Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Garraf. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Garraf. Mostrar tots els missatges

15 d’octubre del 2019

L'església de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú a les Jornades Europees de Patrimoni 2019

El passat 13 d'octubre de 2019, a les 12h, vaig ser convidat per la parròquia de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú i el bisbat de Sant Feliu de Llobregat a explicar el temple parroquial de Sant Antoni. una visita guiada a l'església de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú, un edifici fruit d’un llarg procés constructiu, el resultat del qual és un gran recinte d'estil barroc del que en destaca el campanar projectat per Fra Josep de la Concepció i les vidrieres modernistes de Josep Maria Jujol.
L'acte va ser en motiu de les Jornades Europees de Patrimoni 2019, dins del projecte dels 10 bisbats amb seu a Catalunya "Catalonia Sacra".

26 de març del 2014

La Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú és declarada Bé Cultural d’Interès Nacional

El passat 11 de març de 2014 el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va aprovar declarar la Masia d’en Cabanyes Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de monument històric. Aquesta és la categoria de protecció patrimonial de major rang que atorga el govern de la Generalitat.

El procés es va iniciar el 14 de maig de 1980 quan es va incoar l’expedient de declaració de BCIN per resolució de la Dirección General del Patrimonio Artístico i no va ser fins l’any 2012 que el Consell Comarcal del Garraf i l’Ajuntament  de Vilanova van tornar a liderar el projecte. A la tardor de 2012 es va traslladar aquesta petició al Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, durant la visita al Consell d’alcaldies, el 25 d’octubre de l’any passat.

D’ençà al gener de 2013 s’han produït tots els tràmits que han fet possible que la Masia ahir fos declarada BCIN: lliurament de la documentació tècnica i de la memòria històrica per part del Consell Comarcal del Garraf al Servei de Patrimoni Arquitectònic per tal de redactar l’expedient, i informes per part de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, entre d’altres.

El mes de maig de 2013 es va rebre l’informe favorable del Consell Assessor de la Conselleria de Cultura i l’informe de l’Institut d’Estudis Catalans que presideix Salvador Giner. El Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català destaca la importància de l’edifici (amb una detallada descripció arquitectònica) conjuntament amb el llegat de béns mobles, documents i pintures de la família Cabanyes, representants i impulsors de l’esperit de la Il·lustració. També fa referència a la seva ubicació, descrivint que la relació entre aquest monument i l’espai físic on és situat ha establert un diàleg ambiental, que al llarg del temps ha donat una gran entitat paisatgística, arquitectònica, emblemàtica i cultural a la població de Vilanova i la Geltrú i a la comarca del Garraf. 

Per la seva banda, l’Institut d’Estudis Catalans en el seu informe, fa referència a la idea central que Andrea Palladio volia projectar a les seves vil·les: fusionar la qualitat simbòlica i formal d’un palau urbà amb l’eficiència productiva i econòmica d’una explotació agrícola. L’IEC constata que la Masia d’en Cabanyes fa ressò d’aquesta idea, sintetitzant l’arquitectura solemne i culta d’un casalici senyorial amb constants tipològiques i constructives de les grans masies del país. Des del punt de vista dels valors històrics i culturals, destaquen alguns dels personatges de la nissaga familiar, que van projectar en aquest espai les seves inquietuds intel·lectuals i artístiques, testimoniades pels nombrosos llibres, pintures, mobles i objectes d’alt valor que hi van acumular. 

El procés s’ha acabat aquests darrers mesos amb la voluntat de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya d’elevar aquesta proposta a Consell Executiu del Govern de la Generalitat, que ha estat l’òrgan que l’ha aprovat finalment.

La Masia d’en Cabanyes

Conèixer la Masia d’en Cabanyes té interès, especialment, per l’espectacularitat de la seva edificació. De fet, es considera una de les obres arquitectòniques més singulars i significatives de les construïdes durant el primer període del neoclassicisme català. La Masia va ser edificada el 1798, sobre l’antiga Masia Parellada, per encàrrec de Llorenç de Cabanyes i Fuster, seguint els corrents internacionals que s’emmirallaven en el model de les vil·les pal·ladianes que van marcar una forta influència en l’arquitectura de finals del segle XVIII i començament del XIX.

