27 de juny del 2015

Participació al VI Congrés Internacional d’Història de la Transició a Espanya organitzat per la Universitat d’Almeria

Els passats 16, 17 i 18 de juny de 2015 va tenir lloc a la ciutat d’Almeria el VI Congrés d’Història de la Transició a Espanya organitzat per la universitat de la mateixa ciutat. Aquest congrés va comptar amb conferenciats de primera fila, tot destacant a Josefina Cuesta Bustillo (Universidad de Salamanca), que va impartir la conferència inaugural, a Miguel Ángel Giménez Martínez (Universidad Autónoma de Madrid), José Manuel Canales Alende (Universitat d’Alacant), Álvaro Soto Carmona (Universidad Autónoma de Madrid), Rafael Quirosa-Cheyrouze (Universidad de Almería y director del congrés) i Joaquim Nadal Farreras (Universitat de Girona).
Durant el matí del dijous 18 de juny va tenir lloc la relatoria de les 44 comunicacions que s’havien presentant, entre d’altres la meva, titulada: “La institucionalización de la oposición antifranquista en Vilafranca del Penedès (Barcelona): de la formación de los partidos politicos a las candidaturas municipales de 1979”. El contingent de catalans també estava format per les meves companyes de doctorat Noli Cabezas Ramírez “Mujeres y transición: la mujer en la política municipal catalana 1979-1983” i Marta Mulero Campoy “El movimiento sindical en SEAT y Pegaso: la construcción de Instituciones obreras en la transición”.

20 de juny del 2015

El projecte de recerca SIDBRINT recupera la història dels brigadistes internacionals de la Guerra Civil espanyola

Un dels episodis que mostra millor la repercussió mundial de la Guerra Civil espanyola, i com va esdevenir un símbol de la lluita contra el feixisme, va ser l’arribada de milers de persones des de diversos països per lluitar al bàndol republicà, dins de les anomenades Brigades Internacionals. Ara, un projecte de recerca de la UB uneix les disciplines de la història i la documentació, així com l’ús de les noves tecnologies digitals, per recuperar la memòria i visualitzar la trajectòria de cadascun d’aquests brigadistes, alguns d’ells escriptors i intel·lectuals coneguts però en la seva majoria individus anònims. Es tracta del portal SIDBRINT: Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals, que permet tant als investigadors com al públic en general trobar dades per a cada cas, com ara el país de procedència, la professió, l’enquadrament militar corresponent, etc. De moment, SIDBRINT ja conté informació de 7.000 brigadistes i es vol arribar als més de 35.000 que, segons les fonts bibliogràfiques, van venir a combatre al nostre país.
«De fet, el nostre projecte ha de permetre, entre altres aspectes, corroborar o no aquesta xifra de 35.000 brigadistes en total», apunta la directora del projecte, Lourdes Prades, autora de la tesi doctoral a partir de la qual ha nascut SIDBRINT. Prades, que és la cap del CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la UB, explica que SIDBRINT té dos objectius: contribuir al coneixement històric de la Guerra Civil —i en concret, de les Brigades Internacionals— i visualitzar la història individual d’aquests voluntaris per a la recuperació de la memòria històrica. Com a exemple de la informació que recull el portal sobre cada brigadista, en relació amb l’enginyer Hams Amlie, sabem que va venir dels Estats Units i el van ferir a Boadilla del Monte, on va lluitar enquadrat en el Batalló Lincoln. Va marxar d’Espanya com a mesura de protesta per la campanya d’aplicació de la pena de mort als brigadistes que no executessin les ordres fil per randa. També hi ha el cas de la pintora Felicia Browne, la primera víctima britànica, que va morir l’any 1936 a Aragó. La fitxa de cada voluntari inclou la referència bibliogràfica de les diverses fonts documentals on s’ha localitzat informació sobre ells. 
SIDBRINT, a través de les seves bases de dades i d’un mapa, que s’està implementant, per localitzar geogràficament la trajectòria de cada brigadista, detalla amb exactitud les fonts documentals en què s’ha trobat la informació, siguin llibres, premsa de l’època, materials d’arxiu diversos, etc. Aquesta precisió documental facilita la consulta i l’estudi d’un tema com el de les Brigades Internacionals, en què la bibliografia és de procedència i d’ideologia molt diverses. Tot això fa necessària una tasca important de recuperació i buidatge d’informació. «Tenim diverses persones que estan fent voluntàriament aquesta tasca de treball amb les fonts, i estem rebent més sol·licituds per participar-hi», explica Prades. A més de cadascun dels apartats amb informació dels brigadistes, SIDBRINT permet fer cerques temàtiques, localitzar els diversos enquadraments militars i buscar les referències i dades completes de les fonts documentals. Es calcula que hi ha més de 10.000 fonts sobre aquesta temàtica, de les quals SIDBRINT n’esmenta actualment un miler, però amb l’objectiu d’arribar a abastar-ne la totalitat. 
SIDBRINT neix a partir de la tesi doctoral que va presentar Lourdes Prades l’any 2008 a la Facultat de Geografia i Història de la UB, dirigida per la professora Montserrat Sebastià. El treball de Prades es va poder materialitzar gràcies a un ajut del Ministeri de Ciència i Innovació i va esdevenir un projecte de recerca liderat per la professora Sebastià fins a la seva mort, el febrer del 2014. El projecte ha tingut la col·laboració  d’altres centres, com ara la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Salamanca, la Universitat Internacional de Catalunya, la Universitat Carlos III de Madrid, la Universitat Politècnica de València, la Universitat de Girona, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Castella-la Manxa (amb el Centre d’Estudis i Documentació de les Brigades Internacionals), la Universitat de Bolonya i la Universitat de Zuric, i també d’entitats com el Museu Memorial de l’Exili o l’Associació d’Amics de les Brigades Internacionals.
 
