 |
| Trinxera a les muntanyes d'Ordal |
Vaig conèixer de l’existència de les trinxeres i nius de metralladora en el terme municipal de Subirats fa cosa de més de tres anys. El veí de la localitat Josep Mata havia començat a interessar-se pel que explicaven els veïns del municipi de Subirats sobre els fets passats a les acaballes de la guerra civil espanyola. Mata va acompanyar-se d’un parell de persones més. Una d’aquestes persones és el professor Ernesto González, un gran coneixedor de la guerra civil, sobretot en els camps dels moviments dels exèrcits i d’armament. L’altre, un veí caçador que coneix perfectament les muntanyes d’Ordal, a Subirats.
Després d’una intensa tasca realitzada al llarg dels darrers anys, sense rebre cap subvenció per poder sufragar les despeses que s’ocasionaven en motiu de la seva cerca (compra de GPS, benzina, centenars d’hores de feina...) veuen com, de cop i volta, hom s’aprofita de la bona fe d’aquest grup d’entusiastes. La notícia ha aparegut als mitjans de comunicació d’àmbit comarcal. Per exemple, el diari El Punt va publicar tota una plana a la notícia i la fotografia en color de la portada fa unes setmanes. Sota el títular “Destapen els últims signes de resistència republicana” s’explica que, ves tu per on, que “Un equip d'investigadors de la Universitat de Barcelona han destapat aquesta última setmana una trinxera construïda per la 196a brigada mixta de l'exèrcit republicà al Pago, Subirats, per frenar l'avanç de les tropes franquistes en direcció a Barcelona. L'equip va iniciar el projecte abans de l'estiu amb la prospecció geofísica de la zona, on van poder comprovar el que els veïns sempre han dit: que les muntanyes de l'Ordal estan plenes de restes de metralla de la Guerra Civil. Els últims deu dies han excavat una trinxera i un niu de metralladora. Ara l'objectiu és consolidar-la i, a partir del mes d'octubre, refer aquest espai per fer-lo visitable. Aquesta iniciativa s'ha fet per encàrrec del projecte Tots els Noms, amb el suport de l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP) i la Universitat Rovira i Virgili”.
Oh! Què ha passat? La bona fe d’aquest grup encapçalat per Josep Mata els hi ha passat una mala jugada! Sempre hi ha qui se’n aprofita de la feina dels altres. I aquesta vegada no ha estat menys. Els “medallistes” Xavier Hernàndez i un altre han explicat la seva “descoberta” al diari El Punt on consideren que "la zona de l'Ordal va ser una zona intesament fortificada ja que era el darrer front abans de la ciutat de Barcelona. Per això calia parar allà, com fos a l'exèrcit franquista i que les trinxeres es van obrir de forma molt ràpida, en un sol dia o en unes hores, ja que no hi ha restes que facin pensar el contrari (com llaunes de menjar) i que els enfrontaments van ser duríssims”. Bé, si s'haguessin molestat en cercar una miqueta i no anar tan sols al lloc on hi havia les trinxeres per fer-se la foto i sortir a la tele, haguéssin trobat llaunes de menjar, entre d'altres coses, com si ho han fet els que porten temps treballant-hi...! o potser van passar de preguntar que havien trobat a part del lloc exacte de les trinxeres i dels nius de metralladores?
Ah! A les trinxeres hi ha qui vol col·locar sacs terrers per ambientar les trixeres... sacs terrers que de ben segur no hi van existir.
D'aquestes trinxeres hom vol fer unes rutes i un centre d'interpretació. Hi anirà algú a fer aquestes rutes i a veure el centre d'interpretació més enllà de les 10 primeres visites i del primer any del centre d'interpretació? Com a coneixedor de la realitat exacta per experiència pròpia d'altres rutes semblants de la guerra civil que es fan al Penedès diré que malauradament l'èxit de les visites guiades durarà un any i mig com a molt! i que l'assitència de visitants al centre d'interpretació serà més o menys regular el primer any. Però després l'interés decreixerà i no hi aniran ni les aranyes.
Potser el que més greu sap és que es llencen a la brossa molts diners públics, diners que procedeixen de subvencions, i en alguns casos molt elevats que s'embutxaquen els quatre de sempre. Potser la crisi també serà una oportunitat per replantejar on van a parar els diners de certes subvencions...