Fa unes setmanes, quan la conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya encara estava en mans d'Esquerra Republicana de Catalunya, el seu conseller Joan Manuel Tresserres, va presentar a Valls el futur Museu Casteller.
El futur Museu Casteller tindrà una superfície construïda total de 3.827 m² i s’ubicarà al marge esquerre del torrent del Catllar, entre el pont de Mas Miquel a la via N-240a, i la C-246, en uns terrenys de bancals agrícoles, orientats a la façana sud de la vila de Valls. El cost del projecte arquitectònic, la museografia i l’entorn serà de 10 milions d’euros. El finançament del projecte es reparteix entre els membres del Consorci: un 50% l’assumeix la Generalitat de Catalunya, un 25% la Diputació de Tarragona i un 25% l’Ajuntament de Valls. Per fer-ho possible han creat un Consorci del Museu Casteller de Catalunya en què intervenen l’alcalde de Valls, Albert Batet; el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; el director general del Patrimoni Cultural, Jordi Roca; el director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació a Tarragona, Adam Manyé; la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Valls, Judit Fàbregas, i el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella.
El projecte bàsic d’urbanització, arquitectura i museografia del Museu Casteller de Catalunya ha estat redactat per l’estudi Varis Arquitectes, SL (Dani Freixes, Vicente Miranda, Eulàlia González i Vicenç Bou).
M'alegro molt pels vallencs però trobo que Vilafranca sempre va perdent pistonada en tot. El Vinseum només rep aportacions de l'Ajuntament de Vilafranca, en canvi, el futur Museu Casteller és financiat per tres ens diferents: Ajuntament, Diputació de Tarragona i Generalitat de Catalunya. Per una altra banda, a Vilafranca tenim la plaça més castellera i la colla més forta, els Castellers de Vilafranca, i en canvi, el museu el fan a Valls, que malgrat ser el bressol dels castells, no podiem lluitar per tenir aquest equipament museològic aquí?
Com serà el Museu Casteller?
L’edifici
El projecte pretén col·locar el Museu en el territori, amb la voluntat d’integrar-lo al màxim en el paisatge. La topografia de bancals inspira la seva forma d’edifici enterrat, que mostra una única façana porticada. Així doncs, l’edifici queda enterrat i les seves cobertes s’utilitzen com espai públic exterior en continuïtat amb el paisatge que l’envolta. De la coberta de l’edifici s’erigeixen quatre torres que surten de la terra com a pilars de llum, són les peces per on es comunica l’interior amb l’exterior. Un cub de vidre transparent de 6.5 metres de costat, amb els noms de totes les colles impresos sobre la seva superfície, fa de vestíbul d’entrada al Museu des del nivell superior i conté una escala helicoïdal i l’ascensor. Un cub d’acer Corten també de 6.5 metres de costat, al mig de l’esplanada, emergeix del contingut interior buscant alçada, és un homenatge al món casteller. Sobre l’acer es retallen els noms dels diferents tipus de construccions castelleres.
La façana del Museu emmarca el porxo i l’espai públic superior. En tota la seva llargada hi ha un doble banc mirador, que amb el seu desnivell, fa desaparèixer visualment la barana, reforçant la imatge de bancal. És un lloc que permet gaudir de les vistes cap a la ciutat així com de les festes castelleres que es faran a la plaça davant del Museu. La barana del mirador és d’acer Corten i té encunyats els noms dels personatges il·lustres del món casteller. Continuant amb el llenguatge simbòlic, el Museu té plaça i balcó. Un balcó sobresurt de la façana, cap a la plaça on s’aixequen el castells.
Els espais
A part del programa propi d’un museu, l’equipament ofereix un espai especialment qualificat. L’espai del vestíbul es converteix en una gran sala polivalent, que permet acollir activitats massives, aplecs, sopars, grans assemblees i instal·lacions temporals. L’espai està en contacte amb l’exterior a través del porxo al llarg de tota la façana de l’edifici. Conté un gran mural, rere el qual s’amaga la resta del programa del Museu. Aquest mural dóna la benvinguda al visitant, recull un testimoni viu del món casteller i ofereix informació actual i en directe de les activitats de les colles amb fotografies i pantalles de projecció. L’aixopluc del porxo complementa les activitats d’aquest espai polivalent, així com les vinculades a l’exterior. La planta baixa de l’edifici inclou: l’espai d’exposició permanent (812 m²), el barcafeteria (168 m²), el vestíbul polivalent (476 m²), la botiga i taulell de recepció i venda d’entrades (81 m²), un taller didàctic (129 m²), una sala polivalent (70 m²), el Centre de Documentació i Recerca (203 m²) i els magatzems (109 m²). La planta altell acull els espais d’administració, els serveis pedagògics, la zona destinada a la Coordinadora de Colles Castelleres i l’arxiu.