Ha estat la casa pairal de personatges il·lustres de la literatura i la pintura catalana, d’una família que ha excel·lit en la seva trajectòria cultural i personal.  A més del propietari, hi han viscut Josep Anton de Cabanyes i Ballester, escriptor, poliglota, empresari i col·leccionista i els seus germans: Manuel de Cabanyes i Ballester, llicenciat en dret i, segurament, el poeta més internacional vinculat a la ciutat i Joaquim de Cabanyes i Ballester, militar i pintor reconegut com un dels representants dels paisatgisme català. També hi ha viscut Llorenç de Cabanyes i Olzinelles pintor, escriptor, traductor  i periodista i el seu fill Alexandre de Cabanyes i Marquès, el pintor del mar, la platja, les barques i els pescadors de Vilanova, l’últim dels modernistes, segons la seva pròpia definició.

El llegat Cabanyes no només està conformat per l’edifici i l’entorn de la Masia sinó molt especialment pel patrimoni de béns mobles com pintures, mobiliari, llibres, objectes, manuscrits, documentació, etc., que es troben repartits entre les estances nobles de l’edifici: el saló de la cúpula (o de música), la sala russa, la biblioteca o les cambres dels pintors Manel i Alexandre de Cabanyes.

La pinacoteca de la Masia està formada per 115 peces incloses en el corrent del romanticisme, mitològic, religiós d’escoles bolonyesa, flamenca, italiana i de l’escola del barroc espanyol. Es destaquen obres signades per Martí Alsina, Llorenç de Cabanyes, Alexandre de Cabanyes, Sinibald de Mas o Joaquim Espalter, així com els 12 gravats de Goya, dels quals Rosa Vives, catedràtica de pintura i gravat de la Universitat de Barcelona, va confirmar l’autenticitat a inicis de l’any passat.

També destaquen objectes com el piano clementí, l’arpa de principis de segle XIX, el llit d’estil colonial del poeta Manel de Cabanyes, el braser o el mobiliari provinent de Rússia o la biblioteca amb més de 600 volums: obres romàntiques de Lord Byron, Walter Scott, Víctor Hugo o Ossian, clàssics de la literatura italiana i espanyola, així com diccionaris, llibres de viatges, d’agricultura, tractats de comerç, enciclopèdies, etc.

En aquests darrers anys, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i  el Consell Comarcal del Garraf han  preservat i conservat aquest patrimoni, fent actuacions sobre l’estructura de l’edifici i restaurant algunes peces pictòriques, així com alguns elements del mobiliari.

Diversos usos

En l’actualitat l’edifici acull la seu institucional del Consell Comarcal del Garraf i una part dels seus serveis, situats a la segona planta de l’edifici. La sala de voltes situada a la planta baixa es concep com a espai per a usos diversos, acull la sala de plens de l’ens comarcal i el seu caràcter diàfan permet destinar-la a altres esdeveniments culturals, així com celebracions d’altres activitats públiques i privades, com exposicions, conferències, reunions, seminaris, etc.

La resta de l’edifici està destinat al Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC), espai que dóna a conèixer i posa en valor el llegat de la família i explica de manera entenedora i vivencial el Romanticisme, moviment cultural que va deixar una petjada important a la comarca del Garraf.

Nota de premsa del Consell Comarcal del Garraf

24 de novembre del 2013

Presentació del llibre: La vida quotidiana al Penedès històric a Cubelles

El passat divendres 22 de novembre de 2013, a les 20h, va tenir lloc a l'edifici de la Rectoria de Cubelles la presentació del llibre "La vida quotidiana al Penedès històric". L'acte va ser organitzat entre l'Institut d'Estudis Penedesencs i l'Associació d'Amics del Castell de Cubelles.

