Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arxius. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arxius. Mostrar tots els missatges

8 de novembre del 2021

Conferència "Papers, pedres i memòries: el patrimoni" a la Biblioteca Torras i Bages

El dilluns 8 de novembre participaré en el cicle "Patrimonis de paper" organitzat per l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, la Biblioteca Torras i Bages i Vinseum. La conferència portarà per títol "Papers, pedres i memòries: el patrimoni". Tindrà lloc a la Biblioteca Torras i Bages, a les 18:30 h.

Activitat gratuïta. 

Cal inscripció a 

https://entrades.vinseum.cat/muslinkIII/venda/index.jsp?lang=1&nom_cache=MUSEU&property=MUSEU&codiActiv=157&codiCicle

10 de juliol del 2019

Tipologías de la diplomática de los documentos notariales castellanos


La documentación notarial se circunscribe como documentación privada. Los documentos notariales han servido para conocer e interpretar los sucesos más importantes de la historia ya que el protocolo notarial ofrece una información abundante sobre las actividades de las épocas. Los protocolos notariales son el resultado escrito de la actividad de las notarías y el esquema de trabajo notarial ha variado muy poco des del inicio de la actividad hasta la actualidad. El notario es la persona que deja constancia por escrito de aquello que una persona o un conjunto de personas quieran dejar constancia de un hecho acontecido en un lugar concreto. 
Los textos o escrituras procedentes de la documentación privada tienen formas de noticias, cartas, de relaciones y de actas. Las noticias se caracterizan por ser una relación o memoria sin ningún refrendo (testigos, sellos, suscripciones). Las cartas contienen una relación garantizada por testigos, fiadores, sellos y suscripciones. Las relaciones e inventarios son complementos de otros documentos formales como testamentos, cartas de dote, cartas de paso, entre otras, y presentan una cláusula enunciativa. Encontramos diferentes tipos de actas en la documentación notarial. Estas son actas sobre la condición de las personas (Estado legal, representación y remisión de cargas); actas entorno al matrimonio (esponsales, arras, concierto matrimonial, comunión o separación de bienes y la dote); actas sobre relaciones económicas (posesiones, compra, venta permuta, depósito, arriendos, aparcerías, enfiteusis, precaria, infeudación, empeñamiento o prenda, censo o venta gravada con impuesto, imposición censal, redención de censos o gravámenes sobre una propiedad, adeudamiento o reconocimiento de una deuda, préstamo o letra de cambio para ferias y mercados, fianzas, pagos, cesiones o traspasos de oficios a otras personas, sociedades con conciertos de tipo mercantil, préstamos o entregas de dinero a plazos cortos y sin intereses, comandas o entregas fiadas de bienes o capital para su explotación mercantil, avenencias o composiciones y contratos); y actas sobre la transmisión de bienes; como testamentos con sus procedimientos de apertura y ejecución, codicilios o disposiciones suplementarias de bienes, donaciones mortis causa, mayorazgos y vínculos, mejoras y partijas.
La tipología de los documentos notariales castellanos va desarrollándose a lo largo de los siglos, desde los antecedentes a la Corona de Castilla en el Reino Astur-Leonés hasta en la época de los Reyes Católicos.
Las bases de la documentación notarial castellana la encontramos en tiempos del Reino Astur-Leonés donde se inician diferentes tipos de documentos notariales castellanos. En los documentos notariales de esta época encontramos:
·         Las donaciones. Eran muy comunes las de procedencia real que servían para premiar a los monarcas de los servicios prestados por sus vasallos. La fórmula más usual era “pro bono et fideli servitio quod mihi fecistis”. Las clases acomodadas también hacían donaciones a centros e instituciones eclesiásticas (donde se expone que se realiza la donación para la salvación del alma del donante y de sus familiares más próximos). En las donaciones se pueden encontrar la “oferción” que es un obsequio que realiza el donante al donatario por la cosa donada (como curiosidad, comentar que en el Reino de León se ofrecían caballos, aves, colchas, cubiertos…).
·         Las compraventas. Su estructura es bastante constante  en los documentos. Se compone de invocación monogramática y verbal sencilla, intitulación (el nombre del autor del que vende), dirección (que aparece el destinatario del que compra). En la compraventa figura el objeto de la venta, su situación y límites, el contenido de la venta, el precio y las sanciones habituales.
·         La permuta. Su formulario es semejante a la compraventa. Existe la parte dispositiva, se menciona el precio y la descripción del objeto entregado a cambio de la permuta.

En la documentación Castellano-Leonesa (1035-1311) empieza a haber un cambio importante a partir del reinado de Alfonso X el Sabio. Los cambio más importantes que se producen en esta época son la continuación de los tipos documentales existentes anteriormente (compraventa, donación y permuta) y se realizan a partir de este momento los testamentos o disposiciones de últimas voluntades y las escrituras de censo:
·         El testamento. Su existencia era anterior a esta época pero es durante el reinado de Alfonso X que adquieren su estructura documental propia y definida que se prolonga hasta la actualidad con pocas variantes.
·         Las escrituras de censo. Son variantes de la donación y se constituyen como documento específico. Se extendían por duplicado y tenían el sistema de cartas partidas.
Se utiliza la lengua romance para la escritura de los textos. Cabe decir también que en las Partidas de Alfonso X se legisla sobre el notario que se establece como personalidad pública, autoridad y fuerza probatoria de los documentos realizados por él. También, podemos hablar de de novedades en los tenores documentales que se concretan en las compra-ventas y permutas donde se prescinde de la innovación verbal y la notificación es cada vez más uniforme mediante fórmulas nuevas y el uso de nuevas palabras en romance. En los testamentos hay constantemente la invocación, seguida de una intitulación con los datos personales, y una procesión de fe.

