Al Racó de la història: La nevada de 1962

Fa 48 anys a Vilafranca va caure una nevada monumental. Ho podràs llegir a la revista El Cargol.
http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

T'ho penses perdre?

Acta de la primera pedra de la construcció de la façana neogòtica de l'església parroquial de Santa Maria de Vilafranca

Com que actualment s'està duent a terme la restauració dels dos campanars de la façana principal de l'església parroquial de Santa Maria de Vilafranca del Penedès crec oportú transcriure el text que es va col·locar dins de la primera pedra. Així, diu el document:

In nomine Dei. En la Villa de Vilafranca del penadés en el día 1.º de Junio, mes dedicado al Sagrado Corazón de Jesús, del año de la Natividad del Señor 1903.

Siendo Vicario de Jesucristo en la tierra, S.S. el Papa León XIII; Rey de España S.M.D. Alfonso XIII, y Obispo de la Diócesis de Barcelona, Su Eminencia el Dr. D. Salvador, Cardenal Casañas y Pagés.

SÉPASE que el Ilmo. Sr. Dr. D. Ricardo Cortés, Obispo electo auxiliar de esta Diócesis, delegado por S.E. el Cardenal-Obispo, asistido de los M. I. Sres. Dr. D. José María de Ros, Secretario Cancelario de la misma Diócesis, y el Dr. D. Juan Badía y Capdevila, Cura párroco de la Iglesia de Sta. María de esta villa y arcipreste Dean del Penadés, procedió á bendecir, según ritual, la primera piedra destinada á cimiento de la nueva fachada que va á levantarse en la indicada Iglesia parroquial, merced á una dádiva de su coste generosamente ofrecida por D.ª Manuela Via y Oliveras, oriunda de la presente población.

La nueva construcción. cuyos planos ha trazado el Arquitecto de Barcelona, D. Augusto Font, es igual al mismo estilo gótico con sujeción al cual nuestros antepasados habían comenzado en el siglo XV á edificar la fachada de Santa María, bien que á posterioridad se acabase, variando en su esencia la primitiva idea arquitectónica, con el gusto de Renacimiento, alzándose una glaería sobre el arco de ingreso con mezquino rosetón circular en la parte superior del muro del frontispicio, formando un conjunto de tristre impresión artística que exigía su derribo y restauración para sustituirla por la nueva que, de llevarse como es de esperar, y en Dios se confía, á cumplida ejecución, retornará al Arte religiosa lo que le correspondía, en harmonía á la vez con el estilo imperante en la construcción interior del Templo parroquial, cuya restauración, años atrás iniciada, quedará completa. 

Después de la bendición de la dicha primera piedra -la cual consiste en un sillar extraído de uno de los doseletes que existía en el derrame izquierdo de la antigua fachada, habiéndose abierto en aquella un hueco para depositar en él, la presente acta, juntamente con una fotografía de dicha antigua fachada y un ejemplar correspondiente al día de hoy de los periódicos "El diario de Barcelona", "Veu de Catalunya" y "Correo Catalán" que se publican en Barcelona, y otro correspondiente al día de ayer de "El Labriego" y "Penadés nou" que ven la luz en esta Villa -fué colocada la indicada piedra en el ángulo izquierdo (entrando) formado por el contrafuerte y el macizo de la puerta, en donde se encontraron sepulturas que formaron parte del antiguo Cementerio que estaba adosado á las paredes de la Iglesia parroquial; y en el mencionado sitio quedará, Dios mediante, con el primer sostén de la nueva fachada.

Dirige la nueva obra, no solo el antes citado Arquitecto autor de los planos D. Augusto Font, si que también el arquitecto de esta villa, D. Santiago Güell, y hasta el día de ayer estuvo encargado de loas obras previas de derribo, como lo habría estado de las nuevas de construcción el Maestro Albañil D. Buenaventura Feliu que anoche entregó su alma á Dios ¡y de El goce!

Y para constancia de todo ello, ad perpetuam rei memoriam se levanta esta acta Inauguración á la que estuvieron presentes, además de los espresados Oficiantes y Asistentes, las Autoridades municipal, militar y judicial de esta Villa, presidiendo la primera una comisión del Ayuntamiento de la misma, la Rda. Comunidad de Presbíteros de esta parroquia con sus Decano D. Alberto Rius y Archivero D. Joaquin Inglada, la donante D.ª Manuela Via, los Sres Arquitectos y varias otras personas y entidades á las que se invitó especialmente, juntamente con la Junta de Obra de la Parroquia.

Y se firmó, de todo la cual certifico. Ad majorem Dei Gloriam.

Sobre el Museu Casteller de Catalunya...

Fa unes setmanes, quan la conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya encara estava en mans d'Esquerra Republicana de Catalunya, el seu conseller Joan Manuel Tresserres, va presentar a Valls el futur Museu Casteller.

El futur Museu Casteller tindrà una superfície construïda total de 3.827 m² i s’ubicarà al marge esquerre del torrent del Catllar, entre el pont de Mas Miquel a la via N-240a, i la C-246, en uns terrenys de bancals agrícoles, orientats a la façana sud de la vila de Valls. El cost del projecte arquitectònic, la museografia i l’entorn serà de 10 milions d’euros. El finançament del projecte es reparteix entre els membres del Consorci: un 50% l’assumeix la Generalitat de Catalunya, un 25% la Diputació de Tarragona i un 25% l’Ajuntament de Valls. Per fer-ho possible han creat un Consorci del Museu Casteller de Catalunya en què intervenen l’alcalde de Valls, Albert Batet; el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; el director general del Patrimoni Cultural, Jordi Roca; el director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació a Tarragona, Adam Manyé; la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Valls, Judit Fàbregas, i el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella.

El projecte bàsic d’urbanització, arquitectura i museografia del Museu Casteller de Catalunya ha estat redactat per l’estudi Varis Arquitectes, SL (Dani Freixes, Vicente Miranda, Eulàlia González i Vicenç Bou).

M'alegro molt pels vallencs però trobo que Vilafranca sempre va perdent pistonada en tot. El Vinseum només rep aportacions de l'Ajuntament de Vilafranca, en canvi, el futur Museu Casteller és financiat per tres ens diferents: Ajuntament, Diputació de Tarragona i Generalitat de Catalunya. Per una altra banda, a Vilafranca tenim la plaça més castellera i la colla més forta, els Castellers de Vilafranca, i en canvi, el museu el fan a Valls, que malgrat ser el bressol dels castells, no podiem lluitar per tenir aquest equipament museològic aquí?

Com serà el Museu Casteller?

L’edifici

El projecte pretén col·locar el Museu en el territori, amb la voluntat d’integrar-lo al màxim en el paisatge. La topografia de bancals inspira la seva forma d’edifici enterrat, que mostra una única façana porticada. Així doncs, l’edifici queda enterrat i les seves cobertes s’utilitzen com espai públic exterior en continuïtat amb el paisatge que l’envolta. De la coberta de l’edifici s’erigeixen quatre torres que surten de la terra com a pilars de llum, són les peces per on es comunica l’interior amb l’exterior. Un cub de vidre transparent de 6.5 metres de costat, amb els noms de totes les colles impresos sobre la seva superfície, fa de vestíbul d’entrada al Museu des del nivell superior i conté una escala helicoïdal i l’ascensor. Un cub d’acer Corten també de 6.5 metres de costat, al mig de l’esplanada, emergeix del contingut interior buscant alçada, és un homenatge al món casteller. Sobre l’acer es retallen els noms dels diferents tipus de construccions castelleres.

La façana del Museu emmarca el porxo i l’espai públic superior. En tota la seva llargada hi ha un doble banc mirador, que amb el seu desnivell, fa desaparèixer visualment la barana, reforçant la imatge de bancal. És un lloc que permet gaudir de les vistes cap a la ciutat així com de les festes castelleres que es faran a la plaça davant del Museu. La barana del mirador és d’acer Corten i té encunyats els noms dels personatges il·lustres del món casteller. Continuant amb el llenguatge simbòlic, el Museu té plaça i balcó. Un balcó sobresurt de la façana, cap a la plaça on s’aixequen el castells.

Els espais

A part del programa propi d’un museu, l’equipament ofereix un espai especialment qualificat. L’espai del vestíbul es converteix en una gran sala polivalent, que permet acollir activitats massives, aplecs, sopars, grans assemblees i instal·lacions temporals. L’espai està en contacte amb l’exterior a través del porxo al llarg de tota la façana de l’edifici. Conté un gran mural, rere el qual s’amaga la resta del programa del Museu. Aquest mural dóna la benvinguda al visitant, recull un testimoni viu del món casteller i ofereix informació actual i en directe de les activitats de les colles amb fotografies i pantalles de projecció. L’aixopluc del porxo complementa les activitats d’aquest espai polivalent, així com les vinculades a l’exterior. La planta baixa de l’edifici inclou: l’espai d’exposició permanent (812 m²), el barcafeteria (168 m²), el vestíbul polivalent (476 m²), la botiga i taulell de recepció i venda d’entrades (81 m²), un taller didàctic (129 m²), una sala polivalent (70 m²), el Centre de Documentació i Recerca (203 m²) i els magatzems (109 m²). La planta altell acull els espais d’administració, els serveis pedagògics, la zona destinada a la Coordinadora de Colles Castelleres i l’arxiu.