17 d’octubre del 2010

El Govern de la Generalitat de Catalunya declara d'interès nacional la Festa Major de Vilafranca i el Carnaval de Vilanova i la Geltrú

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha acordat avui declarar d’interès nacional quatre festes catalanes, dues de les quals són noves declaracions i dues corresponen a reclassificacions. Ha estat declarada festa tradicional d’interès nacional la Festa Major de la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp, mentre que Les Santes de Mataró ha estat declarada festa patrimonial d’inerès nacional.
Així mateix, el Govern ha reclassificat com a festes patrimonials d’interès nacional el Carnaval de Vilanova i la Geltrú, declarat festa tradicional d’interès nacional l’any 1985, i la Festa Major de Vilafranca del Penedès, declarada festa tradicional d’interès nacional l’any 1991. Aquesta reclassificació adequa la declaració a la normativa actual, recollida en el Decret 389/2006, de 17 d’octubre, del patrimoni festiu de Catalunya. En el Decret s’estableix que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha de revisar les declaracions de festes tradicional d’interès nacional declarades abans de l’entrada en vigor del Decret i reclassificar-les, si s’escau.
D’altra banda, el Govern també ha declarat element festiu patrimonial d’interès nacional el Ball de Diables de les Borges del Camp i el Ball del Bo-bo de Monistrol de Montserrat. El Govern ha aprovat la inclusió d’aquestes cinc declaracions i les dues reclassificacions en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

Festa Major i Ball de Diables de les Borges del Camp
La Festa Major de les Borges del Camp té els seus orígens en els romiatges que celebrava la població de les Borges des que va ser trobada la imatge de la Mare de Déu de la Riera en data desconeguda. Tot just iniciat el segon terç del segle XVIII, la festa major, que fins aleshores se celebrava el 15 d'agost, es va traslladar al 8 de setembre.
Tradicionalment la festa comprèn els dies 7, 8, 9 i 10 de setembre, als quals s'afegeix l'11, data de la Diada Nacional de Catalunya. Però el dia més típic i emotiu de la festa, per a tots els borgencs, és el dia 7, la vigília de celebració de l'acte de l'Arribada.
Pel que fa al Ball de Diables, els diables amb les seves carretilles han sortit amb regularitat per la Festa Major des de la dècada de 1880, tot i que hi ha referències anteriors. Aquesta és una de les poques mostres vives de l'antiga manera de fer el ball de diables al Baix Camp i n'és considerada el màxim exponent de la comarca.

Les Santes de Mataró
Les Santes se celebren del 24 al 29 de juliol inclosos. El dia 27 se celebra la Diada de la festa major, tot i que uns dies abans es realitzen diversos actes organitzats per entitats culturals i esportives. La primera celebració normalitzada data del 27 de juliol del 1773.
L’estructura actual de la festa es pot dividir en quatre blocs: el Portal, que marca el temps d’espera i és l’arrencada de la festa; la Crida del dia 25 de juliol entesa, en sentit ampli, com la proclamació i inici de la festa; la Diada del dia 27 de juliol, festivitat de les patrones de Mataró, Santa Juliana i Santa Semproniana, i els actes de programa del dia 28, que conjuntament constitueixen el nucli central de la Festa Major. Per últim se celebra l’Epíleg o comiat de Festa Major, el dia 29 de juliol.

El Ball del Bo-bo de Monistrol de Montserrat
Aquesta festa s’ha celebrat ininterrompudament des del 1797 fins a l’actualitat. El Ball del Bo-bo té com a funció principal solemnitzar el traspàs dels càrrecs dels administradors de la festivitat de Sant Sebastià. És dansat per fills de la vila, concretament per set persones: el porrer, els tres administradors i les seves parelles. A mitja dansa, el credencer anuncia els administradors nous i exposa llur aprovació a referèndum del poble. El credencer demana per cadascun d’ells: “És bo?” i el poble acostuma a respondre: “Bo”. Aquesta pregunta i resposta donen nom a la dansa del Bo-bo. Un cop aprovats els nous administradors mitjançant aquest procediment, la dansa continua a fi que la cerimònia quedi conclosa.

