19 de juliol del 2024

90è Aniversari del rellotge del campanar de Santa Maria de Vilafranca


Avui, 19 de juliol, se celebra el 95è aniversari de la posada en funcionament del rellotge del campanar. Es va instal·lar amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, perquè Vilafranca no volia ser menys que la capital de la província. Aquesta és la història de la seva col·locació.
El ple de l’Ajuntament de Vilafranca, presidit per l’alcalde Joan Álvarez de Sisternes, va decidir, el 24 de març de 1929, comprar un nou rellotge per a la ciutat, per instal·lar-lo al campanar de l’església parroquial de Santa Maria, substituint al que hi havia anteriorment i que es traslladà a l’Estació Enològica al carrer Amàlia Soler.[1]

El contracte entre l’Ajuntament de Vilafranca i Manuel Liza Torrano, gerent de la Sociedad Blasco y Liza estipulava tot un seguit de pactes i condicions. L’empresa es comprometia a instal·lar un rellotge de la marca “Terraillon y Cia.” i havia d’estar instal·lat i funcionant el 24 de juny del mateix any. Les característiques del rellotge eren:
[…] Tercero: El nuevo reloj las características siguientes:
El reloj deberá ser: un número siete cuyas ruedas primeras de la sonería medirán cuarenta centímetros de diámetro y de las siguientes características:
A). De treinta horas de cuerda y su sonería de horas con repetición y los cuartos a dos golpes cada uno.
B). Los pesos motores serán de hierro por cuenta de la casa constructora suspendidos por medio de cables de acero especiales.
C). Su construcción: los lados formarán su base, será de barras de hierro de perfil angular, unidas a dos piezas de fundición adornada que formarán cuatro pies; serán barnizadas en negro con los adornos y filetes bronceados; el espesor de las primeras corresponde a la décima parte de su diámetro; los piñones y los ejes serán de acero fundido y bruñidos; los contactos de los escapes enganchadores, registro de volante etc etc. estarán templados; los granos (cojinetes) en que girarán los ejes serán de bronce de primera calidad fijados con tornillos; los levantadores de la sonería de acero templado; los cilindros para enrollar los cables de los pesos-motores de tubo de latón en una sola pieza sin soldadura; el escape será de clavijas con doble aro; la horquilla de tornillo de llamada; la suspensión de doble resorte. Para su mayor exactitud su péndulo será compensador de mercurio; las ruedas, los aros y todas sus principales piezas estarán pulidas y anubarradas en partes; la marcha del reloj, mientras suba el peso-motor del movimiento, estará sostenida por un resorte auxiliar; un pequeño cuadrante (esfera) colocado en el frente del reloj, facilitará la puesta a la hora, que se obtendrá con una tuerca de alas movida a mano.
D). Para su sonería se instalarán tres martillos modernos giratorios provistos de muelle vibratorio y montados en cojinetes de bronce del peso que requieran para su buen sonido. […].
En el contracte es va establir el cost del rellotge i la instal·lació en 12.000 pessetes. A més, l’empresa garantia el funcionament del rellotge durant deu anys a partir de la seva instal·lació, fent totes les reparacions de franc a no ser que la fallida del rellotge fos provocada voluntàriament.[2]
La notícia de la instal·lació del nou rellotge va ser recollida al setmanari Gaseta de Vilafranca amb satisfacció i a la vegada amb ironia, el fet de tenir dos rellotges situats a la vila: “D’un cap a l’altre de la vila, els sons metàlics recordaran= el temps passa, el temps és or. I si, contravenint el propòsit municipal –que Vilafranca vagi a l’hora-, els dos rellotge són, alguna vegada, en desacord, pot esdevenir-se al ciutadà que passi per l’Enològica en tocar-hi les deu, que arribi, a les deu en punt de Santa Maria, a les voltes”.[3]
Es desconeix el motiu pel qual el rellotge no va estar en funcionament el 24 de juny, festivitat de Sant Joan, tal i com s’havia acordat en el contracte. El seu inici no va ser fins el 19 de juliol.[4]
El nou rellotge presentava un toc diferent a l’anterior. D’aquesta manera s’explicà a la Gaseta de Vilafranca el nou toc de les campanes horàries:
“[…] Potser és la calor que dóna un accent tropical, que encomana la displicència al rellotge de Santa Maria. I, encara, anem a saber si no hi ha res d’això, si tot plegat és degut només al poc temps d’exercici de la màquina –a una falta d’entrenament- que fa que, com un infant que aprèn a llegir, el rellotge nou sil·labegi porugament les hores o bé que, poc entrat a l’aritmètica, mentre les diu, les compta amb els dits, per assegurar-se’n. […]”.
  

