Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris patrimoni arquitectònic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris patrimoni arquitectònic. Mostrar tots els missatges

19 d’octubre del 2021

Editat un díptic sobre l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès

Fa unes setmanes es va presentar en el marc de la missa solemne de la festivitat
de sant Francesc d'Assís, el dia 4 d'octubre de 2021, el díptic a tot color que pretén ser la guia per visitar l'església. L'autor soc jo mateix i ha estat dissenyat per Manolo S.C. Rodríguez i editat per les Parròquies de Vilafranca del Penedès. 

La guia conté una explicació històrica i artística del temple, amb especial atenció al retaule de la Mare de Déu i de Sant Jordi, retaule atribuït a Lluís Borrassà.

El donatiu del díptic és d'1 euro i els diners recollits van destinats al manteniment de l'església. El podeu trobar a la mateixa església en el següent horari:

  • Divendres, de 10h a 11h (hi ha missa a les 10:30h).
  • Dissabtes, de 11h a 13h (horari d'obertura pública per visitar lliurement l'església).

30 de setembre del 2020

Catalonia Sacra programa una visita a l'església de Sant Ponç de Cobera amb motiu de les JEP 2020

Amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni 2020, Catalonia Sacra organitza una visita guiada a l'església de Sant Ponç de Corbera. En aquesta ocasió tindré l'oportunitat d'explicar la història d'una església romànica situada al Baix Llobregat.
L'església és l’única mostra conservada de l'antic cenobi benedictí que portava el mateix nom. Malgrat la destrucció del conjunt monàstic, l’església, que és una bona mostra del primer romànic del s. XI, ostenta un molt bon estat de conservació. Aquesta era en origen part d’un monacat benedictí depenent de l’abadia de Cluny a través del monestir de Sant Pere de Casserres. Les restes monàstiques no es conserven i segurament hi ha alguna mostra dels seus vessaments sota de construccions modernes.
La visita tindrà lloc el dissabte 10 d'octubre, a les 11h, i durarà uns 60 minuts aproximadament. L'activitat és gratuita però cal inscripció prèvia perquè les places estan limitades amb motiu del coronavirus. Per inscriure's cal fer un correu electrònic a: reserves@cataloniasacra.cat


29 de setembre del 2020

Obrim Vilafranca 2020: una proposta per conèixer els interiors dels edificis de la ciutat

Aquest passat dissabte i diumenge 26 i 27 de setembre de 2020 l'Ajuntament de Vilafranca ha organitzat Obrim Vilafranca. Aquest és un projecte per conèixer els interiors de molts edificis de la nostra ciutat de Vilafranca. 

Enguany, com l'any passat, vaig fer el guiatge, per encàrrec de l'empresa Tríade, Serveis Culturals, a la casa Elies Valero - Fòrum Berger Balaguer, seu de la Fundació Pinnae.

Una casa construida entre els anys 1910 i 1914 per encàrrec del senyor Elies Valero, jutge de primera instància de Vilafranca, nascut a la població alacantina de Villena.

Podeu saber quelcom més d'aquesta casa en el següent reportatge de Penedès Televisió a partir del minut 12:07:

Veu Pròpia "Obrim Vilafranca"

23 de setembre del 2020

Catalonia Sacra programa una visita al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Clariana

L'activitat tindrà lloc el dissabte 26 de setembre de 2020, a les 11h, al

Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Clariana, a Castellet i la Gornal.

A les afores del poble de Clariana s'hi troba un dels edificis més singulars de la zona. Es tracta del Santurari de la Mare de Déu de Montserrat, un temple projectat i dirigit per l'arquitecte Dr. Joan Bassegoda Nonell (1930 - 2012), especialista en Gaudí i anomenat l'any 2010 director honorari de la Reial Càtedra Gaudí - UPC.

La planta és hexagonal per damunt del qual hi ha un cimbori vuitavat i dins dels murs podem gaudir d'un Sant Crist del segle XVII procedent del Museu Marès de Barcelona i uns magnífics mosaics de l'artista Santiago Padrós (1918-1971). 



Dia 26/09/2020

Hora 11.00 h.

Lloc Santuari de la Mare de Déu de Clariana

Durada 90 minuts (aprox.)

Guia Dr. Daniel Sancho

Observacions Activitat amb reserva prèvia

Preu 5,00€ per persona

 

Més informació 


 reserves@cataloniasacra.cat

 693 720 202 (de dilluns a divendres de 10.00 a 16.00 h.)

