dimecres, 9 de novembre de 2016

La publicitat a la premsa vilafranquina 3: Anís Infernal

És curiós com en el setmanari anomenat Acció i propietat de l'Església Catòlica a Vilafranca del Penedès, a les vigílies de Nadal de 1923, aparegués l'anunci d'Anís Infernal, que s'elaborava al Priorat. 
A Vilafranca la representació de la marca la tenia l'empresa Mas i Vidal, que tenia l'establiment al carrer Àngel Guimerà, nom que prenia aleshores el de la Parellada.

dimarts, 1 de novembre de 2016

Pere Joan Girona Trius (1877-1952). Notes biogràfiques

Fa uns pocs anys vaig realitzar unes notes biogràfiques d'un vilafranquí anomenat Pere Joan Girona Trius (1877-1952) que van ser publicades en el llibre d'actes del 5è Seminari d'Història del Penedès. 
Girona va ser un dels estudiosos més importants en el camp de la viticultura en el segle XX.
Per saber-ne quelcom de Pere Joan Girona Trius cliqueu aquí

dijous, 27 d’octubre de 2016

27 d'octubre: Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual

L'any 2005 la UNESCO va instaurar la celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual cada 27 d'octubre. Enguany, l'eslògan és "It's your story - Don't lose it": És la teva història, no la perdis.

Els documents audiovisuals -com ara les pel·lícules, els programes de ràdio i televisió, i els enregistraments d'àudio i vídeo- són patrimoni de tots i contenen informació clau dels segles XX i XXI, que forma part de la nostra història i identitat cultural.

Les tecnologies de so i imatge van oferir noves vies per compartir el coneixement i expressar la creativitat. A més, van derrocar moltes de les barreres culturals, socials i lingüístiques que impedien la difusió de la informació, com l'idioma o el grau d'alfabetització. Els documents audiovisuals van transformar la societat i van passar a complementar als escrits. Però des de la invenció de la indústria audiovisual, incomptables produccions de gran valor històric i cultural han desaparegut.


Per aquest motiu, la UNESCO va aprovar el 2005 la celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, com a mecanisme per conscienciar el públic sobre la necessitat de prendre mesures urgents i reconèixer la importància d'aquest tipus de documents. En aquesta línia, el Programa Memòria del Món també impulsa la valuosa tasca dels professionals que es dediquen a la preservació i ajuda a gestionar els aspectes tècnics, polítics, socials i financers, entre d'altres, que amenacen la salvaguarda del patrimoni audiovisual.

dimarts, 11 d’octubre de 2016

Presentació del llibre "La vida quotidiana al Penedès històric" a Sant Pere de Riudebitlles

El proper diumenge 16 d'octubre de 2016, a les 18h, a l'edifici de les Escoles Velles, de Sant Pere de Riudebitlles, presentaré el llibre "La vida quotidiana al Penedès històric", que recull les conferències i comunicacions del IV Seminari d'Història del Penedès que va tenir lloc a Vilafranca del Penedès a l'octubre de 2009, just ara fa 7 anys i publicat l'any 2013 per l'Institut d'Estudis Penedesencs.
És un acte organitzat pel Grup de Recerques Històriques de Sant Pere de Riudebitlles amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Penedesencs.

divendres, 16 de setembre de 2016

Efemèrides: 16-9-1964: Aparició del primer número de Tele/eXpres

El 16 de setembre de 1964 va aparèixer el primer número del diari Tele/eXpres. Fundat per Jaume Castells, va ser el primer diari català, escrit en castellà, d'iniciativa privada realitzat després de la Guerra Civil espanyola. El seu primer director va ser Andreu Avel·lí Artís i Tomàs, més conegut com a Sempronio, fill del vilafranquí Josep Artís Balaguer i cosí d'Avel·lí Artís Gener "Tísner".
El diari va desaparèixer el 23 de desembre de 1980 arran de la crisi econòmica de la darrera empresa editora.

divendres, 9 de setembre de 2016

El Fons Henry Buckley de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès s'incorpora al projecte "Fotografia a Catalunya"

El Portal "Fotografia a Catalunya" va néixer amb l'objectiu de ser una finestra a la riquesa, qualitat i diversitat del món de la fotografia. Un projecte fruit del Pla Nacional de Fotografia, impulsat pel Departament de Cultura, i fet amb la col·laboració de moltes institucions (arxius, biblioteques i museus), de col·leccions particulars i dels propis fotògrafs que han seleccionat el millor dels seus fons i la seva obra, per presentar-ho de forma integrada davant del públic. Aquesta web ofereix també un panorama de les activitats i dels mútliples recursos, tant documentals com educatius, sobre la fotografia que estan disponibles a tot Catalunya. El Portal es va publicar al novembre de 2015 amb més de 1.500 fotografies, més de 300 recursos i una completa exposició virtual sobre el daguerrotip, i aquest contingut ha anat creixent fins avui i la previsió és que es vagin incorporant nous fons. 
Així, aquest setembre s'ha incorporat al Portal cinquanta set fotografies del Fons del corresponsal britànic Henry Buckley realitzades durant la Guerra Civil Espanyola i l'exili republicà (1936-1939). Tot i no ser un fotògraf professional, com a corresponsal sempre va aprofitar el fet d'estar sempre pròxim a la notícia per captar les imatges dels diferents esdeveniments que succeïen i el seu valor ve donat per les imatges que ens mostren diferents episodis destacats de la Guerra Civil: el front de Terol, la batalla de l'Ebre, la del Segre, el comiat de les Brigades Internacionals, o el Camp d'Argelers i Sant Cebrià, a França. 
Aquest fons va ingressar al 2008 per tal de dur a terme els treballs de digitalització i, un cop realitzats, els originals es van retornar als fills del periodista, cedint-ne els drets d'explotació i comunicació pública a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. El 2014, aprofitant la commemoració del 75è aniversari del final de la Guerra Civil i l'exili republicà, des de l'Arxiu es van realitzar els treballs de descripció, associant cada fitxa amb la seva imatge, i així fer possible la difusió del fons a través del cercador Arxius en Línia de la Xarxa d'Arxius Comarcals del Departament de Cultura de la Generalitat. Ara, una selecció de les millors imatges, també es podran veure en el Portal "Fotografia a Catalunya"

Nota de premsa de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès

dimecres, 7 de setembre de 2016

Participació a l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya a Santa Margarida i els Monjos amb la xerrada "Notes històriques de la Guerra de Successió a l´Alt Penedès"

L’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos commemorarà aquest any la Diada Nacional de Catalunya amb un acte institucional al Molí del Foix.
La vetllada es durà a terme el proper divendres 9 de setembre i començarà a les 8 del vespre amb una xerrada de l’historiador Daniel Sancho que duu per títol "Notes històriques de la Guerra de Successió a l´Alt Penedès". En la xerrada s'explicaran algunes dades vinculades amb la guerra i els inicis del regnat de Felip V a Santa Margarida i els Monjos. L’alcaldessa Imma Ferret, farà lectura del manifest de l’11 de setembre i la coral l’Amistat interpretarà el cant dels Segadors.
L’acte finalitzarà amb una copa de cava per a tots els assistents als jardins del Molí de Foix i l’acompanyament musical del grup Spirits in the Machine.