[1] Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès. Fons Ajuntament de Vilafranca. Llibre d’actes 1928-1931. 24 de març de 1929, p.40.
[2] Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès. Fons Ajuntament de Vilafranca. Comptes municipals, 1929.
[3] Gaseta de Vilafranca, número 69, 15 de març de 1929.
[4] Acció, número 1065, 20 de juliol de 1929.

18 de gener del 2023

Finalitzat el Pla de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Sant Feliu de Codines

Maria de can Bosc. Foto: Diputació de Barcelona.

La Diputació de Barcelona ha lliurat a l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines el Pla
especial de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals del municipi, eina que ha de servir per establir mesures per conservar el patrimoni, recuperar-lo i millorar-lo.

El treball, que ha estat coordinat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local i desenvolupat al llarg de catorze mesos i amb un cost de 44.709,50 euros, defineix el patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de municipi, el que permetrà apropar-se als valors patrimonials del municipi des de tots els conceptes.

L'equip redactor ha estat encapçalat per l'arquitecta Rosa Escala Moyès i l'equip format per Jordi Galtés Rovira (arquitecte), Daniel Sancho París (historiador), Isabel Lleonart Botia (biòloga), Xavier Oms Arias (arqueòleg) i Gerard Llobet Sánchez (advocat).

El document també recull una memòria amb l'estudi de l’evolució urbana i històrica del municipi, la memòria justificativa, una normativa, els plànols de situació dels elements, la carta arqueològica actualitzada, l'estudi de paisatge i el document ambiental estratègic.

Així, per aquest treball s'han confeccionat les fitxes corresponents als 146 béns catalogats, que es poden classificar en béns arquitectònics, béns socioculturals i etnològics, béns arqueològics i paleontològics, béns naturals i béns ambientals i paisatgístics.

D'acord amb el que es recull en el treball, Sant Feliu de Codines compta amb un nucli antic molt interessant, el de la Sagrera, amb diversos exemplars d'arquitectura popular dels segles XV, XVI i XVII. Hi destaquen l'església parroquial, Can Fonoll, Can Mestres i Can Rei, i del segle XVIII s’ha de citar l'hospital-residència Agustí Santacruz. També es remarca l’arquitectura de finals de segle XIX i començament del segle XX, on ressalten cases d’estiueig com Ca n’Escrigues, Can Masdeu, Can Torrent, Can Rodó, Can Pujol i Can Galves, i els edificis modernistes de Can Jorba i Can Puigdomènech. Finalment, també es posen de relleu dos exemples d’arquitectura de moviment modern, la Casa Aparicio i la Casa Coderch, ambdues de l’arquitecte José Antonio Coderch.

El terme municipal compta també amb importants masos com Can Bosch i El Villar. De patrimoni industrial cal esmentar la fàbrica de filatures Roca Umbert, exemple d'arquitectura manchesteriana.

Pel que fa als béns arqueològics i paleontològics, s’ha revisat i actualitzat l’Inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del municipi. D’aquest tipus de bé cal remarcar el Serrat de la Galaieta, l’Abric Vernet-Oliveres i el Puig del Moro.

Quant a béns naturals, ambientals i paisatgístics s'han inclòs, entre d’altres elements, arbres singulars com el til·ler del Villar i els xiprers del Cementiri, els Cingles de Bertí, la Balma d’en Xec, el Mirador del Cim de les Àligues i els Horts del Sot de Ca n’Ullar.

2 de desembre del 2022

La revista Del Penedès número 37 publica un article sobre la nissaga Alcover de Vilafranca

Fa pocs dies, l'Institut d'Estudis Penedesencs, ha publicat el número 37 de la revista Del Penedès, corresponent a l'any 2021. En aquest volum apareix el meu article titulat: "Els Alcover de Vilafranca del Penedès: de pagessos a ferrers i de ferrers anpropietaris, als segles moderns i contemporanis" a les pàgines 20 a 48.

Aquesta recerca explica el progrés social i patrimonial de la nissaga Alcover, de Vilafranca del Penedès, que passaren de ser pagesos a propietaris, passant per l’ofici de ferrer, amb un volum de propietats considerables a Vilafranca del Penedès i altres llocs, com a Santa Oliva.
El treball es divideix en dos parts. La primera, un estudi genealògic amb informació aconseguida gràcies als arxius eclesiàstics i notarials intentant reconstruir el millor possible la família Alcover. La segona part és l’estudi
de la família, des de la vessant de la genealogia social: els oficis dels hereus, les estratègies d’herències i la transmissió de béns dels hereus i cabalers, l’edat d’accés al matrimoni, el creixement econòmic familiar i el fet religiós.