En la Corona de Castilla, ya conformada como tal, aparecen nuevos documentos debido a las nuevas situaciones sociales y económicas de la época. Como nuevos documentos que surgen hay las cartas de pago y las cartas de poder o procuración.
·         Las cartas de pago. Existen de dos tipos: simples y de finiquito. Esta diferenciación viene dada por la cantidad adeuda que se paga de una sola vez o una cantidad que se paga varias veces. Son frecuentes en el siglo XV.
·         Las cartas de procuración. También se les denomina cartas de creencia o credenciales. Se otorgaban en calidad de destinatario a la persona que tenían que poner algún acto en nombre y representación de otro que era el autor del documento procuratorio; además, en las cláusulas de corroboración se expresa el ruego dirigido al notario o escribano de que extienda la carta que finaliza con la fecha, los nombres de los testigos y la suscripción notarial.
En cuanto a novedades en este período de los tipos de documentos anteriores encontramos que en la compraventa que van desapareciendo las cláusulas de espontaneidad o la variación el verbo y la fórmula principal. Las permutas tendrán la estructura de las actas que se iniciaran con la expresión de la fecha y la comparecencia de las partes. Los censos se caracterizan por la renta o censo que se marca sobre un capital entregado.

En tiempos de los Reyes Católicos, la institución notarial se extiende por el territorio y mejora su organización. Se siguen utilizando los principales tipos documentales de tiempos anteriores: compraventa, permuta, testamentos, censos, cartas de pago, cartas de poder… Como novedad, en los documentos de compraventas desaparecen las cláusulas de espontaneidad; en las permutas se adopta la forma del acta; los testamentos y disposiciones de últimas voluntades se empiezan a hacer manera muy habitual; y las escrituras de censo plasman fórmulas y estructuras definitivas.

A lo largo de los siglos además de los tipos documentales notariales castellanos que se han ido explicando en líneas superiores, existieron nuevos tipos de igual o menos usuales que los anteriores o que realizaron algunas pequeñas variantes en sus características. Por ejemplo, en las donaciones también se reflejarán la transmisión de bienes entre personas normales. Los codicilios son adiciones que el testador realiza en un testamento que ya ha sido redactado ante notario. Las capitulaciones matrimoniales son actos que reflejan las condiciones económicas que rigen el matrimonio entre dos personas. Las obligaciones son actos en que una parte de compromete a realizar una actividad o a pagar una cantidad en caso de determinadas circunstancias. Las cartas de perdón son documentos donde se pide perdón por los agravios y daños que se han cometido a algún familiar.

10 de febrer del 2019

Conferència: Amàlia Soler de Tord (1837-1918) en el centenari de la seva mort.

El proper dimarts 12 de febrer tindrà lloc la conferència sobre el llegat de donya Amàlia Soler i de Tord i el seu impacte per a Vilafranca, a càrrec del doctor en història Daniel Sancho. L'acte tindrà lloc a les 19 h. a la sala Mossèn Vinyeta a la plaça de Santa Maria, 7 de Vilafranca.

13 d’agost del 2018

Las abreviaturas en el patrimonio documental


Las abreviaturas son representaciones de palabras en que en un golpe de vista se distingue la palabra y se escribe solamente algunos elementos de esta.
Las causas de la escritura de palabras abreviadas ha sido, a lo largo de la historia, usadas para ahorrar tiempo, economía del material utilizado en la escritura, mayor rapidez en el momento de escribir, derivando a un menor esfuerzo en la tarea de la escritura. Aunque estas consideraciones llevarían a una contradicción al comprobar la dificultad de escritura, y lectura, de algunas de las abreviaturas. Una de las causas que más posibilidades tiene está relacionada con la lectura. Es decir, la representación frecuente de una misma palabra facilita su lectura por la visión de sus elementos más representativos, que por el reconocimiento de cada uno de sus caracteres. Durante el acto de lectura, la visión realiza una serie de movimientos rápidos y cortos, seguido de una breve pausa. Entre pausa y pausa la vista obtiene los primeros caracteres de la siguiente palabra o palabras. El uso de abreviaturas se razona también en la síntesis gráfica, ya que, cuando se lee, el ojo obtiene los primeros y últimos caracteres de las palabras y obtiene una fotografía de la palabra y, en ningún caso, se leen las palabras letra por letra, carácter por carácter.
Las abreviaturas se estructuran por un significante lingüístico portador de contenido semántico y por un significante destinado a señalar la condición de la palabra abreviada. Además, una palabra abreviada se acostumbra a distinguir por un signo destinado a señalar que allí donde se ha escrito se ha producido una abreviatura de la palabra.

Hay tres tipos de abreviaturas: la suspensión, la contracción y la aféresis.
Las abreviaturas por suspensión se producen cuando se evitan escribir las vocales y consonantes, se suspenden. Se produce más sobre consontante que sobre vocales y su uso es, sobretodo, en documentos que en textos librarios. También se da el caso de que la abreviatura es únicamente la letra inicial de la palabra, siendo difícil de interpretar debido a las diferentes variantes que una misma abreviatura puedan tener. Por ejemplo, la abreviatura a puede ser alleluia, amen y antiphona, entre otras. Este tipo de abreviatura es espontánea, fácil y rápida. Son las menos precisas, se representan por puntos, comas o por una raya horizontal, apareciendo únicamente la primera letra o la primera sílaba. Algunos ejemplos son: Kld (calendas) o iđ (idus). Estos últimos ejemplos expuestos derivan de una tendencia a precisar el significado de las suspensiones, abreviando la palabra a partir de la primera o primeras sílabas o a partir de las primeras letras.
Las abreviaturas por contracción son aquellas en que se escribe el principio y el final de la palabra. Hay diferentes tipos de contracciones: las puras, donde solo se pone la primera y la última letra; y las mixtas, donde se escribe la primera letra, la última y una de intermedia. Este tipo de abreviaturas se considera las más precisas gramaticalmente hablando. La abreviatura de contracción puede llegar a confundirse con la de suspensión pero se debe tener en cuenta que en este caso la abreviación corresponde escribiendo la letra final y en la de suspensión no.
Las aféresis son el tercer tipo de abreviaturas donde se sufre una alteración respecto a la palabra original y esa alteración se produce de las letras. En este tipo de abreviatura acostumbra a desaparecer la primera o primeras letras. Hay que decir que son poco frecuentes y se identifican fácilmente porqué presentan delante de las abreviaturas signos genéricos como (=) (.) (,) (;), signos simbólicos (-) (/) (?), semánticos con letras sobrepuestas, letras sobrepuestas sobre vocales o consonantes sobrepuestas. Estos signos era en un principio de valor simbólico donde su presencia indicaba que el grupo de letras al que iba referido era una abreviatura.

