divendres, 28 de desembre de 2012

Alguns carrers de Vilafranca apareixen com fa 100 anys

Els vilafranquins més matiners s'han emportat un bon ensurt quan al llevar-se i sortir al carrer s'han trobat que alguns carrers -no tots, només els més emblemàtics de Vilafranca- apareixien tal i com estaven fa cent anys. 
L'agent 987 de la Policia Local de Vilafranca es trobava a la plaça Milà i Fontanals mentre escoltava a un company per l'emissora quan, de cop i volta, ha deixat de funcionar. En aixecar la vista s'ha adonat compte que la plaça havia canviat urbanísticament i havia aparegut una esplèndida font al mig. Una altra persona que ha patit el canvi ha estat un treballador de la neteja viària quan estava escombrant la plaça de Vila. El treballador, de cop i volta, s'ha trobat dins de la botiga de Cal Gaig, situada als baixos de la casa del Comte Moy, que va ser enderrocada el 1937. 
A quarts de nou del matí la quitxalla ja tombava pel carrer per veure aquells espais que alguna vegada l'avi els hi havia explicat i que aquest ho havia sentit dels seus pares. 
A més, ha coincidit que avui divendres 28 de desembre, a la secció El Racó de la Història del Cargol, l'historiador Daniel Sancho París ha publicat un article sobre les festes nadalenques de fa cent anys, és a dir, el 1912. Podeu llegir l'article a:
http://issuu.com/elcargol/docs/cargol_708-709?mode=window&backgroundColor=%23222222

Feliç dia dels Sants Innocents!

divendres, 7 de desembre de 2012

Es restaura una butlla papal de l'any 1001

Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya


El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) del Departament de Cultura ha restaurat la butlla del papa Silvestre II, un privilegi papal escrit en llatí sobre papir que data de l’any 1001, d’una gran importància històrica, legal i patrimonial. Aquest document, procedent de l’Arxiu Capitular d’Urgell i que s’exhibeix al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell, és propietat del Bisbat d’Urgell. Està redactat i signat pel papa Silvestre II, a petició del bisbe Sal·la, i s’adreça a l’església urgel·litana per concedir-li el privilegi d’immunitat i confirmar-li totes les seves possessions.
 
Es tracta d’una de les 10 butlles papals escrites en papir existents a Catalunya, de les 25 que encara es conserven a tot el món La intervenció de restauració del document ha estat cofinançada pel Departament de Cultura de la Generalitat  la Generalitat i el Bisbat d’Urgell.
  
Context històric
El maig de l’any 1001, el comte d’Urgell, Ermengol I i el bisbe Sal·la viatjaren a Roma per visitar el papa Silvestre II (el famós i erudit monjo Gerbert d’Aurillac). El pontífex i el bisbe urgellenc sembla que estaven units per una antiga amistat, d’ençà que havien estudiat junts a Ripoll, centre i lligam de les cultures musulmana i europea. Ambdós van retornar d’aquell viatge amb l’esmentada butlla, que es va conservar al llarg dels segles a l’arxiu catedralici i ha arribat fins als nostres dies bastant malmesa.
 
Es considera com un dels documents fundacionals del Principat d’Andorra, a partir de la unificació de diversos comtats catalans, i també la carta de poblament d’alguns municipis catalans. Aquestes butlles són confirmacions de les propietats de la terra i esdevingueren una pràctica generalitzada, tant pels papes com pels reis, després que les terres havien quedat ja lliures de la invasió sarraïna.
 
Avui dia es conserven molt poques butlles pontifícies; es tracta de papirs antics emesos pels papes i escrits en llatí, que solien marcar a l’Edat Mitja els límits territorials dels municipis i les propietats dels abats, dels bisbes i dels comtes. En aquest cas, es tracta d’una de les 10 butlles papals escrites en papir existents a Catalunya, de les 25 que encara hi ha a tot el món. Les catalanes es troben repartides entre quatre municipis: dues a l’Arxiu Capitular de Girona; cinc a l’Arxiu Episcopal de Vic; una a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, i dues a Barcelona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Les altres 15 butlles papals existents al món es troben a França, Itàlia i Alemanya.
 