Podeu llegir l'article aquí

8 de novembre del 2021

Conferència "Papers, pedres i memòries: el patrimoni" a la Biblioteca Torras i Bages

El dilluns 8 de novembre participaré en el cicle "Patrimonis de paper" organitzat per l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, la Biblioteca Torras i Bages i Vinseum. La conferència portarà per títol "Papers, pedres i memòries: el patrimoni". Tindrà lloc a la Biblioteca Torras i Bages, a les 18:30 h.

Activitat gratuïta. 

Cal inscripció a 

https://entrades.vinseum.cat/muslinkIII/venda/index.jsp?lang=1&nom_cache=MUSEU&property=MUSEU&codiActiv=157&codiCicle

19 d’octubre del 2021

Editat un díptic sobre l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès

Fa unes setmanes es va presentar en el marc de la missa solemne de la festivitat
de sant Francesc d'Assís, el dia 4 d'octubre de 2021, el díptic a tot color que pretén ser la guia per visitar l'església. L'autor soc jo mateix i ha estat dissenyat per Manolo S.C. Rodríguez i editat per les Parròquies de Vilafranca del Penedès. 

La guia conté una explicació històrica i artística del temple, amb especial atenció al retaule de la Mare de Déu i de Sant Jordi, retaule atribuït a Lluís Borrassà.

El donatiu del díptic és d'1 euro i els diners recollits van destinats al manteniment de l'església. El podeu trobar a la mateixa església en el següent horari:

  • Divendres, de 10h a 11h (hi ha missa a les 10:30h).
  • Dissabtes, de 11h a 13h (horari d'obertura pública per visitar lliurement l'església).

4 d’octubre del 2021

Cent anys del Cos de Portants del Sant Crist de Vilafranca (1921 - 2021)

El Cos de Portants de Vilafranca es va fundar ara fa cent anys per cinquanta-tres catòlics vilafranquins –entre ells, sis sacerdots, sota l’impuls de mossèn Lluís Urpí, i sota la direcció de mossèn Joan Badia Capdevila, rector de la parròquia de Santa Maria i degà del Penedès. Els estatuts de l'associació, aprovats el 15 de setembre de 1921, definiren els seus fins:

L’Associació de Portants del Sant Crist dels Dolors, fundada com una secció de la Venerable Congregació dels Dolors de la Vila, tindrà com fí particular tributar la major solemnitat als cultes amb que honora la Imatge del Sant Crist, de la Capella, en els actes de la Congregació, i altres a juí de la Junta Directiva”.

Si bé el Cos de Portants data de 1921, es coneix que la imatge del Sant Crist ja existia, com a mínim, el 1907.

La presentació pública del Cos de Portants va tenir lloc en la festivitat de la Invenció de la Santa Creu, el 8 de maig de 1921. El programa d’aquell dia –segons el Full Dominical- fou ben complert. A les set del matí, el Cos de Portants va anar en processó fins a l'estació del ferrocarril per a rebre el Cos de Portants de la parròquia de la Concepció de Barcelona. Tot seguit, es dirigiren plegats cap a la basílica de Santa Maria. Un cop arribats al temple parroquial, el degà va celebrar “Missa de comunió general” i el cant final fou l'Himne Eucarístic. A les deu del matí, es va celebrar l'Ofici Solemne cantat pel prevere Francesc Deix. A la tarda, a dos quarts de cinc, va començar el Via Crucis pels carrers de la vila. En finalitzar, un cop arribats a Santa Maria “es cantaran les darreres estacions i durant l'adoració de les sagrades imatges, que es deixaran exposades en el presbiteri, el poble entonará l'improperi «Qué t'he fet»; se cantará la Salve com a comiat a la Verge del Socòs i finalment l'himne «Volem a Déu»”.

El Cos de Portants està vinculat des del seu naixement a la capella de la Mare de Déu dels Dolors, situada a la plaça de Jaume I, i a la romeria a Montserrat. La capella, seu de l'associació catòlica, és del temps del barroc, construïda entre els anys 1699 i 1703. L’incendi provocat de la capella en la trista nit del 6 d'octubre de 1934 destruí el seu interior, malmetent la imatge del Sant Crist, encara que es va poder restaurar. Però en els primers temps de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) la imatge va desaparèixer i l’actual, còpia de l’anterior, data de 1939 i és obra de l’escultor Homs, de Barcelona.