En las abreviaturas se utilizan una serie de signos que pueden ser abreviativos y signos especiales. Estos últimos pueden ser convencionales y taquigráficos. Los signos abreviativos son muy comunes en las abreviaturas medievales que se caracterizan por su variedad morfológica, en las variadas posibilidades de su ubicación en las palabras y en sus diferentes significados alternativos. Se utilizaron todos los signos comunes y otros creados expresamente. Hay diferentes tipos de signos:
·   Los signos simbólicos genérico son el punto y la línea, usándose en suspensiones y en contracciones. El punto se considera un símbolo genérico en las siglas y en suspensiones plurilaterales. La línea se utiliza en las suspensiones escribiéndola de dos maneras: la horizontal y sobreescrita a la letra donde se produce la contracción; en el primer caso, se coloca sobre las letras del componente semántico. No existe ninguna regla escrita de cómo se deben escribir este tipo de signos en las suspensiones y en las contracciones aunque se pueden considerar algunas acciones habituales en su uso. Por ejemplo, en la suspensión de los genitivos del plural de la primera y de la segunda declinación, las terminaciones -arum y -orum pierden la silaba um y se señala mediante el uso de una línea oblicua. También se puede comentar que la terminación –runt de todas las conjugaciones verbales se abrevian escribiendo una r con una línea horizontal sobre de ella.
·    En los signos simbólicos con significado propio se encuentran lo línea recta o ondulada, un signo parecido al número 9 pero minúsculo, diferentes tipos de c pero giradas con la obertura en la izquierda, líneas de ondulación escritas de manera pronunciada, diéresis, un dos (2) con el trazo final de escritura prolongado, una ese (s) aplanada, una especie de x pero sin el trazo de los dos palos rectos a modo sino ligeramente curvos y un siete (7) con una inclinación de 45 grados a la derecha. Por ejemplo, como muestra de este tipo de signos simbólicos encontramos la palabra commune que se abrevia comne con dos rayas sobre la o y la n, la c girada con la obertura en la izquierda se usa para las silabas con, com, cu y co para escribir las palabras concedo de la siguiente forma: כcedo.
·     Otro tipo de signos simbólicos son los que tienen significado relativo y que pueden tener varios significados dependiendo de las palabras. Estos signos más comunes que se utilizan son la línea en forma horizontal recta, la línea en forma horizontal ondulada, una línea formando un lazo, una línea formando un nudo, una línea vertical con prolongaciones y giros en el extremo de poca largura, el uso del punto, de dos puntos, de punto y como, de un signo parecido al número tres (3) y un signo parecido entre el número dos (2) y la letra zeta (z). También encontramos diferentes variantes del uso de las líneas horizontales sobre consonantes. De esta manera, una raya sobre la b quiere decir b, ber y bre; la letra c puede significar con, com, cum, cen y cer; la d significa de, dem, dis, dus, dum, en verbos dit y en gerundio dum; la f significa fer, la g quiere decir gen, ger, gre y en finales de verbo git; la abreviatura de la h se entiende como hen y her; la l con raya horizontal superior se le asigna le, el, ler, lis, lum, lus y ul; la m es mem, men, mun, mum, mus; la letra n significa ne, nem, non, num y nus; la letra p con línea sobrepuesta quiere decir pre, per, pra, pri y en el final de los verbos pit y cuando la línea corta el trazo caído significa per, par y pro y cuando la línea es curva es pro; con la letra q cuando la línea es sobrepuesta significa quae, cuando la línea corta el trazo caído es qui y cuando la línea es curva quiere decir quod; la letra r significa rar, rer, re y al final del verbo runt; la s es ser, sar, sir y sur; la letra t significa te, ter, tum y tur; en las letras u y v su significado es um, un, ven y ver y al final del verbo vit y la x es xit también al final del verbo.
·     Los signos semánticos con valor simbólico son las letras sobrepuestas. En este caso, las abreviaturas son letras alfabéticas que hacen la función de signo. Así, la letra sobreescrita puede ser la última de la terminación de la palabra abreviada o que pertenezca al cuerpo de la palabra. Por ejemplo, gª quiere decir gratia, pª significa preaterea y rº es ratio. Asi, se produce una contracción en que la letra sobrepuesta conserva su significa y, a la par, es un signo de la abreviatura. También indica que una letra a su lado ha sido suprimida, este es el caso de fºtis que significa fortis, donde la letra erre que estaba al lado de la letra o ha sido suprimida. También es posible que se supriman varias letras
·     También  se da el caso del uso de signos especiales convecionales. Por ejemplo: כ9, ر…
·   Finalmente, hay signos taquigráficos con un significado concreto. Debido a su dificultad por escribirlo mediante el programa de escritura de textos del ordenador opto por no escribirlos.
Hay una ciencia que estudia las abreviaturas y es la braquigrafía. Esta ciencia particular propia de la paleografía estudia las abreviaturas como un medio para interpretar escrituras en desuso; para obtener la cronología del texto y hasta geográfica; además, se facilita el conocimiento de su uso porque se obtiene información de la escuela de escritura del escribiente.

9 de juliol del 2017

Inventariada la col·lecció Vinseum de fotografies dipositada a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès

Palau Babau. Principis de segle XX.
Autor: Pere Alegret.
Col·lecció Vinseum.
ACAP20-1024-N-394.
Daniel Sancho París ha catalogat un total de 3.830 fotografies que mostren la història més recent de Vilafranca i el Penedès