 

Criteris museogràfics

El museu no disposa d’una gran col·lecció d’objectes, el seu patrimoni és intangible, per tant la museografia utilitzarà eines per reproduir el record, la memòria, els fets, els misteris, etc.

Els recursos museogràfics que s’utilitzaran són:

· Els mitjans audiovisuals, per oferir explicacions testimonials i didàctiques amb imatges i moviment.

· La il·luminació escènica, per jerarquitzar els recorreguts, potenciar les escenografies i crear escenes de context convincents.

· El so, per , disposar del testimoni oral de la gent que forma part d’aquesta història, des dels més grans fins als joves d’avui.

· Els efectes especulars, mitjançant la utilització escènica dels miralls, per reproduir sensacions i espais virtuals.

· Els sistemes interactius, per ampliar la informació. Es pretén aconseguir un recorregut suggerent i emocionant, amb escenografies evocadores, amb el grafisme i la fotografia com a eines fonamentals.

 

Espais expositius

Els castells i l’impuls de la vertical

Faria de pròleg de la visita i serviria d’introducció al món dels castellers. Es tractaria d’una explicació multimèdia, que inclouria projeccions i objectes.

Arquitectures humanes

Aquest espai explicaria els castells històricament i culturalment en el món. Estaria format per una construcció de joc de cartes, amb imatges de construccions humanes, presidint unes parets plenes de fragments arquitectònics que tindrien analogies amb el món casteller. Una de les cartes aniria canviant les seves imatges a través d’una videoprojecció.

Terra de Castells. Valls, l’origen

Espai dividit en dos àmbits, en el primer dels quals un gran mapa situaria la localització de les viles castelleres. Al segon àmbit, un diorama il·lustraria amb realitat virtual, diferents Castells a la plaça del Blat, epicentre de la història castellera.

Els castellers

En aquest espai, s’entraria a la zona on es comença a parlar dels protagonistes dels castells. Seria un espai simbòlic, on diferents pantalles verticals, oferirien la possibilitat de conèixer la gran diversitat dels seus actors, i permetria testimoniar els caps de colla més destacats.

Les colles

Les colles, protagonistes fonamentals del món casteller, tindrien en aquest àmbit l’expressió de la seva importància. Seria un espai presidit pel reflex d’un gran mirall on es dibuixaria una abstracta figura entre pinya i castells, formada per les camises de totes les colles. Vídeos i espais per a documents donarien suport a la resta de la informació.

La tècnica i les construccions

Seria un espai on es podria entendre la part més teòrica del món casteller. Un ventall d’exemples de modelisme i una sèrie de projeccions analítiques descobririen els aspectes estructurals i morfològics dels castells.

Les actuacions

El clímax vivencial i emocional dels castellers i del públic, així com la rivalitat entre les colles, seria allò que definiria aquest espai. Estaria presidit per un elevador que permetria pujar unes 5 persones fins a uns 13 metres, sonarien les gralles i es projectarien imatges d’actuacions a les parets d’una plaça evocada. Seria un espai on s’intentaria evocar una de les experiències més físiques dels castells: el vertigen, l’alçada.

La música

Espai complementari al de les actuacions. Els protagonistes principals serien una partitura gegant com a catifa, un munt de vitrines amb documents i una projecció a la paret.

L’afició

Espai complementari també al de les actuacions, dedicat a la gent que no puja i tampoc està a la pinya, però que participa activament a la festa, i és per tant protagonista i ajuda a la seva permanència i difusió.

Els castells al món

Espai que transmetria l’abast del món casteller a l’exterior. Seria un espai eclèctic presidit per un gravat de Miró com a catifa on la fotografia, l’art, el cinema, la literatura i les actuacions a l’estranger en donen testimoni.

Història i cronologia

Espai fragmentat en vuit àmbits, un per cada un dels períodes de la història dels castells. Tots disposarien d’unes vitrines que mostrarien els documents més rellevants de cada època.

Epíleg

Espai format per 2 miralls enfrontats, amb frases lluminoses de totes les èpoques i totes les edats a les seves parets, que convertirien l’espai en infinit i evocador. Reflexió d’un futur obert i plural.

Hi ha Festa Major més enllà de la Festa Major (II)

Fa unes setmanes anunciàvem que escriuríem sobre la Festa Major de Vilafranca. Sens dubte és tot un repte ja què parlar de “La més típica” hom pot considerar-lo com una profanació. En aquest segon article, us vull parlar de la Casa de la Festa Major de Vilafranca. Primer de tot farem una diagnosi de l’estat en què es troba la Casa, per passar a exposar la meva proposta més concreta.

Actualment i, des de fa ja alguns anys, hom cregué oportú col·locar totes les peces del bestiari festiu de Vilafranca en un mateix espai car es trobaven repartides per diferents espais: el Drac i l’Àguila al Palau Baltà (o Babau), els Gegants als baixos de l’edifici dels antics Jutjats, els capgrossos i les cotonines a l’edifici de l’Ateneu Municipal... La idea va ser bona, no obstant, fer servir l’antic Mercat de les Gallines mortes, després Mercat del Peix, en aquest contenidor quedava tot plegat una miqueta fred. L’Ajuntament de Vilafranca en aquells temps va decidir museografiar aquell espai, exposant les peces és dignament del que ho estaven i donant un contingut històric a cadascun dels balls allí representats. Allò que es va inaugurar fa més de 10 anys, avui ja està caducat. Sense comptar que, l’espai s’ha reduït considerablement. Ara ja no s’acull a una Àliga, ara en tenim dues! El Ferragut i l’Elisenda, els nostres gegants, estan situats davant de la porta d’emergència i, per tant, inutilitzen aquella sortida. Hi ha problemes de mobilitat i de circulació de persones. Sense oblidar que hi ha plafons que estan en mal estat, l’audiovisual es projecta amb quatre canons de diapositives, les columnes amb una televisió i un ordinador amb un interactiu no funcionen, els fluorescents no els canvien quan es fonen i la sala del fons, allà on s’explica l’entrada de Sant Fèlix, entre d’altres coses, serveix més que res per a magatzem de les peces de la Festa Major dels Petits (gegants, drac, àliga i nans) que, em perdonaran però estarien millor emmagatzemades en un altre lloc que no pas allà on estan ara (sobretot si destaquem la bellesa dels petits capgrossos...).

Poder millorar la Casa de la Festa Major en l’espai que actualment es troba es realment difícil. La meva proposta és traslladar la Casa a un altre espai, a un edifici de nova planta. En el carrer Ferran, darrera de la Biblioteca Torras i Bages hi ha un solar de propietat privada amb una afectació de la finca amb la qualificació de sistema d’equipaments, clau 5 (usos socio-culturals). En aquesta parcel•la de 1326 m2 es podria encabir en planta subterrani, planta baixa i una planta la nova Casa de la Festa Major de Vilafranca. No és tan sols necessari tant d’espai per emmagatzemar les peces i el vestuari en un únic espai (ara estan repartits entre la Casa de la Festa Major, en un magatzem d’una masia i els soterranis de l’edifici de l’Ateneu) sinó també per exposar dignament les peces del bestiari festiu i fer una interpretació adient del fet festamajorenc, dels balls de la Festa Major i de la pròpia història. L’utilització d’una museografia senzilla però eficient i il·lustrativa amb els propis elements de la Festa Major (bestiari, robes...) combinats amb fotografies en diferents formats, audiovisuals, maquetes... tipografies entenedores, en tres nivells lingüístics (català, castellà i anglès) i tres maneres de copsar la informació (vista i oïda, braille i llenguatge de signes). Un argument a favor el tindriem entre el col·lectiu d’artistes que han plasmat la imatge de Sant Fèlix, a la seva manera. Més d’una vegada, algun autor de l’estampa de Sant Fèlix, entre ells pintor Guillem Noya, han dit públicament que hauria d’existir un lloc a Vilafranca per exposar tots els quadres originals de les estampes que molts dels autors conserven a casa seva i que estarien disposats de lliurar-los si aquest espai els acollís en exposició. Un espai en què, apart de poder gaudir de la Festa Major els 365 dies de l'any, es podria generar ingresos econòmics propis amb la venda d'entrades a la Casa de la Festa Major, merxandatge generar expressament o excedentari de les Festes Majors (cartells, estampes, regals... que serviria per recuperar poc a poc el què l'Ajuntament ha de posar cada any per sufragar les despeses de la més típica de Catalunya).

Què suposaria aquesta intervenció? Aprofitar-nos de la festa major més enllà de la Festa Major. La Festa Major de Vilafranca és realment un reclam molt potent, però aquest reclam només dura tres dies. Cal aprofitar la importància de la Festa Major com a reclam turístic tot l’any i de desenvolupament econòmic de la ciutat. En d’altres poblacions aquest fet si que l’han treballat com a la ciutat de Tarragona que, amb una festa major molt semblant a la nostra exposa els seus elements festamajorenc molt dignament.

A continuació podreu veure una breu recreació virtual de com seria l'entrada d'aquest espai:

L'Arxiu Nacional de Catalunya rep 549 lligalls procedents de Salamanca amb documentació de partits polítics i sindicats confiscada durant la Guerra Civil

L’Arxiu Nacional de Catalunya ha rebut 549 lligalls de documents de sindicats i partits polítics confiscats durant la Guerra Civil procedents de l’Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca.

