 |
| Bust de Manuel Milà i Fontanals situat al saló de Plens de l'Ajuntament de Vilafranca |
Manuel Milà i Fontanals va néixer el 4 de
maig de 1818, a Vilafranca del Penedès. Després de passar la seva infantesa a
Vilafranca, el 1827 va anar a residir amb la seva família a Barcelona.
A Barcelona va realitzar els estudis de llatí, retòrica, poètica i filosofia. El 1833, amb 15 anys, va
començar els seus estudis universitaris de filosofia i dret a la Universitat de Cervera, finalitzant-los a Barcelona, arran del trasllat de la universitat de la capital de la Segarra a la ciutat comtal.
El 1844 va assolir la
càtedra de Declamació del Liceu Filàrmonic i Dramàtic de Barcelona fins el
1846. Aquest mateix 1844 el Vicerector de la Universitat de Barcelona li va
nomenar encarregat de la Càtedra d’història i literatura. i un any més tard es nomenat substitut. Aquest mateix any, el 1845, va rebre el títol de llicenciat i
doctor en Filosofia i Lletres, realitzant la conferència
inaugural del curs acadèmic 1845-1846 de la Universitat de Barcelona amb la
dissertació titulada “Importància de l’estudi de la literatura”. Després
d’unes oposicions de professor d’universitat celebrades a Madrid el desembre de
1846, va obtenir la plaça de catedràtic de Literatura general i espanyola a la
Universitat de Barcelona, prenent possessió del càrrec el 8 de març de 1847.
Va ser un
membre destacat del romanticisme, primer
de caire lliberal, i després tradicionalista. Igualment va ser un dels
impulsors del moviment de la Renaixença a partir de 1853. És per aquest motiu qye el 1839 ja havia viatjat a París per estudiar la poesia provençal.
Entre la seva
extensa producció literària, cal destacar la seva primera obra, realitzada
el 1838 sota el títol ”Algunos estudios literarios” amb poesia en
català i castellà, destacant “El trobador del Panadés”. Una de les
seves obres més importants i reconegudes és el “Romancerillo catalán”
que és una compilació de cançons tradicionals catalanes com Els Segadors. Va publicar el 1861 “De los trovadores en
España” sobre la literatura trobadoresca i el 1874 “De la poesía
heroico-popular castellana” sobre l’epopeia. De les seves poesies cal
destacar-ne algunes de temàtica vilafranquina, com la “Font de Na Melior” sobre una
acció situada prop de la font de Melió, una font desapareguda possiblement
situada en el paratge del camí del mateix nom, on Melior havia de trobar-se amb
el seu pretendent. Una altra és “La complanta d’En Guillem” on Guillem de
Dela, que representa Vilafranca, el lloc de la Torre Dela, contrau matrimoni amb Blanca
d’Espill, simbolitzant la muntanya d’Espitlles, al terme municipal de Santa
Margarida i els Monjos.
Guillem, en una ràtzia musulmana surt en defensa i sent colpejat per una sageta
al pit li provocà la mort.
Manuel Milà va ser
el descobridor de la novel·la de cavalleries “Curial e Güelfa”, datada al
segle XV, escrita en català, que explica les aventures de Curial, un jove que
intenta ser un heroi, recolzat per Güelfa, la germana del Marquès del
Montferrat, qui és protector del jove cavaller. Aquesta novel·la, d’autor
anònim, és considerat pels estudiosos com una obra pròpia de Milà i Fontanals.
Va ser publicada el 1901 per Antoni Rubió.
Va formar part de
l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, sent el seu president entre 1861 i 1878. També va presidir els Jocs Florals de Barcelona el 1859, en tornar a instaurar-se
aquest certamen que no se celebrava des de 1484. Va ser nomenat membre de la
Real Academia de la Historia de Madrid, membre de la Real Academia Española de
la Lengua i condecorat amb la Creu del Cavaller de l’Orde de Carles III i
Cavaller gran creu de l’Orde d’Isabel la Catòlica.
Va contraure matrimoni el maig de 1845 amb la vilafranquina Josepa Sallent i Feliu i va morir a Vilafranca el 16 de juliol de 1884, sense descedència.
Va contraure matrimoni el maig de 1845 amb la vilafranquina Josepa Sallent i Feliu i va morir a Vilafranca el 16 de juliol de 1884, sense descedència.