Respecte de l’origen de la paraula “butlla”, aquesta designava en un principi només el segell de plom que acompanyava els documents reials o papals, però al voltant del segle XIII va començar a tenir aquest nom tot el document. Se sap que fins al segle XI (quan ja definitivament són expedides en suport pergamí) s’havien escrit unes 4.000 butlles papals; no se sap, però, de quantes se’n van escriure en papir. Només es té constància de les 25 que hi ha arreu del món.
 
Pel que fa al suport de papir, els historiadors han documentat que quan ja feia temps que prevalia l’ús del pergamí, fins i tot del paper, es van continuar escrivint esporàdicament documents en papir fins al segle XIV. El fet que el suport de la butlla sigui el papir respon a la voluntat de distinció i de prestigi per part de la cancelleria vaticana, ja que es tractava d’un material molt car.
 
 
Estat de conservació
L’any 1926, les butlles catalanes de papir es trobaven en unes condicions de conservació que feien témer per la seva estabilitat. Per tal d’evitar una major degradació, es va decidir traslladar-les totes a Roma, on l’any 1926, sota el pontificat de Pius XI, les van reunir per fer-ne un estudi i restaurar-les. Aquesta primera restauració es va fer als tallers de la Biblioteca Apostòlica Vaticana. Un cop restaurades, l’any 1927 es van retornar totes a Catalunya.
 
Pel que es podia apreciar a primera vista, abans d’iniciar la intervenció actual, el procés d’aquella primera restauració feta a Itàlia va consistir a desenrotllar el papir i enganxar-lo totalment damunt d’una cartolina de color ocre. Probablement, es va enganxar amb engrut i es va deixar assecar, amb un pes al damunt, per aconseguir la màxima adhesió. Posteriorment, es va emmarcar entre fusta i vidre.
 
Encara avui, segons l’inventari papirològic publicat en el número 44 de la revista Auriga (revista de divulgació del món clàssic), es conserven totes tal com van venir, a excepció de la butlla que ens ocupa, que es va portar a Madrid, a finals de desembre de 1976, i va ingressar al Centro Nacional de Restauración de Libros y Documentos, per tal de ser tractada i desinfectada per l’aparició de petites floracions parasitàries.
 
La butlla de Silvestre II fou escrita en llatí el maig de l’any 1001, i les seves dimensions són de 270 x 72 cm. Les butlles papals que es conserven a Catalunya tenen en comú que són de grans dimensions, i aquesta és, precisament, una de les més grans. Està escrita en llatí, en lletra curial antiga amb algunes influències de minúscula i en format de rotlle, amb el recto escrit en sentit transversal, deixant un marge superior d’uns 28 cm, un espai interlineal de 7 cm i amb un text de 38 línies.
 
Quan va arribar al Centre per ser restaurada, el seu estat de conservació era deficient. El suport de papir estava enganxat damunt d’un cartonet que li donava consistència. Això va impedir que el papir s’adaptés als canvis de temperatura i humitat i va propiciar la descamació de les tintes, el fet que algunes zones s’anessin arrugant i algunes taques degudes a la subjecció de la cola al cartó o bé a les tiretes de paper engomat que subjectaven diversos fragments separats del suport. El papir tenia un aspecte grogós i ressec, moltes fibres estaven trencades i esfilagarsades i hi havia molts forats i galeries provocats pels insectes xilòfags. A la part inferior de la butlla hi manca un tros, precisament a la zona de la signatura i la data, i tampoc es conserva el segell.

La intervenció de conservació i restauració del document al CRBMC es va iniciar amb una desinfecció preventiva per anòxia, per evitar l’atac d’insectes xilòfags, que es va fer a la cambra del Centre. A continuació, es van analitzar els diversos elements: la planxa metàl·lica, les tiretes adhesives de subjecció i les fibres del papir amb la possible contaminació que havien sofert. També es va mesurar el pH del cartó de subjecció, que va resultar ser de 5,5. A continuació, es va dur a terme una neteja en sec de la butlla, per tal d’eliminar la brutícia superficial i les restes d’insectes morts, amb bufadors i paletines.
 
Després es van tractar les taques, per tal de rebaixar la seva tonalitat i minimitzar l’impacte visual, a base d’humitat i escalfor controlades.
 