Dels 549 lligalls, 523 corresponen a documentació que va ser confiscada a Barcelona, i 26 a Lleida. Tots els lligalls de Barcelona contenen documentació de la CNT, mentre que als lligalls de Lleida hi ha documentació del Casino Ferroviari de Lleida, CNT i Joventuts Llibertàries, Cooperativa Popular Lleidatana, Estat Català, PSUC i Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC), Sindicat Agrícola Cooperatiu de Lleida, entre d’altres.

El retorn d’aquesta documentació es produeix d’acord amb la Llei 21/2005, de 17 de novembre, que establia que l’Estat havia de restituir a la Generalitat de Catalunya la documentació confiscada durant la Guerra Civil i que havia estat dipositada a l’Arxiu General de la Guerra Civil a Salamanca.

Tot i la complexitat del procés, la Generalitat ha alertat en diverses ocasions de la lentitud en el procés de devolució regulat per llei.

Fases anteriors del procés de devolució

- Gener de 2006: 500 lligalls de documentació espoliada a la Generalitat.
- Agost de 2008: 7 lligalls de la primera remesa que havien quedat retinguts per mesura cautelar de l’Audiència Nacional.

- Desembre de 2008: 121 llibres procedents de confiscació a persones i entitats particulars.

- Maig de 2010: 273 lligalls de documentació textual de sindicats i partits polítics i 458 llibres.

Documentació pendent de retorn

- Documentació textual de partits polítics, sindicats i lògies maçòniques.
- Documents solts de partits polítics i sindicats (calendaris, cartells, filatèlia, fotografies, làmines, mapes i plànols, pamflets-fulls volants i targetes postals) i lògies maçòniques (cartells, fotografies i clixés, i làmines).

- Objectes de partits polítics i sindicats (banderes, insígnies, monedes i segells de goma) i de lògies maçòniques (bandes i collarins, espases, joies, medalles i insígnies, malletes, mandils, pendons i segells).

- Llibres i publicacions periòdiques, amb o sense dedicatòria, confiscades a Catalunya.

Procés de restitució als propietaris

Amb l’arribada d’aquesta documentació, la Generalitat iniciarà en les properes setmanes el procés de restitució d’aquesta documentació als seus propietaris. Aquest procés està regulat per un Decret aprovat el 9 de setembre de l’any 2008.

Aquest Decret estableix que l’Arxiu Nacional de Catalunya es posarà en contacte amb els legítims propietaris per tal que en puguin sol·licitar la restitució. En cas que la notificació no es pugui fer de forma directa, l’Arxiu Nacional de Catalunya publicarà l’acte d’identificació dels documents al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en dos mitjans de comunicació de gran difusió a Catalunya i en el web del Departament competent en matèria de cultura. També l’Arxiu Nacional de Catalunya ha de trametre còpia de l’acte als casals catalans reconeguts pel Govern per a la seva difusió.

A partir d’aquí, els propietaris hauran d’acreditar la titularitat dels documents o altres efectes en el moment de la confiscació. En el cas de mort o declaració de mort dels titulars que siguin persones físiques o d’extinció en cas de persones jurídiques, la persona interessada ha d’acreditar documentalment, o per qualsevol altre mitjà de prova admès en dret, la seva condició de successora legítima, a títol universal o particular.

Un cop verificada la propietat dels documents, es lliurarà la documentació a les persones titulars, sens perjudici que puguin acordar-ne el dipòsit amb l’Arxiu Nacional de Catalunya o un altre arxiu públic.

El Decret també estableix que l’Arxiu Nacional de Catalunya haurà de disposar d’una còpia digital dels documents que lliuri a les persones titulars i garantirà les exclusions de consulta als documents que continguin dades personals que puguin afectar l’honor, la intimitat o la imatge.

L'Hospital d'Olesa de Bonesvalls al Racó de la Història del Cargol

El passat dijous 25 de novembre es va publicar al Cargol el meu darrer article. Aquest mes expliquem la història de l'hospital d'Olesa de Bonesvalls.

http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

Tercer aniversari del meu bloc!

Ahir dimecres va fer tres anys que vaig obrir per primera vegada el bloc. Avui en fa tres del primer article sobre La Fira del Llibre de Barcelona.

Us vull agraïr molt sincerament a tots els què, alguna vegada, heu entrat al bloc per tafanejar el què escrivia i, encara més, als que heu fet algun comentari.

Moltes gràcies a tots!

Els Castells ja són Patrimoni de la Humanitat!

El fenòmen social i cultural dels Castellers ha entrat des d'ahir dimarts en el llistat d'elements del Patrimoni de la Humanitat declarat per la UNESCO. Ens hem d'alegrar enormement per aquesta fita, tan arrelada al Penedès històric ja que tenim colles a Vilanova i la Geltrú, Sitges, El Vendrell i a Vilafranca. Tot seguit, copio la nota de premsa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La UNESCO ha decidit avui, durant la cinquena sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, que té lloc a Nairobi (Kenya), incloure els castells en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

La trobada internacional ha comptat amb la presència d’una delegació catalana encapçalada pel president de Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. També hi eren presents els membres de la Comissió “Castells patrimoni immaterial de la humanitat”, formada pel director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila; el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella; l’editor de la revista Castells, Jordi Roigé, i el cap del departament de Patrimoni del Centre UNESCO de Catalunya, Lluís Garcia Petit.

El conseller Tresserras ha destacat que “la declaració és un reconeixement internacional molt important per a la cultura catalana i per al món casteller en particular. Aquest reconeixement ens referma la singularitat i ens fa més universals.”

El conseller ha explicat que la declaració és el resultat d’un intens treball realitzat per la Comissió impulsora, però sobretot, de l’esforç i dedicació de tot el món casteller. “Els castellers són una bona síntesi de valors associats a l’esforç, la cooperació entre persones diverses i la confiança en els altres. La nostra cultura popular és plena de tresors llegats per generacions de gent senzilla i treballadora, però els castells tenen una intensitat i espectacularitat que els fa universalment impactants i carregats d’emoció. A partir d’avui, a més de ser patrimoni dels catalans i catalanes, són patrimoni de la humanitat”, ha afegit.

Així mateix, el president del Parlament, Ernest Benach, en el seu discurs davant els membres de la convenció, ha destacat que “avui és un gran dia per als castells, per als castellers i per a tothom que admiri aquesta tradició cultural viva. Els catalans ens sentim orgullosos que les nostres aportacions al conjunt de la humanitat siguin úniques, originals, enriquidores, creatives i arrelades a la tradició, però alhora vives i amb la mirada posada en el futur”.

"En un món cada vegada més individualista, els castells requereixen la conjunció d’un seguit de valors, com la solidaritat, la integració, la cultura de l’esforç i l’acceptació de les persones pel que són. No hi són importants ni la condició social, ni el color de la pell, ni l’edat, ni el gènere. El que hi importa és el treball en equip, la perseverança, l’enginy, la valentia”, ha dit.

En la mateixa línia, Miquel Botella ha explicat que la declaració “és la culminació de la progressió que els castells han seguit els darrers anys, i alhora, un punt de partida per encarar els reptes de futur. Estem segurs que aquest reconeixement per part de la UNESCO servirà per augmentar l’interès pels castells, com per reforçar les colles i augmentar el nombre de seguidors”.

Valoració de la UNESCO

En la valoració de la candidatura, la UNESCO destaca que els castells “són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural, transmesa de generació en generació i proporcionen als membres de la comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat”.

També assenyala que la seva inclusió en la Llista Representativa “pot promoure el patrimoni cultural immaterial, de manera que reforci la cohesió social i fomenti el respecte pel diàleg cultural i la creativitat humana”. La UNESCO destaca també que la candidatura ha estat elaborada mitjançant un procés de consulta i cooperació amb els castellers.EscoltLlegeix fonèticament

La candidatura

La candidatura “Castells patrimoni immaterial de la humanitat” va rebre el suport unànime del Parlament de Catalunya, amb una resolució aprovada l’11 de juny de 2008. Posteriorment, una delegació catalana integrada per representants del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i de la revista Castells, va presentar la documentació de la candidatura dels castells davant la seu de la UNESCO a París.

La documentació presentada inclou informació en català, castellà, anglès i francès sobre diversos aspectes dels castells: què són, història, el funcionament d’una actuació castellera, la indumentària, els tipus de castells, els castells com a element d’integració, els valors dels castells, evolució i actualitat dels castells i l’organització de les colles castelleres. La Comissió també aporta mesures de difusió i salvaguarda, així com un complet conjunt de publicacions, fotografies i un documental.

La Patum de Berga és l’únic precedent català a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, on va ser inscrit l’any 2005. D’altra banda, la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO inclou els següents monuments o conjunts catalans: l’obra d’Antoni Gaudí (1984 i 2005), el monestir de Poblet (1991), el Palau de la Música i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona (1997), els jaciments catalans d’art rupestre de l’arc mediterrani de la Península Ibèrica (1998), el Conjunt Arqueològic de Tarragona (2000) i les esglésies romàniques de la Vall de Boí (2000).

