Mn.
Lluís Via Boada va néixer a Vilafranca el 23 d'octubre de 1910, avui fa 105
anys. Encara que fou prevere, la seva faceta més coneguda va ser la de geòleg.
Com a tal, va començar el 1929 assistint a les classes d'història natural del
Seminari de Barcelona, sent nomenat ajudant del Museu Geològic de la institució
religiosa. Igualment, va col·laborar durant quatre anys amb el Museum Royal d’Histoire
Naturelle de Bèlgica, fet pel qual va recollir la majoria dels fòssils que es
trobaven a l’antiga secció de geologia del Museu de Vilafranca, ara anomenat
Vinseum. El seu currículum internacional es complementa amb l’assistència l’any
1937, en plena Guerra Civil espanyola, a les classes de geologia de la
Universitat d’Angers.
Va obtenir
la llicenciatura de Ciències Naturals alhora que exercia de director de la
secció d’arqueologia del Museu de Vilafranca que abans hem esmentat. També va
ser nomenat membre numerari de la Institució Catalana d’Història Natural i de
la Institució Bosch Cardellach de Sabadell. El 1951 va ser nomenat catedràtic
de Ciències al Seminari de Barcelona, i a la Universitat de Barcelona feu d’ajudant
de classes de pràctiques de Paleontologia i Geologia Històrica a la Facultat de
Ciències i que s’amplià a les de Paleontologia, Geologia Història i Geologia Natural
a la UB fins el 1960. A partir d’aquesta data va ser nomenat professor de
Paleontologia, Estratigrafia i Geologia Històrica de la Facultat de Ciències de
la Universitat de Barcelona. El 1963 va ser nomenat director del Museu Geològic
del Seminari de Barcelona. En aquest museu va fundar la Secció de
Bioestratigrafia del patronat Alfonso el Sabio.
Set anys
més tard, el 1970, es nomenà investigador científic del Consell Superior d’Investigacions
Científiques (CSIC) i que un any després fou professor d’investigacions adscrit
a l’organisme central d’aquesta institució. Aquesta Secció de Bioestratigrafia es
trasllada a l’Institut Jaume Almera i se’l nomenà cap de l’equip d’investigacions
estudiant la bioestratigrafia d l’eocé a Espanya. En el món geològic-teològic
va ser nomenat professor agregat de la Secció de sant Pacià impartint l’assignatura
Qüestions biològiques a la Facultat de Teologia de Catalunya, és a dir, el
Seminari de Barcelona.
Va ser
soci numerari de la Real Sociedad Española de Historia Natural, adjunt de la
Secció de Paleontologia de l’Institut Lucas Mellada, soci de la Societé
Geologique de França, vice-president del Groupe Europeen de Recherche sur l’Evolutions
des Malacostracés. El 1987 va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts
de Barcelona.
El
1959 va rebre el Premi Nacional de Ciències Alonso de Herrrera del Consell
Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i el 1961 se li va atorgar el
premi extraordinari de doctorat per la Facultat de Ciències de la Universitat
de Barcelona.
Va morir a Barcelona el 14 de novembre de 1991.