Els trossos de papir que estaven despresos es van consolidar amb paper japonès impregnat amb goma aràbiga, amb un assecatge controlat sota pes. També, a base de pesos, es van aplanar algunes zones arrugades. Tot seguit, es van revisar els punts de subjecció de la butlla al cartó i es van reforçar aquells punts que ho requerien.
 
El bastidor, de fusta de roure, es va poder aprofitar, havent fet prèviament una neteja en sec i amb humitat controlada; la retirada de les frontisses metàl·liques i els claus de subjecció; el tractament de les esquerdes; l’obturació amb cera dels forats dels corcs —per a un millor control posterior— i els de les frontisses —amb massilla acrílica—, i la protecció final de tot el bastidor amb cera verge d’abella.
 
Per acabar, es va crear un sistema de tancament perimètric nou per subjectar el conjunt de suport i butlla amb una cinta segelladora de conservació, autoadhesiva i recoberta d’estany. Com a presentació final, l’emmarcament de tot el conjunt s’ha fet amb un nou marc de faig i vidre doble de 2 + 2 mm, amb filtre de raigs UV, tot muntat damunt d’una planxa de Dibon®, col·locada damunt del bastidor original de roure.

dijous, 29 de novembre de 2012

La Santa Missió de 1952 al Racó de la Història del Cargol

Foto: Arxiu Eclesiàstic de Vilafranca del Penedès (AEVP)
A l'any 1952 una fet important de religiositat popular va tenir lloc a Vilafranca: la Santa Missió de 1952 i la visita de la Verge de Fàtima. Si t'interessa aquest fet i ho vols llegir, ho pots fer al Cargol, en edició en paper o digital a:

http://www.elcargol.com/index.php/raco-de-la-historia

Espero que us agradi!

divendres, 26 d’octubre de 2012

550 anys després dels fets de 1462 a Vilafranca i l'assassinat de 500 vilafranquins al Racó de la Història del Cargol

El rei Joan II d'Aragó
Aquesta setmana al Cargol trobareu el meu article sobre "Els fets de 1462 i l'assassinat de 500 vilafranquins" on podreu llegir que va passar fa 550 anys a Vilafranca del Penedès durant la guerra civil catalana (1462-1472). No us ho perdeu!
Ho podeu llegir en paper o online a: 

http://issuu.com/elcargol/docs/cargol_699?mode=window&backgroundColor=%23222222

diumenge, 7 d’octubre de 2012

L'obertura de Vinseum


Entre dissabte i diumenge, gairebé 1.500 persones han passat per les les portes obertes de Vinseum – Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Llargues cues s'han pogut veure a les plaçes de Jaume I i de Santa Maria. Diumenge al matí, fins i tot, va arribar fins a la porta de la rectoria, al carrer de Santa Maria. Un gran èxit. Forans i vilafranquins visitaven el renovat museu. Crec que el major èxit ha estat la presència de vilafranquins i vilafranquines. Si! Alguns d'ells, feia més de 30 anys que no entraven al Palau Reial -quan anaven amb l'escola- d'altres, ho feien per primera vegada. Algú, feia uns dies, hem preguntava: Vilafranca sabrà valorar el nou museu? La resposta ha estat sí. Aquest cap de setmana ho hem pogut comprovar.

Del Vinseum cal destacar tres coses. La primera, la reforma arquitectònica que ha patit l'edifici, una restauració a fons, excel·lent, que ens servirà per continuar tenint Palau Reial per 800 anys més. No sempre en la intervenció en patrimoni arquitectònic deixa bons resultats; aquí els hem tingut. En segon lloc, el propi museu, és a dir, la museografia de l'exposició permanent, el magnífic auditori, una botiga “de museu” i la taverna esplendorosa. Tot plegat fa molt de goig. En tercer lloc, voldria destacar la gran tascar que el personal del museu ha realitzat durant tot el procés.

A l'any 1999 es va analitzar l'estat del museu en aquell moment i es van començar a inventariar les coleccions. Fa 13 anys va iniciar-se l'aventura tenint diferents estacions en aquest recorregut: la reforma de la capella de Sant Pelegrí, l'exposició El Tast a Cal Pa i Figues, ara el Palau Reial, i el que manca encara. El tren de Vinseum fa camí i el topall del final de la via encara no es veu.

