Presentació del llibre Fires i Mercats a
Vilafranca i al Penedès.
Economia i sociabilitat.
Institut d’Estudis Penedesencs, carrer
dels Banys núm. 11, 26 de gener de 2017,
19h.
Benvinguda
Bona tarda senyor Joan Manel Monfort, senyor
Raimon Gusi, senyor Albert Tubau, companys de llibre Ramon Arnabat, Maria Soler
i Jordi Vidal.
Bona tarda a tots els presents.
En primer lloc haig de donar les gràcies als alumnes de l'assignatura d'arqueologia medieval i postmedieval de la Universitat de Barcelona que han permès canviar l'hora de la seva avaluació i que la Maria Soler avui ens pugui acompanyar.
Presentació
Haver de fer la presentació d’un llibre escrit per
quatre persones no és una tasca fàcil i espero i desitjo estar a l’alçada.
Ramon Arnabat, Maria Soler i Jordi Vidal. Tal i com diu Ramon Arnabat en la
presentació del llibre que va realitzar com a coordinador de l’encàrrec i de
l’edició “aquest és un llibre cuinat a foc lent i per fases”. Tot va començar
fa 11 anys. A l’any 2006 fruit d’unes converses del mateix Arnabat amb el
regidor de comerç i turisme Joan Pareta valorant el valor històric de les fires
i el mercat va donar lloc a l’encàrrec al Ramon. Aquest va tenir lloc el 2007.
Arnabat Havia de coordinar un llibre que aplegués la historia de les fires i
els mercats a Vilafranca, fent amb rigor amb fonts documentals però sense
entrebancs (les notes a peu de pàgina) i llegible per tothom, combina l’anàlisi
i la descripció dels fets. Arnabat va encarregar-nos a Maria Soler l’època
medieval, que ho coneixia bé per diversos treballs professionals, Jordi Vidal
faria l’època moderna, servidor el segle XIX i ell treballaria el segle XX.
Entre el 2007 i el 2008 es va cuinar el llibre (recerca i redacció).
Finalment, després de passar-se el llibre en
formol, conservant-se per poder-lo editar algun dia, doncs la crisi econòmica
va afectar a la història del llibre i també dels propis mercats, el 2015 els
regidors Monfort i Gusi aquí presents a la taula, van creure oportú treure el
llibre del pot i tirar endavant l’edició. Els textos no són els mateixos, estan
rejovenits, perquè al llarg d’aquest temps tots havíem anat recollint noves
dades i vam aprofitar per incorporar-les. Per tant, tenen una edició “corregida
i augmentada”.
Quines fonts documentals hem emprat els autors?
Crec que gairebé totes les disponibles pels períodes històrics: documentació
municipal, judicial, notarial, fotogràfica i hemerogràfica, conservada
majoritàriament a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès. Per exemple. Jordi Vidal
ha analitzat tots els processos judicials de l’època moderna, dels segles XVI,
XVII i XVIII. També bibliogràfiques de la més diversa consideració, entre elles
bíbliques per entendre el perquè d’alguns dels mercats com el de palmes i
palmons. Perquè la majoria de fires i alguns dels mercats estacionals tenen un
marcat rerefons religiós del calendari catòlic: fires amb referències de sants,
el congre per quaresma, les palmes pel diumenge de rams, el de sant Tomàs per
comprar aviram per Nadal...
I que és el llibre? La història de les fires i els
mercats en un únic volum però no en una sola veu, sinó que són quatre veus. És
a dir, quatre treballs independents que abasten una cronologia concreta i que,
en ocasions, segons quins temes, com que els fets no són comencen o acaben amb
el canvi de segle doncs es pot resseguir en un altre text sense problemes. A
més, cada apartat té un número de pàgines diferents: àmbit cronològic, volum de
quantitat d’informació...
Fins a la publicació d’aquest llibre hi havia pocs
estudis de les fires i els mercats a Vilafranca i al Penedès i eren parcials,
molt parcials, i massa concrets. A més, tothom quan parlava d’aquest tema
cercava sovint la mateixa font, el Llibre Verd de Vilafranca, per l’època
medieval i moderna.
