Últimament s’ha posat de moda a les nostres terres penedesenques posar l’etiqueta de “Centre de Documentació” a biblioteques que ja existien o a col·leccions de nova creació de caire especialitzat.
Segons la wikipedia: “El centro de documentación es una unidad de información que reúne, gestiona y difunde la documentación de un área del conocimiento determinado o la producida por un organismo o institución a la que se circunscribe. Surge para hacer frente a la explosión documental, principalmente de contenido científico-técnico. Presenta similitudes con la biblioteca especializada y se caracteriza por profundizar algunas de sus funciones, en especial el análisis documental de contenido, para lograr una mejor recuperación de la información, utilizando las nuevas tecnologías de la información”.
En la definició es diu que es caracteritza per l’anàlisi documental del contingut, per recuperar la informació i utilitzant les noves tecnologies. Això es fa en aquests nous centres? Fan buidatges de la informació, tot fent reculls temàtics per a posar-los a la disposició dels usuaris? O només serveix la informació per a treballar-la els seu personal que, tot sigui dit, no té cap formació de documentalista? O són altres històries que s'amaguen sota aquest nom? Calen centres de documentació avui dia per a recopilar la informació d’un tema quan els arxius d’arreu digitalitzen i pengen la documentació a Internet? Calen reculls temàtics, cosa que haurien de fer els Centres de Documentació, quan a la xarxa hi ha la premsa, articles en pdf en webs com dialnet o racó?
Són notes per fer reflexionar…