Daniel Sancho París
Historiador. Patrimoni Cultural. Arxius. Museus.
19 de juliol del 2024
90è Aniversari del rellotge del campanar de Santa Maria de Vilafranca
18 de gener del 2023
Finalitzat el Pla de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Sant Feliu de Codines
Maria de can Bosc. Foto: Diputació de Barcelona.
El treball, que ha estat coordinat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local i desenvolupat al llarg de catorze mesos i amb un cost de 44.709,50 euros, defineix el patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de municipi, el que permetrà apropar-se als valors patrimonials del municipi des de tots els conceptes.
L'equip redactor ha estat encapçalat per l'arquitecta Rosa Escala Moyès i l'equip format per Jordi Galtés Rovira (arquitecte), Daniel Sancho París (historiador), Isabel Lleonart Botia (biòloga), Xavier Oms Arias (arqueòleg) i Gerard Llobet Sánchez (advocat).
El document també recull una memòria amb l'estudi de l’evolució urbana i històrica del municipi, la memòria justificativa, una normativa, els plànols de situació dels elements, la carta arqueològica actualitzada, l'estudi de paisatge i el document ambiental estratègic.
Així, per aquest treball s'han confeccionat les fitxes corresponents als 146 béns catalogats, que es poden classificar en béns arquitectònics, béns socioculturals i etnològics, béns arqueològics i paleontològics, béns naturals i béns ambientals i paisatgístics.
D'acord amb el que es recull en el treball, Sant Feliu de Codines compta amb un nucli antic molt interessant, el de la Sagrera, amb diversos exemplars d'arquitectura popular dels segles XV, XVI i XVII. Hi destaquen l'església parroquial, Can Fonoll, Can Mestres i Can Rei, i del segle XVIII s’ha de citar l'hospital-residència Agustí Santacruz. També es remarca l’arquitectura de finals de segle XIX i començament del segle XX, on ressalten cases d’estiueig com Ca n’Escrigues, Can Masdeu, Can Torrent, Can Rodó, Can Pujol i Can Galves, i els edificis modernistes de Can Jorba i Can Puigdomènech. Finalment, també es posen de relleu dos exemples d’arquitectura de moviment modern, la Casa Aparicio i la Casa Coderch, ambdues de l’arquitecte José Antonio Coderch.
El terme municipal compta també amb importants masos com Can Bosch i El Villar. De patrimoni industrial cal esmentar la fàbrica de filatures Roca Umbert, exemple d'arquitectura manchesteriana.
Pel que fa als béns arqueològics i paleontològics, s’ha revisat i actualitzat l’Inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del municipi. D’aquest tipus de bé cal remarcar el Serrat de la Galaieta, l’Abric Vernet-Oliveres i el Puig del Moro.
Quant a béns naturals, ambientals i paisatgístics s'han inclòs, entre d’altres elements, arbres singulars com el til·ler del Villar i els xiprers del Cementiri, els Cingles de Bertí, la Balma d’en Xec, el Mirador del Cim de les Àligues i els Horts del Sot de Ca n’Ullar.
2 de desembre del 2022
La revista Del Penedès número 37 publica un article sobre la nissaga Alcover de Vilafranca
8 de novembre del 2021
Conferència "Papers, pedres i memòries: el patrimoni" a la Biblioteca Torras i Bages
Activitat gratuïta.
Cal inscripció a
19 d’octubre del 2021
Editat un díptic sobre l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès
de sant Francesc d'Assís, el dia 4 d'octubre de 2021, el díptic a tot color que pretén ser la guia per visitar l'església. L'autor soc jo mateix i ha estat dissenyat per Manolo S.C. Rodríguez i editat per les Parròquies de Vilafranca del Penedès.
La guia conté una explicació històrica i artística del temple, amb especial atenció al retaule de la Mare de Déu i de Sant Jordi, retaule atribuït a Lluís Borrassà.
El donatiu del díptic és d'1 euro i els diners recollits van destinats al manteniment de l'església. El podeu trobar a la mateixa església en el següent horari:
- Divendres, de 10h a 11h (hi ha missa a les 10:30h).
- Dissabtes, de 11h a 13h (horari d'obertura pública per visitar lliurement l'església).
4 d’octubre del 2021
Cent anys del Cos de Portants del Sant Crist de Vilafranca (1921 - 2021)
El Cos de Portants de Vilafranca es va fundar ara fa cent anys per cinquanta-tres catòlics vilafranquins –entre ells, sis sacerdots, sota l’impuls de mossèn Lluís Urpí, i sota la direcció de mossèn Joan Badia Capdevila, rector de la parròquia de Santa Maria i degà del Penedès. Els estatuts de l'associació, aprovats el 15 de setembre de 1921, definiren els seus fins:
“L’Associació de Portants del Sant Crist dels
Dolors, fundada com una secció de la Venerable Congregació dels Dolors de la
Vila, tindrà com fí particular tributar la major solemnitat als cultes amb que
honora la Imatge del Sant Crist, de la Capella, en els actes de la Congregació,
i altres a juí de la Junta Directiva”.
Si
bé el Cos de Portants data de 1921, es coneix que la imatge del Sant Crist ja
existia, com a mínim, el 1907.