L’època medieval
De l’època medieval s’ha encarregat la Maria
Soler, que es doctora en historia medieval i professora de la facultat
d’història de la Universitat de Barcelona. Amb un àmbit cronològic ampli, del
segle V al XV, Soler repassa la història de Vilafranca i del Penedès, de les
fires i els mercats i aquests amb d’altres d’arreu del Penedès. El mercat més
antic documentat per la Maria Soler és el de la Granada el 1080 als peus de la
Via Augusta. Pràcticament cent anys després hi haurà la primera referència del
mercat a Vilafranca, el 1177 i 1179, i la primera fira pareixerà documentada el
1191. Al Penedès neixen i creixen nous mercats a redós del de Vilafranca i
s’estructuren de forma jerarquitzada. L’Arboç aconsegueix mercat el 1202 i fira
el 1211, Sant Quintí de Mediona obté el mercat el 1280, Pontons al 1256. Al
Garraf, Sitges tindrà mercat el 1307 i Vilanova de Cubelles el 1358 i fira el
1381. Durant la baixa edat mitjana es configurarà l’estructura actual de
mercats setmanals, de caràcter alimentari i d’influència comarcal, fires
anuals, amb prestigi internacional, i mercats estacionaris o intermitents. En
aquesta època ja es configuren els espais de realització del mercat, entorn a
la plaça Major, l’actual plaça Constitució, anomenada també en èpoques com la
plaça del Blat, i la fira se celebrava fora de les muralles, a l’entorn de
l’actual plaça Penedès. L’existència de fira i mercat va fer necessari disposar
a Vilafranca d’una escrivania pública per tal de garantir les transaccions de
productes.
L’època moderna
Jordi Vidal, professor jubilat de l’Institut
Eugeni d’Ors, estudia l’etapa moderna, tres segles, del segle XVI al XVIII.
Vidal en el seu apartat estudia l’estructura i els funcionament de les fires de
Vilafranca: la del congre, la fira dels apòstols, la de sant Lluc, sant Simó i
sant Judes, i la de sant Tomàs. Vidal explica del mercat setmanal les seves
ordenances, el treball del mostassaf, persona encarregada de l’ordre al mercat,
d’actuació contra els fraus, de reglamentar la compra i la venda i assegurar
l’aprofitament fiscal del comerç a les arques municipals, entre d’altres. El
mostassaf era persona del poder municipal i vinculat amb aquest poder es coneix
que a la casa de la Vila hi havia un patró de les mesures oficials per tal de
calibrar les mesures pròpies dels venedors i d’aquesta manera evitar el frau. En
emprar fonts judicials ha pogut estudiar aspectes de les fires i els mercats
vinculats amb els delinqüents, les queixes, robatoris... en el seu estudi ha
analitzat la xarxa viària en els segles en època moderna deixant el dubte de
quina era la principal ruta entre Barcelona i Vilafranca, perquè la via d’Olesa
de Bonesvalls i Begues no apareix en cap document, la de Sant Sadurní i
Martorell és la tradicionalment acceptada i la també es troben referències
documentals del pas per l’Ordal i travessant el Llobregat per Sant Andreu de la
Barca o per Sant Boi. Per altra banda, descriu els espais de compra i venda del
mercat i de les fires on, per exemple, parla de la mecànica d’ocupació de
l’espai públic la nit anterior al dia de celebració de les fires.
L’època contemporània
L’època contemporània s’ha dividit en dues parts.
La primera, el segle XIX i, la segona el segle XX.
Pel segle XIX vaig ser jo l’encarregat de fer-ho.
