A continuació trobareu la meva intervenció que vaig dir en la taula roda sobre experiències de memòria oral al Penedès en el marc de la I Trobada d'Historiadors Penedesencs parlant sobre la meva experiència sobre la recuperació de la memòria històrica a Santa Margarida i els Monjos.
Bon Dia a tots,
Jo us parlaré de la meva tasca en el Projecte de Recuperació de la Memòria Històrica de la Guerra Civil a Santa Margarida i els Monjos.
Dins del macro projecte, que també contempla i ha contemplat la recuperació d’elements patrimonials, festivals aeris, conferències, visites guiades, senyalització, rutes i un llarg etcètera de coses, una part és la que fa referència a la recollida de testimonis que és la que jo vaig fer.
Tot va començar amb una taula rodona el novembre de 2004 amb avis del municipi en la sala d’actes de la Biblioteca Municipal. Van assistir prop de 50 persones i allà es van començar a deixar sentir els primers records de l’època de la guerra. A partir d’aquell moment va començar la meva tasca d’immersió en la història de la guerra civil als Monjos: repassar les intervencions d’aquelles persones en les anotacions que havia fet, llegir-me el llibre del Ramon Arnabat “La Gent i el seu temps”, el llibre “Diari d’un soldat” que explica els records de guerra del Joan Jansà, un veí de la Ràpita, el llibre de l’Ernesto González que explicava episodis del camp d’aviació que hi havia als Monjos...
He dit un camp d’aviació? Si. Bé, la guerra als Monjos va tenir aquesta peculiaritat. A finals de 1937 i principis de 1938 l’Aviació Republicana decideix construir un camp d’aviació, que es fa durant aquest període que he dit.
Aquesta decisió fa que els Monjos es situï en el mapa de la guerra civil aèria. És per aquest motiu que els Monjos del Penedès, que era el nom que tenia aleshores, comença a ser important i a principis de 1938 una part de la gent del poble es dedica a treballar en la construcció del camp d’aviació, dels refugis... A més, començaren a arribar molta gent de l’Aviació com pilots, mecànics, ajudants de mecànics, soldats i altra personal del camp d’aviació, però també refugiats d’arreu d’Espanya.
Així, a part del propi anar i venir de la guerra, començant pel 18 de juliol de 1936 i acabant pel 20 de gener de 1939, teníem un element important i sucós per preguntar als nostres testimonis.
Bé, a partir de les meves lectures locals vaig començar a redactar un guió, senzill en un primer moment i que es va anar ampliant a mida que anava fent les entrevistes. Ja estava preparat, o això em vaig voler fer creure, per fer la primera entrevista.
I que vaig necessitar per fer les entrevistes?
· El guió que vaig confeccionar.
· Paper i bolígraf.
· Grabadora.
· I els testimonis!!!
Més tard, es va sumar a l’equip una càmera SONY fantàstica que l’Ajuntament va comprar per poder fer la feina i també un trípode per poder col·locar-la atès que el meu pols deixa que desitjar tot sovint.
Juntament amb el Jaume Girona i l’Àngels Travé vem fer una primera llista de testimonis que es va anar ampliant a mida que ens anaven dient noms els entrevistats, d’alguns altres que es van oferir per tal de ser entrevistats...
En total, al llarg de dos anys es van fer 36 entrevistes a testimonis que durant la guerra havien tingut estada als Monjos i que ens podien explicar les seves experiències al poble i al front. A mida que s’anaven fent les entrevistes també, en paral·lel, es va realitzar una recerca en arxius en que hi havia informació sobre Santa Margarida i els Monjos entre 1936 i 1939 i també sobre el camp d’aviació i en el context dels aeròdroms de l’Alt i Baix Penedès, anomenats Vesper de la Gloriosa.
Arribat el moment de fer les entrevistes es va optar per realitzar la transcripció literal i total d’aquestes. Això comportava incrementar les hores de feina i també que si una persona repetia tres vegades seguides la mateixa paraula, s’havia d’escriure així, encara que pel seu discurs només fos necessària una de sola. Bé, arribat el moment de tenir tot recopilat t’adones compte que tens molta informació. I això com és gestiona? Fent graelles: per temes, per importància de les explicacions de les persones, lligant diferents caps de diferents relats que comporta complementar moltes històries o records.
Fer un llibre amb només les transcripcions era una cosa que cap de nosaltres volia, per tant, es va optar per plasmar els records dels entrevistats contrastats amb documentació d’arxiu i contextualitzats en el moment en què van passar els fets amb bibliografia local i global. Amb tanta informació és molt difícil posar-se a redactar, no sempre s’està inspirat, a més, fas 50 coses a la vegada però al final sempre surten uns bons productes: dos tríptics (un sobre fragments de les entrevistes, un altre sobre els camps del Vesper de la Gloriosa) i un llibre i DVD (A l’ombra del Vesper 1936-1939. Records de la guerra civil a Santa Margarida i els Monjos).
Bé, sobre el llibre dir també que és molt important que tingui una bona presència amb un disseny fantàstic. En quan al DVD, si fer un llibre és complicat, el documental encara més, ja que és un altre mitjà i requereix un llenguatge molt diferent, més comunicatiu i impactant. També el procés d’edició del documental és complicat i crec que l’equip que vem fer el Jaume Girona, el Jordi Escofet (del Punt TV) i jo era molt compenetrat, bo i teníem clar que es volia. Jo personalment m’ho vaig passar molt bé malgrat que el Jordi Escofet i jo vem haver de patir una setmana santa enclaustrats editant el vídeo.
