Avui, 20 de novembre de 2017, fa tres anys de la presentació del llibre de la Història de la Policia de Vilafranca a l'auditori de Vinseum. La presentació va comptar amb els parlaments del regidor de seguretat ciutadana Joan Manel Montfort, de l'inspector en cap de la Policia Local Ramon Dosaigues, i del company coautor del llibre Alberto Martín. Tres anys després voldria recordar la presentació del llibre amb la publicació del text de la meva part de la presentació del llibre.
Història de la Policia Local de
Vilafranca del Penedès
Auditori
de Vinseum, 19h, 20 de novembre de 2014
Bona tarda Sr. Joan Manel Montfort,
regidor de Seguretat Ciutadana, Ramon Dosaigues, inspector en cap de la Policia
Local, Sr. Alberto Martín, company d'autoria del llibre.
Continuant amb l'explicació
d'Alberto, comentar-vos d'altres aspectes relatius al llibre i a la història de
la policia local a Vilafranca.
Fonts
documentals
Les fonts documentals emprades en la
realització del present llibre han estat diverses. L'Alberto ja les ha citat de
manera general. La font principal ha estat la documentació conservada a l'Arxiu
de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, en les sèries documentals Serveis de
Policia, Actes municipals del Ple, nomenaments de personal, guarderia rural,
padró d'habitants, etcètera. Ha estat difícil cercar documentació anterior als
anys 1850 a l'arxiu municipal perquè aquest va patir un incendi en aquesta
dècada i va provocar la desaparició de molta documentació. Tot i aquesta
desgràcia, encara es van salvar de les flames alguns documents, que si bé una
mica sucarrimats, van ser consultats i han estat d'interés per a la nostra
recerca.
També ha estat important per a la
realització del llibre la informació extreta de la premsa, tot destacant les
publicacions El Labriego, Acció, Penedès, Tothom, entre d'altres. Així com
també els setmanaris més propers als nostres dies, com El Cargol, La Fura i el
3 de vuit. Totes aquestes publicacions s'han consultat a l'Arxiu Comarcal de
l'Alt Penedès, al Centre de Documentació de Vinseum i a la Biblioteca Torras i
Bages. Per una altra banda, també ha estat necessari consultar l'Arxiu
Eclesiàstic de Vilafranca, en concret, els registres parroquials, per tal
d'esbrinar quelcom sobre els guàrdies municipals dels primers temps, tals com
el primer cap, Pedro Vallejo.
Una altra font important han estat
les imatges, tant fotogràfiques com en moviment. De fotografies relacionades
amb la policia s'han localitzat a l'Arxiu de la Imatge i el So de l'Arxiu
Comarcal de l'Alt Penedès. Però també ha estat important les fotografies que al
llarg dels anys han recercat l'agent Alberto Martín i el caporal José Luis
Delgado Tobalina. Les fotografies, a part d'il·lustrat el llibre, com a element
decoratiu, ens aporten també informació valuosa, tals com conèixer les
característiques del vestuari, quins agents hi havien en cada moment, quins
vehicles en disposaven... La fotografia va més enllà, és una font d'informació
que cal valorar en aquest punt d'aportació de dades. Les imatges en moviment,
les pel·lícules conservades a l'Arxiu Comarcal, de temàtica vilafranquina,
també ens han servit per tal d'identificar cossos, persones i fets. Veureu al
llibre diferents captures de pel·lícules filmades per Josep Bolet i Antoni
Guell, les imatges de la inauguració del monument a Milà i Fontanals el 1912 i
les de la pel·lícula Reinaré.
I en darrer terme, un altre tipus de
font són les entrevistes. S'han fet un total de 12 a diferents policies que han
treballat a les dècades de 1960 fins a l'actualitat. Algú pensarà que 12 poden
ser poques pel volum d'agents que han passat al llarg dels anys però de fet,
han estat les justes i necessàries per a confeccionar aquest volum.
També s'han consultat diferents
biblioteques com la Biblioteca de Catalunya, per consultar d'altres llibres
d'història de policies locals, així com també la biblioteca de la Facultat de
Dret de la Universitat de Barcelona, en què tenen alguns llibres d'història de
policia i de seguretat.
Entre la fase de recerca i la de
redacció, es van consultar també diferents llibres sobre la història de
Vilafranca tot cercant referències sobre la policia local i els diferents
cossos que al llarg de la història han format part, per tal de bastir el context
en què s'anaven succeint els diferents fets històrics que hi tenien lloc. De
refències sobre els diferents cossos de vigilància municipal ben poca
informació ha aparegut, ha estat més aviat escassa fins ara l'apareguda en la
bibliografia vilafranquina.