A part de continuar amb el repàs de la història de les mercats i de l’últim segle
amb les quatre fires alhora, destaco la importància de la inspecció dels
productes del mercats, els seus aspectes sanitaris i el control dels productes,
el que era en d’altres segles la figura del mostassaf però que arran
d’epidèmies al segle XIX, va començar a funcionar a Vilafranca el 1854 la Junta Municipal de
Sanitat, i tractaven problemes sanitaris i de salubritat relacionats amb
clavegueres, excrements d’animals, residus de l’escorxador, olors, productes a
la venda, etcètera. La tasca d’inspecció dels mercats era realitzada per un
“dependent de l’autoritat” que acostumava a ser un agutzil municipal. També
explico qüestions relacionades amb la seguretat: robatoris a compradors,
venedors i frau en el pes dels productes. Vaja, el mateix que en segles
anteriors. També analitzo la necessitat de construir mercats a cobert, com el
mercat de la carn i el peix el 1884 i el mercat de les gallines mortes i menuts
el 1913. I finalment, qüestions fiscals com els impostos de consums, un impost
poc agradable a la població, molt discutit, però necessari per les arques
municipals. I també el paper dels fielatos, que eren el lloc de cobrament
d’impostos pels productes a les entrades de Vilafranca. Jo desconeixia que eren
els fielatos. Ho vaig conèixer gràcies al professor Joan Boada que en el
concurs Vilafranca digital, del qual vaig guanyar 6 de les 10 edicions, un
concurs per descobrir els detalls de la nostra ciutat, va posar la foto del
dibuix d’un dit i les lletres fielato.
L’altra part de l’època contemporània, el segle XX
i els inicis del segle XXI, l’ha fet el Ramon Arnabat. Ell analitza la crisi de
les fires al primer terç del segle XX, sobretot les fires de maig. Unes fires
que veuran un creixement a partir de 1932 quan políticament a l’ajuntament
republicà l’interessà reactivar-les i enfortir per tal substituir festivament
el pes de la festa major de Sant Fèlix. Durant aquest període van passar el
mercat dels dissabtes al divendres. També parla de les fires de la vinya i del
vi celebrades el 1943, 1953 i 1963 i la setmana de la vinya i el vi el 1973.
Així com la recuperació de l’ajuntament franquista sota l’alcaldia de Manuel
Guilamany el 1956 de la fira de sant Tomàs i el 1957 de les fires de maig. Unes
fires que es reactivaran amb l’arribada de la democràcia, així com també del
mercat dels dissabtes, que construirà el mercat de sant Salvador i el de la
Pelegrina i el pavelló firal del Firaví. Al final del llibre, Arnabat també
tracta del trasllat de les fires a la zona esportiva, el creixement de la fira
del gall a partir de 1994 amb l’ampliació al diumenge. A més, en les darreres
dècades es realitza la fira del vehicle d’ocasió, el mercat d’artesania i
brocanters, la fira de santa Llúcia i les festa de la ruta del Xató.
Cloenda
Si llegeixen el llibre podran veure la importància
de les fires i els mercats al llarg de la història de Vilafranca. Es parla de
que la idiosincràsia de Vilafranca rau en els castells, la festa major i en la
vinicultura. Són certs aquests ítem però també ho són les fires i els mercats,
entre d’altres coses. Si Vilafranca ha crescut al llarg de la història, que ha
evolucionat, que ha progressat, ho ha estat gràcies al seu potencial econòmic.
Li pren el mercat a la Granada, aconsegueix a finals del segle XII la fira de
Sant Lluc, al segle XIX li prenem el mercat dels alls al Vendrell. I això
perquè? Doncs per què Vilafranca, les seves institucions, que aconsegueixen
diners mitjançant els impostos, i les seves persones, interessades en la venda,
no ho hem d’amagar, ha sabut al llarg de la història ser capaç de treballar
fermament per assolir un objectiu.
Finalment agrair a l’Ajuntament de Vilafranca, al
Consell Comarcal de l’Alt Penedès, a l’Institut Ramon Muntaner, al departament
de Cultura de la Generalitat i a l’empresa Agrinova pel suport en l’edició,
sense ells no hagués estat possible la seva edició.
Llarga vida a les Fires i als mercats de
Vilafranca!