El Santuari de la Mare de Déu de Foix

En un mes, el dia 4 d'abril, es celebrarà el 30è aniversari de la seva restauració i consagració.

El santuari de la Mare de Déu de Foix es troba situat dins el terme municipal de Torrelles de Foix, a la comarca de l'Alt Penedès, a una alçada de 661 metres sobre el nivell del mar.

L'església presenta una gran quantitat de reformes i reedificacions al llarg de la seva història.Això es degut tant a la fervor devoció vers a la Mare de Déu, com per la seva situació geogràfica, ja que es situa sobre un penya-segat i era un bon lloc per vigilar ja que a prop hi havia el castell de Foix. El primer esment sobre l'església és a l'any 608 no va ésser donada la primera indulgència als fidels d'aquest lloc. A l'any 730 va ser reedificada. A l'any 1198, Guillem de la Granada deixava en el seu testament el castell de Foix a Guillem de Tarragona on també deixava uns diners per a edificar una església. Uns anys més tard, al 1263 va engrandir-se i fer-s'hi un retaule nou. El bisbe Pere de Santa Justa de Sardenya va consagrar l'església l'any 1320 o 1330, amb tres altars, un dedicat a la Mare de Déu, un altre a Sant Miquel i el darrer sota l'advocació de Sant Macari. A l'any 1368 el bisbe de la ciutat de Barcelona realitza un document on hi demanava a la comunitat parroquial fer donatius per al sosteniment de l'església.

Com és de costum, a la majoria de les esglésies d'una sola nau, s'hi van fer altres capelles adjacents a aquesta, construint-se les capelles dedicades a Sant Francesc i Sant Nicolau, i a Santa Maria. Al segle XVI s'hi feren reformes i es va construir una casa per a pelegrins. 

A partir de l'any 1892, quan el rector de la parròquia va ésser assassinat, el culte parroquial va passar on hi ha l'actual; com a conseqüència, l'església va ser abandonada i va sofrir greus desperfectes, i a l'any 1936 la imatge romànica que hi havia va ser destruïda.

El 29 de juny de 1982 la Diputació de Barcelona va aprovar el projecte de restauració de l'ermita de Santa Maria de Foix, i el 13 d'octubre del mateix any es va signar la documentació. El 4 d'abril de 1988, en acte públic amb la presència de les autoritats de la Diputació de Barcelona, de l'Ajuntament de Torrelles de Foix i les parroquials de Sant Genís de Torrelles, entre d'altres persones, va posar-se l'actual imatge de la Mare de Déu, consagrant-se l'altar en un acte on van participar tots els sacerdots de la comarca de l'Alt Penedès, celebrant-se una eucarístia. 

La imatge és una rèplica de l'anterior, d'estil romànic, de la meitat del segle XIII, feta en fusta, bruna i entronitzada. 

A sota mateix de l'ermita es troba la cova on, segons diu la tradició, va ésser trobada la Verge de Foix, tal i com assenyala una placa. 

El Año Mil, un libro de Georges Duby, desde la visión de Raoul Glaber.

Georges Duby, autor del libro.

El historiador francés Georges Duby escribió este libro en el año 1988. En él se explica cómo vivió la sociedad cuando se le acercaba el año 1000 y, por lo tanto, un cambio importante. La sociedad, en general, vivía atemorizada, porque coincidía la fecha con la posible llegada del fin del mundo. Duby, para realizar este libro empleó un margen de 500 años alrededor del año 1000 para enmarcar la historia, con un cariz fantástico.

Raoul Glaber es uno de los personajes del libro. Él fue un monje que estuvo en varios monasterios de Borgoña, viviendo principalmente en el de Cluny. Glaber, además, tenía una gran capacidad para escribir i entorno a 1048 escribió cinco libros de historias, unas de las cuales dedicadas al abad Odilón. Según algunos, no tenía una buena fama porque era muy hablador, se lo creía todo, era pesado y escribía en latín vulgar.

De los escritores anteriores al año 1000 solamente Veda el Venerable y Pablo el Diácono escribieron sobre  la llegada del tan posiblemente fatídico año. Por eso, Glaber, criticó la falta de historiografía general de todos los países puesto que los trabajos de estas dos personas son de tipo local y nacional.