El Carnaval de Vilanova i la Geltrú
El Carnaval de Vilanova i la Geltrú està documentat l’any 1790. Prohibit per les autoritats franquistes, va ser recuperat al carrer l’any 1955, recuperació que es completà entre els anys 1976 i 1981, mantenint el mateix esquema dels carnavals de la segona meitat del segle XIX.
El Carnaval de Vilanova comença el dissabte abans de dijous gras amb els anomenats Balls de Mantons. El dijous següent (dijous gras) es fa l’àpat ritual de la festa, la Xatonada, i té lloc pel centre de la ciutat una “guerra” de merengues anomenada La Merengada. El divendres se celebra l’Arrivo, una cercavila encapçalada pel Ball de Diables de Vilanova i algun dels dracs de la ciutat i constituïda per centenars de màscares agrupades per societats, que representa la rebuda al rei Carnestoltes, que pronuncia el Sermó a la Plaça de la Vila.
El dissabte al matí tenen lloc actes carnavalers de tota mena i la nit de dissabte és la Nit de Mascarots. Aquests mascarots passegen per la ciutat o acudeixen als balls que organitzen les diferents societats i la pròpia organització del Carnaval.
El dia central de la festa és el diumenge de Carnaval, amb Les Comparses, acte emblemàtic de participació massiva. Es tracta de la desfilada d’un gran nombre de parelles al darrera de la bandera de la seva societat saltant al ritme d’una marxa molt popular anomenada El Turuta.
Dilluns al vespre surten els Cors de Carnestoltes, grups que canten lletres iròniques i humorístiques pels carrers del centre i finalment conflueixen al Teatre Principal, on cada cor ofereix una mostra del seu repertori. Dimarts a la nit té lloc el sopar, la ruta i el Ball del Vidalot, l’últim gran ball de màscares del Carnaval.
La festa es tanca el Dimecres de Cendra, amb l’Enterro de la Sardina i la lectura del Testament del rei Carnestoltes, en què es repassen, en clau crítica i irònica, els fets més destacats del Carnaval que s’acaba. L’acte es clou amb una àpat popular d’arengades a la brasa.

La Festa Major de Vilafranca del Penedès
La Festa Major de Vilafranca del Penedès, que se celebra anualment els dies 29, 30 i 31 d'agost i 1 i 2 de setembre en honor de Sant Fèlix, té l'origen al segle XVIII. La festa compta amb la participació d'un extraordinari nombre de balls populars, alguns dels quals es troben documentats a la processó de la  canonització de Sant Ramon de Penyafort de l'any 1601. 
Els actes previs a la festa major s’inicien amb la sortida de la capta, pocs dies abans del 22 d’agost. Segueix la Novena i els Goigs a Sant Fèlix, que es fa del 22 al 30 d’agost. El 28 d’agost es fa el pregó de festa, i ja el 29 comença la festa pròpiament, al matí amb la repicada de campanes, tronada, cercavila, actuació castellera, i a la tarda amb un concert d’instruments d’inxa i concert de banda. Al vespre té lloc la processó amb el seguici que va a buscar la imatge a la casa de l’administrador i acaba amb l’entrada de Sant Fèlix a la Basílica.
El dia 30 és el dia central; comença també amb la repicada de campanes, l’exposició pública de les relíquies del Sant, les Matinades dels grallers, i l’ofici amb les ofrenes, i l’anada i tornada d’ofici amb el seguici; segueix l’actuació castellera de Sant Fèlix amb les quatre millors colles del món casteller. A la tarda es fa un concert de banda, i al vespre la processó amb el seguici que novament finalitza amb l’entrada del Sant a la Basílica (és un dels moments més forts i emotius de la festa). A continuació es fa el Ball de Gralles.
El dia 31 d’agost s’inicia amb les Matinades dels grallers. Es fa la Missa de Difunts, l’anada i tornada d’ofici amb el seguici, l’actuació de lluïment dels balls de festa major. Segueix l’actuació castellera de la Diada de Sant Ramon Nonat amb la participació de les dues colles locals, i el Toc de Vermut que realitzen els timbalers i grallers. Per la tarda, els actes continuen amb el concert de banda, l’actuació del Ball dels Malcasats i la processó amb el seguici que acompanya la imatge de Sant Fèlix a la casa de l’administrador.
L’1 de setembre té lloc la Festa Major dels Petits, iniciada el 1982. A la nit hi ha el Ball de Foc. La festa s’acaba el dia 2 de setembre amb el concert vermut del migdia, el Ball de Cloenda de la nit i el Castell de Focs de Cloenda.

