dimecres, 28 de novembre de 2007

Pregó de la Festa Major de Les LLambardes (Alt Penedès)

Hola,
El 12 d'agost de 2007 vaig tenir l'honor de pronunciar el pregó de la Festa Major de Les Llambardes (Torrelles de Foix, Alt Penedès). És un bonic racó de l'Alt Penedès en la serralada penedesenca propera a La Llacuna i a la comarca de l'Anoia. A continuació us penjo el pregó que vaig dir als habitants de les Llambardes i a tothom que va anar.
"Com cada segon diumenge d’agost el nucli de les Llambardes es vesteix de gala per celebrar la seva Festa Major. Les festes són sempre motiu d’alegria entre els veïns d’una contrada, sobretot quan els esforços realitzats durant els darrers mesos per a organitzar-la acaben en bon port. És per mi un goig poder participar d’aquesta festa fent el pregó. Moltes gràcies per la vostra crida a aquest jove historiador penedesenc.

En aquest poble s’erigeix un santuari important pels penedesencs ja que la Marededéu de Foix n’és patrona de la comarca. La seva situació és esplèndida dalt d’un penya-segat i a prop dels
castells de Foix i el de Secabecs. El primer esment sobre l’església és a l’any 608 on va ser donada la primera indulgència als fidels de la contrada. Amb aquesta referència històrica és possible que el nucli de les Llambardes ja fos habitat. Aquest és una de les referències més antigues sobre un espai habitat del Penedès.

Com a cap de la secció d’història de l’Institut d’Estudis Penedesencs he estat mirant quines publicacions i quins estudis hi havia realitzats sobre Torrelles de Foix i el seu terme municipal. Les referències sobre la història de Torrelles ens porten als estudis de l’ermita de la Marededéu de Foix, a l’assassinat de mossèn Pallarols i la posterior execució a garrot vil dels seus assassins al camps del Rolls de Vilafranca, del qual quedaren uns testimonis en forma de fotografia conservats a l’Arxiu de la Imatge i el So de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès.

Però crec que hi ha molt més per investigar sobre altres temes: com la municipalització de les terres de Nagevants i l’intent posterior de venda a Barcelona a Gaietà Barraquer Roviralta, historiador romàntic del segle XIX dels convents i monestirs de Catalunya. També es podria investigar sobre les relacions del Baró de Rocafort, de la nissaga Peguera, amb el poble de Torrelles i el seu terme. Hi ha documents notarials, capbreus, arxius eclesiàstics, els documents de la Cort del Veguer i del Corregidor de Vilafranca, la Cort del batlle de l’Alt Penedès, el fons documental del Degà del Penedès... que es podrien consultar i mirar quines referències històriques hi ha sobre Torrelles de Foix.

La Festa Major de les Llambardes, igual que moltes altres festes locals, te diversos actes en comú: pregó, missa i ball. Però aquesta festa té una característica particular: en el transcurs del ball d’aquest vespre es rifarà un porquet. La sorpresa va ser meva en assabentar-me de tan genial i curiosa idea.
Com que era una cosa que no coneixia vaig estar fent una recerca sobre altres llocs on es rifessin
porquets i vaig comprovar les tradicions que tenen altres poblacions, sobretot en les celebracions de les festes de Sant Antoni Abat i de Carnestoltes.
A Catalunya, la tradició de rifar un porc la trobem en diversos pobles. Així, a Prats del Lluçanès es fa per Carnestoltes, i també a Castellbisbal on, entre totes les comparses participants en la festa en honor al rei Carnestoltes, es rifa un porquet. En la població de Rubí, per Sant Antoni es rifa un porc, un xai i un pernil. En la comarca de la Terra Alta, havia estat tradició de donar un porquet a Sant Antoni pels favors rebuts. El garrí era deixat de la ma de Déu pels carrers del poble, amb un destinitiu que l’identifiqués. La gent li donava de menjar. Per la diada del sant patró era rifat a benefici de la confraria de Sant Antoni o per les despeses de l’organització de la festa. D’aquesta antiga tradició ha quedat la dita de “donar més voltes que el garrinet de sant Antoni” per a les persones que va sempre donant voltes amunt i avall.

En la resta de l’Estat he trobat també casos curiosos. A Pinto, a prop de Madrid, per sant Antoni hi havia el costum de sortejar un porc durant les festes del patró dels animals. Però com que en la Comunitat de Madrid és il·legal sortejar animals, continuen amb la tradició però reparteixen un premi en diners que equival al cost d’un porc en una carnisseria.
A Madrilejos, en la província de Toledo, hi havia la mateixa tradició que en la Terra Alta, ara perduda, on una persona que havia rebut els favors del sant, comprava un porquet al seu honor, posar-li un llaçet i una campaneta al coll i deixar-lo lliure pels carrers del poble. Les veïnes, en sentir el dringar de la campaneta, sabien que la bestiola era propera i li donaven de menjar del que sobrava en taula de cada llar. Així, el porquet anava incrementat el seu pes fins a ser un senyor porquet. L’estima de les veïnes per l’animal era tal, que si el porc era prop d’un forat, li abocaven aigua, creant-se fang, i passant-s’ho d’allò més bé el garrí regirant-se pel terra. En les vigílies del 17 de gener, festivitat de Sant Antoni, les mateixes dones que l’havien engreixat, el posaven a la venda mitjançant uns números per sortejar-lo. Amb els diners aconseguits, es destinaven a sufragar els actes programats per la festivitat i el manteniment de l’església.
A Grávalos, en la Rioja, també es rifa un porc per sant Antoni des de 1744. En la població de Renuncio, Burgos, pel 17 de gener també es sortegen dos porcs. A Vitoria, per la mateixa festivitat també se’n rifen un parell de porquets pels nens, però aquesta vegada són de xocolata.
A Mallorca també hi ha una tradició popular vinculada als porcs. Per la festivitat de Sant Antoni, es rifava un porc per aconseguir diners i destinar-los a la comunitat religiosa dels frares antonians que acollien en el seu hospitals els malalts de lepra. La tradició deia que s’havia de rifar el porc més gran de l’illa de Mallorca i era passejat pels carrers de la ciutat. Al 1879 la rifa del garrí va ser prohibida perquè l’Estat volia afavorir un altre tipus de rifa, la loteria nacional. Malgrat de la prohibició, la població de Mallorca continua amb la tradició fins als nostres dies.

Seria curiós que l’any vinent, al pujar a les vostres contrades per gaudir de la vostra festa major, em trobés un porquet amb un llaçet i una campaneta tombant entre les masies de les Llambardes.

Ja m’havien comentat que, quan a Vilafranca durant els mesos de juliol i agost la calor pica de mala manera, en aquest bonic paratge de les Llambardes la frescor i tranquil·litat són presents.

He pogut comprovar al pujar aquí, les delícies d’aquesta terra penedesenca, on podem fruir de la platja a Vilanova o a Calafell i de la muntanya en el Montmell i a Les Llambardes.

Aquesta nit les festes s’acabaran i el cap de setmana de gaudi donarà pas a un dilluns laborable per a molts de nosaltres (per altres no, que encara tindran vacances). Espero i desitjo, que aquests paratges plens de boscos i de vinyar, el foc no faci estralls i que la propera collita de raïm sigui excel·lent.

Bona Festa Major a tothom!!!"