Raoul Glaber fue todo un personaje. La primera mención de Georges Duby a Glaber se encuentra cuando habla de una obra escrita por él dedica a Odilón, abad de Canterbury. Además, escribió una gran cantidad de teorías sobre el cristianismo y la posible llegada del fin del mundo, donde Dios iría aportando cosas nuevas al mundo hasta el día del juicio final. Según él, si Dios tardó 6 días para crear el mundo i el séptimo descansó, entonces Dios durante siete milenios estuvo enseñando a los hombres. Si durante seis milenios no hubo ningún indicio hasta que en el séptimo milenio se acabará el mundo. Pero como con la llegada del año 1000 no pasó nada, considera que hubo un error de fechas ya que en lugar del nacimiento de Jesús podría coincidir con la fecha de la muerte, en el año 1033. A pesar de ello, Glaber creió que alrededor del año 1000 sucedieron cosas que tenían relación con lo que profetizó San Juan en el libro del Apocalipsis.

Duby escribió que Glaber tenía fijación por los números. Por ello, destacó la importancia del número 4 en la simbología mística y mágica: 4 son los Evangelios, 4 las virtudes, 4 los sentidos (excepto el tacto) y 4 los elementos de la naturaleza. Raoul Glaber realizó un paralelismo entre los cuatro elementos y los cuatro evangelios: en el Evangelio de Mateo hay la justicia y la tierra, en el de Marcos, la tranquilidad y el agua, en el de Lucas una similitud entre el aire y la fuerza, y en el de Juan el éter que es fuego y prudencia.

En el año 1014 cayó un comenta en el mes de septiembre y sus consecuencias duraron tres meses. La luz de dicho cometa solo aparecía por la noche y Glaber afirmó que podía ser un nuevo astro que Dios enviaba, u otra estrella más de las que existen en el cielo. Según el mismo Glaber, la gente asoció este hecho con el incendio producido en una iglesia. En el año 1033 hubo un eclipse de sol que provocó grandes temores entre la población, produciéndose el alzamiento de los nobles de la ciudad de Roma contra el Papa y expulsándolo.

Por todo ello, Glaber aparece en el libro de Georges Duby como una persona crítica con la sociedad de la época y sobre la bibliografía del momento, por criticar los libros publicados entonces. Finalmente, Raoul Glaber es más positivo y pone de manifiesto la alegría del universo después del año 1033 cuando acabaron las hambrunas y se llenaron las iglesias de grandes decoraciones plasmándose estas en el arte sacro.

Diferents actes de caire cultural s’han programat per a la festivitat de Sant Jocund 2018

La Comissió Sant Jocund organitza un conjunt d’actes per tal de celebrar la festivitat d’un dels tres copatrons de Vilafranca. Enguany s’han programat tres conferències, el tradicional concert i la missa solemne amb el cant dels goigs.

Conferències

El proper divendres 2 de febrer, a les 19h, a la sala parroquial Mn. Joan Vinyeta (plaça de Santa Maria), l’historiador Daniel Sancho París pronunciarà una conferència amb el títol “Devocions al Penedès. Història, tradició i patrimoni”. Durant la conferència s’explicaran quines són les devocions particulars al Penedès, així com algunes de les tradicions més vinculades a elles.

El següent dimarts 6 de febrer, a les 19h, a la sala parroquial Mn. Joan Vinyeta (plaça de Santa Maria), l’estudiós i filòleg Joan Solé Bordes parlarà sobre “Aproximació a la figura de Pere Alegret en el centenari de la seva mort”. Solé explicarà en la seva conferències aspectes de Pere Alegret, impressor i intel·lectual de la Vilafranca de finals del segle XIX i principis del segle XX.

L’endemà dimecres 7 de febrer, a les 19h, a la sala parroquial Mn. Joan Vinyeta (plaça de Santa Maria), Jordi Sacasas Segura, arxiver i conservador del museu i tresor de l’església parroquial de Santa Maria del Pi de Barcelona, pronunciarà la conferència amb el títol “Adrià Ferran Vallès, il·lustre escultor vilafranquí”. Sacasas ens descobrirà la figura i l’obra de l’escultor Adrià Ferran, així com dels seus fills i néts, un importantíssim escultor amb obra a Mallorca.

Missa Solemne

El divendres 9 de febrer, a les 20h, a la basílica parroquial de Santa Maria, es celebrarà la Missa Solemne presidida per Mn. Xavier Aymerich, rector de la parròquia de Santa Maria de Vilafranca. En acabar, es procedirà al cant dels Goigs acompanyats per la Societat Coral del Penedès.