 

Normes Covid-19
És obligatori l’ús de mascareta, mantenir la distància de seguretat de 2 metres i no tocar els objectes ni seure als bancs.
Trobareu sabó hidroalcohòlic a diferents punts per poder-vos rentar les mans.

La realització de l'activitat queda supeditada a l'evolució de la situació sanitària. Qualsevol modificació serà avisada prèviament als inscrits/tes per mitjà de correu electrònic.

8 d’abril del 2019

La capella dels Dolors de Vilafranca


Avui 8 d'abril de 2019 s'enceta el Septenari de la Mare de Déu dels Dolors. Una celebració quaresmal, prèvia a la Setmana Santa, que té el seu vincle amb la capella de la Mare de Déu dels Dolors, propietat de la parròquia de Santa Maria de Vilafranca i una petita joia devocional per a molts vilafranquins i vilafranquines, devots de la Mare de Déu dels Dolors i també perquè centenars de parelles van contraure matrimoni en aquest emblemàtic lloc de Vilafranca.
La capella dels Dolors va ser contruida entre 1699 i 1703. La primera pedra va ser col·locada el 15 de març de 1699 i el 9 de gener de 1704 es va fer el darrer pagament de l'obra als constructors. El 1728, amb motiu d'una visita pastoral del bisbe de Barcelona es va realitzar un inventari de les joies de la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. El joier era format per 25 joies d'or, consistent en 8 rams i 17 anells amb perles i pedres precioses; per exemple: “Un ram de Rubins encaxan ab fils d'Or ab un rubi mols gros en lo mitg”. El 1730 el capellà encarregat de la capella i congregació va rebre “un anell d'or ab dos diamants petits y una esmeralda al mig la qual ha donat un devot vuy als 12 de agost de 1730”. Un any més tard, malgrat l'interés de convertir les joies en una corona per a la imatge, el bisbe de Barcelona aconsellà que es fés un calze de plata ja què no en tenien per celebrar missa i havien de fer servir un de l'església de Santa Maria. Entre els any 1753 i 1760, en caure la volta de l'església parroquial de Santa Maria, la capella dels Dolors va ser-ne la parròquia. L'arquitecte barceloní Elies Rogent -autor dels edificis de la Universitat de Barcelona, del Seminari Conciliar de Barcelona i de la reconstrucció del Monestir de Ripoll- va realitzar el 1853 l'ampliació del cambril. El 1883 es van practicar obres de restauració de la capella dels Dolors. Així, es va procedir al pintat i daurat de l'altar i al pintat de la capella per dins; l'obertura de sis finestrals en què es representaren als vitralls els signes de la Passió; amb un cost de 5.586,092 pessetes que es van pagar mitjançant subscripció popular. El 1886 es va fer un inventari de la capella, entre els quals hi ha les següents escultures: una imatge de la Verge Maria, amb Jesús als seus braços i una creu, al retaule de l'altar major; a l'altar del Sant Crist, una imatge de Jesucrist clavat en una creu; al cambril de la Verge hi ha una altra imatge amb el nom de la Soledat; i una Mare de Déu Dolorosa petita que és portada als membres malalts de la congregació. De les joies que existien al 1728 ja no en quedava res perquè segurament s'havien venut per poder comprar, entre d'altres coses, una corona de plata per a la Verge dels Dolors.  La capella va ser decorada amb quadres de grans dimensions sobre la Passió pintats per Ricard Clausells. Des de l'any 1921 en aquesta capella hi té la seu la Congregació del Cos de Portants del Sant Crist. El 6 d'octubre de 1934 la capella també va ser incendiada, perdent-se el seu retaule barroc i les pintures i imatges del seu interior. Josep Torras i Bages va celebrar la seva primera missa el 31 de desembre de 1871; van assistir els catedràtics Manuel Milà Fontanals i Xavier Llorens Barba, i els preveres Josep Morgades i Antoni Estalella, abans de ser tots dos bisbes, el primer, de Vic i, el segon, de Terol. Segons diu la tradició, la casulla de la seva primera missa estava confeccionada amb la roba del vestit de núvia de la seva mare.
Aquest fragment va ser publicat al setmanari El Cargol l'agost de 2012 en el marc de l'article especial de Festa Major.

18 de juny del 2018

La Diputació de Barcelona lliura a l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca el Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals.