Cal reconèixer el paper jugat des dels inicis del museu per l'Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. Però més important ha estat les aportacions procedents del Ministeri de Foment i del Ministeri de Cultura. El primer ha aportat 2.367.000 € i el segon 1.000.000 €. Sense aquestes quantitats aportades pel Govern socialista a la Moncloa, el museu possiblement no el tindríem encara obert. El 2006, el conseller, aleshores socialista, Ferran Mascarell, va signar un conveni per la implicació i aportació del Departament de Cultura de la Generalitat al Vinseum. En sis mesos poca cosa va fer, perquè el 2007 a les eleccions al Parlament, el Govern d'Entesa -també dit tripartit- va atorgar la conselleria de Cultura a ERC i, el seu conseller Joan Manuel Tresserras, en quatre anys no va aportar res. I en dos anys de Govern de CIU i, amb el Ferran Mascarell -ara convergent- com a conseller, tampoc res de res.

El Vinseum però ha de ser quelcom més que un museu. Ha de ser un element que provoqui sinèrgies entre el comerç, la restauració, els cellers de la comarca -i els de més enllà. Hom haurà de fer un pensament i apostar per l'obertura dels seus establiments el diumenge -dinar aquest dia a Vilafranca es fa complicat. També els cellers s'han de prendre amb seriositat el seu paper en el camp de l'enoturisme. El museu i els cellers es necessiten, es complementen.

Enhorabona i a continuar endavant.

dijous, 27 de setembre de 2012

Nou article al Cargol: La bonaventura i l'estafa de la calaixera

Aquest 27 de setembre, al Racó de la història del Cargol, podreu llegir el meu darrer article titulat: La bonaventura i l'estafa de la calaixera. No us ho podeu perdre. Ho podeu llegir al Cargol en format paper i també en format online a: http://issuu.com/elcargol/docs/cargol_695 (pàgina 29).

divendres, 24 d’agost de 2012

La història de la plaça de Jaume I al Cargol, especial FM!

Aquest passat dijous 23 d'agost, en l'especial de la Festa Major del setmanari El Cargol, podreu conèixer la història de la plaça de Jaume I i els edificis que l'envolten, com a espai per excel·lència de la festa Més típica de Catalunya!

Si vols llegir l'article ho pots fer a:

Bona Festa Major a Tothom!!!

divendres, 27 de juliol de 2012

La Beneficència Vilafranquina al Racó de la Història

Aquest passat dijous 26 de juliol, al Racó de la Història del Cargol, l'article que recupera la història de la Beneficència Vilafranquina, amb motiu del seu centenari!

http://www.elcargol.com/index.php/raco-de-la-historia

No t'ho perdis! Conèixeràs una part important de la història de Vilafranca del Penedès, la seva tasca i la seva gent!

diumenge, 1 de juliol de 2012

Els problemes de la calor al segle XIX al Racó de la història del Cargol

Aquest passat dijous 28 de juny, a les pàgines de la revista setmanal de l'Alt Penedès, El Cargol, podeu llegir el meu darrer article de la secció El Racó de la història en què podreu conèixer els problemes que provocava la calor durant els mesos d'estiu a la Vilafranca del Penedès de mitjans del segle XIX. Espero que sigui del vostre interès! 

http://issuu.com/elcargol/docs/cargol_682?mode=window&backgroundColor=%23222222

diumenge, 3 de juny de 2012

La publicitat a la premsa vilafranquina I: paper de fumar

A partir d'avui diumenge publicarem periòdicament retalls d'anuncis publicitaris de la premsa de Vilafranca del Penedès. En aquest primer capítol us presento llibrets de paper de fumar que es trobaven a la venda a la llibreria de Fèlix Alegret, al carrer de la Cort, número 3. Aquest anunci es va publicar a l'Artesano del Penedès, número 7, del 13 de febrer de 1870. Veureu que en l'anunci publicitari hi diu: "El Eco del Panadés". Aquesta va ser la primera publicació feta a Vilafranca, l'any 1865. 

diumenge, 27 de maig de 2012

El conjunt monumental d'Olèrdola al Racó de la Història del Cargol

Aquest dijous 24 de maig de 2012, en la secció del Racó de la història del setmanari El Cargol, podreu llegir l'article sobre el conjunt monumental d'Olèrdola habitant des de molts segles abans de Crist fins al segle XIII.

dimecres, 16 de maig de 2012

Un ciutadà localitza els objectes litúrgics robats a la parròquia de Sant Pere de Lavern

