El suport de la dictadura del General Franco es basava en tres pilars bàsics: l'Exèrcit, l'Església i la Falange. Breument parlarem en aquest apartat de cadascun d'ells i del seu paper en els primers anys del franquisme o també anomenada postguerra.
L'Exèrcit, primer pilar del que parlarem, serà un element clau en el franquisme. Els capitans generals de cada regió militar eren els caps de tots els militars d'aquella zona i eren fidels a les ordres del General Franco. Encara que alguns alts comandaments de l'exèrcit, degut a la gran amistat amb el dictador, podien fer i desfer sense consultar-li. Els capitans generals eren la primera autoritat del règim, per sobre de les polítiques, i que sovint intervenien per resoldre conflictes. L'exèrcit franquista actuà com a força d'ocupació, de control i de mantenir l'ordre públic. L'estament militar fou qui exercí la repressió a tots els nivells i, d'entre altres coses, organitzà els consells de guerra i els capitans generals foren els que dictaren les sentències. Els militars, a mida que anaven fent les ocupacions de les poblacions, eren ells els que organitzaren de nou els municipis. Per exemple, el 26 de gener de 1939, l'exèrcit creà un règim especial que incloïa a tota la província de Barcelona, dirigit per la Jefatura de las Fuerzas y Servicios de Ocupación de Barcelona sota la direcció de Eliseo Álvarez Arenas.
L'Església Catòlica va jugar un paper molt important durant el franquisme ja que va ser una peça clau en el suport donat al General Franco. L'Església, des del Vaticà, que durant la Guerra Civil va ser una mica reticent en les maniobres de Franco i dels seus col·laboradors; des d'Espanya, la majoria dels bisbes realitzaren la carta col·lectiva on l'episcopat espanyol estava a favor de la insurrecció, però que en cap frase de la carta es fa referència a la "cruzada" que Franco tant va mencionar i popularitzar. Un cop acabada la guerra, el Papa Pius XII va emetre un telegrama de felicitació al dictador per la seva victòria on el felicitava per la victòria catòlica d'Espanya i desitjava que es retorni a les antigues tradicions cristianes. Després del context anti-catòlic que es vivia a Espanya des de la República i de la Guerra Civil, les jerarquies de l'Església van començar a viure en la glòria. Per algunes persones la guerra havia sigut per voluntat divina perquè significava la recristianització d'Espanya
L'Església catòlica va intentar aconseguir amb el franquisme tenir una important influència social on, amb els actes religiosos de diversos tipus, el control moral de la població i la recuperació de poder donar l'ensenyament escolar amb moral catòlica, foren alguns dels punts claus de la presència de l'Església. A més a més, cal dir que Franco podia escollir les persones que ocuparien les seus episcopals, així podia controlar els bisbats i les diòcesis.
La Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET - JONS) era el partit únic i va ser creat a l'abril de 1937 mitjançant la unificació de la Falange, dels carlins, monàrquics, catòlics i conservadors. A Catalunya, la gent de dretes, les oligarquies locals ho feren per conveniència política, social i econòmica. Al partit s'afiliaren els ex–combatents, ex–captius, treballadors i funcionaris públics, antics carlins, de la Lliga i algun que altre republicà. La Falange es realitzà per a controlar tots els organismes polítics i administratius com ajuntaments, diputacions, sindicats, associacions econòmiques i gremials, premsa, associacions esportives, culturals, juvenils, etc. La FET - JONS, tenia una estructura jeràrquica i els seus membres eren nomenats des de dalt. Feia el control polític amb un òrgan d'Informació i investigació que vigilava a la població, per tal de que aquesta fos sotmesa a les directrius franquistes i falangistes. Els falangistes eren els que més havien demostrat públicament el seu suport a Franco i des de l'exterior rebien l'acusació d'ésser els responsables directes de la repressió. A més eren una organització amb una àmplia xarxa organitzativa i eren capaços de mobilitzar a gran quantitat de gent ja que rebien grans partides econòmiques provingudes dels pressupostos generals de l'Estat.