Les
dificultats
Al llarg de la recerca i de la
redacció hem tingut algunes dificultats. Una ha estat amb una part de les
fonts, però també s'ha necessitat esbrinar que significaven algunes coses, i
potser la més important, saber com funcionava l'administració local en tots els
períodes històrics. Com s'estructuraven els ajuntaments, com funcionaven els
pressupostos municipals respecte a la policia, que en funció de cada època,
anava variant en diferents apartats i epígrafs, en les partides que feia referència
a cadascun dels cossos de la seguretat municipal. I també s'ha necessitat
localitzar la manera de com es realitzava la contractació del personal de
l'Ajuntament en diferents períodes històrics seguint les modicicacions de les
lleis municipals, i en concret, de les places vinculades a la seguretat. Si bé
la contractació sempre la realitzava l'ajuntament, en alguns casos era aquest
qui designava a la persona, i en d'altres, era una comissió especial de Madrid,
qui triava o autoritzava les contractacions.
Manca
d'estudis
En l'actualitat hi ha una manca
d'estudis sobre la seguretat i les policies locals. Aquest tipus d'estudis no
s'acostumen a realitzar amb l'assiduitat que caldria. Possiblement estigui
motivat per un tractament erroni d'aquesta temàtica en la historiografia, en
què s'ha procurat deixar de banda la història política i militar per centrar-se
en aspectes de la història social com els estudis de gènere, de quotidianitat,
econòmics, etcètera. Clar, història de la policia no és ni història militar
però tampoc es pot considerar historia social? Els estudis sobre la policia ens
reflecteixen quina era la situació política en cada moment, però també quina
era la situació social que es vivia, la quotidianitat del dia a dia, de com
s'ha d'ajudar o s'ha de fer front als conflictes. Si bé els estudis totals
sobre la història de la policia són escassos, cada cop més van apareixent arreu
estudis locals sobre aquesta temàtica. Si aquesta és una autocrítica als que
escribim història, ara ve una altra. Dues pedres sobre la teulada dels
historiadors. L'altra és la poca preocupació per a realitzar aquests estudis.
Si veiessim els llibres que ja han estat publicats sobre policies locals, la
majoria estan fet per propis agents dels cossos, i en algun cas, combinen agent
i historiador. Per tant, els historiadors ens hauríem de preocupar més per tal
de realitzar aquest tipus d'estudis.
Al llibre trobem
diferents passatges de la història de la Vilafranca contemporània. Heus aquí
alguns exemples:
·
l'atac als camps i el conflicte rabassaire de
finals del segle XIX té una resposta: la creació de l'Associació de Propietaris
de la Vigilància Rural, que creen els cos dels guardes privats de camp.
·
L'increment de població a Vilafranca i de
delictes a la ciutat que provoca? La creació de la Guàrdia Municipal el 1884.
·
Que provoca que el 1911 vingui a Vilafranca un
inspector de policia des de Barcelona? El conflicte obrer amb més dues-centes
persones en vaga laboral.
·
O que al 1933 hi hagi guàrdies a l'accés de
l'hospital? El conflicte intern del patronat de l'hospital que va tenir lloc
aquell any.
Els estudis d'història sobre la
policia local van més enllà de la investigació del propi cos, també és estudi
de la ciutat, en aquest cas, de Vilafranca, i de l'Ajuntament. Podriem dir que
de les poques coses que tenen en comú els ajuntament de finals del segle XIX
als d'ara són la Corporació municipal, alcalde i regidors, hisenda (impostos,
pressupostos, tresoreria), urbanisme i la policia. Totes les altres coses o han
desaparegut o han aparegut temps després.
Inicis de la
policia
El segle XIX és un segle difícil
políticament. Va començar el segle amb un conflicte bèl·lic, la guerra del
Francès amb la invasió napoleònica a Espanya. També hi han guerres de
successió, les anomenades guerres carlines, sobre qui havia de succeir a Ferran
VII, si la seva filla, Isabel, o l'infant Carles Maria Isidre. Tres guerres
civils que van tenir lloc al llarg del segle XIX. També es van produir canvis
de model d'Estat, amb l'aprovació de diverses constitucions, diferents cases
reials (Borbó, Bonaparte, Savoia), la primera república espanyola. També canvis
de govern bastants continuats en que intervenen absolutistes, liberals,
moderats, constitucionalistes... Tot això fa que el segle XIX sigui molt
complicat d'estudiar.
