26 d’octubre del 2008

Pablo Sancho i Ramon Dilla obtenen la beca d'investigació del Patrimoni Tradicional i Festiu de Vilafranca

Els estudiants vilafranquins Ramon Dilla i Pablo Sancho són els autors del projecte guanyador de la beca d'investigació del patrimoni tradicional i festiu de Vilafranca convocada pel Servei de Cultura de l'Ajuntament amb l'objectiu de fomentar l'estudi, la difusió i el coneixement de la Festa Major. Així ho ha decidit el comitè de selecció de la beca format per Jan Grau, Raimon Casals, Mònica Moliner, membres del Consell de la Festa Major, Teresa Terrades, regidora de Cicle Festiu, Àngel Hom, cap del Servei de Cultura i Lídia Romeu, tècnica de Cicle Festiu.


S'han presentat dos projectes a la convocatòria: el projecte que planteja la realització d'una base de dades amb un inventari de tota la documentació que es localitzi de la Festa Major i l'altre que planteja l'estudi d'una matèria molt més específica. En aquest sentit, el comitè de selecció ha valorat la necessitat actual d'iniciar l'estudi desenvolupant un inventari de tota la documentació existent, com a pas previ a la investigació de temes molt més específics que es detectaran com a resultat d'aquesta primera investigació.


Ramon Dilla Martí (Alcañiz, 1985) és llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i actualment està cursant el post-grau d'Estudis Avançats en Història de l'Art en l'itinerari d'investigació i recerca de la Universitat de Barcelona, estudis que combina amb pràctiques al Departament d'Art Romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Ha treballat com a documentador en diverses exposicions, ha fet pràctiques a la Galeria Maragall Edicions i va ser guardonat l'any 2003 amb un premi Llavor de Lletres amb el seu treball de recerca, “L'Evolució de l'escala a Vilafranca”. És ballador del Ball de Cercolets.


Pablo Sancho París (Vilafranca, 1985) combina els estudis de segon cicle d'Història de l'Art i de Comunicació Audiovisual a la Universitat de Barcelona. Durant el passat curs ha estat becat pel Ministeri d'Educació i Ciència com a col·laborador del Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona dins del Centre d'Investigacions Film-Història. També ha estat col·laborador en diferents mitjans de comunicació locals fent ressenyes de cinema.


La beca d'investigació del patrimoni tradicional i festiu de la Festa Major té una dotació econòmica de 5.000 € i el termini de finalització està fixat per al desembre de 2009. A banda de les biblioteques i arxius on es farà la cerca de tota aquella documentació (bibliogràfica, gràfica, audiovisual i sonora) que faci referència a la Festa Major, si hi ha alguna persona que disposa d'informació o de qualsevol tipus de material que pugui contribuir a la recerca, es pot posar en contacte amb el Servei de Cultura de l'Ajuntament, adreçant-se al carrer Escorxador, 19-21, de dilluns a divendres, de 9 del matí a 2 del migdia i de 5 de la tarda a 9 del vespre, trucant al telèfon 93 890 04 59 demanant per Lídia Romeu o bé escrivint per correu electrònic a l'adreça lromeu@vilafranca.org

19 d’octubre del 2008

Recull d'Històries de Sant Cugat Sesgarrigues


Des de fa 4 anys col·laboro amb l'Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès) en les tasques pròpies de la meva professió d'historiador. Aquesta vegada, la cosa ha anat més enllà i m'he encarregat de la coordinació i producció editorial del llibre "Recull d'històries de Sant Cugat Sesgarrigues" que ha estat molt il·lusionant poder fer tot el procés del llibre i en un temps rècord de 33 dies (maquetació i impressió inclòs).


En el llibre hi ha un text introductori del llibre, a mode de manual del llibre. A continuació podeu llegir que s'hi pot trobar en aquest llibre, que tan de debó pugui tenir continuitat en un futur.