La romeria a Montserrat va iniciar-se sota l'organització del Cos de Portants el 1921. Al llarg de tots aquests anys, l’entitat ha partícipat amb la imatge del Sant Crist als actes litúrgics i en els Via Crucis.

Nota: aquest text és una actualització del text publicat fa deu anys amb motiu de la Trobada dels Cossos de Portants de Catalunya que va tenir lloc a Vilafranca l'any 2011.

18 d’agost del 2021

Finalitzat el Pla especial de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Dosrius

Pou de glaç de Dosrius

La Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament de Dosrius el Pla especial de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals del municipi, una eina que ha de servir per establir mesures per conservar el patrimoni, recuperar-lo i millorar-lo, així com apropar apropar-se els valors patrimonials del municipi.

El treball, que ha estat coordinat pel Servei de Patrimoni Arquitectònica Local (SPAL, amb un cost de 37.500 euros, defineix el patrimoni històric, arquitectònic i ambiental dels nuclis urbans de Dosrius, Canyamars i Can Massuet del Far, les urbanitzacions de Can Valls, Can Figueres i Can Canyamars i els veïnats de Batlle, Gemir, amb les agrupacions del turó de la Creueta i la vinya Genoveva, Ribot, Pedró, Rimbles, Rupit i el Far, que recullen la població disseminada.

L'equip redactor ha estat encapçalat per Rosa Escala Moyès (arquitecta) i acompanyada per Daniel Sancho París (historiador), Xavier Oms Arias (arqueòleg), Isabel Lleonart Botia (biòloga) i Gerard Llobet Sánchez (advocat).

En conjunt, pel treball, que s’ha allargat durant catorze mesos, s’han confeccionat les fitxes corresponents als 213 béns catalogats que es poden classificar en béns arquitectònics, béns socioculturals i etnològics, béns arqueològics i paleontològics, béns naturals i béns ambientals i paisatgístics.

El Catàleg i Pla especial de protecció del patrimoni recull també una memòria amb l’estudi de l’evolució urbana i històrica del municipi a més dels plànols de situació dels elements, la carta arqueològica actualitzada,  l’estudi de paisatge i el document ambiental estratègic.

Patrimoni arquitectònic i natural

Per sobre del conjunt patrimonial, destaquen el castell de Dosrius, que té la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), situat al punt més alt del municipi, i el nucli antic de la població, on hi sobresurten l’església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, la rectoria Vella, el safareig del Comú i les cases de Ca la Bonamossa, Can Net i Cal Ferrer.

Així mateix, al nucli de Canyamars hi destaca l’església parroquial de Sant Esteve i la rectoria, l’Hostal Nou i Cal Carnisser, el conjunt de cases noucentistes amb Can Flo, la Casa Recoder i Casa Raventós, i els masos Can Canyamars i Ca n’Homs, amb la bassa-safareig i la font. També les masies de Can Batlle, Can Gabarra de Pagès i l’ermita de Sant Llop al veïnat de Can Batlle, i Can Gel, Can Rimbles i Can Llibre de Pagès al veïnat de Rimbles.

Entre el conjunt d’elements catalogats també destaquen els que es troben al llarg del camí del Corredor, que demostren l’interès d’aquesta via en el territori, com el conjunt del Far, format per l’església parroquial de Sant Andreu, Can Guinart i la Rectoria, Can Bosc, Ca l’Arenes i el santuari del Corredor.

El municipi també compta amb un important patrimoni relacionat amb l’explotació de l’aigua, com els pous de glaç, entre els que sobresurt el de Canyamars, la Casilla Courtin, l’aqüeducte de la riera de Rials i les galeries, barratges i aqüeducte de la Societat General d’Aigües de Barcelona.

Pel que fa als béns arqueològics i paleontològics, s’ha revisat i actualitzat l’inventari, entre els quals destaquen el dolmen de Ca l’Arenes, el menhir i hipogeu de la Costa de Can Martorell i les pedreres d’en Bosch.

Finalment, pel que fa a béns naturals, ambientals i paisatgístics s’han inclòs, entre d’altres elements, arbres singulars com l’alzina de Can Ferrerons, la xarxa fluvial del terme (rieres de Rials, de Canyamars, de Can Rimbles i de Dosrius), el marxívol, boles granítiques, el conjunt de fonts, la pedrera de Ca n’Oms, i l’arbreda d’alzines i roures del camí del pou de glaç.