Fa una setmana, un equip de la Sexta TV, format per un periodista i dos
càmeres de televisió, van arribar-se fins a Vilafranca del Penedès per tal de
conèixer diferents aspectes de Joan Álvarez de Sisternes, alcalde de Vilafranca
entre 1924 i 1929, durant el període de la dictadura de Miguel Primo de Rivera.
Joan Álvarez de Sisternes va ser el darrer enterrat al Valle de los Caídos
per exprés desig de la família, al febrer de 1983, amb el govern socialista de
Felipe González, i al mateix moment que hi havia familiars d’enterrats allí que
se’ls emportaven als seus llocs d’origen.
En la seva visita a Vilafranca, l’equip de la Sexta va visitar l’Arxiu
Comarcal de l’Alt Penedès, on van filmar les instal·lacions i van poder veure
alguns documents, fotografies i imatges en moviment relacionades amb Álvarez de
Sisternes. Els reporters de la Sexta i un familiar de Joan Álvarez van ser
acompanyats per l’arxiver i historiador Daniel Sancho París, coneixedor de la
persona de Joan Álvarez, assessor i col·laborador de l’Arxiu Comarcal.
A l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, els reporters i el familiar veieren
del fons de l’Arxiu Municipal de Vilafranca el llibre d’actes de l’Ajuntament
de 1924 on s’expressa el seu nomenament com a alcalde, el llibre d’actes de
1947 on s’esmenta la col·locació del seu retrat al saló de Plens i un document
de la seva exhumació. De l’Arxiu de la Imatge i el So van veure una fotografia
on apareixia Álvarez amb d’altres autoritats i un fragment de la filmació
Reinaré, obra d’Antoni Güell Cortina, que mostra imatges de la visita oficial
que va fer l’Infant Ferran de Baviera a Vilafranca el 1929.
L’equip de la Sexta, van desplaçar-se posteriorment al cementiri de
Vilafranca, al saló de plens de l’Ajuntament i a la casa que havia estat
propietat de Joan Álvarez, a la plaça de la Constitució.
Qui era Joan Álvarez de
Sisternes?
Joan Álvarez va néixer a Vilafranca el 1873, en el sí d’una família
propietària. Va estudiar dret però no va arribar mai a exercir com advocat i el
1910 es va fer càrrec de l’arxiu municipal. Durant la dictadura de Primo de
Rivera, tal i com s’ha dit, va ser alcalde de la ciutat. Durant el seu mandat
es van pavimentar bona part dels carrers dels centre de la ciutat.
Durant els primers dies de la guerra civil espanyola es van produir a
Vilafranca 23 assassinats, entre ells grans propietaris, com el propi Álvarez.
Joan Álvarez va ser detingut a Barcelona el 3 d’agost de 1936, a l’habitatge
del seu cunyat, segons declara a la Causa General, instruïda per la Fiscalia del Tribunal Suprem. Va ser traslladat a Vilafranca on va romandre detingut fins el 20
d’agost, 17 dies després. Va ser traslladat a prop del pont del Lledoner, a
Vallirana (Baix Penedès), a la carretera nacional 340, límit territorial de la
comarca de l’Alt Penedès. Va ser mort d’un tret i segons consta en la
documentació, se’l va intentar incinerar en part. El seu cos va ser traslladar a
Vallirana i, al 1939, al panteó construït amb motiu de les víctimes de la
repressió de la reraguarda republicana al cementiri de Vilafranca. Finalment,
al 1983, va ser traslladat al Valle de los Caídos, per exprés desig de la família.
L’actual plaça de la Constitució se la va anomenar Juan Álvarez durant el
franquisme, i el 21 de gener de 1947 va ser col·locat un retrat seu al saló de
plens de l’Ajuntament de Vilafranca, amb motiu del vuitè aniversari de
l’entrada de les tropes franquistes a Vilafranca. L’autor del quadre va ser
Josep Rovira Soler. Antoni Sabaté Mill, cronista de Vilafranca, va escriure sobre Joan Álvarez
el següent: “Por aquellos
años, nuestro alcalde era un hombre ya entrado en edad, de mediana estatura, de
complexión robusta y de natural campechanía, si bien algo distante y sin
concesiones a la popularidad. El señor Álvarez era el señor Álvarez, y
santaspascuas”.