Per plasmar la història d’un poble, d’una entitat, d’un fet és necessari pels historiadors tota una sèrie de fonts documentals com documents escrits, fotografies i testimonis. I és això en part el que es troba en aquest llibre. Aquestes fonts són interessants no tan sols pels que les utilitzem per a redactar un llibre o un article sinó que també ho poden ser, i ho són, per a tothom.
La presència d’uns documents transcrits, en aquest cas, extrets dels diferents llibres d’actes dels plens municipals de l’Ajuntament de Sant Cugat és una de les millors maneres de difondre la història, en aquest cas particular d’un poble de la plana penedesenca. Els documents que trobareu en el llibre han estat seleccionats pel seu valor històrics segons l’interès polític, social i urbanístic que susciten, perquè els canvis d’alcaldia i regidories en moments concrets de la història, fets rellevants o el simple fet de regular urbanísticament un carrer o fer tot el possible perquè arribi l’enllumenat elèctric als carrers de Sant Cugat és, sens dubte, interessant i important.
També en el llibre es publiquen dues entrevistes: Josep Maria Peret Miralles i Carlos Ollé Casanovas. La primera, és raó de ser-hi aquí perquè va ser el seu pare la persona que va vendre els terrenys per poder construir els locals del Sindicat i el què hauria d’haver estat la seva secció de vi en els terrenys entre la sala i la carretera, ara motiu d’urbanització. No tan sols varem recollir els fets puntuals sobre el Sindicat, sinó que es va anar més enllà i l’entrevistat ens explicà quatre paraules de la història de la seva família, els de Cal Paretes, i la seva pròpia fins pràcticament a l’actualitat. La segona entrevista és la del Carlos Ollé. Part d’aquesta entrevista va ser feta fa gairebé quatre anys amb motiu del llibre del Sindicat Agrícola, que vaig tenir el enorme plaer i il·lusió de poder-lo fer. El Carlos en llegir-se l’entrevista un cop ja transcrita, va tenir ganes d’explicar-me algunes coses més, sobretot de la seva infantesa i algunes altres anècdotes que complementaven el text de la primera entrevista. Totes dues entrevistes recullen el tarannà del parlar de cada un d’ells, està plasmat en aquestes pàgines tal i com ells parlen, s’expressen i això és demostra en què les expressions, les frases, no presenten un llenguatge i unes construccions no tan literàries però si més casolanes. Crec que és important poder recollir la història oral, fer entrevistes a la gent, per tal de recollir el seu testimoni i el que és més important, difondre’l. Són aquí aquestes dues entrevistes però podia haver-ne unes altres, podia ser, sens dubte, la seva o la del seu pare o avi.
I finalment, hi ha l’Arxiu d’Imatges que pretén ser un finestra a totes aquelles fotografies que s’han anat recollint pel poble en diverses ocasions i què el veí i santcugatenc de tota la vida, el Jaume Clos, ha posat quatre ratlles a les fotografies tot identificant-les.
Com veieu, aquest llibre és molt variat, s’hi troba la conferència que el Ramon Arnabat va pronunciar sobre la Segona República a Sant Cugat Sesgarrigues amb motiu de l’11 de setembre de 2007, també hi ha les entrevistes, els documents, les fotografies... Aquest llibre pretén ser una eina perquè entre tots ens serveixi per recordar temps passats, uns records plens d’emocions i sentiments.

6 d’octubre del 2008

Xavier Llorens i Barba, catedràtic de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona

Nascut el 23 d'octubre de 1820 a Vilafranca del Penedès, estudià Gramàtica llatina al Seminari de Tarragona. També va fer estudis de Lògica, ontologia, matemàtiques i física com agregat a la Universitat. Va estudiar a la Universitat de Barcelona durant sis anys els estudis de Jurisprudència, que finalitzà el 1844 i el 1846 es va llicenciar en Filosofia i Lletres. Va estudiar també Geologia i Minerologia a la UB i Agricultura a l'Escola de la Junta de Comerç.
Coneixia perfectament l'anglès, italià, grec y alemany.
El 1847 va obtenir la Càtedra de Psicologia, ideologia i lògica de la Universitat i també va obtenir la Càtedra de Filosofia i la seva història". El seu currículum estudiantil va anar més enllà i el 1868 es va doctorar.
Va formar part de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Belles Arts i de l'Institut Agrícola.
Va morir el 23 d'abril de 1872 als 52 anys de vida.