La Llista del Patrimoni Immaterial

La Llista Representativa del patrimoni Immaterial de la Humanitat, que ja inclou 166 elements d’arreu del món, es veurà ara enriquida amb nous elements. En aquest cas, el Comitè Intergovernamental de la UNESCO ha valorat la inclusió en la Llista de 47 candidatures. Per poder ser inscrits, els elements han de respondre a una sèrie de criteris, entre els quals s’inclou el de contribuir a donar a conèixer el patrimoni cultural immaterial i afavorir la presa de consciència de la seva importància.

Adoptada l’any 2003 i ratificada per 132 estats, la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial promou la protecció d’elements com les tradicions i expressions orals, les arts de l’espectacle, les pràctiques socials, rituals i celebracions festives, els coneixements i pràctiques relacionats amb la natura i l’univers i les tècniques artesanals tradicionals. Es considera que aquests elements constitueixen un patrimoni viu que, transmès de generació en generació aporten a les comunitats i grups que els practiquen un sentiment d’identitat i continuïtat que es considera essencial per al respecte de la diversitat cultural i de la creativitat humana.

Integrat per 24 membres escollits per l’Assemblea General dels Estats Membres en la Convenció per a la Salvaguarda del patrimoni Cultural Immaterial, el Comitè Intergovernamental és un dels seus òrgans directors.

Els castells

Els castells són unes de les manifestacions culturals més genuïnes i singulars d’Europa, amb més de 200 anys d’antiguitat. Es tracta de torres humanes que poden arribar a tenir 10 pisos i que es realitzen en un entorn festiu. Actualment hi ha uns 7.000 castellers agrupats en una seixantena colles, que cada any aixequen uns 16.000 castells.

Les colles, o grups que aixequen castells, estan formades per centenars de persones de tots els gèneres, edats i condicions socials. Un dels seus trets identificatius és la vestimenta que fan servir, especialment el color de la camisa, sovint relacionat amb elements de la localitat a la qual pertanyen. Una altra peça important és la faixa, element que procedeix del medi rural i que serveix per protegir l’esquena i fer d’escala als castellers que pugen als pisos superiors. Els pantalons sempre són llargs i de color blanc.

Pel que fa a l’estructura del castell, la pinya és el conjunt de persones que donen suport al conjunt des de baix tot envoltant-lo. El folre és el grup de castellers situats sobre la pinya. El tronc és l’estructura del castell a partir del segon nivell i el composen gent adequada per a cada pis, generalment homes corpulents als pisos inferiors i nois o noies més joves i lleugers als superiors. El pom de dalt, és a dir els tres pisos superiors, sempre el conformen sigui quin sigui el tipus de castell llevat dels pilars, dos castellers a l’antepenúltim pis, un al penúltim i l’enxaneta al capdamunt. Aquests darrers pisos estan formats per nens i nenes.

Els castells han esdevingut un fenomen singular d’àmbit mundial, un referent simbòlic de la cultura catalana al món, sòlidament arrelat a la societat, culturalment transcendent i, alhora, un fenomen plàstic d’una gran bellesa que transmet emoció. Són també una eina d’integració per a les persones nouvingudes.

Es crea la Xarxa de Museus d'Història i monuments de Catalunya

La xarxa permet articular polítiques comunes de protecció, difusió, formació i dinamització territorial dels elements constitutius del patrimoni històric continguts en sis dels museus catalans més rellevants en aquest àmbit.

La Xarxa de Museus d’Història i monuments de Catalunya pretén articular al voltant d’un museu capçalera els museus que, per la importància dels seus fons, de les exposicions i equipaments i de les seves activitats, representen el patrimoni històric a Catalunya. La xarxa està encapçalada pel Museu d’Història de Catalunya i l’integren el Museu d’Història de la Ciutat de Girona, el Museu de Lleida, el Museu de Terrassa, el Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet i el Museu Comarcal de Cervera.

Els objectius principals en el desplegament de la Xarxa de Museus d’Història i monuments de Catalunya són la millora de la gestió de les col·leccions, la millora dels equipaments i el desplegament de programes de treball conjunt. Les polítiques comunes incidiran en la qualitat dels equipaments, de les pràctiques professionals i de les activitats i serveis; en la documentació i conservació de col·leccions; i en la promoció i utilització de les noves tecnologies de la comunicació.

Les actuacions que es duran a terme des de la xarxa es definiran mitjançant una política unitària tot respectant la diversitat de cadascun dels museus que la composen.

La signatura del conveni representa una primera fase del desplegament territorial de la xarxa, a la qual s’aniran afegint d’altres museus com a centres col·laboradors.

La creació d’aquesta xarxa s’emmarca en el desplegament del Pla de Museus de Catalunya, presentat per la Generalitat l’any 2008, que preveu l’articulació dels museus més rellevants del país al voltant del museus capçalera de cada disciplina. Aquest document estableix l’articulació dels museus nacionals amb les xarxes territorials de caire temàtic, compostes per museus secció i ens patrimonials museïtzats. En aquesta línia, també s’han creat la Xarxa de Museus d’Etnologia (gener de 2008) i la Xarxa de Museus d’Arqueologia (març de 2010).

El patrimoni històric a Catalunya

El conveni destaca que el patrimoni històric forma part del patrimoni cultural català i ha de ser objecte de protecció, conservació, investigació i difusió per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Cal destacar en aquest sentit que els museus que signen aquest conveni gestionen molts monuments i patrimoni arreu del territori de Catalunya, per exemple el Museu d’Història de Catalunya té al seu càrrec els monuments de la Generalitat com ara Santes Creus o la Cartoixa d’Escaladei.

En el conveni s’exposa que són moltes les institucions museístiques que conserven patrimoni històric a Catalunya, però es constata que el patrimoni històric museïtzat presenta un desequilibri tant pel que fa a la seva presència en el territori com al discurs expositiu. El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació considera que cal una coordinació de la tasca de conservació, difusió i exposició d’aquest patrimoni.

Alfons X el Savi, rei de Castella, a Vilafranca

El rei Alfons X, el Savi, va fer una estada a Vilafranca durant un parell de dies, a l'any 1274, quan anava de camí cap a Lió, on es celebrava un Concili. Així ho recull la Crònica de Ramon Muntaner:

"E apres de Tarragona anaren a Sarbos, puix a Vilafranca, qui es una noble vila e bona, e bon los feyla aytanta donor com en una ciutat, e stegren hi dos jorns. E puix de Vilafranca anarensen a senct Climent, puix de senct Climent a Barcelona".

Qui va ser Alfons X, el Savi?

Així ens ho explica l'Enciclopèdia Catalana:

Toledo, 23 de novembre de 1221 — Sevilla, 4 d'abril de 1284

Fill de Ferran III i de Beatriu, filla de Felip, duc de Suàbia. En prendre possessió, en nom del seu pare, del regne de Múrcia (1243), sorgiren friccions amb Jaume I de Catalunya-Aragó, que prosseguia la reconquesta de València; concordaren el tractat d'Almirra (1244). Rebel·lat el regne de Múrcia durant l'absència d'Alfons, que havia acudit al setge de Sevilla, l'ajudà a sotmetre'l l'infant Alfons d'Aragó (1248); Jaume I, reduí, el 1266 una nova revolta de Múrcia. Alfons X, ja rei de Castella (1252), continuà la guerra amb Portugal per la possessió de l'Algarve (1253), al qual renuncià posteriorment. També obtingué el vassallatge de Teobald II de Navarra (1254), malgrat el suport de Jaume I al rei navarrès. Renuncià, altrament, al ducat de Gascunya —a la defensa del qual participà Gastó VII de Bearn— i el cedí (1254) a la seva germana Elionor, muller d'Eduard, hereu d'Enric III d'Anglaterra. Prosseguí la reconquesta d'Andalusia, i conquerí Niebla (1261) i Cadis, i lluità amb el rei de Granada, que se li declarà tributari (1266). Com a nét de Felip de Suàbia, Alfons X pretengué la successió a l'imperi germànic; la seva elecció (1257) fou impugnada i hi renuncià després d'haver intentat, debades, de vèncer l'oposició del papa Gregori X en l'entrevista amb ell a Bellcaire (1275). Durant la seva absència de Castella es produí l'atac del rei de Granada, el desembarcament dels benimerins i la mort del seu hereu Ferran de Castella (1275); el fill segon, Sanç, salvà el perill i es plantejà la qüestió successòria. Sanç es presentà com a hereu, prescindint dels seus nebots, els infants de la Cerda, sostinguts per llur oncle matern, Felip III de França, i llur àvia, Violant, que els portà a Aragó (1277). Alfons X s'oposà finalment a Sanç i esclatà la guerra civil; les corts de Valladolid (1282) donaren el govern a Sanç, aliat amb Pere II de Catalunya-Aragó, amb Dionís de Portugal i amb Granada. Alfons X sol·licità l'auxili dels benimerins, i morí poc després a Sevilla. Durant el seu govern afavorí el comerç, establí la fira de Múrcia i protegí les de Baeza, Conca i Cáceres; renovà els privilegis de Ferran III als mercaders genovesos; la seva política monetària ha estat objecte de judicis contradictoris entre els historiadors.