Entre els mesos de novembre de 2015 i març de 2016, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès ha realitzat les tasques d’organització, documentació, descripció i vinculació topogràfica de les fotografies i postals de la Col·lecció Vinseum, creant 3830 fitxes.
La primera de les tasques realitzades va ser la digitalització dels fons fotogràfics que es trobaven en diferents suports físics. En segon lloc, es va començar la descripció de les imatges emprat les fitxes de primers tractaments generada pel GIAC, Gestor Integral d’Arxiu Comarcals. A la vegada que es realitzava la descripció, s’anava documentant cada imatge, tot intentant identificar l’autor, la cronologia, l’emplaçament de la fotografia i les persones que hi apareixien en ella. Igualment, s’assignaven uns descriptors temàtics pel tal poder realitzar cerques per paraules. Finalment, a cada fitxa se’l vinculaven tants suports i exemplars tenia la imatge, tant si era en suport vidre, acetat, paper i magnètic i els exemplars que hi havia de cadascun. D’aquesta manera, s’identificaven en una única fitxa tots les mateixes imatges.
Tal i com ja s’ha esmentat, els suports han estat negatius en plaques de vidre i acetats plàstics, així com positius en paper. Els autors principals de les imatges són Pere Alagret, Paco Biosca, Joaquim Aragonès, Pere Català Roca, Àngel Toldrà Viazo, Cèsar Boada, Josep Masachs Bolet, Enric Tomàs Guix, Enric Torruella, Jordi Valls, entre d’altres. Per una banda, de les 3830 fotografies, 727 corresponen a Joaquim Aragonès. Per una altra, han quedat 734 imatges sense poder identificar-ne l’autor.
La majoria de les fotografies tenen el marc del Penedès i, més concretament, Vilafranca. Entre les temàtiques més habituals són els actes oficials de l’Ajuntament, esglésies, castells, del propi museu de Vilafranca, dels carrers de la ciutat, de temàtica vitivinícola, entre d’altres. Per exemple, cal destacar la col·lecció de fotografies de les diferents fires de la Vinya i del Vi (1943, 1953 i 1963), visita del general Francisco Franco el juny de 1949 i l’enderroc de la caserna de Vilafranca el 1968.
La Col·lecció Vinseum va sorgir fruit de l’Arxiu Fotogràfic del Museu que des dels seus orígens va constituir un grup de persones amants de la fotografia com Josep Mestres Hero, Enric Torruella i Antoni Massanell Casas que aplegaren en aquesta secció del museu centenars de fotografies de temàtica vilafranquina i penedesenca, sent una de les primeres donacions les que va realitzar les filles de Pere Alagret i Vilaró.
L’Arxiu Fotogràfic de Vinseum va ser dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès l’any 2005 fuit d’un conveni entre el Museu, l’Ajuntament de Vilafranca i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès.
Tant les imatges com la seva descripció són consultables al cercador de fons i documents Arxius en Línia, del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L'accés i les reproduccions privades són lliures sempre que sigui per finalitats d'investigació, docents i no comercials, sense que es copiïn en cap ordinador en xarxa ni se'n faci difusió per cap mitjà, i es respecti l'autoria i procedència. La reproducció de les imatges per a altres usos diferents dels especificats us heu d'adreçar a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

10 d’abril del 2017

Vilafranca del Penedès Desapareguda

El proper dimarts 18 d'abril de 2017, a les 19:30h, a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (avinguda d'Europa núm. 6), presentaré el llibre “Vilafranca del Penedès desapareguda”. M'acompanyaran en la presentació Francesc Olivella, president del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, Raimon Gusi, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca, i Josep Maria Masachs, director de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.
El llibre Vilafranca del Penedès desapareguda és un recull de 170 fotografies que mostren la vila des de finals del segle XIX fins al tombant de la dècada del 1960. Una passejada per la Vilafranca dels nostres pares, avis i besavis des del centre, cor de la vila, fins als barris urbans i perifèrics tot passant pel sector vinícola –un dels signes idiosincràtics, conjuntament amb el fet casteller i la Festa Major–. L’obra que teniu a les mans evoca el record d’un paisatge i d’uns costums avui desapareguts o molt transformats, i convida el lector a rememorar un passat d’una Vilafranca nostàlgica, d’una Vilafranca en blanc i negre.
Aquest volum està publicat per l'Editorial Efadós dins de la seva col·lecció Catalunya Desapareguda.

27 d’octubre del 2016

27 d'octubre: Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual

L'any 2005 la UNESCO va instaurar la celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual cada 27 d'octubre. Enguany, l'eslògan és "It's your story - Don't lose it": És la teva història, no la perdis.

Els documents audiovisuals -com ara les pel·lícules, els programes de ràdio i televisió, i els enregistraments d'àudio i vídeo- són patrimoni de tots i contenen informació clau dels segles XX i XXI, que forma part de la nostra història i identitat cultural.

Les tecnologies de so i imatge van oferir noves vies per compartir el coneixement i expressar la creativitat. A més, van derrocar moltes de les barreres culturals, socials i lingüístiques que impedien la difusió de la informació, com l'idioma o el grau d'alfabetització. Els documents audiovisuals van transformar la societat i van passar a complementar als escrits. Però des de la invenció de la indústria audiovisual, incomptables produccions de gran valor històric i cultural han desaparegut.


Per aquest motiu, la UNESCO va aprovar el 2005 la celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, com a mecanisme per conscienciar el públic sobre la necessitat de prendre mesures urgents i reconèixer la importància d'aquest tipus de documents. En aquesta línia, el Programa Memòria del Món també impulsa la valuosa tasca dels professionals que es dediquen a la preservació i ajuda a gestionar els aspectes tècnics, polítics, socials i financers, entre d'altres, que amenacen la salvaguarda del patrimoni audiovisual.

9 de setembre del 2016

El Fons Henry Buckley de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès s'incorpora al projecte "Fotografia a Catalunya"

