Un dels episodis que mostra millor la repercussió mundial de la Guerra Civil espanyola, i com va esdevenir un símbol de la lluita contra el feixisme, va ser l’arribada de milers de persones des de diversos països per lluitar al bàndol republicà, dins de les anomenades Brigades Internacionals. Ara, un projecte de recerca de la UB uneix les disciplines de la història i la documentació, així com l’ús de les noves tecnologies digitals, per recuperar la memòria i visualitzar la trajectòria de cadascun d’aquests brigadistes, alguns d’ells escriptors i intel·lectuals coneguts però en la seva majoria individus anònims. Es tracta del portal SIDBRINT: Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals, que permet tant als investigadors com al públic en general trobar dades per a cada cas, com ara el país de procedència, la professió, l’enquadrament militar corresponent, etc. De moment, SIDBRINT ja conté informació de 7.000 brigadistes i es vol arribar als més de 35.000 que, segons les fonts bibliogràfiques, van venir a combatre al nostre país.
«De fet, el nostre projecte ha de permetre, entre altres aspectes, corroborar o no aquesta xifra de 35.000 brigadistes en total», apunta la directora del projecte, Lourdes Prades, autora de la tesi doctoral a partir de la qual ha nascut SIDBRINT. Prades, que és la cap del CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la UB, explica que SIDBRINT té dos objectius: contribuir al coneixement històric de la Guerra Civil —i en concret, de les Brigades Internacionals— i visualitzar la història individual d’aquests voluntaris per a la recuperació de la memòria històrica. Com a exemple de la informació que recull el portal sobre cada brigadista, en relació amb l’enginyer Hams Amlie, sabem que va venir dels Estats Units i el van ferir a Boadilla del Monte, on va lluitar enquadrat en el Batalló Lincoln. Va marxar d’Espanya com a mesura de protesta per la campanya d’aplicació de la pena de mort als brigadistes que no executessin les ordres fil per randa. També hi ha el cas de la pintora Felicia Browne, la primera víctima britànica, que va morir l’any 1936 a Aragó. La fitxa de cada voluntari inclou la referència bibliogràfica de les diverses fonts documentals on s’ha localitzat informació sobre ells.
SIDBRINT, a través de les seves bases de dades i d’un mapa, que s’està implementant, per localitzar geogràficament la trajectòria de cada brigadista, detalla amb exactitud les fonts documentals en què s’ha trobat la informació, siguin llibres, premsa de l’època, materials d’arxiu diversos, etc. Aquesta precisió documental facilita la consulta i l’estudi d’un tema com el de les Brigades Internacionals, en què la bibliografia és de procedència i d’ideologia molt diverses. Tot això fa necessària una tasca important de recuperació i buidatge d’informació. «Tenim diverses persones que estan fent voluntàriament aquesta tasca de treball amb les fonts, i estem rebent més sol·licituds per participar-hi», explica Prades. A més de cadascun dels apartats amb informació dels brigadistes, SIDBRINT permet fer cerques temàtiques, localitzar els diversos enquadraments militars i buscar les referències i dades completes de les fonts documentals. Es calcula que hi ha més de 10.000 fonts sobre aquesta temàtica, de les quals SIDBRINT n’esmenta actualment un miler, però amb l’objectiu d’arribar a abastar-ne la totalitat.
SIDBRINT neix a partir de la tesi doctoral que va presentar Lourdes Prades l’any 2008 a la Facultat de Geografia i Història de la UB, dirigida per la professora Montserrat Sebastià. El treball de Prades es va poder materialitzar gràcies a un ajut del Ministeri de Ciència i Innovació i va esdevenir un projecte de recerca liderat per la professora Sebastià fins a la seva mort, el febrer del 2014. El projecte ha tingut la col·laboració d’altres centres, com ara la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Salamanca, la Universitat Internacional de Catalunya, la Universitat Carlos III de Madrid, la Universitat Politècnica de València, la Universitat de Girona, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Castella-la Manxa (amb el Centre d’Estudis i Documentació de les Brigades Internacionals), la Universitat de Bolonya i la Universitat de Zuric, i també d’entitats com el Museu Memorial de l’Exili o l’Associació d’Amics de les Brigades Internacionals.
Nota de premsa de la Universitat de Barcelona.