L'obra jurídica d'Alfons X representà una fita en l'evolució de l'antic dret castellà i comportà la unitat legislativa. D'antuvi conclogué el Septenario, començat pel seu pare Ferran III el Sant, tractat polític, moral i religiós. La seva primera obra important fou l'anomenat Fuero Real (atorgat el 1255), basat en el dret germànic, que tingué el caràcter supletori dels furs municipals, bé que en algunes poblacions tingué vigència exclusiva. Recopilació de la tradició jurídica castellana, interrompé la vigència del Fuero Juzgo. Seguí en l'obra legislativa del monarca l'Espéculo, de gran valor doctrinal, important exponent de la tendència unificadora, basat ja en elements dels drets canònic i romà. Els dos codis anteriors són el precedent més directe de la seva obra fonamental, el més important monument jurídic de Castella: Las Siete Partidas (1256-1263/65). D'altres disposicions d'Alfons X són les Leyes para los Adelantados Mayores, conjunt de regles per a l'exercici d'aquest càrrec, d'època incerta; l'Ordenamiento de las Tafurerías (1276), reglamentació de les cases públiques de joc, les Leyes del Estilo, també anomenades Declaración de las leyes del Fuero, la majoria de les quals no són sinó una explicació del Fuero Real.

L'obra literària d'Alfons X donà impuls definitiu a la prosa castellana, valorada ja en el regnat del seu pare Ferran III quan, en disposar la substitució del llatí pel castellà en els documents de la cort, establí l'oficialitat d'aquesta llengua. Essent encara príncep encomanà la versió castellana dels contes orientals recollits al llibre Calila e Dimna, el qual influí poderosament damunt narradors i fabulistes posteriors. Cap al 1270 començà la redacció de la Crónica General, que narra la història de Castella des dels orígens mítics fins al regnat de Ferran III. Amb la General e Grande Estoria intentà de realitzar una història universal, de la qual, però, únicament arribà a escriure els capítols que comprenen des de la creació fins als pares de la Mare de Déu. En la seva època, possiblement també amb la seva intervenció, hom compongué Poridat de poridades, conjunt d'exemples i de lliçons morals, d'origen àrab en la major part. Per a l'esplai de la cort redactà el Libro de ajedrez, dados et tablas, utilitzant-hi també fonamentalment texts àrabs. L'obra literària d'Alfons X no és original ni fou elaborada personalment, però fou ell qui estimulà, dirigí i corregí el treball d'un grup nombrós de col·laboradors àrabs, hebreus i cristians, els quals continuaren la tasca de l'escola de traductors de Toledo, i portaren a terme la feina més extensa de recopilació realitzada a l'edat mitjana, amb l'originalitat d'incorporar a la tradició cristiana importants aportacions d'origen oriental. L'obra poètica realitzada en llengua gallega té caràcter més personal. Fonamentalment destaquen les Cantigas de Santa Maria, conjunt de 420 cançons, 360 de les quals són de tipus narratiu, explicant miracles de la Mare de Déu, i la resta de caràcter líric, amb predomini dels loores o lloances a Maria a la manera de les cançons d'amor trobadoresques. Malgrat que és l'obra més personal d'Alfons X, hom sap que hi col·laborà el torreiro gallec Airos Numes, i possiblement algun altre poeta galaicoportuguès. Els temes narratius de les Cantigas procedeixen en la seva major part de les col·leccions de miracles de Maria que tingueren gran difusió a l'edat mitjana, especialment les de Vincent de Beauvais i Gautier de Coincy, però hi són recollits, a més, miracles de tradició popular. Alfons X deixà també 30 composicions profanes, igualment en gallec, en llur major part cançons d'escarni o poemes de contingut moral. En canvi, no cultivà el tema amorós i fins i tot mostrà desdeny per la tradició lírica galaicoportuguesa de les cançons d'amic, i es decantà amb preferència cap als gèneres d'origen provençal.

El Convent dels Caputxins de Vilafranca al Racó de la història del Cargol

Aquesta setmana al Racó de la Història, la secció que publico mensualment al setmanari El Cargol parlo sobre el Convent dels Caputxins de Vilafranca. T'ho penses perdre?

http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

Hi ha Festa Major més enllà de la Festa Major ... (I)

Amb aquest article, que només és fer ressò d'una notícia generada pels Administradors de la Festa Major, aniran apareixent en el meu bloc, amb una periodicitat irregular, una sèrie d'articles reflexius sobre la Festa Major de Vilafranca del Penedès.

Sota el títol "Hi ha Festa Major més enllà de la Festa Major..." començem avui exposant que els Administradors continuen amb la venda de productes de merxandantge de la "Més típica de Catalunya" amb la posada a la venda de l'estampa de Sant Fèlix i del regal d'enguany. De la mateixa manera que els de l'any passat van fer amb la figura del Drac de Vilafranca en goma.

Els Administradors de la festa major 2010 han fet públic un comunicat per donar a conèixer la disposició d'estampes i programes de la darrera edició de la festa. Qui no tingui els productes de la Festa Major de Vilafranca  del 2010 encara està a temps d'adquirir-los. L'estampa de Sant Fèlix es pot comprar a la llibreria Cuscó i té un preu de 10 euros. Pel que fa al joc de taula de la Festa, el regal que enguany acompanyava el programa, es pot comprar per 25 euros al Centre Internacional de Dietètica i Nutrició, al carrer dels Ferrers.

Penedès Cultural TV publica al seu canal de TV de Youtube un nou vídeo

Després d'uns mesos sense activitat el canal de televisió, que emet per Youtube, Penedès Cultural TV torna a penjar un altre video. Aquesta vegada també consisteix en un ball de la Festa Major de Vilafranca del Penedès d'enguany, amb un video del Ball de Panderos. Pel que sembla, retornen a l'activitat i properament es podran veure més videos en aquest canal.

El Govern de la Generalitat de Catalunya declara d'interès nacional la Festa Major de Vilafranca i el Carnaval de Vilanova i la Geltrú

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha acordat avui declarar d’interès nacional quatre festes catalanes, dues de les quals són noves declaracions i dues corresponen a reclassificacions. Ha estat declarada festa tradicional d’interès nacional la Festa Major de la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp, mentre que Les Santes de Mataró ha estat declarada festa patrimonial d’inerès nacional.

Així mateix, el Govern ha reclassificat com a festes patrimonials d’interès nacional el Carnaval de Vilanova i la Geltrú, declarat festa tradicional d’interès nacional l’any 1985, i la Festa Major de Vilafranca del Penedès, declarada festa tradicional d’interès nacional l’any 1991. Aquesta reclassificació adequa la declaració a la normativa actual, recollida en el Decret 389/2006, de 17 d’octubre, del patrimoni festiu de Catalunya. En el Decret s’estableix que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha de revisar les declaracions de festes tradicional d’interès nacional declarades abans de l’entrada en vigor del Decret i reclassificar-les, si s’escau.

D’altra banda, el Govern també ha declarat element festiu patrimonial d’interès nacional el Ball de Diables de les Borges del Camp i el Ball del Bo-bo de Monistrol de Montserrat. El Govern ha aprovat la inclusió d’aquestes cinc declaracions i les dues reclassificacions en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

Festa Major i Ball de Diables de les Borges del Camp

La Festa Major de les Borges del Camp té els seus orígens en els romiatges que celebrava la població de les Borges des que va ser trobada la imatge de la Mare de Déu de la Riera en data desconeguda. Tot just iniciat el segon terç del segle XVIII, la festa major, que fins aleshores se celebrava el 15 d'agost, es va traslladar al 8 de setembre.

Tradicionalment la festa comprèn els dies 7, 8, 9 i 10 de setembre, als quals s'afegeix l'11, data de la Diada Nacional de Catalunya. Però el dia més típic i emotiu de la festa, per a tots els borgencs, és el dia 7, la vigília de celebració de l'acte de l'Arribada.

Pel que fa al Ball de Diables, els diables amb les seves carretilles han sortit amb regularitat per la Festa Major des de la dècada de 1880, tot i que hi ha referències anteriors. Aquesta és una de les poques mostres vives de l'antiga manera de fer el ball de diables al Baix Camp i n'és considerada el màxim exponent de la comarca.

Les Santes de Mataró

Les Santes se celebren del 24 al 29 de juliol inclosos. El dia 27 se celebra la Diada de la festa major, tot i que uns dies abans es realitzen diversos actes organitzats per entitats culturals i esportives. La primera celebració normalitzada data del 27 de juliol del 1773.

L’estructura actual de la festa es pot dividir en quatre blocs: el Portal, que marca el temps d’espera i és l’arrencada de la festa; la Crida del dia 25 de juliol entesa, en sentit ampli, com la proclamació i inici de la festa; la Diada del dia 27 de juliol, festivitat de les patrones de Mataró, Santa Juliana i Santa Semproniana, i els actes de programa del dia 28, que conjuntament constitueixen el nucli central de la Festa Major. Per últim se celebra l’Epíleg o comiat de Festa Major, el dia 29 de juliol.

El Ball del Bo-bo de Monistrol de Montserrat

Aquesta festa s’ha celebrat ininterrompudament des del 1797 fins a l’actualitat. El Ball del Bo-bo té com a funció principal solemnitzar el traspàs dels càrrecs dels administradors de la festivitat de Sant Sebastià. És dansat per fills de la vila, concretament per set persones: el porrer, els tres administradors i les seves parelles. A mitja dansa, el credencer anuncia els administradors nous i exposa llur aprovació a referèndum del poble. El credencer demana per cadascun d’ells: “És bo?” i el poble acostuma a respondre: “Bo”. Aquesta pregunta i resposta donen nom a la dansa del Bo-bo. Un cop aprovats els nous administradors mitjançant aquest procediment, la dansa continua a fi que la cerimònia quedi conclosa.

