Vilafranquins il·lustres: Mn. Lluís Via Boada (1910-1991)

Mn. Lluís Via Boada va néixer a Vilafranca el 23 d'octubre de 1910, avui fa 105 anys. Encara que fou prevere, la seva faceta més coneguda va ser la de geòleg. Com a tal, va començar el 1929 assistint a les classes d'història natural del Seminari de Barcelona, sent nomenat ajudant del Museu Geològic de la institució religiosa. Igualment, va col·laborar durant quatre anys amb el Museum Royal d’Histoire Naturelle de Bèlgica, fet pel qual va recollir la majoria dels fòssils que es trobaven a l’antiga secció de geologia del Museu de Vilafranca, ara anomenat Vinseum. El seu currículum internacional es complementa amb l’assistència l’any 1937, en plena Guerra Civil espanyola, a les classes de geologia de la Universitat d’Angers.

Va obtenir la llicenciatura de Ciències Naturals alhora que exercia de director de la secció d’arqueologia del Museu de Vilafranca que abans hem esmentat. També va ser nomenat membre numerari de la Institució Catalana d’Història Natural i de la Institució Bosch Cardellach de Sabadell. El 1951 va ser nomenat catedràtic de Ciències al Seminari de Barcelona, i a la Universitat de Barcelona feu d’ajudant de classes de pràctiques de Paleontologia i Geologia Històrica a la Facultat de Ciències i que s’amplià a les de Paleontologia, Geologia Història i Geologia Natural a la UB fins el 1960. A partir d’aquesta data va ser nomenat professor de Paleontologia, Estratigrafia i Geologia Històrica de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. El 1963 va ser nomenat director del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. En aquest museu va fundar la Secció de Bioestratigrafia del patronat Alfonso el Sabio.

Set anys més tard, el 1970, es nomenà investigador científic del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i que un any després fou professor d’investigacions adscrit a l’organisme central d’aquesta institució. Aquesta Secció de Bioestratigrafia es trasllada a l’Institut Jaume Almera i se’l nomenà cap de l’equip d’investigacions estudiant la bioestratigrafia d l’eocé a Espanya. En el món geològic-teològic va ser nomenat professor agregat de la Secció de sant Pacià impartint l’assignatura Qüestions biològiques a la Facultat de Teologia de Catalunya, és a dir, el Seminari de Barcelona.

Va ser soci numerari de la Real Sociedad Española de Historia Natural, adjunt de la Secció de Paleontologia de l’Institut Lucas Mellada, soci de la Societé Geologique de França, vice-president del Groupe Europeen de Recherche sur l’Evolutions des Malacostracés. El 1987 va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

El 1959 va rebre el Premi Nacional de Ciències Alonso de Herrrera del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i el 1961 se li va atorgar el premi extraordinari de doctorat per la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona.

Va morir a Barcelona el 14 de novembre de 1991.

Avui es presenta a Sant Sadurní el segell que commemora el 150è aniversari del pas del tren pel Penedès

Avui divendres, 9 d'octubre de 2015, la “Fábrica Nacional de Moneda y Timbre (FNMT)” ha posat en circulació a tot l’Estat un segell de valor facial 0’90 euros commemoratiu dels 150 anys de la línia de Ferrocarril Tarragona-Martorell 1865-2015. Es tracta d’un segell d’ús per a correu internacional a Europa en cartes normalitzades de fins a 20 grams i forma part de la sèrie dedicada a efemèrides. 

Aquesta emissió es presenta aquest divendres dia 9 a Sant Sadurní d’Anoia en un acte a les 19h al celler de la fassina de cal Guineu, acte que comptarà amb l’assistència del subdirector general de filatèlia, així com representants de l’Ajuntament de Sant Sadurní i presidents d’entitats i federacions filatèliques de Catalunya. 

En aquest mateix acte es posaran en circulació els anomenats sobres de primer dia del segell amb l’encuny corresponent i la localitat de Sant Sadurní d’Anoia.

