divendres, 23 d’octubre de 2015

Vilafranquins il·lustres: Mn. Lluís Via Boada (1910-1991)


Mn. Lluís Via Boada va néixer a Vilafranca el 23 d'octubre de 1910, avui fa 105 anys. Encara que fou prevere, la seva faceta més coneguda va ser la de geòleg. Com a tal, va començar el 1929 assistint a les classes d'història natural del Seminari de Barcelona, sent nomenat ajudant del Museu Geològic de la institució religiosa. Igualment, va col·laborar durant quatre anys amb el Museum Royal d’Histoire Naturelle de Bèlgica, fet pel qual va recollir la majoria dels fòssils que es trobaven a l’antiga secció de geologia del Museu de Vilafranca, ara anomenat Vinseum. El seu currículum internacional es complementa amb l’assistència l’any 1937, en plena Guerra Civil espanyola, a les classes de geologia de la Universitat d’Angers.

Va obtenir la llicenciatura de Ciències Naturals alhora que exercia de director de la secció d’arqueologia del Museu de Vilafranca que abans hem esmentat. També va ser nomenat membre numerari de la Institució Catalana d’Història Natural i de la Institució Bosch Cardellach de Sabadell. El 1951 va ser nomenat catedràtic de Ciències al Seminari de Barcelona, i a la Universitat de Barcelona feu d’ajudant de classes de pràctiques de Paleontologia i Geologia Històrica a la Facultat de Ciències i que s’amplià a les de Paleontologia, Geologia Història i Geologia Natural a la UB fins el 1960. A partir d’aquesta data va ser nomenat professor de Paleontologia, Estratigrafia i Geologia Històrica de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. El 1963 va ser nomenat director del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. En aquest museu va fundar la Secció de Bioestratigrafia del patronat Alfonso el Sabio.

Set anys més tard, el 1970, es nomenà investigador científic del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i que un any després fou professor d’investigacions adscrit a l’organisme central d’aquesta institució. Aquesta Secció de Bioestratigrafia es trasllada a l’Institut Jaume Almera i se’l nomenà cap de l’equip d’investigacions estudiant la bioestratigrafia d l’eocé a Espanya. En el món geològic-teològic va ser nomenat professor agregat de la Secció de sant Pacià impartint l’assignatura Qüestions biològiques a la Facultat de Teologia de Catalunya, és a dir, el Seminari de Barcelona.

Va ser soci numerari de la Real Sociedad Española de Historia Natural, adjunt de la Secció de Paleontologia de l’Institut Lucas Mellada, soci de la Societé Geologique de França, vice-president del Groupe Europeen de Recherche sur l’Evolutions des Malacostracés. El 1987 va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

El 1959 va rebre el Premi Nacional de Ciències Alonso de Herrrera del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i el 1961 se li va atorgar el premi extraordinari de doctorat per la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona.
Va morir a Barcelona el 14 de novembre de 1991.