El Carnaval de Vilanova i la Geltrú

El Carnaval de Vilanova i la Geltrú està documentat l’any 1790. Prohibit per les autoritats franquistes, va ser recuperat al carrer l’any 1955, recuperació que es completà entre els anys 1976 i 1981, mantenint el mateix esquema dels carnavals de la segona meitat del segle XIX.

El Carnaval de Vilanova comença el dissabte abans de dijous gras amb els anomenats Balls de Mantons. El dijous següent (dijous gras) es fa l’àpat ritual de la festa, la Xatonada, i té lloc pel centre de la ciutat una “guerra” de merengues anomenada La Merengada. El divendres se celebra l’Arrivo, una cercavila encapçalada pel Ball de Diables de Vilanova i algun dels dracs de la ciutat i constituïda per centenars de màscares agrupades per societats, que representa la rebuda al rei Carnestoltes, que pronuncia el Sermó a la Plaça de la Vila.

El dissabte al matí tenen lloc actes carnavalers de tota mena i la nit de dissabte és la Nit de Mascarots. Aquests mascarots passegen per la ciutat o acudeixen als balls que organitzen les diferents societats i la pròpia organització del Carnaval.

El dia central de la festa és el diumenge de Carnaval, amb Les Comparses, acte emblemàtic de participació massiva. Es tracta de la desfilada d’un gran nombre de parelles al darrera de la bandera de la seva societat saltant al ritme d’una marxa molt popular anomenada El Turuta.

Dilluns al vespre surten els Cors de Carnestoltes, grups que canten lletres iròniques i humorístiques pels carrers del centre i finalment conflueixen al Teatre Principal, on cada cor ofereix una mostra del seu repertori. Dimarts a la nit té lloc el sopar, la ruta i el Ball del Vidalot, l’últim gran ball de màscares del Carnaval.

La festa es tanca el Dimecres de Cendra, amb l’Enterro de la Sardina i la lectura del Testament del rei Carnestoltes, en què es repassen, en clau crítica i irònica, els fets més destacats del Carnaval que s’acaba. L’acte es clou amb una àpat popular d’arengades a la brasa.

La Festa Major de Vilafranca del Penedès

La Festa Major de Vilafranca del Penedès, que se celebra anualment els dies 29, 30 i 31 d'agost i 1 i 2 de setembre en honor de Sant Fèlix, té l'origen al segle XVIII. La festa compta amb la participació d'un extraordinari nombre de balls populars, alguns dels quals es troben documentats a la processó de la  canonització de Sant Ramon de Penyafort de l'any 1601. 

Els actes previs a la festa major s’inicien amb la sortida de la capta, pocs dies abans del 22 d’agost. Segueix la Novena i els Goigs a Sant Fèlix, que es fa del 22 al 30 d’agost. El 28 d’agost es fa el pregó de festa, i ja el 29 comença la festa pròpiament, al matí amb la repicada de campanes, tronada, cercavila, actuació castellera, i a la tarda amb un concert d’instruments d’inxa i concert de banda. Al vespre té lloc la processó amb el seguici que va a buscar la imatge a la casa de l’administrador i acaba amb l’entrada de Sant Fèlix a la Basílica.

El dia 30 és el dia central; comença també amb la repicada de campanes, l’exposició pública de les relíquies del Sant, les Matinades dels grallers, i l’ofici amb les ofrenes, i l’anada i tornada d’ofici amb el seguici; segueix l’actuació castellera de Sant Fèlix amb les quatre millors colles del món casteller. A la tarda es fa un concert de banda, i al vespre la processó amb el seguici que novament finalitza amb l’entrada del Sant a la Basílica (és un dels moments més forts i emotius de la festa). A continuació es fa el Ball de Gralles.

El dia 31 d’agost s’inicia amb les Matinades dels grallers. Es fa la Missa de Difunts, l’anada i tornada d’ofici amb el seguici, l’actuació de lluïment dels balls de festa major. Segueix l’actuació castellera de la Diada de Sant Ramon Nonat amb la participació de les dues colles locals, i el Toc de Vermut que realitzen els timbalers i grallers. Per la tarda, els actes continuen amb el concert de banda, l’actuació del Ball dels Malcasats i la processó amb el seguici que acompanya la imatge de Sant Fèlix a la casa de l’administrador.

L’1 de setembre té lloc la Festa Major dels Petits, iniciada el 1982. A la nit hi ha el Ball de Foc. La festa s’acaba el dia 2 de setembre amb el concert vermut del migdia, el Ball de Cloenda de la nit i el Castell de Focs de Cloenda.

Subirats i les seves trinxeres

Trinxera a les muntanyes
d'Ordal

Vaig conèixer de l’existència de les trinxeres i nius de metralladora en el terme municipal de Subirats fa cosa de més de tres anys. El veí de la localitat Josep Mata havia començat a interessar-se pel que explicaven els veïns del municipi de Subirats sobre els fets passats a les acaballes de la guerra civil espanyola. Mata va acompanyar-se d’un parell de persones més. Una d’aquestes persones és el professor Ernesto González, un gran coneixedor de la guerra civil, sobretot en els camps dels moviments dels exèrcits i d’armament. L’altre, un veí caçador que coneix perfectament les muntanyes d’Ordal, a Subirats.

Després d’una intensa tasca realitzada al llarg dels darrers anys, sense rebre cap subvenció per poder sufragar les despeses que s’ocasionaven en motiu de la seva cerca (compra de GPS, benzina, centenars d’hores de feina...) veuen com, de cop i volta, hom s’aprofita de la bona fe d’aquest grup d’entusiastes. La notícia ha aparegut als mitjans de comunicació d’àmbit comarcal. Per exemple, el diari El Punt va publicar tota una plana a la notícia i la fotografia en color de la portada fa unes setmanes. Sota el títular “Destapen els últims signes de resistència republicana” s’explica que, ves tu per on, que “Un equip d'investigadors de la Universitat de Barcelona han destapat aquesta última setmana una trinxera construïda per la 196a brigada mixta de l'exèrcit republicà al Pago, Subirats, per frenar l'avanç de les tropes franquistes en direcció a Barcelona. L'equip va iniciar el projecte abans de l'estiu amb la prospecció geofísica de la zona, on van poder comprovar el que els veïns sempre han dit: que les muntanyes de l'Ordal estan plenes de restes de metralla de la Guerra Civil. Els últims deu dies han excavat una trinxera i un niu de metralladora. Ara l'objectiu és consolidar-la i, a partir del mes d'octubre, refer aquest espai per fer-lo visitable. Aquesta iniciativa s'ha fet per encàrrec del projecte Tots els Noms, amb el suport de l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP) i la Universitat Rovira i Virgili”.

Oh! Què ha passat? La bona fe d’aquest grup encapçalat per Josep Mata els hi ha passat una mala jugada! Sempre hi ha qui se’n aprofita de la feina dels altres. I aquesta vegada no ha estat menys. Els “medallistes” Xavier Hernàndez i un altre han explicat la seva “descoberta” al diari El Punt on consideren que "la zona de l'Ordal va ser una zona intesament fortificada ja que era el darrer front abans de la ciutat de Barcelona. Per això calia parar allà, com fos a l'exèrcit franquista i que les trinxeres es van obrir de forma molt ràpida, en un sol dia o en unes hores, ja que no hi ha restes que facin pensar el contrari (com llaunes de menjar) i que els enfrontaments van ser duríssims”. Bé, si s'haguessin molestat en cercar una miqueta i no anar tan sols al lloc on hi havia les trinxeres per fer-se la foto i sortir a la tele, haguéssin trobat llaunes de menjar, entre d'altres coses, com si ho han fet els que porten temps treballant-hi...! o potser van passar de preguntar que havien trobat a part del lloc exacte de les trinxeres i dels nius de metralladores?

Ah! A les trinxeres hi ha qui vol col·locar sacs terrers per ambientar les trixeres... sacs terrers que de ben segur no hi van existir.

D'aquestes trinxeres hom vol fer unes rutes i un centre d'interpretació. Hi anirà algú a fer aquestes rutes i a veure el centre d'interpretació més enllà de les 10 primeres visites i del primer any del centre d'interpretació? Com a coneixedor de la realitat exacta per experiència pròpia d'altres rutes semblants de la guerra civil que es fan al Penedès diré que malauradament l'èxit de les visites guiades durarà un any i mig com a molt! i que l'assitència de visitants al centre d'interpretació serà més o menys regular el primer any. Però després l'interés decreixerà i no hi aniran ni les aranyes.

Potser el que més greu sap és que es llencen a la brossa molts diners públics, diners que procedeixen de subvencions, i en alguns casos molt elevats que s'embutxaquen els quatre de sempre. Potser la crisi també serà una oportunitat per replantejar on van a parar els diners de certes subvencions...

Josep Torras i Bages al Racó de la Història del setmanari El Cargol

Hola a tots!