Criteris museogràfics
El museu no disposa d’una gran col·lecció d’objectes, el seu patrimoni és intangible, per tant la museografia utilitzarà eines per reproduir el record, la memòria, els fets, els misteris, etc.
Els recursos museogràfics que s’utilitzaran són:
· Els mitjans audiovisuals, per oferir explicacions testimonials i didàctiques amb imatges i moviment.
· La il·luminació escènica, per jerarquitzar els recorreguts, potenciar les escenografies i crear escenes de context convincents.
· El so, per , disposar del testimoni oral de la gent que forma part d’aquesta història, des dels més grans fins als joves d’avui.
· Els efectes especulars, mitjançant la utilització escènica dels miralls, per reproduir sensacions i espais virtuals.
· Els sistemes interactius, per ampliar la informació. Es pretén aconseguir un recorregut suggerent i emocionant, amb escenografies evocadores, amb el grafisme i la fotografia com a eines fonamentals.
Espais expositius
Els castells i l’impuls de la vertical
Faria de pròleg de la visita i serviria d’introducció al món dels castellers. Es tractaria d’una explicació multimèdia, que inclouria projeccions i objectes.
Arquitectures humanes
Aquest espai explicaria els castells històricament i culturalment en el món. Estaria format per una construcció de joc de cartes, amb imatges de construccions humanes, presidint unes parets plenes de fragments arquitectònics que tindrien analogies amb el món casteller. Una de les cartes aniria canviant les seves imatges a través d’una videoprojecció.
Terra de Castells. Valls, l’origen
Espai dividit en dos àmbits, en el primer dels quals un gran mapa situaria la localització de les viles castelleres. Al segon àmbit, un diorama il·lustraria amb realitat virtual, diferents Castells a la plaça del Blat, epicentre de la història castellera.
Els castellers
En aquest espai, s’entraria a la zona on es comença a parlar dels protagonistes dels castells. Seria un espai simbòlic, on diferents pantalles verticals, oferirien la possibilitat de conèixer la gran diversitat dels seus actors, i permetria testimoniar els caps de colla més destacats.
Les colles
Les colles, protagonistes fonamentals del món casteller, tindrien en aquest àmbit l’expressió de la seva importància. Seria un espai presidit pel reflex d’un gran mirall on es dibuixaria una abstracta figura entre pinya i castells, formada per les camises de totes les colles. Vídeos i espais per a documents donarien suport a la resta de la informació.
La tècnica i les construccions
Seria un espai on es podria entendre la part més teòrica del món casteller. Un ventall d’exemples de modelisme i una sèrie de projeccions analítiques descobririen els aspectes estructurals i morfològics dels castells.
Les actuacions
El clímax vivencial i emocional dels castellers i del públic, així com la rivalitat entre les colles, seria allò que definiria aquest espai. Estaria presidit per un elevador que permetria pujar unes 5 persones fins a uns 13 metres, sonarien les gralles i es projectarien imatges d’actuacions a les parets d’una plaça evocada. Seria un espai on s’intentaria evocar una de les experiències més físiques dels castells: el vertigen, l’alçada.
La música
Espai complementari al de les actuacions. Els protagonistes principals serien una partitura gegant com a catifa, un munt de vitrines amb documents i una projecció a la paret.
L’afició
Espai complementari també al de les actuacions, dedicat a la gent que no puja i tampoc està a la pinya, però que participa activament a la festa, i és per tant protagonista i ajuda a la seva permanència i difusió.
Els castells al món
Espai que transmetria l’abast del món casteller a l’exterior. Seria un espai eclèctic presidit per un gravat de Miró com a catifa on la fotografia, l’art, el cinema, la literatura i les actuacions a l’estranger en donen testimoni.
Història i cronologia
Espai fragmentat en vuit àmbits, un per cada un dels períodes de la història dels castells. Tots disposarien d’unes vitrines que mostrarien els documents més rellevants de cada època.
Epíleg
Espai format per 2 miralls enfrontats, amb frases lluminoses de totes les èpoques i totes les edats a les seves parets, que convertirien l’espai en infinit i evocador. Reflexió d’un futur obert i plural.