dilluns, 24 de febrer de 2014

La Generalitat de Catalunya retorna a l'Ajuntament de Tarragona la documentació municipal dels segles XIII al XVIII

La història del fons municipal
El mes d’agost de l’any 1936, en plena convulsió revolucionària i guerra civil, conscients de la importància del patrimoni documental com a fonament de la història, un dels pilars bàsics de la identitat col·lectiva d’un país i d’una ciutat, un grup de ciutadans liderats pel pintor Ignasi Mallol Casanoves i l’escultor Joan Rebull Torroja, professors del Taller Escola de Tarragona, amb la col·laboració de Josep Alomà, conseller de Cultura de l’Ajuntament i de Mn. Pere Batlle, varen adoptar una sèrie de mesures per a la seva protecció.
Una d’aquestes accions fou la de traslladar el fons documental municipal comprès entre els segles XIII – XVIII des de l’edifici consistorial al Palau de l’Arquebisbe, lloc considerat com a més apropiat per a la seva salvaguarda. La tardor de l’any 1938, el cap del Servei d’Arxius de la Generalitat de Catalunya, Agustí Duran i Sanpere, assumí la custòdia del fons i nomenà la primera directora de l’Arxiu Històric de Tarragona, Victòria Serres Serra. 
Acabada la guerra i des de l’any 1944, el fons municipal restà dipositat en les diferents dependències de l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona, primer al carrer Fortuny i després a la Rambla Vella, la seva seu actual.
Col·laboració entre l’Ajuntament de Tarragona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
El manteniment del dipòsit del fons documental municipal (1214-1799) a l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona, ha comportat una llarga col·laboració entre l’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya, una col·laboració que ha beneficiat la conservació i la difusió de l’esmentat fons.
L’any 1982, amb l’impuls de l’historiador i aleshores alcalde de Tarragona Josep M. Recasens Comes, l’Ajuntament de Tarragona publicà el primer volum de la Col·lecció Documents del Fons Municipal de Tarragona, amb l’objectiu principal de donar a conèixer el contingut d’aquells documents més essencials per a la història de la institució municipal i de la ciutat.  En aquest sentit, el primer número de la col·lecció fou Ordinacions i Crides de la ciutat de Tarragona (S. XIV – XVII).  Entre 1983 i 1995, es publicaran nou llibres més: 2. Actes Municipals (1358-1360); 3. Actes Municipals (1369-1375); 4. Actes Municipals (1378-1379, 1383-1384); 5. Actes Municipals (1384-1385, 1385-1386); 6. Actes Municipals (1386-1387, 1387-1388); 7. Actes Municipals (1388-1389, 1393-1395); 8. Actes Municipals (1397-1399, 1399-1400); 9. Repertori Municipal de Tarragona (1683); 10. Actes Municipals – Ordinacions de la mesa de Vi de la ciutat de Tarragona (1382-1424), Actes Municipals (1396)
Posteriorment, l’any 1997, 1.933 documents que es custodiaven a l’Arxiu Municipal de Tarragona foren dipositats provisionalment a l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona per a facilitar la seva catalogació. Aquesta acció va possibilitar la publicació del número 11 de la col·lecció. En aquest cas, a diferència dels anteriors volums que se centraven en la transcripció dels documents, s’edità el primer instrument de descripció: Catàleg de les Cartes Reials i dels Lloctinents Generals (1321-1734).  
L’any 2009, com a cloenda de la catalogació dels pergamins municipals per part de l’Arxiu Històric de Tarragona, digitalitzats per iniciativa del Servei d’Arxiu i Documentació Municipal, es presentà el número 12 de la col·lecció: Catàleg de la Col·lecció de Pergamins de l’Ajuntament de Tarragona. Dos anys més tard, el 2011, en una nova coedició del Servei d’Arxiu i Documentació Municipal i de l’Arxiu Històric de Tarragona es publicà el darrer llibre de la col·lecció: 13. Actes municipals de Tarragona (1400-1401 / 1401-1402)
El procés del retorn
L’Alcalde de Tarragona, Sr. Josep Fèlix Ballesteros, tenint en compte l’inici de les obres del nou centre de L’Arxiu, seu de l’Arxiu Històric de Ciutat de Tarragona, en el magatzem número 2 de l’espai Tabacalera, adreçà una carta al Conseller de Cultura, Sr. Joan Manuel Tresserras, amb data 15 d’abril de 2010, en la qual expressava el desig de l’Ajuntament de Tarragona de poder reunir i custodiar tot el seu patrimoni documental i sol·licitava la transferència del fons municipal, segles  XII – XVIII, dipositat a l’Arxiu Històric de Tarragona. 
En la resposta del Conseller de Cultura, amb data 3 de maig de 2010, es considerava just que la ciutat pogués recuperar un dels elements cabdals de la seva identitat i de la memòria col·lectiva.  
Les noves instal·lacions de L’Arxiu (magatzem núm. 2 de l’Espai Tabacalera) compten amb tres plantes de 780 m2, sala de consulta, prestatgeries mòbils, planeres, mesures de prevenció d’incendis, alarma contra intrusisme i incendis. En definitiva, unes instal·lacions adequades per a garantir la preservació i accessibilitat  de la documentació.
El 28 de juny de 2013, l’alcalde de Tarragona, Sr. Josep Félix Ballesteros, enviava una altra carta a l’actual conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya,  Sr. Ferran Mascarell Canalda, informant sobre la inauguració recent de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona i reiterant l’interès per transferir aquesta part tant important del patrimoni documental de la ciutat.
El conseller de Cultura, en la seva resposta de data 28 de novembre de 2013, considerava adient la transferència d’aquesta documentació a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona i proposava la signatura d’un document de retorn, acte que es va celebrar el passat dia 15 de febrer.  
El fons municipal de l’Ajuntament de Tarragona (segles XIII – XVIII)
En concret, la documentació del fons municipal dels segles XIII – XVIII objecte del retorn engloba:
  • Col·lecció de pergamins (1214-1733): 655 unitats
  • Sèrie d’Actes Municipals (1358-1799): 286 volums enquadernats en pergamí
  • Sèries d’Economia i Hisenda (1377-1850): 247 unitats, entre quaderns i volums enquadernats en pergamí (inclosos els de la Taula de canvi, amb enquadernació en pell)
  • Sèries de Miquelets i Milícies Urbanes (1795-1818): 18 volums enquadernats en pergamí
  • Sèrie de la Junta Municipal del Cens Electoral (1907-1936): 3 lligalls
  • Documents solts en paper (1321-1879): 47 unitats d’instal·lació