dilluns, 22 d’agost de 2016

L'Arxiu Comarcal col·labora en el projecte editorial 'Vilafranca desapareguda'

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès i l'editorial Efadós SL, han establert una col·laboració mútua, mitjançant la signatura d'un conveni aquest mes de juliol, per la producció i coedició de l'obra titulada Vilafranca desapareguda, dins la col·lecció de Catalunya Desapareguda. D'aquesta manera l'Arxiu posarà a disposició de l'editorial tots els fons fotogràfics dipositats a l'Arxiu Comarcal per tal que els pugui consultar, seleccionar i tenir una còpia digital de les imatges seleccionades i publicar-les amb l'objectiu d'oferir la màxima representació fotogràfica a l'obra. La persona encarregada de realitzar la tasca de selecció i edició de textos és l'historiador vilafranquí Daniel Sancho Paris.
  
Amb el nom de "Catalunya Desapareguda", l'editorial Efadós SL publica tota una col·lecció de llibres amb imatges històriques de carrers, places, activitats econòmiques i tradicions ja perdudes perquè qualsevol persona pugui conèixer un passat molt recent de la nostra història. Actualment ja són 15 els llibres de pobles i ciutats publicats: Sant Andreu de Palomar, La Cerdanya, la Sagrada Família, el Cementiri del Poble Nou, Barcelona, el Poble Nou, Igualada, Gavà, Sant Feliu de Guíxols, Olesa de Montserrat, Vilanova i la Geltrú, Sant Boi de Llobregat, Manresa, Vic i Palamós. 

Les imatges que formaran part de l'obra no tan sols seran de fons de l'Arxiu Comarcal, sinó que es demana la col·laboració ciutadana per tal de recollir aquelles fotografies inèdites que mostrin una Vilafranca poc coneguda, les quals seran digitalitzades i incorporades a l'obra. Per tant, aquelles persones que vulguin aportar fotografies es poden posar en contacte amb l'Arxiu Comarcal (Avinguda Europa, 6-8, Vilafranca o telèfon 938172311) o per correu electrònic fotografiesantiguesvilafranca@gmail.com

La previsió és que la publicació de l'obra coincideixi amb la Diada de Sant Jordi del 2017. 

Nota de premsa de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès

dilluns, 15 d’agost de 2016

Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès posa a disposició online els índexs especials de Capítols Matrimonials dels notaris de Vilafranca

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès custodia diferents fons notarials que apleguen la documentació produïda pels notaris en l'exercici de les seves funcions. Aquests fons són dels més consultats per part d’investigadors, genealogistes i historiadors. A l'Arxiu Comarcal hi podem trobar diferents fons en funció del districte, amb documentació que abasta des del segle XIV fins el segle XX. La major part de la documentació és del Fons del Districte Notarial de Vilafranca del Penedès, amb aproximadament uns 400 metres lineals de documentació, l’inventari de la qual es pot consultar mitjançant al cercador "Arxius en línia".

Com que aquest tipus de documentació és de la més consultada, especialment pels genealogistes, des de l’Arxiu es va iniciar un projecte per a fer un buidatge i elaborar els índexs d'aquells volums dels qual no existia, amb l'objectiu de facilitar la recerca als usuaris i al mateix temps millorar la conservació dels volums, evitant l'excessiva manipulació dels llibres en la seva consulta a la sala. 

En una primer fase d'aquest projecte s'ha prioritzat l'elaboració dels índexs dels llibres especials dels Capítols Matrimonials que no en tenien, aquests són els del segle XV fins a finals del XVIII. Els volums dels quals si existeixen índex, principalment des del finals del segle XVIII al segle XX, s'han de continuar venint a consultar de manera presencial a l'Arxiu. Properament s'iniciarà la segona fase amb la publicació dels llibres especials dels Testaments. 
 La publicació s'ha fet amb la càrrega dels fitxers amb format Excel, separat per segles i notaris. Podeu accedir-hi mitjançant el següent enllaç o el bàner de la pàgina inicial de l'Arxiu Comarcal. 

Nota de premsa de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès

dilluns, 8 d’agost de 2016

Algú sap alguna cosa de... Foto Abellán de Vilafranca

Algú sap alguna cosa d'aquest fotògraf que es deia Abellán que tenia el seu estudi al carrer de la Parellada número 16, 2n pis? L'anunci publicitari va ser publicat al setmanari Penedès el 1942.
Qualsevol informació que tingueu la podeu fer arribar a: fotografiesantiguesvilafranca(arroba)gmail.com.
(substituir la paraula arroba per @).

dijous, 4 d’agost de 2016

Projecte "Vilafranca desapareguda"

Dins de la col·lecció de llibres "Catalunya Desapareguda", l'editorial Efadós SL, que a Vilafranca ja va publicar el llibre L'Abans, publicarà per la diada de Sant Jordi de l'any 2017 el llibre "Vilafranca Desapareguda" amb fotografies antigues de Vilafranca fins a la dècada dels anys 1960. 

Amb el nom de "Catalunya Desapareguda", l'editorial Efadós SL publica tota una col·lecció de llibres amb imatges històriques de carrers, places, activitats econòmiques i tradicions ja perdudes perquè qualsevol persona pugui conèixer un passat molt recent de la nostra història. Actualment ja són 15 els llibres de pobles i ciutats publicats: Sant Andreu de Palomar, La Cerdanya, la Sagrada Família, el Cementiri del PobleNou, Barcelona, el PobleNou, Igualada, Gavà, Sant Feliu de Guíxols, Olesa de Montserrat, Vilanova i la Geltrú, Sant Boi de Llobregat, Manresa, Vic i Palamós. 

L'encarregat de la selecció d'imatges i redacció de textos és l'historiador Daniel Sancho París. Si algú té fotografies i les vol aportar al projecte pot fer un correu electrònic a fotografiesantiguesvilafranca@gmail.com 

dimarts, 2 d’agost de 2016

La publicitat a la premsa vilafranquina 2: Conyac Centurión

Era a l'abril de 1942 quan al setmanari Penedès va sortir publicat aquest anunci del Conyac Centurión de la casa Palomino & Vergara de Jerez de la Frontera.
L'empresa va ser fundada a principis del segle XX per Juan Vergara y Juan José Palomino, si bé té els seus orígens en el segle XVIII. Als anys 1960 va passar a mans del grup Rumasa, propietat de José María Ruiz Mateos, però arran dels problemes del grup va ser expropiada pel Govern d'Espanya el 1983. L'empresa va sortir a subhasta i va ser adquirida per l'empresa anglesa John Harvey ans Son. El 1992 va ser venuda una altra vegada a l'empresari José Páez Montilla.


diumenge, 17 de juliol de 2016

Pregó de les Festes del Barri de Les Clotes 2016

El passat divendres 15 de juliol de 2016, a la plaça de la Verema, al barri de Les Clotes, vaig tenir el plaer de fer el pregó de les festes del meu barri.