El Portal "Fotografia a Catalunya" va néixer amb l'objectiu de ser una finestra a la riquesa, qualitat i diversitat del món de la fotografia. Un projecte fruit del Pla Nacional de Fotografia, impulsat pel Departament de Cultura, i fet amb la col·laboració de moltes institucions (arxius, biblioteques i museus), de col·leccions particulars i dels propis fotògrafs que han seleccionat el millor dels seus fons i la seva obra, per presentar-ho de forma integrada davant del públic. Aquesta web ofereix també un panorama de les activitats i dels mútliples recursos, tant documentals com educatius, sobre la fotografia que estan disponibles a tot Catalunya. El Portal es va publicar al novembre de 2015 amb més de 1.500 fotografies, més de 300 recursos i una completa exposició virtual sobre el daguerrotip, i aquest contingut ha anat creixent fins avui i la previsió és que es vagin incorporant nous fons. 
Així, aquest setembre s'ha incorporat al Portal cinquanta set fotografies del Fons del corresponsal britànic Henry Buckley realitzades durant la Guerra Civil Espanyola i l'exili republicà (1936-1939). Tot i no ser un fotògraf professional, com a corresponsal sempre va aprofitar el fet d'estar sempre pròxim a la notícia per captar les imatges dels diferents esdeveniments que succeïen i el seu valor ve donat per les imatges que ens mostren diferents episodis destacats de la Guerra Civil: el front de Terol, la batalla de l'Ebre, la del Segre, el comiat de les Brigades Internacionals, o el Camp d'Argelers i Sant Cebrià, a França. 
Aquest fons va ingressar al 2008 per tal de dur a terme els treballs de digitalització i, un cop realitzats, els originals es van retornar als fills del periodista, cedint-ne els drets d'explotació i comunicació pública a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. El 2014, aprofitant la commemoració del 75è aniversari del final de la Guerra Civil i l'exili republicà, des de l'Arxiu es van realitzar els treballs de descripció, associant cada fitxa amb la seva imatge, i així fer possible la difusió del fons a través del cercador Arxius en Línia de la Xarxa d'Arxius Comarcals del Departament de Cultura de la Generalitat. Ara, una selecció de les millors imatges, també es podran veure en el Portal "Fotografia a Catalunya". 

Nota de premsa de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès

22 d’agost del 2016

L'Arxiu Comarcal col·labora en el projecte editorial 'Vilafranca desapareguda'

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès i l'editorial Efadós SL, han establert una col·laboració mútua, mitjançant la signatura d'un conveni aquest mes de juliol, per la producció i coedició de l'obra titulada Vilafranca desapareguda, dins la col·lecció de Catalunya Desapareguda. D'aquesta manera l'Arxiu posarà a disposició de l'editorial tots els fons fotogràfics dipositats a l'Arxiu Comarcal per tal que els pugui consultar, seleccionar i tenir una còpia digital de les imatges seleccionades i publicar-les amb l'objectiu d'oferir la màxima representació fotogràfica a l'obra. La persona encarregada de realitzar la tasca de selecció i edició de textos és l'historiador vilafranquí Daniel Sancho Paris.
  
Amb el nom de "Catalunya Desapareguda", l'editorial Efadós SL publica tota una col·lecció de llibres amb imatges històriques de carrers, places, activitats econòmiques i tradicions ja perdudes perquè qualsevol persona pugui conèixer un passat molt recent de la nostra història. Actualment ja són 15 els llibres de pobles i ciutats publicats: Sant Andreu de Palomar, La Cerdanya, la Sagrada Família, el Cementiri del Poble Nou, Barcelona, el Poble Nou, Igualada, Gavà, Sant Feliu de Guíxols, Olesa de Montserrat, Vilanova i la Geltrú, Sant Boi de Llobregat, Manresa, Vic i Palamós. 

Les imatges que formaran part de l'obra no tan sols seran de fons de l'Arxiu Comarcal, sinó que es demana la col·laboració ciutadana per tal de recollir aquelles fotografies inèdites que mostrin una Vilafranca poc coneguda, les quals seran digitalitzades i incorporades a l'obra. Per tant, aquelles persones que vulguin aportar fotografies es poden posar en contacte amb l'Arxiu Comarcal (Avinguda Europa, 6-8, Vilafranca o telèfon 938172311) o per correu electrònic fotografiesantiguesvilafranca@gmail.com

La previsió és que la publicació de l'obra coincideixi amb la Diada de Sant Jordi del 2017. 

Nota de premsa de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès

15 d’agost del 2016

Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès posa a disposició online els índexs especials de Capítols Matrimonials dels notaris de Vilafranca

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès custodia diferents fons notarials que apleguen la documentació produïda pels notaris en l'exercici de les seves funcions. Aquests fons són dels més consultats per part d’investigadors, genealogistes i historiadors. A l'Arxiu Comarcal hi podem trobar diferents fons en funció del districte, amb documentació que abasta des del segle XIV fins el segle XX. La major part de la documentació és del Fons del Districte Notarial de Vilafranca del Penedès, amb aproximadament uns 400 metres lineals de documentació, l’inventari de la qual es pot consultar mitjançant al cercador "Arxius en línia".

Com que aquest tipus de documentació és de la més consultada, especialment pels genealogistes, des de l’Arxiu es va iniciar un projecte per a fer un buidatge i elaborar els índexs d'aquells volums dels qual no existia, amb l'objectiu de facilitar la recerca als usuaris i al mateix temps millorar la conservació dels volums, evitant l'excessiva manipulació dels llibres en la seva consulta a la sala. 

En una primer fase d'aquest projecte s'ha prioritzat l'elaboració dels índexs dels llibres especials dels Capítols Matrimonials que no en tenien, aquests són els del segle XV fins a finals del XVIII. Els volums dels quals si existeixen índex, principalment des del finals del segle XVIII al segle XX, s'han de continuar venint a consultar de manera presencial a l'Arxiu. Properament s'iniciarà la segona fase amb la publicació dels llibres especials dels Testaments. 
 La publicació s'ha fet amb la càrrega dels fitxers amb format Excel, separat per segles i notaris. Podeu accedir-hi mitjançant el següent enllaç o el bàner de la pàgina inicial de l'Arxiu Comarcal. 

Nota de premsa de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès

8 d’agost del 2016

Algú sap alguna cosa de... Foto Abellán de Vilafranca

Algú sap alguna cosa d'aquest fotògraf que es deia Abellán que tenia el seu estudi al carrer de la Parellada número 16, 2n pis? L'anunci publicitari va ser publicat al setmanari Penedès el 1942.
Qualsevol informació que tingueu la podeu fer arribar a: fotografiesantiguesvilafranca(arroba)gmail.com.
(substituir la paraula arroba per @).

4 d’agost del 2016

Projecte "Vilafranca desapareguda"

Dins de la col·lecció de llibres "Catalunya Desapareguda", l'editorial Efadós SL, que a Vilafranca ja va publicar el llibre L'Abans, publicarà per la diada de Sant Jordi de l'any 2017 el llibre "Vilafranca Desapareguda" amb fotografies antigues de Vilafranca fins a la dècada dels anys 1960. 

