26 d’abril del 2019

Los Sucesos de Casas Viejas


La política que comenzó a emprender la CNT-FAI durante la Segunda República bailaba entre las huelgas y el anarquismo violento en el movimiento libertario. Las bases crecientes de la CNT-FAI se iban radicalizando con el paso de los meses. Esta radicalización aumentó cuando se aprobó la ley de Asociaciones Profesionales de Patronos y Obreros preparada por el Ministerio de Trabajo, de ideología socialista, que marginó a la CNT que contaba entonces con más de un millón de afiliados. Así, dejaba fuera a la CNT de la representación sindical en los organismos oficiales de negociación y mediación laboral. Así, se produjo un alejamiento del anarcosindicalismo de las tácticas legales de reivindicación obrera y laboral ya que se creía que solamente se favorecía a la UGT.

En medio de este clima, surgen los sucesos de Casas Viejas. El 8 de enero de 1933 la Federación Anarquista Ibérica (FAI) hizo un llamamiento a la insurrección general provocando incidentes en algunas de las regiones obreras más importantes del país: Cataluña, Aragón, Levante y Andalucía, siendo gravemente reprimida la insurrección por parte de las fuerzas del orden.

En la localidad de Casas Viejas, en la provincia de Cádiz, los guardias de Asalto comandados por el capitán Manuel Rojas realizaron una cruel matanza entre los obreros agrícolas en proclamar estos el comunismo libertario. Los guardias de Asalto incendiaron la casa del campesino “Seisdedos” provocando la muerte a unos cuantos jornaleros que allí se habían escondido. Además, procedieron a asesinar a 14 personas que habían sido detenidas en la insurrección.
Este suceso provocó una conmoción a la opinión pública debido a la mala actuación por parte de los Guardias de Asalto y se acusó al Gobierno de la República y a Manuel Azaña de estos sucesos. 

23 d’abril del 2019

El retaule de la Mare de Déu i de Sant Jordi de l'església Sant Francesc de Vilafranca


Pintat a finals del segle XIV pel pintor gironí Lluís Borrassà, el retaule va ser realitzat per a la capella dels cavallers, on tenia enterrament, entre d’altres, la família Febrer i la família Boixadors. En època moderna, s’hi enterren els Miret, família burgesa. De grans dimensions, dos mestres i mig d’ample per quatre metres d’alt, el retaule es divideix en tres franges verticals emmarcades amb quatre marges, i una franja horitzontal a la part inferior del retaule.
A l’espai central es representa la Mare de déu fent l’entrada al temple i sant Jordi. Sobre aquestes dues imatges, hi ha la Crucifixió de Jesús on, a la seva esquerra, hi ha representada la Verge Maria i d’altres dones seguidores seves i, a la dreta, un grup d’homes a cavall.
A la part esquerra del retaule hi ha la representació de tres moments de la vida de la Mare de Déu: el brodat del vel al temple, les esposalles de Maria i, compartint el mateix espai, l’Anunciació i la Nativitat.
A la dreta es pintaren diferents passatges de la vida de sant Jordi: la mort del drac i la salvació de la donzella, el martiri de sant Jordi en la roda i en la creu, i la decapitació del sant.
Als quatre marges s’hi representen dotze sants i santes com sant Jaume, sant Pere i santa Eulàlia.
A la predel·la, a la part inferior del retaule, s’hi representa santa Maria Egipcíaca, la Verge dels Dolors, Jesucrist amb les marques de la Passió, sant Joan Evangelista i sant Francesc d’Assís rebent els estigmes.

20 d’abril del 2019

Per Sant Jordi: Vilafranca del Penedès desapareguda

Aquest any en fa dos que es va publicar el llibre Vilafranca del Penedès desapareguda publicat per l'editorial Efadós. És un llibre que no té data de caducitat per regalar per Sant Jordi o en qualsevol moment de l'any.
El llibre Vilafranca del Penedès desapareguda és un recull de 170 fotografies que mostren la vila des de finals del segle xix fins al tombant de la dècada del 1960. Una passejada per la Vilafranca dels nostres pares, avis i besavis des del centre, cor de la vila, fins als barris urbans i perifèrics tot passant pel sector vinícola –un dels signes idiosincràtics, conjuntament amb el fet casteller i la Festa Major–. L’obra que teniu a les mans evoca el record d’un paisatge i d’uns costums avui desapareguts o molt transformats, i convida el lector a rememorar un passat d’una Vilafranca nostàlgica, d’una Vilafranca en blanc i negre.