Pregó de les Festes del Barri de Les Clotes

Benvolguts i benvolgudes,
En primer lloc voldria agrair a Patro Recober, com a president de l’Associació de Veïns del barri de les Clotes, així com a tota la junta, per haver-me ofert fer el pregó d’enguany de les festes del barri.
Ahir dijous al migdia ja tenia preparat el pregó, de caire històric, però a la tarda, una persona em va dir, i perquè no fas un monòleg, amb acudits?... Una cosa que ningú s’espera. I vaig dir NO. El faré històric.
Quan se’m va plantejar fer el pregó, de seguida se’m va passar pel cap quina història podia tenir el nostre barri. És a la vista de tots que la majoria dels edificis i carrers tenen una aparença molt propera als nostres dies, dels anys 1970 fins als 1990. Jo recordo perfectament la urbanització d’alguns carrers o trams de carrers com el de l’Escorxador, Torrelles de Foix, balcó de les Clotes, i dels seus edificis.
En segon lloc, vaig pensar en qui m’havia fer la proposta: l’associació de veïns. I vaig creure interessant parlar-ne dels orígens de l’associacionisme veïnal en general i, més concretament, del de les Clotes.
I, finalitzaré el pregó amb propostes pel barri però no tan sols de barri, sinó de ciutat, de Vilafranca.
Jo vaig arribar al barri de Les Clotes just fa 34 anys. Divendres de la setmana passada en vaig fer-ne 36. Els dos primers els vaig viure a Saragossa, que és on vivien els meus pares i on vaig néixer, que és la ciutat i la terra de la meva família paterna.
Del barri quan jo era nen recordo moltes coses: els carrers en doble sentit de circulació en els carrers dels Banys, de la Beneficència i de Ponent. La fàbrica del gas, que hi passava pel davant per anar a l’escola, de la fusteria dels Massanell, de l’Escorxador que hi passava per anar a casa dels oncles. De que el carrer Sant Pau acabava a la cantonada amb el carrer Torrelles de Foix i allà començava el camí de Sant Pau. De les festes del barri al carrer Antoni Mestres Jané i al carrer Escorxador. Del corraló estret darrera de la fàbrica del gas, que era un tram del carrer Escorxador entre el carrer Peguera i el carrer Sant Jaume, que era tort, entre parets de maó, amb vegetació i que quan passava amb bicicleta ho feia a màxima velocitat perquè em feia respecte, per no dir por, passar per un lloc que no veia el final. També recordo les obres del Balcó de Les Clotes i de com el barri en pocs anys va créixer i unint-se urbanísticament entre les dues zones del barri, i que eren separades per la fàbrica del gas.

L’ofici d’historiador
No seré molt exhuastiu explicant-vos coses històriques, tan sols faré pinzellades d’elements de la història del barri i de l’inici de l’associació de veïns. Per tal de cercar aquesta informació, per breu que sigui, ha estat necessari consultar l’Arxiu Municipal de Vilafranca, l’Arxiu Notarial i també la premsa de l’època. És difícil cercar dades en alguns casos, perquè no sempre s’ha recollit o allò és de caire privat. Fer d’historiador, i també d’arxiver, comporta dedicar moltes i moltes hores buscant i remenant papers, i també classificar-los i identificar-los. Es podria dir que és un treball de formigueta o de rata de biblioteca.
Intentar dedicar-me a la història és difícil. Tinc la sort de poder-me dedicar a la història, com el meu germà es dedica al món del cinema, i tot això gràcies als meus pares, per la paciència i el recolzament que tenen amb nosaltres.

