Josep
Maria Masachs, director de l’Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, i
Josep Colomé, professor del Departament d’Història i Institucions
Econòmiques de la Universitat de Barcelona, han localitzat el
Cadastre Reial de 1717 corresponent a l’antiga Vegueria del
Penedès.
Una
de les conseqüències de la derrota catalana davant les tropes
borbòniques en la Guerra de Successió (1702-1715), va ser la
imposició d’un nou impost al Principat: el Reial Cadastre. Aquesta
nova contribució, inspirada per José Patiño (Intendent de
Catalunya nomenat per Felip V el 1713) s’afegia a les ja existents
al Principat i comportava una càrrega prefixada per cada municipi
que es repartia segons la riques individual.
El
Cadastre es dividia en dues tipologies: reial i personal. En el cas
del Cadastre reial es gravaven els bens immobles, diferenciant les
terres segons la seva producció per unitat de superfície. Tenia un
caràcter general, amb l’excepció dels edificis i les terres
propietat de l’Església. Per la seva banda, el Cadastre personal
gravava les rendes del treball.
El
Cadastre Reial de 1717, de caràcter fiscal, indica la superfície
corresponent a cada tipus de conreu i qualitat de terra en els
diferents pobles, llocs o barriades de l’antiga vegueria. En alguns
casos, s’indica també el nom dels propietaris de la terra
(l’església n’estava exempta) i la superfície i tipus de conreu
corresponent a cada un d’ells, així com la quantitat monetària
que havien de satisfer amb motiu del nou impost.
Les noves
autoritats borbones van desconfiar de les declaracions que van fer
els diferents municipis, i van obligar a tornar a calcular les
diferents superfícies de conreu per dos especialistes, un de nomenat
per les autoritats locals i un segon nomenat pels representants de
Felip V. En el cas del Penedès els resultats d’aquesta revisió
van ser escripturats pel notari Josep Martí (manual nº 20, 1717,
Arxiu de Protocols notarials de l’Arxiu Comarcal de l’Alt
Penedès).
Emili
Giralt, l’any 1950, va publicar el seu treball Evolució de
l’agricultura al Penedès. Del Cadastre del 1717 a l’època
actual, en les actes de la I Asamblea Intercomarcal del Penedès y
Conca de Òdena. En aquest treball Giralt establia l’estructura de
conreus existent al Penedès l’any 1717 a partir de les dades
escripturades pel notari Josep Martí.
La
nova documentació localitzada permet ampliar les dades publicades
per Giralt, ja que en el cas d’alguns municipis apareixen els noms
dels propietaris i la superfície i conreus que cada un d’ells
posseïa. D’aquesta manera, podem estudiar l’estructura de la
propietat de la terra, destacant la importància d’un nombre reduït
de masos a través dels quals s’articulava el territori.