Amb el nom de "Catalunya Desapareguda", l'editorial Efadós SL publica tota una col·lecció de llibres amb imatges històriques de carrers, places, activitats econòmiques i tradicions ja perdudes perquè qualsevol persona pugui conèixer un passat molt recent de la nostra història. Actualment ja són 15 els llibres de pobles i ciutats publicats: Sant Andreu de Palomar, La Cerdanya, la Sagrada Família, el Cementiri del PobleNou, Barcelona, el PobleNou, Igualada, Gavà, Sant Feliu de Guíxols, Olesa de Montserrat, Vilanova i la Geltrú, Sant Boi de Llobregat, Manresa, Vic i Palamós. 

L'encarregat de la selecció d'imatges i redacció de textos és l'historiador Daniel Sancho París. Si algú té fotografies i les vol aportar al projecte pot fer un correu electrònic a fotografiesantiguesvilafranca@gmail.com 

9 de juny del 2016

Dia Internacional dels Arxius

Avui 9 de juny és el Dia Internacional dels Arxius. El lema d'enguany és "Arxius, Armonia i Amistat".

3 de juny del 2016

Vilafranca del Penedès en un reportatge de la Sexta Columna sobre el Valle de los Caídos

Retrat de Joan Álvarez
Aquest divendres a La Sexta, el programa La Sexta Columna, de 21:30 a 22:30h
Fa una setmana, un equip de la Sexta TV, format per un periodista i dos càmeres de televisió, van arribar-se fins a Vilafranca del Penedès per tal de conèixer diferents aspectes de Joan Álvarez de Sisternes, alcalde de Vilafranca entre 1924 i 1929, durant el període de la dictadura de Miguel Primo de Rivera.
Joan Álvarez de Sisternes va ser el darrer enterrat al Valle de los Caídos per exprés desig de la família, al febrer de 1983, amb el govern socialista de Felipe González, i al mateix moment que hi havia familiars d’enterrats allí que se’ls emportaven als seus llocs d’origen.
En la seva visita a Vilafranca, l’equip de la Sexta va visitar l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, on van filmar les instal·lacions i van poder veure alguns documents, fotografies i imatges en moviment relacionades amb Álvarez de Sisternes. Els reporters de la Sexta i un familiar de Joan Álvarez van ser acompanyats per l’arxiver i historiador Daniel Sancho París, coneixedor de la persona de Joan Álvarez, assessor i col·laborador de l’Arxiu Comarcal.
A l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, els reporters i el familiar veieren del fons de l’Arxiu Municipal de Vilafranca el llibre d’actes de l’Ajuntament de 1924 on s’expressa el seu nomenament com a alcalde, el llibre d’actes de 1947 on s’esmenta la col·locació del seu retrat al saló de Plens i un document de la seva exhumació. De l’Arxiu de la Imatge i el So van veure una fotografia on apareixia Álvarez amb d’altres autoritats i un fragment de la filmació Reinaré, obra d’Antoni Güell Cortina, que mostra imatges de la visita oficial que va fer l’Infant Ferran de Baviera a Vilafranca el 1929.
L’equip de la Sexta, van desplaçar-se posteriorment al cementiri de Vilafranca, al saló de plens de l’Ajuntament i a la casa que havia estat propietat de Joan Álvarez, a la plaça de la Constitució.

Qui era Joan Álvarez de Sisternes?
Joan Álvarez va néixer a Vilafranca el 1873, en el sí d’una família propietària. Va estudiar dret però no va arribar mai a exercir com advocat i el 1910 es va fer càrrec de l’arxiu municipal. Durant la dictadura de Primo de Rivera, tal i com s’ha dit, va ser alcalde de la ciutat. Durant el seu mandat es van pavimentar bona part dels carrers dels centre de la ciutat.
Durant els primers dies de la guerra civil espanyola es van produir a Vilafranca 23 assassinats, entre ells grans propietaris, com el propi Álvarez. Joan Álvarez va ser detingut a Barcelona el 3 d’agost de 1936, a l’habitatge del seu cunyat, segons declara a la Causa General, instruïda per la Fiscalia del Tribunal Suprem. Va ser traslladat a Vilafranca on va romandre detingut fins el 20 d’agost, 17 dies després. Va ser traslladat a prop del pont del Lledoner, a Vallirana (Baix Penedès), a la carretera nacional 340, límit territorial de la comarca de l’Alt Penedès. Va ser mort d’un tret i segons consta en la documentació, se’l va intentar incinerar en part. El seu cos va ser traslladar a Vallirana i, al 1939, al panteó construït amb motiu de les víctimes de la repressió de la reraguarda republicana al cementiri de Vilafranca. Finalment, al 1983, va ser traslladat al Valle de los Caídos, per exprés desig de la família.
L’actual plaça de la Constitució se la va anomenar Juan Álvarez durant el franquisme, i el 21 de gener de 1947 va ser col·locat un retrat seu al saló de plens de l’Ajuntament de Vilafranca, amb motiu del vuitè aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Vilafranca. L’autor del quadre va ser Josep Rovira Soler. Antoni Sabaté Mill, cronista de Vilafranca, va escriure sobre Joan Álvarez el següent: “Por aquellos años, nuestro alcalde era un hombre ya entrado en edad, de mediana estatura, de complexión robusta y de natural campechanía, si bien algo distante y sin concesiones a la popularidad. El señor Álvarez era el señor Álvarez, y santaspascuas”. 

2 de juny del 2016

L'Ajuntament de Vilafranca aprova la Declaració Universal sobre els Arxius

Fotografia del moment de la votació al ple municipal
(c) Daniel Sancho París
El passat dimarts 31 de maig de 2016, el ple de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès va aprovar per unanimitat de tots els grups CIU-PSC-CUP-ERC-VeC-PP.