La història del Barri de les Clotes
I anem ja a la història. Quan comença el barri de Les Clotes? Doncs neix com una extensió del nucli urbà de Vilafranca, com ampliació de la ciutat cap a fora de les muralles, sense produir-se el naixement amb data, dia i hora, com podia ser l’Espirall o la Girada, per posar dos exemples, i que neixen amb les propostes de plans parcials urbanístics. De fet, Les Clotes neix cap a dos zones ben diferenciades. La zona entre el carrer de Santa Magdalena i el carrer Montserrat, l’anomenat Raval de la Font, i una zona entre el carrer Progrés (el que és la carretera de Sant Martí) i el carrer Ferran. Que són les zones de sortida de Vilafranca: el portal de Ferran o de Canyamars, el Portalet al carrer Sant Pau i el portal de Santa Magdalena o de la Granada.
De fet, fins als anys als 50 i 60, els únics carrers que hi havia a Les Clotes eren el de Progrés, que s’urbanitza com a carretera a partir del pla de carreteres provincial el 1865; del carrer Ferran, sabem per exemple, que una de les cases del final, Cal Ferriol, rep el permís d’obres el 1884, i els carrers de Ponent, Beneficència, Banys i Santa Magdalena. També s’havien iniciat el carrer Sant Jaume, amb només algunes cases a les cantonades del carrer Ponent, el carrer Sant Pau i el carrer Peguera fins a carrer Escorxador i el carrer Sant Jaume, en unabanda tota la façana de la fàbrica del gas i l’altre només la cantonada. Serà a partir dels anys 1960 que el barri va començar a créixer i es va “tancar” a principis dels anys 90 seguint el pla general d’urbanisme de l’any 1981.
Dins dels límits territorials del barri de Les Clotes trobem al llarg de la història tota una sèrie d’elements que són de remarcable interès. A la zona del carrer de Santa Magdalena hi havia hagut una capella i que al segle XIX desapareix, dedicada a aquesta santa. A la zona de la muntanya de Sant Jaume els caputxins van construir un convent, posant la primera pedra el 1582, la construcció només va durar sis mesos i, durant aquest temps, una grup de caputxins ja va anar a viure a l’ermita de Sant Pau. Els frares però no van estar-hi gaires anys en aquest emplaçament i entre els anys 1624 i 1626 van construir un nou convent més proper a Vilafranca, on actualment hi ha el cementiri. Quin motiu els va dur a canviar d’ubicació del convent? Els aiguamolls existent en la clota formada entre Vilafranca i les muntanyes de Sant Jaume, Sant Pau i Sant Jordi.
Al barri hi havia un altre convent. De la mà de l’alcalde Hermenegild Clascar, per mi, un dels millors alcaldes de Vilafranca perquè va posar al dia la ciutat, i del rector de Santa Maria, Pere Garriga, van donar a les religioses Filles de Sant Josep l’edifici del carrer Ponent propietat de mossèn Climent Quintana, qui volia destinar la propietat a fins benèfics, per tal de que les monges fessin vetlla domiciliària a les persones malaltes. El 1899 es construeix l’edifici tal i com el veiem ara. Gràcies al bisbe Morgades, que va fer un gran donatiu, les monges tinguessin al seu compte un col·legi per a nenes orfes. Anys més tard, van ampliar el ventall i van fer de llar d’infants per a nens i nenes de tot tipus de condició i actualment, des de fa forces anys, forma part del col·legi Sant Ramon. A les portes d’aquest convent s’havien deixat nens i nenes que, pel motiu que fos, la seva mare, o els seus pares, no se’n podien fer càrrec.
Un dels carrers del nostre barri porta el nom “Dels Banys”. Aquest nom prové d’una antiga Casa de Banys situada al carrer Banys cantonada amb el carrer de Sant Jaume. Es pot suposar que es devia construir entre 1845 i 1849, per algunes sospites i evidències en documents. El 1845 s’enderroca el convent de Sant Joan i es creu que unes columnes que hi havia en els banys pertanyien a aquest lloc i que quan el 1972 es va fer el bloc de pisos que hi actualment al solar van ser traslladades en una zona enjardinada a la rambla de Nostra Senyora. Sembla ser que aquest establiment de banys públics va tenir diversos propietaris i un d’ells, possiblement qui el va tenir més anys en funcionament va ser Manuel Milà i Fontanals. De fet, públicament es coneixia com “Els Banys de Milà” segons consta en els documents notarials. I sembla ser, que en el seu origen, tenia el nom dels Banys de La Rambla.
Un dels edificis que molts veïns recordem era la fàbrica del gas. Va ser construïda el 1885 de la mà de Pau Galofré Mauri. En aquells anys ja funcionava una altra fàbrica de gas a la vila, situada a l’altra banda, al carrer Vidal cantonada amb l’avinguda de Tarragona. Com funcionava la fàbrica? Mitjançant la crema i destil·lació del carbó. Un any després de la seva inauguració ja havia canalitzat 200 metres de tubs de gas, que anaven soterrats a 50 centímetres, segons el permís de l’Ajuntament, i el 1908, la canalització del gas era de 1.374 metres. En aquell temps, la fàbrica també produïa electricitat, uns 8 quilovats cada hora.La fàbrica que va funcionar fins el 1985, durant cent anys.
Entre els mesos de juliol i agost de 1912, tretze persones, de perfil d’esquerres majoritàriament, van fundar la Beneficència Vilafranquina. Si bé el primer local va ser a la rambla de Nostra Senyora, l’Ajuntament de Vilafranca va cedir l’edifici del carrer Beneficència amb el carrer Graupera a l’entitat per tal d’establir els serveis de menjador, barberia, banys, donar aliments, roba i ajudes a pagar el lloguer dels habitatges, entre d’altres coses. Gairebé tota Vilafranca hi col·laborava, amb donatius en metàl·lic o en espècie: per exemple, les bodegues de Vilafranca donaven el vi per acompanyar els menjars i els cafès dels esmorzars ho eren per part d’alguns bars i cafès. El 1934, per exemple, Ramon Tomàs Estalella, dels 4 Cantons, va regalar una nevera de la marca Iceberg. La Beneficència va funcionar fins el 1968 i l’edifici es va enderrocar per construir la llar d’avis i l’escut de Vilafranca que hi ha a la seva façana és l’original de l’edifici de la Beneficència.
Un dels veïns històrics del barri, resident al carrer de Santa Magdalena i dedicat a la venda de palla i civada, va ser en Jaume Ferrer i Cabra. Nascut a Santa Fe del Penedès, va ser membre de l’Ateneu Obrer, del Coro del Penedès, va ser fundador de la Beneficència Vilafranquina, de la Lliga Laica del Penedès, regidor a l’Ajuntament de Vilafranca, jutge municipal, i políticament era federalista, republicà radical i màxim exponent del radicals lerrouxistes a Vilafranca i al Penedès. Tot un personatge. Va fer mítings polítics per tota Catalunya i ho podem resseguir gràcies a la premsa de l’època. Va morir el 1933.
Però canviant de terç, i donaré una pinzellada musical i esmentar que al nostre barri també han passat músics de primera fila, fins i tot, de caire internacional. A l’Hort Gran, conegut per tots com l’HG, al carrer de Santa Magdalena, han passat igualment artistes molt importants del panorama musical. Per exemple, el 1969 va actuar Henry Stephen, que cantava la cançó “Mi limón, mi limonero”. Dos anys més tard, el cantant valencià Nino Bravo. El 1972 va actuar Junior qui en aquells anys ja estava casat amb Rocío Durcal. El mateix 1972 i el 1973 van actuar La Trinca i en diversos anys, Los Diablos, LoneStar, Mike Kennedy, entre d’altres. Serveixi aquest petit recull per posar de manifest alguns dels artistes famosos que han trepitjar el barri.
Ah! Per cert, el topònim de les Clotes surt per primera vegada el 1239 en el cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès! Hi devien tenir terres per aquí, perquè era un dels monestir més importants de Catalunya.

El moviment veïnal
Tal i com us he dit abans, una altra part del pregó era relacionat amb el moviment veïnal i l’associació de veïns de les Clotes. Ja des d’abans i tot de la mort del general Franco, el moviment veïnal a Vilafranca, es reunia, preparava accions i reclamacions. Que eren i són les associacions de veïns?
  • Un mitjà pel desenvolupament de la democràcia política i social, on es descobreixen els interessos comuns dels veïns d’un barri,
  • Un mitjà per desenvolupar la vida social,
  • Per a que es plantegin aspiracions col·lectives,
  • I per tramar un teixit social.


Quan neixen les associacions de veïns, aquestes ja es van trobar en molts dels cassos, els pobles i ciutats ja fets i amb unes administracions locals tancades i poc renovades. Tan sols es van renovar amb les eleccions al terç familiar de 1973 on es va poder fer entrisme per part d’algunes persones i organitzacions antifranquistes. Les associacions de veïns es van trobar en moltes ocasions haver de realitzar reivindicacions que plantejaven solucions immediates, perquè el desenvolupament urbà ja està fet o s’estava planejant.
En línies generals, els moviments i les associacions de veïns van trobar-se amb tota una sèrie de problemes: la manca d’habitatge; la manca d’equipaments socials com ambulatoris, hospitals, escoles, mercats, equipaments culturals i transport públic (això sobretot per a les grans àrees urbanes); la lluita per millorar les condicions de vida, presència de fàbriques contaminants properes a zones urbanes, o fins i tot a dins d’elles, el problema dels residus urbans, és a dir, les deixalles; i la manca de serveis com l’aigua i l’electricitat. I, l’element comú denominador de tot plegat és la ciutat o poble que hi havia aleshores o que estava en projecció amb plans parcials d’urbanisme.