Moltes gràcies per haver-me escoltat (i ara llegit).
Jo us parlaré de la meva tasca en el Projecte de Recuperació de la Memòria Històrica de la Guerra Civil a Santa Margarida i els Monjos.
Dins del macro projecte, que també contempla i ha contemplat la recuperació d’elements patrimonials, festivals aeris, conferències, visites guiades, senyalització, rutes i un llarg etcètera de coses, una part és la que fa referència a la recollida de testimonis que és la que jo vaig fer.
Tot va començar amb una taula rodona el novembre de 2004 amb avis del municipi en la sala d’actes de la Biblioteca Municipal. Van assistir prop de 50 persones i allà es van començar a deixar sentir els primers records de l’època de la guerra. A partir d’aquell moment va començar la meva tasca d’immersió en la història de la guerra civil als Monjos: repassar les intervencions d’aquelles persones en les anotacions que havia fet, llegir-me el llibre del Ramon Arnabat “La Gent i el seu temps”, el llibre “Diari d’un soldat” que explica els records de guerra del Joan Jansà, un veí de la Ràpita, el llibre de l’Ernesto González que explicava episodis del camp d’aviació que hi havia als Monjos...
He dit un camp d’aviació? Si. Bé, la guerra als Monjos va tenir aquesta peculiaritat. A finals de 1937 i principis de 1938 l’Aviació Republicana decideix construir un camp d’aviació, que es fa durant aquest període que he dit.
Aquesta decisió fa que els Monjos es situï en el mapa de la guerra civil aèria. És per aquest motiu que els Monjos del Penedès, que era el nom que tenia aleshores, comença a ser important i a principis de 1938 una part de la gent del poble es dedica a treballar en la construcció del camp d’aviació, dels refugis... A més, començaren a arribar molta gent de l’Aviació com pilots, mecànics, ajudants de mecànics, soldats i altra personal del camp d’aviació, però també refugiats d’arreu d’Espanya.
Així, a part del propi anar i venir de la guerra, començant pel 18 de juliol de 1936 i acabant pel 20 de gener de 1939, teníem un element important i sucós per preguntar als nostres testimonis.
Bé, a partir de les meves lectures locals vaig començar a redactar un guió, senzill en un primer moment i que es va anar ampliant a mida que anava fent les entrevistes. Ja estava preparat, o això em vaig voler fer creure, per fer la primera entrevista.
I que vaig necessitar per fer les entrevistes?
· El guió que vaig confeccionar.
· Paper i bolígraf.
· Grabadora.
· I els testimonis!!!
Més tard, es va sumar a l’equip una càmera SONY fantàstica que l’Ajuntament va comprar per poder fer la feina i també un trípode per poder col·locar-la atès que el meu pols deixa que desitjar tot sovint.
Juntament amb el Jaume Girona i l’Àngels Travé vem fer una primera llista de testimonis que es va anar ampliant a mida que ens anaven dient noms els entrevistats, d’alguns altres que es van oferir per tal de ser entrevistats...
En total, al llarg de dos anys es van fer 36 entrevistes a testimonis que durant la guerra havien tingut estada als Monjos i que ens podien explicar les seves experiències al poble i al front. A mida que s’anaven fent les entrevistes també, en paral·lel, es va realitzar una recerca en arxius en que hi havia informació sobre Santa Margarida i els Monjos entre 1936 i 1939 i també sobre el camp d’aviació i en el context dels aeròdroms de l’Alt i Baix Penedès, anomenats Vesper de la Gloriosa.
Arribat el moment de fer les entrevistes es va optar per realitzar la transcripció literal i total d’aquestes. Això comportava incrementar les hores de feina i també que si una persona repetia tres vegades seguides la mateixa paraula, s’havia d’escriure així, encara que pel seu discurs només fos necessària una de sola. Bé, arribat el moment de tenir tot recopilat t’adones compte que tens molta informació. I això com és gestiona? Fent graelles: per temes, per importància de les explicacions de les persones, lligant diferents caps de diferents relats que comporta complementar moltes històries o records.
Fer un llibre amb només les transcripcions era una cosa que cap de nosaltres volia, per tant, es va optar per plasmar els records dels entrevistats contrastats amb documentació d’arxiu i contextualitzats en el moment en què van passar els fets amb bibliografia local i global. Amb tanta informació és molt difícil posar-se a redactar, no sempre s’està inspirat, a més, fas 50 coses a la vegada però al final sempre surten uns bons productes: dos tríptics (un sobre fragments de les entrevistes, un altre sobre els camps del Vesper de la Gloriosa) i un llibre i DVD (A l’ombra del Vesper 1936-1939. Records de la guerra civil a Santa Margarida i els Monjos).
Bé, sobre el llibre dir també que és molt important que tingui una bona presència amb un disseny fantàstic. En quan al DVD, si fer un llibre és complicat, el documental encara més, ja que és un altre mitjà i requereix un llenguatge molt diferent, més comunicatiu i impactant. També el procés d’edició del documental és complicat i crec que l’equip que vem fer el Jaume Girona, el Jordi Escofet (del Punt TV) i jo era molt compenetrat, bo i teníem clar que es volia. Jo personalment m’ho vaig passar molt bé malgrat que el Jordi Escofet i jo vem haver de patir una setmana santa enclaustrats editant el vídeo.
Moltes gràcies per haver-me escoltat (i ara llegit).