La
presentació pública del Cos de Portants va tenir lloc en la festivitat de la
Invenció de la Santa Creu, el 8 de maig de 1921. El programa d’aquell dia
–segons el Full Dominical- fou ben complert. A les set del matí, el Cos de
Portants va anar en processó fins a l'estació del ferrocarril per a rebre el
Cos de Portants de la parròquia de la Concepció de Barcelona. Tot seguit, es
dirigiren plegats cap a la basílica de Santa Maria. Un cop arribats al temple
parroquial, el degà va celebrar “Missa de comunió general” i el cant final fou l'Himne
Eucarístic. A les deu del matí, es va celebrar l'Ofici Solemne cantat pel
prevere Francesc Deix. A la tarda, a dos quarts de cinc, va començar el Via
Crucis pels carrers de la vila. En finalitzar, un cop arribats a Santa Maria “es cantaran les darreres estacions i durant
l'adoració de les sagrades imatges, que es deixaran exposades en el presbiteri,
el poble entonará l'improperi «Qué t'he fet»; se cantará la Salve com a comiat
a la Verge del Socòs i finalment l'himne «Volem a Déu»”.
El
Cos de Portants està vinculat des del seu naixement a la capella de la Mare de
Déu dels Dolors, situada a la plaça de Jaume I, i a la romeria a Montserrat. La
capella, seu de l'associació catòlica, és del temps del barroc, construïda
entre els anys 1699 i 1703. L’incendi provocat de la capella en la trista nit
del 6 d'octubre de 1934 destruí el seu interior, malmetent la imatge del Sant
Crist, encara que es va poder restaurar. Però en els primers temps de la Guerra
Civil Espanyola (1936-1939) la imatge va desaparèixer i l’actual, còpia de
l’anterior, data de 1939 i és obra de l’escultor Homs, de Barcelona.
La
romeria a Montserrat va iniciar-se sota l'organització del Cos de Portants el
1921. Al llarg de tots aquests anys, l’entitat ha partícipat amb la imatge del
Sant Crist als actes litúrgics i en els Via Crucis.
Nota: aquest text és una actualització del text publicat fa deu anys amb motiu de la Trobada dels Cossos de Portants de Catalunya que va tenir lloc a Vilafranca l'any 2011.
18 d’agost del 2021
Finalitzat el Pla especial de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Dosrius
Pou de glaç de Dosrius |
La Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament de Dosrius el Pla especial de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals del municipi, una eina que ha de servir per establir mesures per conservar el patrimoni, recuperar-lo i millorar-lo, així com apropar apropar-se els valors patrimonials del municipi.
El treball, que ha estat coordinat pel Servei de Patrimoni Arquitectònica Local (SPAL, amb un cost de 37.500 euros, defineix el patrimoni històric, arquitectònic i ambiental dels nuclis urbans de Dosrius, Canyamars i Can Massuet del Far, les urbanitzacions de Can Valls, Can Figueres i Can Canyamars i els veïnats de Batlle, Gemir, amb les agrupacions del turó de la Creueta i la vinya Genoveva, Ribot, Pedró, Rimbles, Rupit i el Far, que recullen la població disseminada.
L'equip redactor ha estat encapçalat per Rosa Escala Moyès (arquitecta) i acompanyada per Daniel Sancho París (historiador), Xavier Oms Arias (arqueòleg), Isabel Lleonart Botia (biòloga) i Gerard Llobet Sánchez (advocat).
En conjunt, pel treball, que s’ha allargat durant catorze mesos, s’han confeccionat les fitxes corresponents als 213 béns catalogats que es poden classificar en béns arquitectònics, béns socioculturals i etnològics, béns arqueològics i paleontològics, béns naturals i béns ambientals i paisatgístics.
El Catàleg i Pla especial de protecció del patrimoni recull també una memòria amb l’estudi de l’evolució urbana i històrica del municipi a més dels plànols de situació dels elements, la carta arqueològica actualitzada, l’estudi de paisatge i el document ambiental estratègic.
Patrimoni arquitectònic i natural
Per sobre del conjunt patrimonial, destaquen el castell de Dosrius, que té la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), situat al punt més alt del municipi, i el nucli antic de la població, on hi sobresurten l’església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, la rectoria Vella, el safareig del Comú i les cases de Ca la Bonamossa, Can Net i Cal Ferrer.
Així mateix, al nucli de Canyamars hi destaca l’església parroquial de Sant Esteve i la rectoria, l’Hostal Nou i Cal Carnisser, el conjunt de cases noucentistes amb Can Flo, la Casa Recoder i Casa Raventós, i els masos Can Canyamars i Ca n’Homs, amb la bassa-safareig i la font. També les masies de Can Batlle, Can Gabarra de Pagès i l’ermita de Sant Llop al veïnat de Can Batlle, i Can Gel, Can Rimbles i Can Llibre de Pagès al veïnat de Rimbles.
Entre el conjunt d’elements catalogats també destaquen els que es troben al llarg del camí del Corredor, que demostren l’interès d’aquesta via en el territori, com el conjunt del Far, format per l’església parroquial de Sant Andreu, Can Guinart i la Rectoria, Can Bosc, Ca l’Arenes i el santuari del Corredor.
El municipi també compta amb un important patrimoni relacionat amb l’explotació de l’aigua, com els pous de glaç, entre els que sobresurt el de Canyamars, la Casilla Courtin, l’aqüeducte de la riera de Rials i les galeries, barratges i aqüeducte de la Societat General d’Aigües de Barcelona.
Pel que fa als béns arqueològics i paleontològics, s’ha revisat i actualitzat l’inventari, entre els quals destaquen el dolmen de Ca l’Arenes, el menhir i hipogeu de la Costa de Can Martorell i les pedreres d’en Bosch.
Finalment, pel que fa a béns naturals, ambientals i paisatgístics s’han inclòs, entre d’altres elements, arbres singulars com l’alzina de Can Ferrerons, la xarxa fluvial del terme (rieres de Rials, de Canyamars, de Can Rimbles i de Dosrius), el marxívol, boles granítiques, el conjunt de fonts, la pedrera de Ca n’Oms, i l’arbreda d’alzines i roures del camí del pou de glaç.