L’Associació de Veïns de Les Clotes
Després de la constitució de les associacions de veïns dels barris de Sant Julià i de l’Espirall a l’any 1975, la tercera associació que es va crear va ser la del nostre barri. El 9 de gener de 1977 es va celebrar la primera assemblea amb l’assistència de 53 veïns, i de ben segur que aquí hi haurà aquí alguns d’ells.
En la primera assemblea va assistir el president de l’associació de veïns de Sant Julià, el Jaume Palau, que va parlar sobre la importància de les associacions de veïns. També es va tractar en la reunió de les mancances del barri a primers de 1977, quin nom havia de tenir l’associació i l’elecció de la junta gestora.
En relació al nom de l’associació van existir quatre propostes: Sant Pau, en referència a la muntanya, Banys, en relació als banys públics que havien existit al segle XIX, Les Clotes, i Les Clotes Altes. Finalment, el nom escollir va ser... Les Clotes. En alguns plànols de Vilafranca dels anys 1970 apareix el barri dividit en dos, una divisió realitzada en la zona entre el carrer Sant Pau i Peguera, i que dividia el barri en Les Clotes Altes (la zona a tocar del carrer Santa Magdalena) i les Clotes Baixes (la zona propera al carrer Ferran).
La primera junta gestora de l’entitat vaser formada per 10 persones. El president va ser en Joan Virgili Vallès, el secretari l’Armand Beneyto, i els vocals: Cèlia Agut, Josep Arnan, Eulàlia Barqué, Antoni Cobos, Jaume Domènech, Josep Resta, Andreu Retamal i Pere Rosell.
A la primavera d’aquell any, la junta de l’associació es va entrevistar amb Jaume Benach, que aleshores era tinent d’alcalde d’urbanisme i amb els tècnics de l’ajuntament per tal de tractar diferents problemes del barri. I quins eren aquests problemes? Necessitat d’instal·lar més llums als carrers, la construcció d’una plaça, la neteja de l’entorn de l’Escorxador, l’ampliació del cementiri i l’alçada dels edificis que s’estaven o es preveien construir al barri.
El 9 de juliol de 1977 es va celebrar una nova assemblea de l’associació al col·legi Sant Ramon, ubicat fora del barri, però proper, per tal de donar compte de l’estat de la legalització de l’entitat, que encara es trobava en tràmit. El president Joan Virgili va informar que s’havien creat quatre comissions: cultura i ensenyament, informació i propaganda, esplai i esports, i urbanisme. També es va posar de manifest, a mode de diagnosi de l’estat actual del barri i de les accions que treballarien com associació: manca d’equipaments escolars com escoles i llars d’infants, l’organització de competicions esportives, impressió d’una fulla informativa del barri, i els problemes urbanístics de Les Clotes i de tota Vilafranca.
La comissió d’urbanisme de l’associació va lliurar a l’alcalde Pere Martí un document amb 12 propostes:
  • arranjament del carrer Vilobí cantonada amb el carrer dels Banys i que s’obri el carrer al trànsit,
  • accelerar el projecte de construcció del nou passatge Martorell, entre el carrer Muralla dels Vallets i el de Beneficència,
  • solucionar els problemes que ocasionava una torre d’alta tensió al mig del carrer Torrelles de Foix a l’alçada del carrer Peguera i una altra prop del cementiri,
  • asfaltar els carrer de Sant Pau i Escorxador,
  • arranjar les voreres dels carrers dels Banys, Beneficència, Ponent, Escorxador i Sant Jordi
  • que la fàbrica del gas es traslladés, i que el terreny que fos un espai públic, és a dir, una plaça
  • arranjar les clavegueres dels carrers Sant Jaume i Torrelles de Foix, que estaven embussades
  • que es finalitzin les obres d’accés a la plaça de Les Clotes
  • que no es llencessin escombraries i es posessin tanques al solar on estem ara, que després ha estat la plaça de la Verema
  • que es controli davant d’alguns habitatges que llençaven al carrer deixalles d’animals i que es venia arrossegant d’una denúncia des de 1962
  • que quan es faci un nou bloc d’habitatges, es pavimenti el carrer i es facin les voreres, les clavegueres i les instal·lacions d’aigua i llum,
  • i que l’Ajuntament informés a l’AAVV de les obres en curs al barri i de futura realització


Durant el període de legalització de l’associació, al desembre del mateix 1977, es va fer una altra assemblea al col·legi Sant Ramon. Es van tractar temes urbanístics i sanitaris: problemes amb els paviments dels carrers, falta d’higiene d’alguns veïns, el posicionament de l’associació en contra dels plans parcials urbanístics i la reivindicació d’un servei de llar d’infants.
Dos mesos més tard, una representació de l’associació encapçalada pel president Joan Virgili, va reunir-se amb els regidors d’urbanisme i governació, Jaume Benach i Josep Badia, que van escoltar les inquietuds dels veïns en matèria urbanística (cementiri, plaça de les Clotes i pavimentació dels carrers) i queixes en relació a unes carnisseries que podien provocar problemes sanitaris.
El 4 de novembre de 1978 l’associació de veïns va fer la primera assemblea un cop va ser legalitzada pel Govern Civil de Barcelona, un altre cop al col·legi Sant Ramon. En l’acte es van repassar els comptes, que s’havia fet des de que es va iniciar el procés de legalització de l’entitat. I finalment, es va passar a l’elecció de president. Es van presentar dos candidats: Joan Virgili i Andreu Retamal. El primer va obtenir 47 vots i el segon 32. Per tant, va continuar com a president en Joan Virgili. A continuació es va procedir a l’elecció dels altres membres de la junta que va quedar formada per Eulàlia Barqué, com a vicepresidenta, i com a vocals: Cèlia Agut, Pere Benet, Indaleci Guasch, Andreu Retamal, Joan R. Esteve i Juli Villajos.
I a partir d’aquí va continuar la història dels següents 40 anys que de ben segur molts dels aquí presents ja coneixeu.


Importància del moviment veïnal
Les associacions de veïns encara tenen vigència, són importants, si bé els problemes principals en el moment en què van sorgir són diferents: l’urbanisme i la manca de serveis públics ha donat pas a problemàtiques de tipus social, sobretot arran de la crisi econòmica dels darrers temps. Les AAVV han d’existir i encara tenen recorregut perquè fan xarxa entre els seus veïns, posen en contacte a persones amb els mateixos problemes, i miren de cercar solucions als problemes comuns.