Aquesta setmana al Racó de la història del setmanari El Cargol parlo del bisbe Josep Torras i Bages que va néixer al poble de Les Cabanyes, molt a prop de Vilafranca del Penedès. T'ho perderàs? Busca el teu exemplar als forns de pa o llegeixo a la web del Cargol: http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

El Vesper de la Gloriosa

En el moment en què el front de guerra entre els dos exèrcits s’anava aproximant a Catalunya, i sobretot al riu Ebre, l’Exèrcit de l’Aire republicà va decidir establir a una certa distància tot un seguit de camps d’aviació. La finalitat era establir en aquests camps algunes de les esquadretes que havien de lluitar al front contra l’Exèrcit dels sublevats i poder realitzar des d’aquí les operacions aèries necessàries.

És en aquest context de l’any 1938 en què es construïren els quatre aeròdroms del Vesper de la Gloriosa situats en les comarques de l’Alt i Baix Penedès: Els Monjos, Pacs-Vilobí, Pla-Torrelavit i Santa Oliva.

Durant aquest temps, es van construir quatre camps d'aviació en els municipis de Santa Oliva, Pacs del Penedès-Vilobí del Penedès, Santa Margarida i els Monjos i Sabanell-Torrelavit en les comarques de l'Alt i el Baix Penedès.

Aquesta xarxa de quatre camps penedesencs, rebia el nom del vesper per la seva semblança a un niu de vespes quan els avions dels quatre camps d'aviació, els Polikarpov I-15 Xato i els Polikarpov I-16 Mosca, s'enlairaven. A més, a l'Aviació Republicana se l'anomenava la Gloriosa. Si ajuntem els dos termes en dona el nom del Vesper de la Gloriosa.

El nom del Vesper de la Gloriosa el va descobrir el professor Ernesto González Armenteros llegint les memòries de Juan Lario Sánchez que sota el títol "Habla un aviador de la República" el 1973 havia explicat les seves vivències bèl·liques com a pilot. González va batejar els aeròdroms del Penedès com a Vesper de la Gloriosa gràcies a la següent cita i que ell, en el seu llibre sobre la guerra civil a Vilafranca del Penedès, del 1994, ja va dedicar un capítol sota aquesta denominació als aeròdroms republicans del Penedès. Aquesta és la cita:

"Me interné en nuestro territorio por la zona comprendida entre Vendrell y Villanueva y Geltrú, dejando a mi derecha Villafranca del Panadés, dirigiéndome a Igualada. La mencionada zona encerraba una gran garantía por la extensa red de aeródromos extendidos por toda la comarca, considerándose como el «avispero» de la «Gloriosa» en zona catalana".
La Gloriosa és el nom que se li donava a l'aviació republicana. Calen articles com aquest per a situar a la gent en un context d'on surten les coses, de citació de noms dels descobridors i primers batejadors dels noms perquè, malauradament, sempre hi ha els què de manera molt espavilada usurpen de males maneres les troballes que realitzen uns altres i que, al final, s'emporten la "glòria".

Els Centre de Documentació tenen futur?

Últimament s’ha posat de moda a les nostres terres penedesenques posar l’etiqueta de “Centre de Documentació” a biblioteques que ja existien o a col·leccions de nova creació de caire especialitzat.

Segons la wikipedia: “El centro de documentación es una unidad de información que reúne, gestiona y difunde la documentación de un área del conocimiento determinado o la producida por un organismo o institución a la que se circunscribe. Surge para hacer frente a la explosión documental, principalmente de contenido científico-técnico. Presenta similitudes con la biblioteca especializada y se caracteriza por profundizar algunas de sus funciones, en especial el análisis documental de contenido, para lograr una mejor recuperación de la información, utilizando las nuevas tecnologías de la información”.

En la definició es diu que es caracteritza per l’anàlisi documental del contingut, per recuperar la informació i utilitzant les noves tecnologies. Això es fa en aquests nous centres? Fan buidatges de la informació, tot fent reculls temàtics per a posar-los a la disposició dels usuaris? O només serveix la informació per a treballar-la els seu personal que, tot sigui dit, no té cap formació de documentalista? O són altres històries que s'amaguen sota aquest nom? Calen centres de documentació avui dia per a recopilar la informació d’un tema quan els arxius d’arreu digitalitzen i pengen la documentació a Internet? Calen reculls temàtics, cosa que haurien de fer els Centres de Documentació, quan a la xarxa hi ha la premsa, articles en pdf en webs com dialnet o racó?

Són notes per fer reflexionar…

Notes sobre l'aeròdrom de Sabanell (Pla del Penedès)

L’aeròdrom se’l coneix per diferents noms. El camp d’aviació estava en terres del terme municipal de Torrelavit; el poble més proper és el Pla del Penedès; i el nucli de població més proper és Sabanell, en terme municipal de Guardiola de Font-Rubí, a tocar el mateix camp.
El camp es va començar a construir a la primavera de 1938, amb les mateixes condicions que es van construir tots els camps. Abans d’haver finalitzat les obres de construcció ja havien aterrat els primers avions i anaven gent de Torrelavit i del Pla a finalitzar les obres. El camp ocupava una extensió de vinyes i terres de conreu que ocupaven majoritàriament les terres de Can Nadal, i també de petits propietaris, i tenia forma rectangular paral·lela a la carretera de Vilafranca a Igualada i de la carretera de Sabanell al Pla del Penedès. El personal del camp d’aviació es va establir en les masies de Les Planes, de Can Nadal, de Mas Romaní, a la casa gran de Sabanell, a La Guilera, a Cal Sardà i a Sant Sadurní d’Anoia. La caseta de mando estava situada a peu de la carretera de Vilafranca a Igualada, davant mateix del nucli de Sabanell i al costat del refugi de grans dimensions que encara existeix, però amb les entrades i els respiradors enrunats. També se’n conserva un altre refugi, a prop de la carretera que va de la C-15 al Pla del Penedès, d’una sola entrada. En la casa gran de Sabanell hi havia col·locada una campana que es tocava quan s’aproximaven a bombardejar el camp, cosa que van fer-ho en dos o tres ocasions.

En aquest camp, que els avions s’enlairaven dels costats cap al centre, van passar diverses esquadretes, però destacarem els xatos de la 1a i 2a esquadreta del Grup 26.

Finalment s’ha de comentar que dos pilots van morir en el camp en unes circumstàncies semblants, just abans d’aterrar es van llançar en paracaigudes i en xocar contra els ceps van perdre la vida.

Aquesta setmana al Cargol: Especial de Festa Major sobre la plaça de la Vila i la plaça de Sant Joan!

Avui dijous podreu llegir a l'especial de Festa Major de Vilafranca del setmanari el Cargol l'article dedicat al repàs de la història dels espais urbans de la plaça de la Vila i de la plaça de Sant Joan, la seva construcció i els edificis que envolten aquests dos espais.

També ho trobareu a la web del Cargol: http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

Aquesta setmana al Racó de la Història del Cargol: El castell de Sant Martí Sarroca

Vols conèixer un dels indrets més bonics del Penedès? Saps quan es va construir? Saps quins fets de la història de Catalunya hi van passar?
Aquesta setmana al Cargol: El Castell de Sant Martí Sarroca. El Racó de la història

El meu bloc al llistat d'enllaços del Memorial Democràtic

Aquest bloc forma part dels enllaços que té el Memorial Democràtic en la seva pàgina web. Des d'aquí agraïr aquest detall.

Cliqueu aquí per entrar a: Enllaços del Memorial Democràtic

Moltes Gràcies!

Aquesta setmana al Racó de la Història al Cargol: el Velòdrom

Vilafranca va tenir un Velòdrom amb curses internacionals, va venir el bo i millor del món a córrer. Vols saber com es va construir? Que s'hi feia? Tot això i més: al Cargol

http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

Present al programa de Garraf TDT TV "Obert x Vacances"

Aquesta setmana s'emet pel canal Garraf TDT (Canal Blau i Maricel TV) el programa "Obert x Vacances" que es realitza des de Santa Margarida i els Monjos.

En el programa d'ahir dilluns vaig participar-hi explicant de manera breu el marc físic en què ens situavem: El Castell de Penyafort. Si voleu veure el video ho podeu fer al següent enllaç. Veureu que ens els títols m'han rebatejat, ara soc Daniel Sánchez, jaja

http://www.tdtgarraf.com/video/25636

Aquesta setmana al Racó de la Història del Cargol: El Crim de Foix de 1892

Vols saber que va passar el 6 d'agost de 1892 a Torrelles de Foix? Com van matar al rector de la parròquia? Perquè ho van fer? Saps com van trobar als assassins? Que va passar amb ells?
Tot això i més, aquesta setmana a la meva secció al setmanari El Cargol.
http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

Intervenció a la 2ª Trobada d'Historiadors Penedesencs

Introducció
La difusió de la cultura i de la història en els nous mitjans que ofereix Internet està en procés sempre creixent. Un bon nombre dels casos en què s'aplica les noves tecnologies en la difusió de la història i de la cultura és en usos didàctics i de comunicació.
La web 2.0 es concep com una plataforma per a la construcció col·lectiva, formada per diferents i diverses interaccions mitjançant la participació col·lectiva de la gent. Podríem dir que l'usuari construeix, és a dir, hi ha una construcció col·lectiva de les dades.