El segell reprodueix una fotografia de la locomotora “Martorell” amb el núm. 168 a la seva sortida dels tallers del Clot de Barcelona. Es tracta d’una de les quatre locomotores de vapor que l’any 1853, la companyia “Caminos de Hierro del Centro (CHC)” va comprar a l’empresa Sharp & Stewart y Cº., locomotores que van començar a circular entre Barcelona i Molins de Rei i que posteriorment van allargar el seu recorregut, fins arribar a Martorell i posteriorment fins a Tarragona el 15 d’abril de 1865. A l’any 1875, aquest material motor va passar a la “Compañía de los Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia (TBF)”, però va conservar la mateixa numeració fins que l’any 1899 la “Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA)” va rebre dues de les quatre locomotores que inicialment havien començat a rodar l’any 1852. Aquestes van ser la núm. 1 i la 4 que van ser renumerades amb el 167 i el 168. Aquesta última va ser modificada als tallers del Clot de Barcelona, transformant-la en locomotora- tènder. L’any 1929 la locomotora va ser present a l’Exposició Universal de Barcelona. Amb la nacionalització del ferrocarril després de la guerra civil, tot el material mòbil va passar a la “Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE)” i la locomotora va ser tornada a numerar amb el 120-2112. 

És la locomotora més antiga preservada i es troba al Museu del Ferrocarril de Catalunya de Vilanova i la Geltrú des de l'any 1972.

Un fet de la guerra del Francès: l'ajusticiament d'un veí dels Monjos

"Desastres" de Goya

La guerra del Francès a l'Alt Penedès ha deixat diferents episodis per la història contemporània de la nostra comarca. Aquest fet va tenir lloc el 27 d'agost de 1811 quan Vilafranca estava ocupada pels francesos, en el marc de la guerra del Francès. Aquell dia, en un camp situat al camí Fariner va ser detingut Josep Soler, veí de Santa Margarida i els Monjos, pels francesos perquè se'l acusà de provocar un gran foc prop del Mas d'en Boixos, terme municipal de Pacs del Penedès.

El mossèn que el va confessar va conèixer d'ell que estava casat en segones núpcies amb Francisca, que li deixava en herència tot el que tenia "y que estava cregut estava preñada". Un cop ajusticiat va ser enterrat al cementiri de Vilafranca.

Efemèrides: 7-8-1954: Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya

Josep Tarradellas i Joan va néixer  Cervelló (Baix Llobregat) el 19 de febrer de 1899 i va morir a Barcelona el 10 de juny de 1988.

Va ser diputat del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya el 1931 i va ser conseller de Governació i de Sanitat de la Generalitat els anys 1931 i 1932. També arribà a conseller de Serveis Públics, Economia i Cultura i Conseller Primer de la Generalitat. Igualment, fou president de la Comissió d'Indústries de Guerra fins el 1938. Per altra banda, també va ser secretari general d'ERC.

El 1939 es va exiliar a Suïssa i a França i va continuar en el grup de diputats catalans a l'exili fet pel qual va ser escollir president de la Generalitat entre els seus companys el 7 d'agost de 1954 en substitució de Josep Irla que havia dimitit. Després de la mort del general Franco va retornar el 1977 com a president de la Generalitat, càrrec que va mantenir fins el 1980.

Cercas, Enric Marco i la reconstrucció èpica personal

Aquests dies d'estiu estic llegint el llibre "El impostor" de Javier Cercas que tracta sobre Enric Marco, qui crec que tothom coneix. A la página 233 hi ha una reflexió del propi Cercas sobre la mentida, la reconstrucció d'una historia personal nascuda a partir de la mort de Franco, en plena transició. Faig la transcripció d'aquest fragment perquè el trobo encertat. Igualment, recomano tot el llibre que val la pena llegar.