Les propostes
Tal i com us he dit, el pregó seria propositiu, és a dir, faria propostes pel barri. I en llançaré dues:
·         La primera proposta va en relació a un espai i a una atracció. Al barri tenim el pati de l’Escoxador, que és actualment un espai públic però tancat amb una reixa, amb accés des del carrer Torrelles de Foix. Una atracció són els Cavallitos del Quique, que durant molts i molts anys havien estat a la plaça Penedès i que actualment estan en un magatzem municipal. Potser aquest pati podria ser el lloc per tal de què l’atracció estès muntada i en funcionament. Tampoc seria necessari una obertura de totes les tardes i caps de setmana matí i tarda. Només posant-la en funcionament el diumenge al matí potser en seria suficient. Les atraccions com en aquest cas els Cavallitos del Quique són emblemàtiques a les ciutats i constitueix part del patrimoni material de Vilafranca. Cal preservar aquest element i no em de deixar perdre la tècnica antiga del funcionament d’aquest tipus d’atracció, que té més de tradició que d’enginy modern.
·         L’altra proposta és de més envergadura. El barri de la Girada té els tres tombs, el de Sant Julià la Fira del Gall, el del centre, ni em parlem de la gran quantitat d’actes que s’hi celebren!
El barri de les Clotes ha estat i és un barri vitícola per antonomàsia. Actualment, el nostre barri disposa en el clot situat entre el centre històric de Vilafranca i les muntanyes de Sant Jordi, Sant Pau i Sant Jaume, d’un mar ple de ceps. A les Clotes hi tenen lloc COVIDES i Mas Tinell, i també hi havia tingut lloc les Caves Masachs, la Virben i les Destil·leries Gallemí. La plaça on estem ara es diu “plaça de la Verema” i en un racó hi ha una premsa de gàbia. També hi ha un carrer dedicat a l’Antoni Mestres Jané, que era enòleg, tenir el seu propi negoci de química, va treballar a l’Estació Enològica i, fins i tot, va ser director del Museu del Vi. Perquè no es fa una activitatal barri de les Clotes, però que no sigui tan sols del barri i pel barri, sinó de Vilafranca organitzat a Les Clotes?
Amb motiu del nom d’aquesta plaça, perquè no s’organitza una festa de la verema de Vilafranca en aquí? Si Vilafranca potencia l’enoturisme i les activitats de caire vitivinícola, perquè no fer una festa al mes de setembre?
I si no pogués ser al setembre, pel motiu que fos, també ho podria ser per l’11 de novembre, festivitat de Sant Martí, el dia que tradicionalment s’ha considerat la diada del vi novell.
O fer-la pels dies 18 o 28 d’octubre, quan a Vilafranca es celebrava antigament la fira dels apòstols o del sembrar, que servia per a la compra i venda de llavors i planter, animals, productes de conreus i també de vins. I de ben segur que aquests vins podrien ser els vins novells. També es venien castanyes i panellets per ser dates molt properes a la festivitat de Tots Sants. I segons les cròniques de l’època, era una de les fires més concorregudes. Quins elements podria tenir aquesta festivitat entorn a la verema o al vi novell?
  • Element de patrimoni immaterial: concurs de trepitjar raïms.
  • Element de cultura popular: ball dels capgrossos, de l’Humbert i la Roseta, que simbolitzen justament el món del vi.
  • Element firal: mostra de cellers de Vilafranca amb espai per a degustar el vi. Dic només Vilafranca per posar en valor el producte estrictament local.
  • Element gastronòmic: els bars del barri de Les Clotes podrien presentar tapes per acompanyar els vins.
  • Element sensorial: tast de vins i caves, amb maridatge o sense.
  • Element científic i divulgador: unes conferències sobre el món de la viticultura, i no cal que siguin històriques.
  • Element ambiental: programar una de les caminades que es fan per Sant Pau entre les vinyes per aquests dies.
  • I un element musical: concert de banda de la banda de l’escola de música Maria Dolors Calvet. Està comprovat que a Vilafranca els concerts de banda agraden, només cal veure els de festa major quan el pati de l’escola Estalella i Graells es queda del tot petit.
Crec que la programació de diferents actes o accions vinculades amb la viticultura podria significar la posada en valor del barri de les Clotes i fer una nova activitat enoturística a Vilafranca.

Agraïments
I per acabar arriben els agraïments. Moltes gràcies per escoltar-me durant aquesta estona. Espero no haver-me fet pesat i llarg, he hagut de retallar i això no m’agrada, però és un pregó i amb les històries no calia ser exhaustiu.
Donar les gràcies a l’AAVV per pensar en mi per fer aquest pregó. Per cert, aquest és el meu segon pregó, el primer el vaig fer a l’any 2007 a la festa major de les Llambardes.
Donar les gràcies a les autoritats que han vingut de la nostra ciutat, a l’Alcalde i als regidors.
I també, a la meva família i als amics i coneguts, que són una bona colla els que hi heu vingut.
Al llarg d’aquest cap de setmana tindreu moltes activitats. Ara després, el sopar, actuacions musicals, coses per la canalla, pels més grans i els més grans encara. Gaudiu de les festes!


I finalitzarem amb un crit, amb un Visca Vilafranca i Visca el Barri de Les Clotes.

dimarts, 12 de juliol de 2016

Invitació al pregó del barri de Les Clotes

Aquest proper divendres 15 de juliol, a les 21h, a la plaça de la Verema, faré el pregó de les festes del barri de Les Clotes, el meu barri. Hi sou tots convidats a venir!
Donar les gràcies a la junta de l'Associació de Veïns per convidar-me a fer el pregó. Per mi és tot un honor!

Daniel Sancho París

dissabte, 18 de juny de 2016

Centenari de la remodelació de la cripta de l'església de Santa Maria de Vilafranca

Detall del Sant Sepeli de Josep Llimona.
(c) Daniel Sancho París
Avui 18 de juny de 2016 fa just cent anys de la inauguració de la restauració i remodelació de la cripta de l'església parroquial de Santa Maria de Vilafranca.

Que es va celebrar el 18 de juny de 2016? A dos quarts de sis del matí, es van fer exercicis espirtuals solemnes entorn al Sagrat Cor de Jesús. A les set, el bisbe de Barcelona, Enric Reig va presidir la missa de primera comunió dels nens i nenes de Vilafranca. A les 10h del matí, es va celebrar una missa de mig Pontifical presidida pel bisbe Reig, amb sermó pronunciat per Francesc de Paula Mas, bisbe de Girona. Un cop finalitzada la missa, es va fer una processó per l’interior de l’església parroquial traslladant les relíquies de Sant Fèlix des de l’altar major fins al seu altar a la cripta: “quina hermosa i artística restauració ha sigut pagada pel qui fou bisbe de Vic, el sant i sabi Dr. Josep Torras i Bages”.

