dimecres, 19 de febrer de 2014

Localitzen a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès el Cadastre Reial de 1717 de la Vegueria del Penedès

Josep Maria Masachs, director de l’Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, i Josep Colomé, professor del Departament d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona, han localitzat el Cadastre Reial de 1717 corresponent a l’antiga Vegueria del Penedès.
Una de les conseqüències de la derrota catalana davant les tropes borbòniques en la Guerra de Successió (1702-1715), va ser la imposició d’un nou impost al Principat: el Reial Cadastre. Aquesta nova contribució, inspirada per José Patiño (Intendent de Catalunya nomenat per Felip V el 1713) s’afegia a les ja existents al Principat i comportava una càrrega prefixada per cada municipi que es repartia segons la riques individual.
El Cadastre es dividia en dues tipologies: reial i personal. En el cas del Cadastre reial es gravaven els bens immobles, diferenciant les terres segons la seva producció per unitat de superfície. Tenia un caràcter general, amb l’excepció dels edificis i les terres propietat de l’Església. Per la seva banda, el Cadastre personal gravava les rendes del treball.
El Cadastre Reial de 1717, de caràcter fiscal, indica la superfície corresponent a cada tipus de conreu i qualitat de terra en els diferents pobles, llocs o barriades de l’antiga vegueria. En alguns casos, s’indica també el nom dels propietaris de la terra (l’església n’estava exempta) i la superfície i tipus de conreu corresponent a cada un d’ells, així com la quantitat monetària que havien de satisfer amb motiu del nou impost.
Les noves autoritats borbones van desconfiar de les declaracions que van fer els diferents municipis, i van obligar a tornar a calcular les diferents superfícies de conreu per dos especialistes, un de nomenat per les autoritats locals i un segon nomenat pels representants de Felip V. En el cas del Penedès els resultats d’aquesta revisió van ser escripturats pel notari Josep Martí (manual nº 20, 1717, Arxiu de Protocols notarials de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès).

Emili Giralt, l’any 1950, va publicar el seu treball Evolució de l’agricultura al Penedès. Del Cadastre del 1717 a l’època actual, en les actes de la I Asamblea Intercomarcal del Penedès y Conca de Òdena. En aquest treball Giralt establia l’estructura de conreus existent al Penedès l’any 1717 a partir de les dades escripturades pel notari Josep Martí.

La nova documentació localitzada permet ampliar les dades publicades per Giralt, ja que en el cas d’alguns municipis apareixen els noms dels propietaris i la superfície i conreus que cada un d’ells posseïa. D’aquesta manera, podem estudiar l’estructura de la propietat de la terra, destacant la importància d’un nombre reduït de masos a través dels quals s’articulava el territori.