"Marco se inventó un pasado (o lo adornó o lo maquilló) en un momento en que alrededor de él, en España, casi todo el mundo estaba adornando o maquillando su pasado, o inventándoselo; Marco reinventó su vida en un momento en que el país entero estaba reinventándose. Es lo que ocurrió durante la transición de la dictadura a la democracia en España. Muerto Franco, casi todo el mundo empezó a construirse un pasado para encajar en el presente y prepararse el futuro. Lo hicieron políticos, intelectuales y periodistas de primera fila, de segunda fila y de tercera fila, pero también personas de todo tipo, personas de a pie; lo hizo gente de derechas y gente de izquierdas, unos y otros deseosos de demostrar que eran demócratas desde siempre y que durante el franquismo habían sido opositores secretos, malditos oficiales, resistentes silenciosos o antifranquistas durmientes o activos. No todo el mundo mintió con la misma pericia o descaro o insistencia, por supuesto, y pocos llegaron a inventarse del todo una nueva identidad; la mayoría se limitó a maquillar o adornar su pasado (o a desvelar por fin una intimidad miedosamente velada u oportunamente oculta hasta entonces). Pero, hiciera lo que hiciera, todo el mundo lo hizo con tranquilidad, sin desazón moral o sin demasiada desazón moral, sabiendo que a su alrededor todo el mundo estaba haciendo más o menos lo mismo y que por lo tanto todo el mundo lo aceptaba o lo toleraba y nadie estaba muy interesado en hacer averiguaciones sobre el pasado de nadie porque todo el mundo tenía cosas que ocultar: al fin y al cabo, a mediados de los años setenta el país entero cargaba a cuestas con cuarenta años de dictadura a la que casi nadie había dicho No y casi todos habían dicho Sí, con la que casi todos habían prosperado, una realidad que intentó esconderse o maquillarse o adornarse como Marco había adornado o maquillado o escondido la suya, inventando un ficticio pasado individual y colectivo, un noble y heroico pasado en el que muy pocos españoles habían sido franquistas y en el que habían sido resistentes o disidentes antifranquistas muchos que no habían movido un dedo contra el franquismo o habían trabajado codo a codo con él".

"Registre de l'itinerari de la memòria" projecte artístic a Vilafranca de Maria Martínez Miró

Al pati del Palau Reial de Vinseum l'artista Maria Martínez Miró presenta els registres de diferents espais culturals de Vilafranca ja desapareguts. Aquests espais eren cinemes, teatres, sales d'exposicions i galeries d'art, llibreries i biblioteques.

La instal·lació artística és el registre de 31 espais que havien tingut una finalitat cultural i han estat marcats al paviment dels carrers i extrets els registres de 25x25 cm en guix: "La rajola de guix és l'objecte físic de l'absència cultural, el nexe de la memoria cultural". Seguir els 31 espais és l'oportunitat per conèixer aquells llocs de la cultura vilafranquina ja desapareguda, com el cinema Majèstic, la imprenta Claret i l'Ateneu Obrer, entre d'altres.

Maria Martínez Miró (Sant Pere de Riudebitlles, 1988) és llicenciada en Belles Arts per la Facultat de Belles Arts expedit per la Universitat de Barcelona en l'especialitat d'escultura l'any 2011. El seu treball artístic personal és combinat amb l'estudi del Màster d'Artteràpia expedit l'any 2014 a IDEC-Univeristat Pompeu Fabra i Metàfora de Barcelona. I també amb l'estudi del Postgrau en Formació Psicosocial.

Fins el 3 de setembre al pati de Vinseum.

 

El film "La profesora de historia" es projectarà a la Sala Sazie els propers 11 i 12 de juliol de 2015

Anne Gueguen és una professora d'Història d'institut que es preocupa pels problemes dels seus alumnes. Aquest any, com sempre, Anne té un grup difícil. Frustrada pel materialisme i la falta d’ambició dels seus deixebles, Anne els desafia a participar en un concurs nacional sobre el que significava ser adolescent en un camp de concentració nazi. Anne fa servir tota la seva energia i creativitat per captar l'atenció dels seus alumnes i motivar-los. A mesura que el termini  per lliurar el treball s'acosta, els joves comencen a obrir-se als altres i a creure en si mateixos. Un projecte que canviarà les seves vides.

Sense demagogia ni dogmatismes, els joves protagonistes descobreixen l’extermini jueu al temps que maduren de la mà de la seva mestra. No s’ha de passar per alt un discurs bel·ligerant en contra dels neofascismes actuals. Pel·lícula molt recomenable per a docents i estudiants adolescents.

 

Dissabte 11 de juliol a les 20:00h. Sala Zazie

Diumenge 12 de juliol a les 19:00h. Sala Zazie

Títol original: Les héritiersDirecció i guió: Marie-Castille Mention-Schaar.
Intèrprets: Ariane Ascaride, Ahmed Dramé, Geneviève Mnich, Xavier Maly.
Gènere: Drama.

França, 2014, 100 minuts. Projecció en versió doblada.