Foto: penedesdiari.com
Un ciutadà va localitzar en una zona de bosc del terme municipal de Subirats un sagrari i un calze robats de l'església parroquial de Sant Pere de Lavern el passat 25 de març de 2012. El ciutadà va lliurar els objectes litúrgics a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Vilafranca del Penedès, el passat 30 de març. La parròquia de Sant Pere ja disposa dels objectes.





dilluns, 30 d’abril de 2012

L'Institut d'Estudis Penedesencs celebra el 35è aniversari amb el repte de la renovació generacional

Vilafranca del Penedès (ACN).- L'Institut d'Estudis Penedesencs celebra aquest 2012 els 35 anys de la seva fundació. L'entitat cultural d'estudis històrics de les comarques del Garraf, l'Alt Penedès i el Baix Penedès ha valorat positivament la contínua renovació generacional que queda palesa amb la creació de noves seccions de l'entitat, com ara la de Tecnologies de la Informació i la Comunicació o la d'Història de l'Art, el que vol dir que "ha sabut adaptar-se", ha explicat el president, Ramon Arnabat. L'associació compta amb 800 socis, un nombre que es manté gràcies a la incorporació de nous estudiosos sobre el territori. Mantenir-los seria el gran repte que s'hauria de consolidar tres dècades i mitja després.
L'IEP també es posa un altre objectius per acabar d'encarar amb força la nova etapa: continuar amb les activitats de recerca per ser un referent cultural. "Volem ser l'Institut d'Estudis Catalans al territori, per poder participar i opinar sobre les activitats culturals que es fan, a banda de crear els nostres propis esdeveniments", ha explicat Arnabat.
El 15 de maig del 1977 es va fundar l'Institut d'Estudis Penedesencs, per això, el 6 de maig d'enguany faran l'acte de celebració del 35è aniversari. L'entitat farà una trobada a Olèrdola (Alt Penedès), on la responsable del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Olèrdola, Núria Molist, explicarà les últimes descobertes que s'han fet al museu. Posteriorment visitaran la capella del Sant Sepulcre, una capella romànica singular, única al Penedès, datada de l'any 1058. La celebració del dia 6 finalitzarà amb un dinar on s'homenatjarà als fundadors i els diferents presidents de l'entitat

Trobada d'historiadors
L'IEP ha organitzat la III Trobada d'Historiadors Penedesencs per al 5 de maig a Cubelles, on diversos experts parlaran de les recreacions històriques, "una manera diferent de difondre la història", ha dit el responsable de la secció d'Història de l'IEP, Daniel Sancho.
A la trobada hi participaran experts i professionals que s'hi dediquen a fer aquest tipus de recreacions de la història per explicar de forma més fàcil com eren i vivien els avantpassats penedesencs.

Cultura al Penedès
L'IEP també ha anunciat la temàtica sobre la qual versaran les XXIII Jornades d'Estudis Penedesencs. La cultura serà la protagonista, analitzada des de tots els seus àmbits. Al llarg de diversos dies, a l'octubre i el novembre d'aquest any, l'IEP voldria posar sobre la taula el passat, el present i el futur de la cultura per aconseguir establir cap a on va aquest sector.
El president de l'IEP ha insistit en que cal reflexionar sobre el futur, com per exemple si cultura ha de ser un motor econòmic, relacionat amb el turisme i com explotar-lo.

dijous, 26 d’abril de 2012

La misteriosa mort d'un rellotger francès a la Vilafranca de 1751

En aquest mes d'abril, l'article que publico a les pàgines del Cargol, en la seccíó del Racó de la història, podreu llegir la misteriosa mort d'un rellotger francès a Vilafranca del Penedès el 1751. El rellotger anava a Madrid... però a què?

llegeix l'article a la web del Cargol: www.elcargol.com

Julià Padró Manent, supervivent del Titànic, no era olerdolenc

Notícia d'interès publicada avui, 26 d'abril, al setmanari El Cargol:

Julià Padró Manent, supervivent del Titànic, no era olerdolenc

El supervivent del vaixell Titànic, Julià Padró Manent, era procedent de Lliçà d'Amunt i no d'Olèrdola, tal com han afirmat erròniament alguns mitjans de comunicació nacionals com comarcals.