La remodelació va consistir en la instal·lació de dues obres d'art realitzades per Josep Llimona: el grup escultòric del Sant Sepeli i l'altar de Sant Fèlix. Joan Llimona, pintor i germà de l'escultor, va realitzar uns frescs a les parets laterals amb imatges de la Passió de Jesucrist. 

dijous, 9 de juny de 2016

Dia Internacional dels Arxius

Avui 9 de juny és el Dia Internacional dels Arxius. El lema d'enguany és "Arxius, Armonia i Amistat".

divendres, 3 de juny de 2016

Vilafranca del Penedès en un reportatge de la Sexta Columna sobre el Valle de los Caídos

Retrat de Joan Álvarez
Aquest divendres a La Sexta, el programa La Sexta Columna, de 21:30 a 22:30h
Fa una setmana, un equip de la Sexta TV, format per un periodista i dos càmeres de televisió, van arribar-se fins a Vilafranca del Penedès per tal de conèixer diferents aspectes de Joan Álvarez de Sisternes, alcalde de Vilafranca entre 1924 i 1929, durant el període de la dictadura de Miguel Primo de Rivera.
Joan Álvarez de Sisternes va ser el darrer enterrat al Valle de los Caídos per exprés desig de la família, al febrer de 1983, amb el govern socialista de Felipe González, i al mateix moment que hi havia familiars d’enterrats allí que se’ls emportaven als seus llocs d’origen.
En la seva visita a Vilafranca, l’equip de la Sexta va visitar l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, on van filmar les instal·lacions i van poder veure alguns documents, fotografies i imatges en moviment relacionades amb Álvarez de Sisternes. Els reporters de la Sexta i un familiar de Joan Álvarez van ser acompanyats per l’arxiver i historiador Daniel Sancho París, coneixedor de la persona de Joan Álvarez, assessor i col·laborador de l’Arxiu Comarcal.
A l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, els reporters i el familiar veieren del fons de l’Arxiu Municipal de Vilafranca el llibre d’actes de l’Ajuntament de 1924 on s’expressa el seu nomenament com a alcalde, el llibre d’actes de 1947 on s’esmenta la col·locació del seu retrat al saló de Plens i un document de la seva exhumació. De l’Arxiu de la Imatge i el So van veure una fotografia on apareixia Álvarez amb d’altres autoritats i un fragment de la filmació Reinaré, obra d’Antoni Güell Cortina, que mostra imatges de la visita oficial que va fer l’Infant Ferran de Baviera a Vilafranca el 1929.
L’equip de la Sexta, van desplaçar-se posteriorment al cementiri de Vilafranca, al saló de plens de l’Ajuntament i a la casa que havia estat propietat de Joan Álvarez, a la plaça de la Constitució.

Qui era Joan Álvarez de Sisternes?
Joan Álvarez va néixer a Vilafranca el 1873, en el sí d’una família propietària. Va estudiar dret però no va arribar mai a exercir com advocat i el 1910 es va fer càrrec de l’arxiu municipal. Durant la dictadura de Primo de Rivera, tal i com s’ha dit, va ser alcalde de la ciutat. Durant el seu mandat es van pavimentar bona part dels carrers dels centre de la ciutat.
Durant els primers dies de la guerra civil espanyola es van produir a Vilafranca 23 assassinats, entre ells grans propietaris, com el propi Álvarez. Joan Álvarez va ser detingut a Barcelona el 3 d’agost de 1936, a l’habitatge del seu cunyat, segons declara a la Causa General, instruïda per la Fiscalia del Tribunal Suprem. Va ser traslladat a Vilafranca on va romandre detingut fins el 20 d’agost, 17 dies després. Va ser traslladat a prop del pont del Lledoner, a Vallirana (Baix Penedès), a la carretera nacional 340, límit territorial de la comarca de l’Alt Penedès. Va ser mort d’un tret i segons consta en la documentació, se’l va intentar incinerar en part. El seu cos va ser traslladar a Vallirana i, al 1939, al panteó construït amb motiu de les víctimes de la repressió de la reraguarda republicana al cementiri de Vilafranca. Finalment, al 1983, va ser traslladat al Valle de los Caídos, per exprés desig de la família.
L’actual plaça de la Constitució se la va anomenar Juan Álvarez durant el franquisme, i el 21 de gener de 1947 va ser col·locat un retrat seu al saló de plens de l’Ajuntament de Vilafranca, amb motiu del vuitè aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Vilafranca. L’autor del quadre va ser Josep Rovira Soler. Antoni Sabaté Mill, cronista de Vilafranca, va escriure sobre Joan Álvarez el següent:Por aquellos años, nuestro alcalde era un hombre ya entrado en edad, de mediana estatura, de complexión robusta y de natural campechanía, si bien algo distante y sin concesiones a la popularidad. El señor Álvarez era el señor Álvarez, y santaspascuas”. 

dijous, 2 de juny de 2016

L'Ajuntament de Vilafranca aprova la Declaració Universal sobre els Arxius

Fotografia del moment de la votació al ple municipal
(c) Daniel Sancho París
El passat dimarts 31 de maig de 2016, el ple de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès va aprovar per unanimitat de tots els grups CIU-PSC-CUP-ERC-VeC-PP.

Podeu veure el fragment del ple municipal en el següent enllaç a les 2 hores i 19 minuts

A continuació podeu llegir la Declaració Universal dels Arxius:
Declaració Universal sobre els Arxius
Els arxius registren decisions, accions i memòria. Constitueixen un patrimoni únic i insubstituïble que es transmet de generació en generació. Els documents són gestionats als arxius des del seu origen amb la finalitat de preservar-ne el valor i el significat. Són fonts fiables d’informació que garanteixen la seguretat i la transparència de les actuacions administratives de les organitzacions. Els arxius juguen un paper essencial en el desenvolupament de la societat contribuint a la constitució i salvaguarda de la memòria individual i col·lectiva. L’accés lliure als arxius enriqueix el nostre coneixement de la societat, promou la democràcia, protegeix els drets de la ciutadania i millora la qualitat de vida.
Per això, nosaltres reconeixem
  • el caràcter únic dels arxius com a fidels testimonis de les activitats administratives, culturals i intel·lectuals, i com a reflex de l’evolució de les societats;
  • el caràcter essencial dels arxius per a garantir una gestió eficaç, responsable i transparent, per a protegir els drets de la ciutadania, assegurar la memòria individual i col·lectiva, comprendre el passat, documentar el present i preparar el futur;
  • la diversitat dels arxius per deixar constància del conjunt d’activitats de la humanitat;
  •  la multiplicitat de suports en els quals han estat produïts i conservats els documents, ja sigui el paper, el digital, l’audiovisual i d’altres de qualsevol naturalesa;
  • el paper dels arxivers els quals, com a professionals qualificats, amb formació inicial i continuada, serveixen a la societat en la mesura que garanteixen el procés de producció dels documents, els seleccionen i els preserven per al seu ús;
  • la responsabilitat de tots –ciutadans, gestors i responsables públics, propietaris i custodis d’arxius públics i privats, i arxivers i altres professionals del camp de la informació– en la gestió dels arxius;

Per tant, ens comprometem a treballar conjuntament per tal que s’adoptin i s’apliquin polítiques i normes legals en matèria d’arxius;
  •  la gestió dels arxius sigui valorada i exercida plenament en el si de tots els organismes, públics o privats, els quals generen i fan servir els documents en l’exercici de les seves activitats;
  • es dotin els arxius amb els recursos adequats que n’assegurin la seva correcta gestió, incloent-hi professionals degudament qualificats;
  •  els arxius siguin gestionats i preservats en les condicions que assegurin la seva autenticitat, la seva fiabilitat, la seva integritat i el seu ús;
  • els arxius siguin accessibles a tothom, respectant les lleis pertinents i les relatives als drets de les persones, dels productors, dels propietaris i dels usuaris;
  •  els arxius siguin utilitzats per contribuir a la promoció d’una ciutadania responsable.