Blocs
És la porta d'entrada a la interacció i la participació de construcció col·lectiva de continguts entre l'administrador o “penjador” de continguts i els usuaris que poden interaccionar mitjançant la realització d'aportacions via comentaris o via enviament d'escrits.
Alguns exemples de blocs de proximitat geogràfica:

Àvols fembres, bloc de Roger Benito Julià
És un bloc que va més enllà de la difusió de coneixements de l'edat mitjana, també acull notícies sobre novetats de difusió històrica.

Daniel Sancho París
El bloc aplega continguts de redacció pròpia i notícies. També com a espai d'opinió sobre algunes accions culturals o de polítiques culturals. Igualment, serveix per a difondre alguns dels elements curriculars més importants.

Youtube
Una de les plataformes més utilitzades per a la difusió de continguts a Internet és, sens dubte, Youtube.

Canal Patrimoni.Gencat
incorpora breus documentals, noticies, reportatges... en català, castellà i anglès.

Canal MuseuVidaRural
breus reportatges

MuseudelCinema.Girona
un bon canal amb videos de pel·lícules històriques, com funcionen els aparells del pre-cinema...

Penedesculturaltv
gravacions pura i dura, i que vol ser un espai d'emissió de reportatges i noticies, amb una programació més o menys estable.

Facebook
Un dels nous mitjans a Internet de difusió és, sens dubte, el què representa el software social què si bé van néixer amb uns altres objectius, l'humà ha adaptat els recursos electrònics i digitals per altres finalitats.
Podem veure alguns exemples de museus que utilitzen el Facebook per a la difusió de continguts i d'activitats:

Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí
Aquest museu ha realitzat recentment una important millora en els edificis i també en la museografia i ha sabut adaptar-se als nous temps situant-se en el Facebook. Aquest és, sens dubte, el millor exemple, per proximitat geogràfica, d'un excel·lent ús del Facebook per part d'un museu. No tan sols, exposen l'agenda d'actes sinó que l'utilitzen com a recurs per a difondre els coneixements del propi museu. Per exemple, gràcies a ells podem conèixer (si hi ha algú que no ho coneix) que és l'ofici de pagès, el càvec o una portadora.

Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú
També disposa de Facebook però solament penja l'agenda d'activitats.

El Museu de Montserrat
Publica en el mur bàsicament notícies i actes vinculats amb el Museu: agenda, donacions, noticies d'actes...

Museo Nacional del Prado de Madrid
Fa difusió de les seves activitats, d'agenda, penja continguts com vídeos, fotos, fa promocions d'entrades 2x1...

Institut d'Estudis Penedesencs
Des de fa poc també disposa de Facebook i els seus continguts són bàsicament d'agenda d'activitats.

Museum webs
Un bon nombre de museus, sobretot el més importants, han creat a la Xarxa la seva extensió, tant d'activitat, d'exposició de les col·leccions i de difusió del coneixement propi, per posar alguns exemples. Creant-se així, un museu virtual amb una major accessibilitat, és més econòmic el seu manteniment, és més dinàmic...
Podem posar alguns exemples com el MOMA, el Thyssen, el Prado...

Aquesta setmana al Racó de la Història: Manuel Milà i Fontanals

Aquesta setmana preseten a la nostra secció en la revista de "El Cargol" la biografia de Manuel Milà i Fontanals. Un home del segle XIX abocat a l'estudi de la literatura i a la pròpia producció. Us ho deixareu perdre?
http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

El PSC de Vilafranca aconsegueix més de 2 milions d'euros pel Vinseum

Ahir dijous, 22 d’abril, vigília de la Diada de Sant Jordi, el govern de l’Estat ha aprovat una aportació econòmica sense precedents per al Museu del Vi – VINSEUM de 2.367.822,11€.
El grup municipal Socialista de Vilafranca, com ja va anunciar públicament en roda de premsa, ha gestionat aquesta aportació econòmica amb la complicitat del coordinador del PSC al Congrés de Diputats, Daniel Fernandez, i del diputat penedesenc al Congrés Sixte Moral que visitaran en els propers dies Vilafranca.
Francisco Romero demana al govern de CiU que abandoni les excuses i que mantingui el compromís econòmic amb el Museu del Vi – Vinseum per assegurar els serveis i les activitats i faci l’aportació que es demana de 150.000€.
El portaveu del PSC a Vilafranca Francisco Romero ha informat avui dijous 22 d’Abril, vigília de la Diada de Sant Jordi, que el govern de l’Estat ha aprovat una aportació econòmica sense precedents de 2.367.822, 11€.
Els grup municipal socialista ja va explicar en roda de premsa que s’estaven fent gestions amb els diputats del PSC al Congrés per fer possible una nova aportació econòmica del govern de l'Estat en inversió per al projecte de reforma del Vinseum. El portaveu socialista vilafranquí, Francisco Romero ha explicar fa setmanes que el coordinador dels diputats socialistes catalans, Daniel Fernandez, havia adquirit el compromís de treballar per fer possible aquesta nova aportació. Per a Francisco Romero, “estem en un moment decisiu per al Vinseum i el govern central ha entès que s’havia de fer un pas endavant”.
Avui en el decurs de la Comissió Interministerial que decideix quins són els projectes que es poden beneficiar aquest any dels fons econòmic de l’1% cultural a nivell estatal i la seva quantitat econòmica ha aprovat la quantitat de més de 2M€ que es farà en base a la presentació de les successives certificacions d’obres del Vinseum. Aquestes aportacions es faran en un programa quatrianual que per l’any 2010 ja preveu a prop de 900.000€ i que es farà coincidir amb el ritme de les obres de remodelació.
Francisco Romero ha volgut manifestar la seva gran satisfacció al comprovar que la feina feta fins ara ha tingut un resultat positiu i anuncia que el coordinador del PSC al Congrés de Diputats, Daniel Fernandez, i el diputat penedesenc al Congrés Sixte Moral visitaran els propers dies Vilafranca i ens explicaran el detall d’aquesta subvenció.
Els regidors socialistes han volgut recordar que el Museu del Vi–Vinseum és un dels principals projectes de futur de la vila i constitueix un equipament amb moltes potencialitats com a motor cultural i econòmic a Vilafranca i per això demana al govern de CiU que abandoni les excuses i que mantingui el compromís econòmic amb el Museu del Vi – Vinseum per assegurar els serveis i les activitats i faci l’aportació que es demana de 150.000€.

Qui té un document, té un tresor!

Des de fa unes setmanes estem contemplant perplexos com alguns fons personals de documents apareixen a la venda en llibreries de vell i en antiquaris. Entre els que ens movem entre el sector històric i arxivístic de la vila sabem quina, de sobres, família s’ha venut la voluminosa documentació del seu pare i del seu avi. Una documentació que l’hauran venuda per pocs diners però que ara surt a la venda amb un preu molt elevat. Tant és així, que un lot compost d’uns vuit documents ha estat posat a la venda per 4.000 €, acompanyat amb el llibret d’escasses 80 pàgines com a resultat del seu estudi.
És realment una llàstima que la família no volgués dipositar el fons documental familiar en un arxiu públic, accessible a tothom, que donaria un bon nom a la memòria històrica local d’un personatge culturalment molt important per la “senyora vila”.
Jo, des de la meva posició com historiador i arxiver proposo, si algú té documents que ell creu que té un cert valor, sisplau, que s’arribi a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès (Av. Europa, al costat de l’estació d’autobusos, al barri de la Girada) i comenti que té uns documents per si l’arxiu està interessat en ser-ne dipositari.
Esperem que no tornin a passar aquestes barbaritats!

Al Racó de la Història del Cargol: el Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs

Aquesta setmana el setmanari El Cargol publica en la secció El Racó de la Història la història del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, en nucli del mateix nom i municipi d'Avinyonet del Penedès.

http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

Comencen les obres de restauració del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs d'Avinyonet del Penedès

La Diputació de Barcelona, a través del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), va iniciar ahir les obres de restauració del claustre de l'antic monestir de Sant Sebastià dels Gorgs d'Avinyonet del Penedès i de la millora de l'accés. El monestir va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) el dia 31 d'agost de 2000. Els treballs tenen un termini d'execució de deu mesos.

Des de l'any 1999, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local ha portat a terme una sèrie d'estudis: històrics, arqueològics, constructius i artístics i la restauració de la coberta y dels dos pisos interiors de la torre campanar. En aquests treballs es van recuperar i sanejar els magnífics sostres d'emmotllats de guix figuratius que hi havia, originals del segle XVI o inicis del XVII.

El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs apareix documentat l'any 1043 i, uns anys més tard, es convertí en Priorat. El terratrèmol de 1373 el va deixar molt deteriorat, el que va comportar obres de reparacions a l'absis i al campanar. L'any 1409 va passar a dependre del monestir de Montserrat. La desaparició del Priorat data de l'any 1821, quan va ser subhastat. En aquell moment, l'església va passar a ser una sufragània de la parroquial d'Avinyonet, però l'any 1867 va esdevenir parròquia independent.

A la darreria del segle XIX, sobre una part del monestir i del seu claustre es van construir diferents edificacions, com ara la rectoria. L'ala sud del claustre va quedar engolida per una d'elles, i tot l'espai claustral va ser utilitzat com a galliner i com a dependències agrícoles dels nous propietaris. A la dècada de 1970, el SPAL va iniciar els treballs de redescobriment del claustre, però aquesta actuació va quedar interrompuda.