20 de novembre del 2017

Text de la presentació del llibre sobre la Història de la Policia Local de Vilafranca

Avui, 20 de novembre de 2017, fa tres anys de la presentació del llibre de la Història de la Policia de Vilafranca a l'auditori de Vinseum. La presentació va comptar amb els parlaments del regidor de seguretat ciutadana Joan Manel Montfort, de l'inspector en cap de la Policia Local Ramon Dosaigues, i del company coautor del llibre Alberto Martín. Tres anys després voldria recordar la presentació del llibre amb la publicació del text de la meva part de la presentació del llibre.

Història de la Policia Local de Vilafranca del Penedès
Auditori de Vinseum, 19h, 20 de novembre de 2014

            Bona tarda Sr. Joan Manel Montfort, regidor de Seguretat Ciutadana, Ramon Dosaigues, inspector en cap de la Policia Local, Sr. Alberto Martín, company d'autoria del llibre.
            Continuant amb l'explicació d'Alberto, comentar-vos d'altres aspectes relatius al llibre i a la història de la policia local a Vilafranca.

Fonts documentals
            Les fonts documentals emprades en la realització del present llibre han estat diverses. L'Alberto ja les ha citat de manera general. La font principal ha estat la documentació conservada a l'Arxiu de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, en les sèries documentals Serveis de Policia, Actes municipals del Ple, nomenaments de personal, guarderia rural, padró d'habitants, etcètera. Ha estat difícil cercar documentació anterior als anys 1850 a l'arxiu municipal perquè aquest va patir un incendi en aquesta dècada i va provocar la desaparició de molta documentació. Tot i aquesta desgràcia, encara es van salvar de les flames alguns documents, que si bé una mica sucarrimats, van ser consultats i han estat d'interés per a la nostra recerca.
            També ha estat important per a la realització del llibre la informació extreta de la premsa, tot destacant les publicacions El Labriego, Acció, Penedès, Tothom, entre d'altres. Així com també els setmanaris més propers als nostres dies, com El Cargol, La Fura i el 3 de vuit. Totes aquestes publicacions s'han consultat a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, al Centre de Documentació de Vinseum i a la Biblioteca Torras i Bages. Per una altra banda, també ha estat necessari consultar l'Arxiu Eclesiàstic de Vilafranca, en concret, els registres parroquials, per tal d'esbrinar quelcom sobre els guàrdies municipals dels primers temps, tals com el primer cap, Pedro Vallejo. 
            Una altra font important han estat les imatges, tant fotogràfiques com en moviment. De fotografies relacionades amb la policia s'han localitzat a l'Arxiu de la Imatge i el So de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. Però també ha estat important les fotografies que al llarg dels anys han recercat l'agent Alberto Martín i el caporal José Luis Delgado Tobalina. Les fotografies, a part d'il·lustrat el llibre, com a element decoratiu, ens aporten també informació valuosa, tals com conèixer les característiques del vestuari, quins agents hi havien en cada moment, quins vehicles en disposaven... La fotografia va més enllà, és una font d'informació que cal valorar en aquest punt d'aportació de dades. Les imatges en moviment, les pel·lícules conservades a l'Arxiu Comarcal, de temàtica vilafranquina, també ens han servit per tal d'identificar cossos, persones i fets. Veureu al llibre diferents captures de pel·lícules filmades per Josep Bolet i Antoni Guell, les imatges de la inauguració del monument a Milà i Fontanals el 1912 i les de la pel·lícula Reinaré.
            I en darrer terme, un altre tipus de font són les entrevistes. S'han fet un total de 12 a diferents policies que han treballat a les dècades de 1960 fins a l'actualitat. Algú pensarà que 12 poden ser poques pel volum d'agents que han passat al llarg dels anys però de fet, han estat les justes i necessàries per a confeccionar aquest volum.
            També s'han consultat diferents biblioteques com la Biblioteca de Catalunya, per consultar d'altres llibres d'història de policies locals, així com també la biblioteca de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, en què tenen alguns llibres d'història de policia i de seguretat. 
            Entre la fase de recerca i la de redacció, es van consultar també diferents llibres sobre la història de Vilafranca tot cercant referències sobre la policia local i els diferents cossos que al llarg de la història han format part, per tal de bastir el context en què s'anaven succeint els diferents fets històrics que hi tenien lloc. De refències sobre els diferents cossos de vigilància municipal ben poca informació ha aparegut, ha estat més aviat escassa fins ara l'apareguda en la bibliografia vilafranquina.