L'historiador Daniel Sancho, col·laborador d'aquest setmanari, va localitzar diferents articles sobre la procedència lliçanenca de Padró. Segons el periòdic El 9 Nou de Granollers, Padró era nascut a la masia de Can Tiret de Lliçà d'Amunt i la seva neboda política, Laia Duran, de 96 anys, recorda que quan retornava a Lliçà: “Del Titanic no en volia parlar mai”. La Vanguardia, en un article publicat el 14 d'abril de 1998, citava la procedència correcta del Julià Padró, de Lliçà d'Amunt, i publicava uns fragments de la seva experiència a bord del Titànic que havia relatat al periòdic “La Discusión” quinze dies després d'haver ocorregut la tragèdia. Sancho ha pogut comprovar en el registre civil d'Olèrdola que Julià Padró no hi és inscrit el seu naixement.

dilluns, 16 d’abril de 2012

El retaule de Sant Jordi de l'església de Sant Francesc de Vilafranca a l'exposició temporal del MNAC Catalunya 1400

Aquesta és la primera gran exposició sobre un dels cicles més creatius de la història de l’art català, situat al voltant del segle xv. Coincideix amb l’etapa de l’art europeu coneguda com el «gòtic internacional», fruit d’un intercanvi i una convergència de tradicions diverses i que s’identifica amb un mecenatge aristocràtic o cortesà, d’esperit retrospectiu i de tendència esteticista.
A partir de grans obres mestres dels artistes catalans més rellevants de tots els temps, com ara Lluís Borrassà, Rafael Destorrents, Pere Joan o Bernat Martorell, l’exposició, entre altres temes, mostra la renovació de la miniatura; presenta el retaule com a expressió distintiva de la pintura catalana; deixa constància de la importància de l’arribada d’artistes europeus a Catalunya amb el consegüent afrancesament de la cultura catalana, i fa un panorama de la pluralitat de centres de creació artística.
Catalunya 1400. El Gòtic Internacional reuneix les quatre taules amb escenes narratives del Retaule de sant Jordi de Bernat Martorell, avui al Louvre, segurament procedent de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, així com altres retaules complets de Lluís Borrassà -en retaule de l'església de Sant Francesc de Vilafranca-, Joan Mates, el mateix Martorell o Jaume Ferrer.
També s’exposaran els dos principals monuments de la miniatura gòtica catalana, un tipus d’obres que molt rarament és accessible al gran públic: el cèlebre Missal de santa Eulàlia de Rafael Destorrents –que des de fa molts anys no havia sortit de la catedral de Barcelona– i el Saltiri i llibre d’Hores de Bernat Martorell, conservat a l’Arxiu Històric dela Ciutat de Barcelona.
L’exposició inclou alhora una mostra molt selectiva d’escultura, objectes d’orfebreria i brodats, entre els quals destaca el frontal i una de les dalmàtiques del tern de sant Jordi, de la capella de Sant Jordi del Palau Generalitat.
Cal destacar que es presenten alguns dels descobriments que els conservadors d’art gòtic del MNAC han fet recentment, tot prolongant aquesta línia d’investigació i reinterpretació que culmina un important cicle de recerca d’un dels moments més creatius de l’art català

dimarts, 3 d’abril de 2012

Exposició d'un diorama del Calvari a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca

L'Associació de Pessebristes de Vilafranca recupera aquesta Setmana Santa un diorama de Calvari que es podrà veure a la Basílica de Santa Maria. Tot i que tan sols es tracta de l'exhibició d'un únic diorama, aquesta acció simbolitza la recuperació d'una tradició pessebrista amb la representació d'escenes de la Passió de Jesucrist, i que a Vilafranca es va poder veure per darrera vegada l'any 1962.
El diorama que s'exposa aquesta Setmana Santa és el quadre de la Crucifixió de Jesucrist, amb un diorama obra de Gabriel Majem i amb figures de l'escultor pessebrista Martí Castells i Martí. El diorama es podrà veure en els horaris d'obertura de la Basílica.