Podeu veure el fragment del ple municipal en el següent enllaç a les 2 hores i 19 minuts

A continuació podeu llegir la Declaració Universal dels Arxius:
Declaració Universal sobre els Arxius
Els arxius registren decisions, accions i memòria. Constitueixen un patrimoni únic i insubstituïble que es transmet de generació en generació. Els documents són gestionats als arxius des del seu origen amb la finalitat de preservar-ne el valor i el significat. Són fonts fiables d’informació que garanteixen la seguretat i la transparència de les actuacions administratives de les organitzacions. Els arxius juguen un paper essencial en el desenvolupament de la societat contribuint a la constitució i salvaguarda de la memòria individual i col·lectiva. L’accés lliure als arxius enriqueix el nostre coneixement de la societat, promou la democràcia, protegeix els drets de la ciutadania i millora la qualitat de vida.
Per això, nosaltres reconeixem
  • el caràcter únic dels arxius com a fidels testimonis de les activitats administratives, culturals i intel·lectuals, i com a reflex de l’evolució de les societats;
  • el caràcter essencial dels arxius per a garantir una gestió eficaç, responsable i transparent, per a protegir els drets de la ciutadania, assegurar la memòria individual i col·lectiva, comprendre el passat, documentar el present i preparar el futur;
  • la diversitat dels arxius per deixar constància del conjunt d’activitats de la humanitat;
  •  la multiplicitat de suports en els quals han estat produïts i conservats els documents, ja sigui el paper, el digital, l’audiovisual i d’altres de qualsevol naturalesa;
  • el paper dels arxivers els quals, com a professionals qualificats, amb formació inicial i continuada, serveixen a la societat en la mesura que garanteixen el procés de producció dels documents, els seleccionen i els preserven per al seu ús;
  • la responsabilitat de tots –ciutadans, gestors i responsables públics, propietaris i custodis d’arxius públics i privats, i arxivers i altres professionals del camp de la informació– en la gestió dels arxius;

Per tant, ens comprometem a treballar conjuntament per tal que s’adoptin i s’apliquin polítiques i normes legals en matèria d’arxius;
  •  la gestió dels arxius sigui valorada i exercida plenament en el si de tots els organismes, públics o privats, els quals generen i fan servir els documents en l’exercici de les seves activitats;
  • es dotin els arxius amb els recursos adequats que n’assegurin la seva correcta gestió, incloent-hi professionals degudament qualificats;
  •  els arxius siguin gestionats i preservats en les condicions que assegurin la seva autenticitat, la seva fiabilitat, la seva integritat i el seu ús;
  • els arxius siguin accessibles a tothom, respectant les lleis pertinents i les relatives als drets de les persones, dels productors, dels propietaris i dels usuaris;
  •  els arxius siguin utilitzats per contribuir a la promoció d’una ciutadania responsable.

Adoptada per l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya i ratificada pel Consell Internacional d’Arxius a la seva assemblea general d’Oslo al setembre de 2010. Adoptada per la UNESCO a la seva 36a Conferència General a Paris el 10 de novembre de 2011.



26 de maig del 2016

L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès organitza un maridatge d’arxius, història, vi i cava en motiu de la Setmana Internacional dels Arxius.

L'activitat es realitzarà en dues sessions els dies 9 i 10 de juny a les instal·lacions de l'Arxiu Comarcal

El dia 9 de juny és el Dia Internacional dels Arxius i per aquest motiu els arxius obren portes i organitzen diferents activitats culturals durant tota la setmana, del 6 al 12 de juny. En aquest marc, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès conjuntament amb l’Arxiu Municipal de Vilafranca del Penedès i el Servei d’Arxiu del Consell Comarcal de l’Alt Penedès organitza els dies 9 i 10 de juny una activitat cultural a les seves instal·lacions amb el títol “Tastets d’arxiu maridats amb vins i caves”.

L’objectiu de l’activitat és que els assistents es puguin endinsar a la cultura del vi mitjançant diferents tipus de documents que custodia l’Arxiu, tot acompanyat d’una narració sobre la història del vi i la terra tot fent un tast de diferents vins i de cava elaborats al Penedès. En aquest sentit, la sala de consulta de l’Arxiu es convertirà amb una sala d’exposició de documents i alhora una sala de tast de vi. A la part expositiva s’hi mostrarà documentació que forma part de diferents fons documentals de l’Arxiu: originals d’imatges de finals del segle XIX, quan el suport utilitzat era la placa de vidre, textos manuscrits en paper i en pergamí, que van des del segle XI fins al segle XX, i diferents reproduccions ampliades de fotografies.

Tot el material que s’utilitzarà té relació o interès directe amb el món de la vitivinicultura i la seva evolució i serà utilitzat pel narrador en el transcurs de l’activitat. En aquest sentit, s’habilitaran cinc espais diferenciats. En quatre punts s’exposaran, agrupats per temàtiques, els principals ítems de l’activitat (La Terra, Treball i Economia, Del Cep ala Bóta, i El Vi a Taula) i entre un espai i l’altre, es realitzaran tasts de diferents vins i caves.

L’activitat, dirigida a majors de 18 anys, serà gratuïta, es realitzarà en dues sessions, el dia 9 i el 10 de juny, a les 19:30 hores de la tarda, i la durada aproximada serà de 60 minuts. Les places són limitades i és imprescindible realitzar la inscripció prèvia.



12 de febrer del 2016

L'Arxiu Municipal de Vilafranca incorpora tres documents importants per a la ciutat


Aquest dimarts s'han presentat públicament a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès tres documents històrics que l'Ajuntament de Vilafranca ha adquirit i que fan referència a tres elements emblemàtics del patrimoni vilafranquí: el Palau Reial, el Palau Baltà i el Drac de Vilafranca. A la presentació han assistit Josep Maria Masachs, director de l'Arxiu Comarcal, Sonia Camanforte, arxivera responsable de l'Arxiu Municipal, i Raimon Gusi, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca.

El regidor de Cultura, Raimon Gusi, ha explicat que a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès va arribar l'oferta de compra d'aquests documents que, “pel seu contingut i interès es va considerar que tenien prou rellevància per ser adquirits, i passar a formar part del patrimoni de l'Ajuntament de Vilafranca. Els documents ara estaran convenientment conservats i custodiats a l'Arxiu Municipal”. 

El primer document és un trasllat que data del 1499, de Ferran el Catòlic, del privilegi que va concedir el rei Jaume I el Conqueridor al 1236, perquè la família vilafranquina dels Babau poguessin habitar el Palau Reial -l'actual Museu- amb la condició que, quan ell vingués a Vilafranca tingués a la seva disposició tota una llista de menjar i habitació, concretant-ne específicament el que ha de tenir (gallines, vi, plats, llenya, etc...) per a ell i tota la seva cort. Aquest privilegi s'entén, perquè les corts reials itineraven per tot el regne i el rei i el seguici havia de tenir un lloc on hostatjar-se. 

