20 de juliol del 2009

L'espai d'accés a l'església de Sant Francesc d'Assís de Vilafranca

Aquest espai d’accés a l’església de Sant Francesc d’Assís es va crear quan es va dur a terme l’ampliació de l’Hospital de Vilafranca que suposem que es va iniciar aquestes obres el 1892 ja que aquest és l’any en què l’arquitecte Agust Font realitza el projecte. La façana anterior del convent anava alineada amb la de l’església de Sant Francesc. El temps que va durar la construcció dels edificis d’ampliació de l’Hospital no els conec però degut a la grandària dels edificis és possible que es finalitzessin en tres o quatre anys. Estaríem parlant de 1895-1896.

El 1897 el general Camil Vallès (el del carrer i germà d’Enric Vallès que té un quadre al Saló de Sessions de l’Ajuntament) va pagar el tancament d’alineació del carrer:
costeó la gran verja de hierro de veinte metros de longitud con zócalo de piedra que cierra toda la fachada de la iglesia y de la capilla del Beato Salvador, siguiendo la alineación de la calle, significando esta obra, que importó cerca de 4.000 pesetas, una gran mejora, no sólo para la Iglesia y el hospital sino también para el ornamento de la población”. (Biografía del Excmo. Sr.D. Enrique Vallés. p.134.).

Aquest espai mai havia estat obert al públic en general, sinó que exercia i exerceix d’entrada a un dels monuments històrics de l’Església catòlica a Vilafranca més bonics i importants del gòtic català.
Fa aproximadament uns 10 anys es va renovar el pedrís de la reixa ja que aquell estava malmés per ser “pedra de Vilafranca”, una pedra que s’erosiona fàcilment per ser de sediments del miocènic.

3 de juliol del 2009

El Centre Cultural Caixa Penedès - Espai Subirachs, nova icona al mapa museístic de Barcelona

Ubicat al barri de la Ribera (carrer de la Princesa núm. 21), el futur Centre Cultural Caixa Penedès - Espai Subirachs (CCCP-ES) ja comença a configurar-se. En el marc de l'inici de la seva construcció, aquest matí, la conservadora de l'espai, senyora Judith Subirachs, i el director general de Caixa Penedès, senyor Ricard Pagès, han donat a conèixer les característiques del projecte. La seva presentació oficial tindrà lloc aquest vespre, al Palau de la Música Catalana, en un acte presidit per l'Honorable Sr. Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació.
El CCCP-ES neix amb la vocació de ser un espai obert als corrents culturals d'arreu i actuarà com un centre dinamitzador en aquest àmbit (mitjançant l'organització d'exposicions, seminaris, cursos, mostres i certàmens, entre d'altres), juntament amb la resta de centres culturals de Caixa Penedès.
El nou centre acollirà de manera permanent una selecció de l'obra de l'escultor Josep Maria Subirachs i disposarà d'un auditori, amb capacitat per a unes 150/200 persones, per a la realització de tot tipus d'actes culturals, així com diverses sales destinades a l'organització de reunions i tallers, entre d'altres esdeveniments. En conjunt, una superfície de prop de 4.000 metres quadrats (2.660 sobre rasant i 1.230 sota rasant) organitzats en dues plantes soterrani, planta baixa i cinc plantes superiors (quatre amb espais expositors i la planta coberta) que suposarà una inversió de 10 milions d'euros.
La col·lecció permanent estarà composada per una part important de la creació artística d'en Subirachs articulada cronològicament dins l'Espai Subirachs. Així, es mostraran des d'obres primerenques, en les quals encara és palesa la influència modernista, fins a obres de concepció metafísica de la seva darrera etapa, que es concretaran en més d'un centenar d'escultures, 70 dibuixos de diferents etapes i una selecció de 45 pintures realitzades a partir del 2004. L'exposició també inclourà diversos exemples d'obra gràfica (gravat, litografia i cartell) i de medalles.
El CCCP-ES, que té prevista la seva inauguració durant el primer trimestre del 2011, ha estat concebut pels arquitectes Ramon Sanàbria i Lídia Planas, autors, entre d'altres, de l'Edifici Intermodal de l'Aeroport de Barcelona, l'Institut del Teatre de Barcelona, el Centre Cultural de Sant Cugat, el nou Institut Universitari Dexeus i el Parlament d'Andorra.