Les dificultats
            Al llarg de la recerca i de la redacció hem tingut algunes dificultats. Una ha estat amb una part de les fonts, però també s'ha necessitat esbrinar que significaven algunes coses, i potser la més important, saber com funcionava l'administració local en tots els períodes històrics. Com s'estructuraven els ajuntaments, com funcionaven els pressupostos municipals respecte a la policia, que en funció de cada època, anava variant en diferents apartats i epígrafs, en les partides que feia referència a cadascun dels cossos de la seguretat municipal. I també s'ha necessitat localitzar la manera de com es realitzava la contractació del personal de l'Ajuntament en diferents períodes històrics seguint les modicicacions de les lleis municipals, i en concret, de les places vinculades a la seguretat. Si bé la contractació sempre la realitzava l'ajuntament, en alguns casos era aquest qui designava a la persona, i en d'altres, era una comissió especial de Madrid, qui triava o autoritzava les contractacions.

Manca d'estudis
            En l'actualitat hi ha una manca d'estudis sobre la seguretat i les policies locals. Aquest tipus d'estudis no s'acostumen a realitzar amb l'assiduitat que caldria. Possiblement estigui motivat per un tractament erroni d'aquesta temàtica en la historiografia, en què s'ha procurat deixar de banda la història política i militar per centrar-se en aspectes de la història social com els estudis de gènere, de quotidianitat, econòmics, etcètera. Clar, història de la policia no és ni història militar però tampoc es pot considerar historia social? Els estudis sobre la policia ens reflecteixen quina era la situació política en cada moment, però també quina era la situació social que es vivia, la quotidianitat del dia a dia, de com s'ha d'ajudar o s'ha de fer front als conflictes. Si bé els estudis totals sobre la història de la policia són escassos, cada cop més van apareixent arreu estudis locals sobre aquesta temàtica. Si aquesta és una autocrítica als que escribim història, ara ve una altra. Dues pedres sobre la teulada dels historiadors. L'altra és la poca preocupació per a realitzar aquests estudis. Si veiessim els llibres que ja han estat publicats sobre policies locals, la majoria estan fet per propis agents dels cossos, i en algun cas, combinen agent i historiador. Per tant, els historiadors ens hauríem de preocupar més per tal de realitzar aquest tipus d'estudis.
Al llibre trobem diferents passatges de la història de la Vilafranca contemporània. Heus aquí alguns exemples:
·         l'atac als camps i el conflicte rabassaire de finals del segle XIX té una resposta: la creació de l'Associació de Propietaris de la Vigilància Rural, que creen els cos dels guardes privats de camp.
·         L'increment de població a Vilafranca i de delictes a la ciutat que provoca? La creació de la Guàrdia Municipal el 1884.
·         Que provoca que el 1911 vingui a Vilafranca un inspector de policia des de Barcelona? El conflicte obrer amb més dues-centes persones en vaga laboral.
·         O que al 1933 hi hagi guàrdies a l'accés de l'hospital? El conflicte intern del patronat de l'hospital que va tenir lloc aquell any.

            Els estudis d'història sobre la policia local van més enllà de la investigació del propi cos, també és estudi de la ciutat, en aquest cas, de Vilafranca, i de l'Ajuntament. Podriem dir que de les poques coses que tenen en comú els ajuntament de finals del segle XIX als d'ara són la Corporació municipal, alcalde i regidors, hisenda (impostos, pressupostos, tresoreria), urbanisme i la policia. Totes les altres coses o han desaparegut o han aparegut temps després.