dissabte, 31 de març de 2012

La Fira del Congre de Vilafranca al Racó de la història del Cargol

Aquest mes de març, a la secció del Racó de la història del setmanari penedesenc el Cargol, una publicació amb 45.000 lectors, es publica el meu article sobre la Fira del Congre de Vilafranca del Penedès que va començar gràcies una concessió reial de Felip III el 1599. Llegeix-ho en paper o online a:

http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

dimarts, 13 de març de 2012

La Festa del Mil·lenari de Sant Pere de Riudebitlles

El passat 11 de març de 2011, el poble alt penedesencs de Sant Pere de Riudebitlles va celebrar la festa del seu mil·lenari amb diferents activitats durant el cap de setmana, organitzat pel Grup de Recerques Històriques de Sant Pere de Riudebitlles.
El dissabte a la tarda es va pronunciar una conferència a dues veus sobre el document de donació del terme de Sant Pere de Riudebitlles al monestir de Sant Martino de la ínsula Gallinària a la Ligúria italiana a càrrec de Carme Muntaner i Bernabé Dalmau. A la nit, es va realitzar un sopar medieval al palau dels Marquessos de Llió. 
L'endemà diumenge, dia central dels actes del mil·lenari, es va escenificar a la plaça situada davant de l'església parroquial de l'acte de donació del terme de Sant Pere als monjos italians. Tot seguit, a les 12h, es va celebrar l'Ofici Solemne que va finalitzar amb l'acte de la signatura, mil anys després, del document de donació. En finalitzar, i ja a la plaça, es va col·locar en un recipient de terrissa diferents documents que testimoniaven el què estava passant aquell mateix diumenge i es va col·locar sota terra amb una làpida commemorativa.

dijous, 23 de febrer de 2012

Nou article al Cargol: Ferran VII al seu pas per Vilafranca el 1814

El 1814 Ferran VII va passar per Vilafranca. Saps d'on venia? Saps que li havia passat? i cap a on es dirigia? Llegeix-lo al Cargol, en format paper, o a la web del setmanari penedesenc:  http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

dilluns, 20 de febrer de 2012

L'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural - Finestreta Única de Subvencions unifica totes les subvencions del Departament de Cultura

El Departament de Cultura ha presentat avui el projecte Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural- Finestreta Única de Subvencions, que simplifica i unifica en una finestreta única totes les subvencions del Departament de Cultura i les entitats que s’hi adscriuen. L’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural- Finestreta Única de Subvencions té com a objectius millorar l’eficàcia de les subvencions, optimitzar-ne els recursos, facilitar la seva gestió administrativa i actualitzar els mecanismes d’adjudicació d’ajuts.

La finestreta única agilitza, modernitza, simplifica i millora els tràmits que fan els ciutadans i els sectors professionals de la cultura en relació amb les subvencions per tal de donar-los una millor resposta. Vol donar resposta a les persones, empreses i entitats sol·licitants d’ajuts, que demanden una relació de confiança, simple, àgil amb l’Administració. Per això fomenta la racionalització de les línies de subvenció i de les tramitacions i la tramitació electrònica.

La posada en funcionament de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural-Finestreta Única de Subvencions comporta un estalvi directe en la gestió dels ajuts culturals de 2,1 milions euros i una reducció del cost de mitjana per expedient, que passa de 346 euros a 169 euros.
        
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el secretari general de Cultura, Xavier Solà, han presentat el projecte. El conseller ha destacat els eixos que promou l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural-Finestreta Única de Subvencions: “Obligar els organismes públics a afinar les polítiques de foment de la cultura, que no poden ser rutinàries; evitar tota mena de duplicitats i contradiccions entre organismes diferents; gastar bé els recursos; facilitar l’accés als beneficiaris mitjançant una administració més àgil; i assegurar uns mecanismes d’avaluació de les subvencions.”

El secretari general de Cultura, Xavier Solà, que l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural-Finestreta Única de Subvencions “situa el ciutadà al centre de les polítiques”. “En els processos de pagament, de comprovació d’una sol·licitud de subvenció, es partirà de la idea que els ciutadans de Catalunya que demanen un ajut ho fan bé, per la qual cosa s’estableix una relació de confiança amb l’Administració”,  ha afirmat.