Concert

El diumenge 11, a les 13h, després de la missa de 12h, a la basílica parroquial de Santa Maria, hi haurà el tradicional concert de Sant Jocund interpretat per l’organista Berenguer Montserrat.

Aportacions a la campanya “Una rajola per a Sant Jocund”

Si bé el retaule majòlica de Sant Jocund ja està instal·lat des de fa tres anys a la capella de la basílica de Santa Maria de Vilafranca, encara falten aportacions econòmiques per tal de sufragar les despeses ocasionades amb la realització del plafó ceràmic, la seva col·locació i l’adequació de la capella. Si es desitja participar en la campanya es pot fer l’aportació de 50 euros al següent número bancari: Banc Popular ES04 0075 0769 3806 0060 6341 A l'ingrés cal fer constar el nom i cognoms i un telèfon de contacte.

Sant Fructuós màrtir

Sant Fructuós màrtir va ser un sacerdot mort el 21 de gener de l'any 259 que exercia com a bisbe de la ciutat de Tarraco (Tarragona) on va ser martiritzat, cremat viu, a l'anfiteatre conjuntament amb els diaques Eulogi i Auguri. La seva mort cal situar-la en la persecució dels emperadors romans Valerià i Gal·liè contra els cristians, per ordre dels cònsols Emilià i Basso. Emilià va demanar al bisbe Fructuós que adorés als déus pagans però ell s'hi negà. 

Es representa a Sant Fructuós com a bisbe, amb els elements propis: amb mitra i bàcul a la mà esquerra. amb la mà dreta fa el senyal de la benedicció. La seva festivitat és el 21 de gener.

15-1-1798: Efemérides: Goya empieza a pintar la iglesia de San Antonio de la Florida.

El día 15 de enero de 1798, el pintor aragonés Francisco de Goya y Lucientes, empezó a pintar los frescos de la iglesia madrileña de San Antonio de la Florida.

Esta iglesia de construyó en 1732 en la ribera del Manzanares, de Madrid, donde San Antonio de Padua tenia una gran devoción, donde el 13 de junio, su festividad, se acercan a la ermita las chicas para pedir un novio al santo. En esta iglesia se encuentra la sepultura del pintor de Fuendetodos.

Efemèrides: 5 de gener de 1977: Derogació del TOP

El 5 de gener de 1977, per un decret-llei, va ser derogat el Tribunal d'Ordre Públic.Va ser creat el desembre de 1963 per tal de jutjar els delictes polítics que les lleis franquistes així ho establien.Va asumir, entre d'altres, les funcions del Tribunal Especial de Repressió contra la Masoneria i el Comunisme. El va substituïr l'Audiència Nacional. 

Ha tancat Cal Palau, un establiment centenari vilafranquí.

Foto: Daniel Sancho París

El passat diumenge 31 de desembre de 2017 va tancar portes el centenari establiment del carrer de Sant Bernat "Cal Palau". L'avi Isidre Palau va arribar a Vilafranca i s'instal·là al carrer de Sant Bernat on fou un gran agitador cultural, ja que compaginava la venda de diaris amb la professió de músic. L'Isidre Palau i Martí Rios, eren els principals instigadors de les festes del carrer Sant Bernat.  

El va succeir al negoci el seu fill Joan Palau Vives, que el compaginava amb la conducció d'un autobús de línia per diferents pobles del Penedès. De la botiga se'n ocupava sobretot la seva dona, la senyora Piñol, filla de Sant Sebastià dels Gorgs. Anys més enllà va pendre el relleu el seu fill Joan Palau Piñol. Però qui realment hi estava al davant, va ser una altra dona, la Lola Cabezas. I tot plegat fins aquest passat diumenge, 31 de desembre. 

No tant sols ha tancat una botiga de venda de diaris, revistes i papereria, ha tancat un petit temple del saber popular, del coneixement i de les tertúlies que en d'altres temps es farien en cafès. En aquí s'hi feien a dins de Cal Palau, i els dissabtes de mercat i els diumenges es perllongaven fins a mig carrer de Sant Bernat. Fútbol, política i records d'altres temps, eren temes dels quals servidor i d'altres persones hi parlavem sense complexos.