafranca durant els mesos de juliol i agost la calor pica de mala manera, en aquest bonic paratge de les Llambardes la frescor i tranquil·litat són presents.

He pogut comprovar al pujar aquí, les delícies d’aquesta terra penedesenca, on podem fruir de la platja a Vilanova o a Calafell i de la muntanya en el Montmell i a Les Llambardes.

Aquesta nit les festes s’acabaran i el cap de setmana de gaudi donarà pas a un dilluns laborable per a molts de nosaltres (per altres no, que encara tindran vacances). Espero i desitjo, que aquests paratges plens de boscos i de vinyar, el foc no faci estralls i que la propera collita de raïm sigui excel·lent.

Bona Festa Major a tothom!!!"

25 de novembre del 2007

La Fira del Llibre de Barcelona - La Feria del Libro de Barcelona

CAT
Dissabte 24 de novembre. 10:05 h. Fira de Barcelona.
Entro al pavelló i el món editorial s'obre davant meu. Són moltes les editorials petites, mitjanes i grans que participen en aquest event que encara recull els darrers vents de la Fira de Frankfurt.
Ho afirmo. En un espai hi ha instal·lat una part de l'exposició que va preparar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per la Fira alemanya. En una paret pintada de color negre, hi ha moltes pantalles planes posades en vertical amb la imatge en moviment d'un escriptor parlant de la seva obra. Unes veus que sortien de les campanes de so instal·lades damunt de cada aparell de televisió. Així, podies escoltar el que et deia cada un d'ells com si el tinguessis davant teu. Del sostre penjaven llibres amb noms d'autors i d'espais, de comarques i de ciutats. No vaig saber trobar si Vilafranca o l'Alt Penedès estava en allà.
En la fira pots remenar, buscar, mirar, contactar... tot sobre els llibres i el món editorial. Llibres de novela, assaig, d'història, de cuina, d'art, d'arquitectura, cinema, contes... editorials petites, mitjanes i els grans imperis. Hi eren presents des de editorials universitàries, passant per les que estan apostant fort com Cossetània i Pagès fins arribar a l'imperi Planeta amb una gran superfície plena de les darreres novetats.
És bo passar-se per aquests llocs per conèixer cap on va les editorials, que publiquen, com ho publiquen, quin és el disseny interior i quina portada tenen... et pots emportar els catàlegs de fons de les editorials i donar una ullada del que fan i han fet. També eren presents diferents associacions de premsa i de revistes. Vaig trobar interessant, pels que ens dediquem a la cultura, l'estand de l'Associación de Revistas Culturales de España (ARCE), que a part de difondre les revistes associades, i són moltíssimes, també dels estudis que fan sobre el perfil dels lectors que consumeixen i consumim aquestes revistes.
La Diputació de Barcelona també va presentar un gran estand digne de les moltes produccions editorials que realitzen, tant de text legal, com de llibres de difusió.
Tot plegat molt interessant.
CAST
Sábado 24 de noviembre. 10:05 h. Feria de Barcelona.
Entro en el pabellón y el mundo editorial se abre ante mío. Son muchas las editoriales pequeñas, medias y grandes que participan en este evento que todavía recoge los últimos vientos de la Feria de Frankfurt.
Lo afirmo. En un espacio de la Feria hay instalado una parte de la exposición que preparó el Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (CCCB) para la feria alemana. En una pared con el fondo negro hay instaladas muchas pantallas planas instaladas en vertical con la imagen en movimiento cada una de un escritor hablando él de su obra. Las voces salían de las campanas de sonido instaladas encima de cada televisor. De esta manera, solo se escucha lo que te decia cada escritor. Del techo colgaban libros con nombres de autores y de espacios, de comarcas y de ciudades. No supe encontrar si Vilafranca o Alt Penedès estaba allí.
En la feria puedes remover, buscar, mirar, contactar... todo sobre los libros y el mundo editorial.
Libros de novela, ensayo, de historia, de cocina, de arte, de arquitectura, cine, cuentos...
Editoriales pequeñas, medias y los grandes imperios. Estaban presentes desde editoriales universitarias, pasando por las que están apostando fuerte como Cossetània y Pagès hasta llegar al imperio Planeta con una gran superficie llena de las últimas novedades.
Es bueno pasearse por estos lugares para conocer hacia donde van las editoriales, que publican, cómo lo publican, cuál es el diseño interior y qué portada tienen... te puedes llevar los catálogos del fondo de las editoriales y dar una ojeada a lo que hacen y han hecho.
También estaban presentes diferentes asociaciones de prensa y de revistas. Encontré interesante, para los que nos dedicamos a la cultura, el estand del Associación de Revistas Culturales de España (ARCE) que, además de dar a conocer las revistas asociadas que son muchas, los ofrecia un librito con los estudios que hacen sobre el perfil de los lectores que consumen y consumimos estas revistas.
La Diputación de Barcelona también presentó un gran estand digno de las muchas producciones editoriales que realizan, tanto de texto legal, como de libros de difusión.
Todo muy interesante.

24 de novembre del 2007

L'Inici - El inicio

Avui, dissabte 24 de novembre, comença a funcionar el meu blog. En aquest espai trobareu comentaris, informacions, crítiques, articles... que he generat i que aniré generant sobre història i cultura amb vinculació o no amb Vilafranca i el Penedès.

Hoy, sábado 24 de noviembre, comienza a funcionar mi blog. En este espacio encontraréis comentarios, informaciones, críticas, artículos... que he generado y que generaré sobre historia, cultura y con vinculación o no a Vilafranca y al Penedès.