Foto: Ajuntament
de Sant Martí Sarroca
La Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca el Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals del municipi, eina que ha de servir per establir mesures per conservar el patrimoni, recuperar-lo i millorar-lo. 
L’Ajuntament va sol·licitar a la Diputació, a través del Pla Xarxa de Governs Locals 2012-2015, la redacció d’aquest treball.
Amb aquest objectiu, el Pla Especial i catàleg, que ha estat redactat per l’SPAL amb un cost de 39.530,70 euros, defineix el patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Sant Martí Sarroca. El treball, que s’ha desenvolupat al llarg de catorze mesos, permetrà apropar-se als valors patrimonials del municipi des de tots els conceptes per garantir un coneixement general i culturalment connectat dels seus béns. Ha estat coordinat per la historiadora Imma Vilamala, i l’ha redactat un equip de professionals constituït per Rosa Escala, arquitecta, Daniel Sancho, historiador, Xavier Tarruella i Isabel Lleonart, biòlegs, i Xavier Oms, arqueòleg.
El Catàleg i Pla Especial de protecció del patrimoni recull una memòria amb l’estudi de l’evolució urbana i històrica del municipi, la memòria justificativa, una normativa, els plànols de situació dels elements, la carta arqueològica actualitzada, l’estudi de paisatge i el document ambiental estratègic. S’han confeccionat les fitxes corresponents als 170 béns catalogats, que segons la seva naturalesa i el tipus de valors associats es poden classificar en béns arquitectònics i urbanístics, béns arqueològics i paleontològics i béns ambientals i paisatgístics.
L’àmplia extensió del municipi explica en bona part l’elevat nombre d’elements dispersos tipus masia i cases de pagès i jaciments arqueològics. Mentre que a l’àrea urbana, desenvolupada en un període força modern, els elements catalogats no són tan nombrosos. Entre els seus valors patrimonials cal destacar el conjunt monumental de Sant Martí, amb el castell i l’església de Santa Maria, exemple singular del romànic català, ambdós Béns Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
(c) Servei de Patrimoni Arquitectònic
Local de la Diputació de Barcelona
Bona part del patrimoni del municipi són les masies, moltes de les quals es remunten a l’edat mitjana amb reformes importants entre els segles XV i XVIII. En destaquen algunes per les seves dimensions, la seva qualitat arquitectònica i el valor històric com són: Mas Ravell, la Masseria, Can Vallès de la Riera, Rovellats, Can Miret, Baronia de Riudefoix, Can Lleó, Can Grau, Can Carbó de la Riera, L’Artiga, La Fassina, Can Toni, Can Possastre, Can Brugueres, Cal  Sogas, les masies de Romaní (Cal Sala i Cal Janpons), Can Queraltó del Molí i el conjunt de La Torre d’en Vernet que sobresurt pel seu entorn.
A l’àrea urbana, cal destacar les Antigues escoles i Ajuntament de Sant Martí Sarroca, el Centre Cultural, Cal Valent, Cal Folch, Cal Balada, Ca l’Americano (antic Ajuntament) i Cal Codina.
Pel que fa a arquitectura religiosa cal fer esment a la capella de Sant Joan de Lledó, al barri de Les Cantarelles, i l’església de la Mare de Déu de Montserrat, al barri de La Bleda.
En aquest document s’han catalogat i identificat aquells béns d’especial interès natural i paisatgístic. En el municipi predomina el paisatge de la vinya, de parcel·lari mitjà i petit, estructurat per una xarxa de camins rurals. Aquesta àmplia xarxa de camins històrics vertebra el territori i comunica els nuclis antics i les masies aïllades que alhora són vials de lleure i gaudi de l’entorn del paisatge, com l’antic camí de Vilafranca, el de les Cases Noves als Hostalets i la Bleda, el de Conilleres, el de Ferriol o el dels Hostalets.
Al terme hi ha un important conjunt de fonts d’aigua natural i d’altres elements de l’arquitectura i enginyeria populars relacionats amb l’aigua com són els pous, les sínies i els molins. Un altre element afaiçonador del paisatge agrícola i de conreu de la vinya del municipi són les construccions de pedra seca: parets i barraques de pedra seca.
En aquest treball també s’ha revisat i actualitzat l’Inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Municipi (carta arqueològica).

Nota de premsa de l'Ajuntament de Sant Martí Sarroca i del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.