Però aterrem a Vilafranca. La
Policia Local de Vilafranca, o com es denominà en temps de la seva creació, el
1884, sota el nom de Guàrdia Municipal, es va començar a projectar a principis
de l'any anterior. Hermenegild Clascar, del qual té un carrer a Vilafranca,
aquí al darrera, a la carretera de Sant Martí, va ser alcalde de la nostra
ciutat. Nascut a Sant Pere de Riudebitlles, va estudiar filosofia i lletres i
dret, llicenciant-se en jurisprudència. L'any 1868 es va establir a Vilafranca
com a advocat. El 1872 va ser diputat provincial a la diputació de Barcelona i
va ser alcalde des de 1883 fins a la seva mort el 1888.
Amb Clascar creiem que s'actualitza
la ciutat, Vilafranca es posa al dia. Es modernitza en les qüestions urbanístiques,
sanitàries, de seguretat. Si bé alguns projectes ja venien de l'alcalde
anterior, Ramon Coll i Cunillera, qui va acabar posant-los a la pràctica i
ideant-ne de nous va ser Hermenegild Clascar. Va actuar amb la construcció de
voreres, pavimentant carrers, ampliant el cementiri per a no catòlics,
enderrocant algunes cases que estaven a la rambla i que dificultaven la
circulació, l'arranjament de les mines d'aigues, la neteja de la rasa dels
vinots, i millores als edificis de l'Ajuntament i de la Caserna, entre
d'altres. I com no, la creació de la guàrdia municipal fent-se efectiva al
juliol de 1884, i posant al capdavant a Pedro Vallejo.
Vilafranca al llarg dels darrers
anys havia crescut en població. També havia crescut la inseguretat dins de la
població. Es produïen robatoris en carrers i cases, es va incrementar la
mendicitat, les cases de prostitució i també les cases de joc. Al llibre
trobareu tota una relació de robatoris i conflictes. Ja veureu que al llarg de
la història, un dels dies en què l'activitat delictiva era important ha estat
els dissabtes de mercat.
Abans d'arribar als agraïments per
la meva part, voldria fer una proposta pública que aquest matí se'm ha passat
pel cap. Fa 130 anys, al capdavant de la guàrdia municipal hi havia de cap
Pedro Vallejo. Llegint les cròniques publicades a la premsa local, en concret
al Labriego, sembla que el tracti d'un heroi, d'un personatge intrèpit sorgit
d'un còmic. Perquè no proposem que a Pedro Vallejo se li dediqui un carrer a
Vilafranca? Un carrer a Vallejo que simbolitzi a tots els agents de la
vigilància municipal de la nostra ciutat.
Agraïments
El meu primer agraïment és per
l'Alberto per tal de convidar-me i ser partícep d'aquest aventura de la
història de la policia local de Vilafranca. Ens vem conèixer, per aquelles
casualitats de vida a Madrid, i aquest gener en farà quatre anys. Jo havia anat
a consultar uns arxius i ell, juntament amb el seu germà l'agent Fran i l'agent
Rubén Ocón, havien anat a un curs. Jo coneixia de vista a Fran, ja què el seu
cosí és un bon amic meu. El vaig reconèixer, entre tota la gent que estàvem al
carrer Arenal, gairebé al davant de la parròquia de San Ginés, i vàrem estar
parlant més de mitja hora al carrer, amb el fred que feia. Poc després, vem
coincidir a l'Arxiu Comarcal, va venir un dia a consultar l'Arxiu Eclesiàstic
de Vilafranca, del qual jo en soc responsable, anavem parlant, fins que ell em
va proposar participar en aquesta aventura que ell ja ha explicat i que feia
més de 15 anys que portava en ment. Finalment, hem fet aquest llibre, escrit a
quatre mans durant el darrer any. Els darrers mesos han estat molt intensos,
però la experiència ha valgut molt la pena, ha estat molt interessant i ens hem
avingut molt bé i també hem rigut molt.
Moltes gràcies Alberto, per la teva
companyonia i bona amistat.
També agrair a l'inspector en cap
senyor Ramon Dosaigues que va veure amb bons ulls aquella proposta, redactada
en pocs fulls a mode de projecte, de posar per escrit la història de la policia
local i que avui, per fi, veu la llum en aquest volum.
Igualment, a l'Ajuntament de
Vilafranca, al senyor Joan Manel Montfort, regidor de Seguretat Ciutadana, i al
senyor Joan Tarrida, coordinador adjunt de l'àrea de Serveis Urbans i
Seguretat.
Com no, agrair també a la meva
família, que és comprensiva amb el meu desig de continuar treballant en una
professió, la d'historiador, que en els darrers anys és ben difícil d'exercir.
Aquest llibre és quelcom més que un
llibre d'història, és un llibre que homenatja a tots els policies locals de
Vilafranca, els passats i els actuals. És un homenatge fet per un company
vostre, l'Alberto, i per un ciutadà que soc jo. Això és un reconeixement públic
per la votra tasca.
Moltes gràcies!