4 de juliol del 2008

Els Joves i la Segona República i la Guerra Civil al Penedès 1931-1939


A continuació us "penjo" el text base que he anat pronunciant en les presentacions del llibre "Els Joves i la Segona República i la Guerra Civil al Penedès" que jo mateix vaig coordinar.

El llibre és el número 158 de l'Institut d'Estudis Penedesencs i forma part del projecte Tots els Noms.


Fer recerca, buscar i furgar sobre la guerra civil i sobre els períodes de la Segona República i el Franquisme són sovint difícils de tractar perquè tot sovint ens trobem amb impediments. Entre d’aquests impediments i problemes hi ha el refús a tractar temes encara molt propers i d’altres perquè els testimonis acostumen a no voler parlar. Els que ens dediquem a la història tot sovint ens trobem amb aquests problemes. Hi ha gent que no vol parlar d’aquest tema per no obrir ferides i fins i tot hi ha qui s’esgarrifa ara escoltant els polítics actuals i els compara amb els temps de la segona república i la guerra civil.
Molts dels joves som els que ens dediquem a preguntar a casa als nostres avis, a mirar diaris de l’època, remenar paper als arxius, papers per casa... per descobrir uns temps passats que poden portar mals records però també uns bons records a la gent.
Al batxillerat, a Catalunya, i si no vaig errat, només a Catalunya, es realitza el treball de recerca, els TRECS. Aquest treball de recerca, que jo també vaig fer ja fa 10 anys! Representa el 10% de la nota final de batxillerat i això comporta que aquest petit treball d’investigació hauria de tenir uns mínims de qualitat importants.
Sabíem que hi havia nois i noies que tractaven el tema de la segona república i la guerra civil i alguns que explicaven fets passats al Penedès. A mitjans de l’any 2006 es va fer una crida als centres educatius de les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf que imparteixen batxillerat per tal que ens fessin arribar una selecció dels treballs de recerca que parlessin sobre la segona república i la guerra civil. Al llarg d’uns mesos es van rebre 14 exemplars de treballs de recerca per estudiar la possibilitat de publicar algunes parts en un llibre, que és aquest que ara es presenta. Buscàvem diverses coses: que tingués parts inèdites, a ser possible que tractessin coses del Penedès... dels 14 treballs vam refusar dos: un que l’autor ja havia publicat pel seu compte i un altre perquè estava escrit com a relat literari. Dels 12 treballs restants vam seleccionar algunes parts o vam demanar fer un resum, ja veureu que no tots els treballs publicats tenen la mateixa extensió. D’aquestes 12 treballs, només 7 autors van respondre a la petició malgrat la meva insistència en què enviessin el que es demanava perquè, o almenys això crec, és important, encara que sigui un tros grans, petit, o una entrevista com és aquest cas, de publicar-la, de donar a conèixer la història i el passat d’una gent.
El llibre s’emmarca dins els projecte Tots els Noms, que, des de l’any 2006 es fa recerca sobre els períodes de la segona república, la guerra civil, el franquisme i la transició al Penedès. Ara no us explicaré el projecte, però si voleu, podeu anar a la nostra web: totselsnoms.org
Jo us recomano que feu una cosa als vostres avis i grans que teniu a casa, no tant sols perquè us pugui interessar la història o no, simplement perquè si entrevisteu als vostres avis i àvies estareu recuperant i recollint la història de la vostra família. Ara, tots tenim gravadores de so, mp3 i mp4 amb micròfon incorporat, càmeres de video... i és molt fàcil fer-los xerrar, que us expliquin els seus records, des de que van néixer, van anar a l’escola, que feien quan eren joves, el treball, quan es van casar, fins als nostres dies. Perquè és la història vostra, la vostra pròpia història.