dilluns, 16 d’abril de 2012

El retaule de Sant Jordi de l'església de Sant Francesc de Vilafranca a l'exposició temporal del MNAC Catalunya 1400

Aquesta és la primera gran exposició sobre un dels cicles més creatius de la història de l’art català, situat al voltant del segle xv. Coincideix amb l’etapa de l’art europeu coneguda com el «gòtic internacional», fruit d’un intercanvi i una convergència de tradicions diverses i que s’identifica amb un mecenatge aristocràtic o cortesà, d’esperit retrospectiu i de tendència esteticista.
A partir de grans obres mestres dels artistes catalans més rellevants de tots els temps, com ara Lluís Borrassà, Rafael Destorrents, Pere Joan o Bernat Martorell, l’exposició, entre altres temes, mostra la renovació de la miniatura; presenta el retaule com a expressió distintiva de la pintura catalana; deixa constància de la importància de l’arribada d’artistes europeus a Catalunya amb el consegüent afrancesament de la cultura catalana, i fa un panorama de la pluralitat de centres de creació artística.
Catalunya 1400. El Gòtic Internacional reuneix les quatre taules amb escenes narratives del Retaule de sant Jordi de Bernat Martorell, avui al Louvre, segurament procedent de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, així com altres retaules complets de Lluís Borrassà -en retaule de l'església de Sant Francesc de Vilafranca-, Joan Mates, el mateix Martorell o Jaume Ferrer.
També s’exposaran els dos principals monuments de la miniatura gòtica catalana, un tipus d’obres que molt rarament és accessible al gran públic: el cèlebre Missal de santa Eulàlia de Rafael Destorrents –que des de fa molts anys no havia sortit de la catedral de Barcelona– i el Saltiri i llibre d’Hores de Bernat Martorell, conservat a l’Arxiu Històric dela Ciutat de Barcelona.
L’exposició inclou alhora una mostra molt selectiva d’escultura, objectes d’orfebreria i brodats, entre els quals destaca el frontal i una de les dalmàtiques del tern de sant Jordi, de la capella de Sant Jordi del Palau Generalitat.
Cal destacar que es presenten alguns dels descobriments que els conservadors d’art gòtic del MNAC han fet recentment, tot prolongant aquesta línia d’investigació i reinterpretació que culmina un important cicle de recerca d’un dels moments més creatius de l’art català