El segon és un document de venda d'unes cases del carrer dels Escudellers de Vilafranca feta pel frare Guardià dels Frares Menors de Vilafranca a Francesc Babau, i que es corresponen al que ara és el Palau Baltà o Palau dels Babau. Amb aquesta compra es configura tota la estructura actual del Palau tal com el coneixem (datat del 1522 aproximadament). 

El tercer document és el conveni celebrat el 26 de desembre de 1893 entre el senyor Baltà de Cela i els administradors de la confraria de Sant Miquel en virtut del qual, el senyor Baltà es compromet a restaurar el Drac de Vilafranca, propietat de la confraria de Sant Miquel, per treure-li pes, ja que pesava 107 quilos i no es trobava ningú per fer-lo ballar. En virtut d'aquest conveni, el Drac quedava dipositat al Palau Baltà, no podia sortir de Vilafranca i només podia actuar en les festes que se celebraven a la Vila. 

Segons explicava Josep M. Masachs, director de l'Arxiu Comarcal, aquests documents es van fer valorar per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i, “en funció del criteri que van exposar, es va fer una oferta a la propietat per a la seva adquisició que va ser acceptada”. 
La responsable de Gestió Documental i Arxiu de l'Ajuntament, Sònia Camanforte, explicava que aquests documents passaran a formar part del patrimoni municipal i s'incorporaran als fons de l'arxiu de l'Ajuntament de Vilafranca dipositats a l'Arxiu Comarcal. Aquests documents han estat digitalitzats i quan es publiqui la web de l'Arxiu Municipal es podran consultar. 

10 de novembre del 2015

Cicle de conferències La Primera Guerra Mundial (1914-1918)

La secció d’història de l’Institut d’Estudis Penedesencs i l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès organitzen un cicle de conferències sobre la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
Entre els anys 1914 i 1918 va tenir lloc a Europa la primera gran guerra dels temps contemporanis, la denominada Primera Guerra Mundial on diferents potències europees s’hi van enfrontar en dos blocs: els aliats i les potències centrals. Van acabar participant més de 30 països del món perquè van aflorar diferents conflictes latents territorials i colonials. Aquest cicle pretén explicar la primera guerra mundial a nivell general, quin art va sorgir com a conseqüència del conflicte i quina va ser la seva influència al Penedès.
Lloc: Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Hora: 19h
Dates: 10, 17 i 24 de novembre de 2015
Programa
10 de novembre de 2015, 19h, Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès (Av. Europa núm. 6, Vilafranca)
Títol: Reflexions sobre la Primera Guerra Mundial cent anys després.
Conferenciant: Dr. Joan Villarroya Font, catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Barcelona
17 de novembre de 2015, 19h, Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès (Av. Europa núm. 6, Vilafranca)
Títol: La Avantguarda a Catalunya després de la I Guerra Mundial: art i esperit de transgressió
Conferenciant: Dra. Irene Gras, professora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona
24 de novembre de 2015, 19h, Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès (Av. Europa núm. 6, Vilafranca)
Títol: El Penedès i la Primera Guerra Mundial

Conferenciant: Dr. Raimon Soler Becerro, tècnic de suport a la recerca del Departament d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona

25 de desembre del 2014

Ingressa a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès un conjunt de fotografies de l’empresa productora de cava Codorniu

El 27 d’octubre de 2014 es va signar un contracte entrela Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès i Codorniu S.A. pel qual aquesta empresa productora de cava cedeix en comodat  un conjunt de fotografies del seu fons a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, per tal que aquesta entitat en tingui cura de la seva preservació, consulta, accés i difusió.
El fons consta de set-centes plaques de vidre, acetats i nitrats produïts i/o aplegats en el transcurs de l’activitat de l’empresa Codorniu des de finals del segle XIX a principis del segle XX. Es tracta d’un fons fotogràfic de gran rellevància atès que s’hi pot documentar en imatges l’evolució de la vitivinicultura penedesenca i, especialment, la de la zona de Sant Sadurní d’Anoia, així com de la finca Raïmat, en terres lleidatanes. És una expressió gràfica de l’evolució de la vitivinicultura al Penedès des del moment en què s’inicia la replantació de vinyes després de la fil·loxera. També permet documentar l’evolució tecnològica de la indústria de l’elaboració del vi i el cava que es va iniciar precisament en aquesta casa.

Gràcies a la cessió d’aquest fons per part de l’empresa Codorniu, l’Arxiu Comarcal custodiarà aquestes fotografies, durà a terme les tasques de restauració, consolidació, conservació, digitalització i descripció a la base de dades, i finalment ho posarà a disposició dels investigadors i usuaris mitjançant la consulta dels documents digitalitzats a les instal·lacions de l’Arxiu, o a la pàgina web mitjançant l’aplicatiu ”Arxius en Línia”. Per la utilització i reproducció de les imatges per finalitats culturals o d’investigació, sense ànim de lucre, la reproducció s’haurà de sol·licitar a l’Arxiu Comarcal. Pels casos de l’ús de les imatges per un ús lucratiu, es requerirà prèviament una autorització per part de Codorniu S.A. i la sol·licitud corresponent a l’Arxiu Comarcal.

Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya

16 de novembre del 2014

Invitació a la presentació del llibre "Història de la Policia Local de Vilafranca del Penedès, 1884-2014, i els altres cossos de seguretat municipal"


El proper dijous 20 de novembre, a les 19h, a l'auditori de Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, es presentarà el llibre escrit per Alberto Martín Iglesias i Daniel Sancho París, titulat "Història de la Policia Local de Vilafranca del Penedès, 1884-2014, i els altres cossos de la seguretat municipal".

El llibre repassa tota la història de la policia local de Vilafranca d'ençà la creació del cos el 1884 fins a l'actualitat, i tractant també els altres cossos que al llarg dels segles XIX i XX n'han format part com els agutzils, els serenos i la policia rural. 
Esteu tots convidats a l'acte!
El llibre ha estat publicat per l'Ajuntament de Vilafranca, regidoria de Seguretat Ciutadana i el preu de venda és 12 euros.