Nota de premsa de Generalitat de Catalunya

dilluns, 13 de febrer de 2012

Bona acollida en la primera interpretació dels Goigs a Sant Jocund

Dijous de la setmana passada, després de l'Ofici Solemne a Sant Jocund, compatró de Vilafranca, es va interpretar per primera vegada els goigs de Sant Jocund a la basílica de Santa Maria. Enguany s'esqueia la quarta vegada que se celebrava la missa a Sant Jocund d'ençà de la recuperació de la festivitat després que a la dècada dels anys 1960 es deixés de celebrar.
Aquest dijous al vespre, com a resultat d’un treball d’adaptació de la lletra, l'original de la lletra és castellà, dels goigs de Sant Jocund de finals del segle XVIII o principis del XIX, per part del filòleg Joan Solé Bordes i de la musicació realitzada pels germans Joan i Berenguer Montserrat Robert, es van interpretar per primera vegada, davant dels assistents a l'Ofici els Goigs de Sant Jocund.
El cant dels goigs va ser realitzat per Joan Montserrat Robert, qui va fer de solista, i la Societat Coral del Penedès “El Coro” que cantà la resposta o tonada. El cant s'acompanyà de música d'orgue, una exquisita i solemne melodia, a mans de Berenguer Montserrat Robert.
Els assistents van poder seguir la lletra dels goigs ja què les entitats Gogistes Penedesencs i Òmnium Cultural de l'Alt Penedès van realitzar una acurada edició dels nous goigs.
Sant Jocund és patró de Vilafranca del Penedès des de l'any 1681 i la seva devoció s'escau en la protecció, prevenció i cura de malalties. 

dijous, 26 de gener de 2012

El castell de Penyafort, al Racó de la història del Cargol

En la secció del Cargol del Racó de la història us explico la història del castell, primer, i després, la seva transformació en convent de dominics. Podeu llegir-ho en paper i també en format on-line a:
http://www.elcargol.com/racohistoria.htm 

divendres, 13 de gener de 2012

El Govern de la Generalitat nomena Jordi Palou director del Memorial Democràtic

El Govern ha nomenat aquest migdia Jordi Palou Loverdos com a director del Memorial Democràtic.
Palou, nascut a Barcelona l’any 1966, és llicenciat en Dret (Universitat Abat Oliba/UB), màster en Dret Penal (UB), doctorand en Dret Penal amb suficiència investigadora (UB), postgraduat en resolució de conflictes (URL) i màster en Mediació i Resolució de Conflictes (URL). 
Advocat col·legiat a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, és soci fundador del despatx d’advocats professional Palou–Rognoni, Advocats Associats, amb més de vint anys d’exercici lliure de la professió.
Mediador en conflictes i membre fundador d’Aequitas, Centre de Mediació i Resolució Alternativa de Conflictes, especialitzat en mediació en l’àmbit familiar, comunitari, conflictes identitaris, intraorganitzacional, interorganitzacional i internacional, així com iniciatives de diàleg internacional, processos de reconciliació, treball amb les veritats als conflictes, la memòria històrica, la reparació a les víctimes, el reconeixement institucional i d’altres mecanismes de justícia transicional a diversos països.
És un dels 300 advocats del món acreditats per actuar davant la Cort Penal Internacional amb seu a La Haia (Països Baixos).

El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya és una institució pública que té per finalitat la recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica durant el període entre 1931 i 1980.
Es tracta de la primera institució d’aquestes característiques a l’Estat espanyol.

dijous, 5 de gener de 2012

Restitució de documents a Catalunya procedents del Centre Documental de la Memòria Històrica

El Departament de Cultura ha anunciat l'inici del procediment formal de restitució dels fons documentals de titularitat privada retornats pel Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca a les persones i entitats que acreditin ser-ne els seus propietaris legítims.
La restitució afecta 114,5 metres de documents textuals, que sumen 11.198 unitats documentals i 401.270 pàgines escrites que l'Arxiu Nacional de Catalunya ha identificat, descrit i digitalitzat durant sis anys. Aquests treballs han permès identificar 85 fons documentals de particulars, partits polítics, sindicats i associacions diverses.
La relació dels fons, realitzada per l'Arxiu Nacional de Catalunya, s'ha recollit en un edicte que es publicarà en els propers dies al DOGC perquè els seus propietaris puguin decidir el destí dels documents dels quals són titulars, bé conservar-los a l'Arxiu o bé demanar-ne el lliurament.
El Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca no ha transferit encara la totalitat de documentació catalana en compliment de la llei 21/2005 de 17 de novembre de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats després de la Guerra Civil.