Inicis de la policia
            El segle XIX és un segle difícil políticament. Va començar el segle amb un conflicte bèl·lic, la guerra del Francès amb la invasió napoleònica a Espanya. També hi han guerres de successió, les anomenades guerres carlines, sobre qui havia de succeir a Ferran VII, si la seva filla, Isabel, o l'infant Carles Maria Isidre. Tres guerres civils que van tenir lloc al llarg del segle XIX. També es van produir canvis de model d'Estat, amb l'aprovació de diverses constitucions, diferents cases reials (Borbó, Bonaparte, Savoia), la primera república espanyola. També canvis de govern bastants continuats en que intervenen absolutistes, liberals, moderats, constitucionalistes... Tot això fa que el segle XIX sigui molt complicat d'estudiar.
            Però aterrem a Vilafranca. La Policia Local de Vilafranca, o com es denominà en temps de la seva creació, el 1884, sota el nom de Guàrdia Municipal, es va començar a projectar a principis de l'any anterior. Hermenegild Clascar, del qual té un carrer a Vilafranca, aquí al darrera, a la carretera de Sant Martí, va ser alcalde de la nostra ciutat. Nascut a Sant Pere de Riudebitlles, va estudiar filosofia i lletres i dret, llicenciant-se en jurisprudència. L'any 1868 es va establir a Vilafranca com a advocat. El 1872 va ser diputat provincial a la diputació de Barcelona i va ser alcalde des de 1883 fins a la seva mort el 1888.
            Amb Clascar creiem que s'actualitza la ciutat, Vilafranca es posa al dia. Es modernitza en les qüestions urbanístiques, sanitàries, de seguretat. Si bé alguns projectes ja venien de l'alcalde anterior, Ramon Coll i Cunillera, qui va acabar posant-los a la pràctica i ideant-ne de nous va ser Hermenegild Clascar. Va actuar amb la construcció de voreres, pavimentant carrers, ampliant el cementiri per a no catòlics, enderrocant algunes cases que estaven a la rambla i que dificultaven la circulació, l'arranjament de les mines d'aigues, la neteja de la rasa dels vinots, i millores als edificis de l'Ajuntament i de la Caserna, entre d'altres. I com no, la creació de la guàrdia municipal fent-se efectiva al juliol de 1884, i posant al capdavant a Pedro Vallejo.
            Vilafranca al llarg dels darrers anys havia crescut en població. També havia crescut la inseguretat dins de la població. Es produïen robatoris en carrers i cases, es va incrementar la mendicitat, les cases de prostitució i també les cases de joc. Al llibre trobareu tota una relació de robatoris i conflictes. Ja veureu que al llarg de la història, un dels dies en què l'activitat delictiva era important ha estat els dissabtes de mercat.

            Abans d'arribar als agraïments per la meva part, voldria fer una proposta pública que aquest matí se'm ha passat pel cap. Fa 130 anys, al capdavant de la guàrdia municipal hi havia de cap Pedro Vallejo. Llegint les cròniques publicades a la premsa local, en concret al Labriego, sembla que el tracti d'un heroi, d'un personatge intrèpit sorgit d'un còmic. Perquè no proposem que a Pedro Vallejo se li dediqui un carrer a Vilafranca? Un carrer a Vallejo que simbolitzi a tots els agents de la vigilància municipal de la nostra ciutat.

Agraïments
            El meu primer agraïment és per l'Alberto per tal de convidar-me i ser partícep d'aquest aventura de la història de la policia local de Vilafranca. Ens vem conèixer, per aquelles casualitats de vida a Madrid, i aquest gener en farà quatre anys. Jo havia anat a consultar uns arxius i ell, juntament amb el seu germà l'agent Fran i l'agent Rubén Ocón, havien anat a un curs. Jo coneixia de vista a Fran, ja què el seu cosí és un bon amic meu. El vaig reconèixer, entre tota la gent que estàvem al carrer Arenal, gairebé al davant de la parròquia de San Ginés, i vàrem estar parlant més de mitja hora al carrer, amb el fred que feia. Poc després, vem coincidir a l'Arxiu Comarcal, va venir un dia a consultar l'Arxiu Eclesiàstic de Vilafranca, del qual jo en soc responsable, anavem parlant, fins que ell em va proposar participar en aquesta aventura que ell ja ha explicat i que feia més de 15 anys que portava en ment. Finalment, hem fet aquest llibre, escrit a quatre mans durant el darrer any. Els darrers mesos han estat molt intensos, però la experiència ha valgut molt la pena, ha estat molt interessant i ens hem avingut molt bé i també hem rigut molt.
             Moltes gràcies Alberto, per la teva companyonia i bona amistat.
           
            També agrair a l'inspector en cap senyor Ramon Dosaigues que va veure amb bons ulls aquella proposta, redactada en pocs fulls a mode de projecte, de posar per escrit la història de la policia local i que avui, per fi, veu la llum en aquest volum.

            Igualment, a l'Ajuntament de Vilafranca, al senyor Joan Manel Montfort, regidor de Seguretat Ciutadana, i al senyor Joan Tarrida, coordinador adjunt de l'àrea de Serveis Urbans i Seguretat.

            Com no, agrair també a la meva família, que és comprensiva amb el meu desig de continuar treballant en una professió, la d'historiador, que en els darrers anys és ben difícil d'exercir.

            Aquest llibre és quelcom més que un llibre d'història, és un llibre que homenatja a tots els policies locals de Vilafranca, els passats i els actuals. És un homenatge fet per un company vostre, l'Alberto, i per un ciutadà que soc jo. Això és un reconeixement públic per la votra tasca.
           

            Moltes gràcies!