Adoptada per l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya i ratificada pel Consell Internacional d’Arxius a la seva assemblea general d’Oslo al setembre de 2010. Adoptada per la UNESCO a la seva 36a Conferència General a Paris el 10 de novembre de 2011.



diumenge, 29 de maig de 2016

Efemèrides: 29-5-1860: Neix Isaac Albéniz

El 29 de maig de 1860 va néixer a Camprodom (Girona) el pianista i compositor Isaac Albéniz. Va composar òperes, música instrumental, de cambra i sinfònica. Destacà igualment per ser un gran pianista. Va morir el 1909.

dijous, 26 de maig de 2016

L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès organitza un maridatge d’arxius, història, vi i cava en motiu de la Setmana Internacional dels Arxius.

L'activitat es realitzarà en dues sessions els dies 9 i 10 de juny a les instal·lacions de l'Arxiu Comarcal

El dia 9 de juny és el Dia Internacional dels Arxius i per aquest motiu els arxius obren portes i organitzen diferents activitats culturals durant tota la setmana, del 6 al 12 de juny. En aquest marc, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès conjuntament amb l’Arxiu Municipal de Vilafranca del Penedès i el Servei d’Arxiu del Consell Comarcal de l’Alt Penedès organitza els dies 9 i 10 de juny una activitat cultural a les seves instal·lacions amb el títol “Tastets d’arxiu maridats amb vins i caves”.

L’objectiu de l’activitat és que els assistents es puguin endinsar a la cultura del vi mitjançant diferents tipus de documents que custodia l’Arxiu, tot acompanyat d’una narració sobre la història del vi i la terra tot fent un tast de diferents vins i de cava elaborats al Penedès. En aquest sentit, la sala de consulta de l’Arxiu es convertirà amb una sala d’exposició de documents i alhora una sala de tast de vi. A la part expositiva s’hi mostrarà documentació que forma part de diferents fons documentals de l’Arxiu: originals d’imatges de finals del segle XIX, quan el suport utilitzat era la placa de vidre, textos manuscrits en paper i en pergamí, que van des del segle XI fins al segle XX, i diferents reproduccions ampliades de fotografies.

Tot el material que s’utilitzarà té relació o interès directe amb el món de la vitivinicultura i la seva evolució i serà utilitzat pel narrador en el transcurs de l’activitat. En aquest sentit, s’habilitaran cinc espais diferenciats. En quatre punts s’exposaran, agrupats per temàtiques, els principals ítems de l’activitat (La Terra, Treball i Economia, Del Cep ala Bóta, i El Vi a Taula) i entre un espai i l’altre, es realitzaran tasts de diferents vins i caves.

L’activitat, dirigida a majors de 18 anys, serà gratuïta, es realitzarà en dues sessions, el dia 9 i el 10 de juny, a les 19:30 hores de la tarda, i la durada aproximada serà de 60 minuts. Les places són limitades i és imprescindible realitzar la inscripció prèvia.



divendres, 29 d’abril de 2016

Efemèrides: 29-4-1720: Capitulació de la Seu d'Urgell

El 29 d'abril de 1720 la població de la Seu d'Urgell capitula després de quatre mesos d'assetjament militar per les tropes espanyoles en ser ocupada des de feia un any pels francesos. L'enginyer Pròper de Verboom va conseguir obrir una trinxera a la Torre Blanca, assolint l'assalt final a la ciutat.

dimarts, 12 d’abril de 2016

V Trobada d’Historiadors del Penedès. “Restauració i intervenció en el patrimoni arquitectònic”

El proper dissabte 7 de maig, a partir de les 10 del matí, tindrà lloc a l'Arboç, a la Casa de Cultura, la V Trobada d'Historiadors Penedesencs que tractarà el tema entorn de la "Restauració i intervenció en el patrimoni arquitectònic" tot destacant el paper dels historiadors i historiadors de l'art en les restauracions i intervencions en el patrimoni arquitectònic al Penedès.

Programa:
10:00h: Benvinguda a càrrec de Joan Sans, alcalde de l'Arboç.

10:05h: Presentació de la Trobada d’Historiadors Penedesencs a càrrec d’Albert Tubau, president de l’IEP i de Daniel Sancho París, responsable de la secció d’Història.

10:15h Conferència “Posicions contrastades davant la restauració monumental (segles XIX - XXI)” a càrrec de Raquel Lacuesta, doctora en Història de l’Art i acadèmica de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

11:15h Pausa Café (amb el suport de Cafès Novell).

11:45h Experiències sobre la restauració i intervenció en patrimoni arquitectònic.
  •  El priorat de Santa Maria de Santa Oliva, per Joan Latorre, historiador.
  • Els Museus de Cau Ferrat i Maricel de Sitges: rehabilitació integral i museografia, per Vinyet Panyella, directora del Consorci de Patrimoni de Sitges.
  • La fresquera de Sant Cugat Sesgarrigues, per Mariona Genís, arquitecte, i Daniel Sancho, historiador. 
  • La Giralda de l’Arboç, per Josep Maria Jané, arxiver.
  • Torn obert de debat i preguntes.

Dinar
14h. Dinar al restaurant La Mossegada (15€).

Visita a la Giralda de l’Arboç
16h Visita guiada a la Giralda de l’Arboç a càrrec de Josep Maria Jané.

Inscripcions a historia@iepenedesencs.org

dilluns, 28 de març de 2016

Participació al IX Encuentro de Investigadores del Franquismo

Els passats 9 i 10 de març de 2016 es va celebrar a les aules de la Universitat de Granada el IX Encuentro de Investigadores del Franquismo, organitzat per la mateixa universitat, amb motiu dels 80 anys de l'inici de la Guerra Civil Espanyola (1936-2016).
El Comitè científic i organitzador estava format per Eloísa Baena Luque, Francisco Cobo Romero, Miguel Ángel del Arco Blanco, Claudio Hernández Burgos i Teresa María Ortega López.
En aquesta ocasió vaig presentar una comunicació titulada "La Transición Democrática en tres pueblos del Penedès: Sant Pere de Riudebitlles, Mediona y Sant Quintí de Mediona" en el quart taller que girava entorn del món rural durant el franquisme i la transició. Aquesta taula estava coordinada per Manuel Ortiz Heras, de la Universitat de Castella i la Manxa, i per Miguel Ángel del Arco Blanco, de la Universitat de Granada. Es previst que es publiquin les actes del congrés, moment en el qual es difondrà públicament el text de la comunicació.

divendres, 11 de març de 2016

Efemèrides: 11-3-1965: L'abat Escarré abandona Espanya

La abadia de Montserrat va emetre una nota l'onze de març de 1965 on anunciava que l'abat Escarré, nascut a L'Arboç (Baix Penedès) havia abandonat Espanya davant les pressions realitzades pel Govern de Franco arran de les seves declaracions al diari francès Le Monde en que va criticar el règim dictatorial el 1963.