8 d’abril del 2019

La capella dels Dolors de Vilafranca


Avui 8 d'abril de 2019 s'enceta el Septenari de la Mare de Déu dels Dolors. Una celebració quaresmal, prèvia a la Setmana Santa, que té el seu vincle amb la capella de la Mare de Déu dels Dolors, propietat de la parròquia de Santa Maria de Vilafranca i una petita joia devocional per a molts vilafranquins i vilafranquines, devots de la Mare de Déu dels Dolors i també perquè centenars de parelles van contraure matrimoni en aquest emblemàtic lloc de Vilafranca.
La capella dels Dolors va ser contruida entre 1699 i 1703. La primera pedra va ser col·locada el 15 de març de 1699 i el 9 de gener de 1704 es va fer el darrer pagament de l'obra als constructors. El 1728, amb motiu d'una visita pastoral del bisbe de Barcelona es va realitzar un inventari de les joies de la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. El joier era format per 25 joies d'or, consistent en 8 rams i 17 anells amb perles i pedres precioses; per exemple: “Un ram de Rubins encaxan ab fils d'Or ab un rubi mols gros en lo mitg”. El 1730 el capellà encarregat de la capella i congregació va rebre “un anell d'or ab dos diamants petits y una esmeralda al mig la qual ha donat un devot vuy als 12 de agost de 1730”. Un any més tard, malgrat l'interés de convertir les joies en una corona per a la imatge, el bisbe de Barcelona aconsellà que es fés un calze de plata ja què no en tenien per celebrar missa i havien de fer servir un de l'església de Santa Maria. Entre els any 1753 i 1760, en caure la volta de l'església parroquial de Santa Maria, la capella dels Dolors va ser-ne la parròquia. L'arquitecte barceloní Elies Rogent -autor dels edificis de la Universitat de Barcelona, del Seminari Conciliar de Barcelona i de la reconstrucció del Monestir de Ripoll- va realitzar el 1853 l'ampliació del cambril. El 1883 es van practicar obres de restauració de la capella dels Dolors. Així, es va procedir al pintat i daurat de l'altar i al pintat de la capella per dins; l'obertura de sis finestrals en què es representaren als vitralls els signes de la Passió; amb un cost de 5.586,092 pessetes que es van pagar mitjançant subscripció popular. El 1886 es va fer un inventari de la capella, entre els quals hi ha les següents escultures: una imatge de la Verge Maria, amb Jesús als seus braços i una creu, al retaule de l'altar major; a l'altar del Sant Crist, una imatge de Jesucrist clavat en una creu; al cambril de la Verge hi ha una altra imatge amb el nom de la Soledat; i una Mare de Déu Dolorosa petita que és portada als membres malalts de la congregació. De les joies que existien al 1728 ja no en quedava res perquè segurament s'havien venut per poder comprar, entre d'altres coses, una corona de plata per a la Verge dels Dolors.  La capella va ser decorada amb quadres de grans dimensions sobre la Passió pintats per Ricard Clausells. Des de l'any 1921 en aquesta capella hi té la seu la Congregació del Cos de Portants del Sant Crist. El 6 d'octubre de 1934 la capella també va ser incendiada, perdent-se el seu retaule barroc i les pintures i imatges del seu interior. Josep Torras i Bages va celebrar la seva primera missa el 31 de desembre de 1871; van assistir els catedràtics Manuel Milà Fontanals i Xavier Llorens Barba, i els preveres Josep Morgades i Antoni Estalella, abans de ser tots dos bisbes, el primer, de Vic i, el segon, de Terol. Segons diu la tradició, la casulla de la seva primera missa estava confeccionada amb la roba del vestit de núvia de la seva mare.
Aquest fragment va ser publicat al setmanari El Cargol l'agost de 2012 en el marc de l'article especial de Festa Major.