Nota de premsa de la Universitat de Barcelona.  
 

6 de juny del 2015

Efemèrides: 6-6-1910: neix Jaume Vicens Vives

El 6 de juny de 1910 va néixer a Girona l'historiador Jaume Vicens Vives, catedràtic a la Universitat de Barcelona. Considerat com un gran estudiós de la història econòmica i social d'Espanya. Va morir el 1960.

26 de maig del 2015

Nova publicació de museos.es número 8-9

La Subdirecció General de Museus Estatals presenta el número doble 9-10 de la revista museos.es. La publicació, que compta ja amb deu anys de trajectòria i s'ha convertit en un referent de la museologia espanyola, dedica aquesta edició als museus, l'ètica i la responsabilitat social. Són 10 anys en què la nostra societat ha experimentat canvis i als quals el món dels museus no ha estat aliè.
En el dossier monogràfic, diversos especialistes analitzen els museus i l'ètica des de múltiples enfocaments i perspectives: tot un repte el mostrar, a través d'aquestes pàgines, temes com la legitimació intel·lectual dels museus, el seu paper davant la globalització i la mercantilització de la cultura o la necessària comunicació entre societats i la necessitat d'avançar cap a un museu inclusiu i accessible, el veritable museu de tots. Aquesta necessària accessibilitat queda també palesa en la visió aportada a la secció "Des de l'altre costat".
La secció de "Varia" inclou en aquesta ocasió articles diversos, des d'un estudi dels primers directors generals de Belles Arts, que actualment celebra el seu centenari, fins a una aproximació a estudis de cas com el del Museu del Patrimoni Municipal de Màlaga o el pla museològic de la Sala Història del Museu Nacional de Costa Rica.
museos.es també es fa ressò de les darreres novetats que han esdevingut en el panorama museístic espanyol. Exemple d'això és la reobertura del Museu Arqueològic Nacional o l'exposició organitzada sobre els béns culturals recuperats de la fragata La nostra Senyora de les Mercès.
A la secció de "Evocació del Museu" hem l'oportunitat d'aproximar-nos un veritable referent de la gestió de museus a Espanya: Tomás Llorens.
Tanca la publicació, documents de treball de gran interès com el recentment presentat pla Museus + Socials o el programa de Museus Municipals al Museu Arqueològic d'Alacant, notícies breus sobre congressos i seminaris i recensions bibliogràfiques.

22 de maig del 2015

Conferència de Joaquim Albareda a Vilafranca

La secció d'Història de l'Institut d'Estudis Penedesencs, conjuntament amb l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (ACAP), organitza la conferència "1714. Raons de la resistència i debat historiogràfic" a càrrec de Joaquim Albareda, catedràtic d'història moderna de la Universitat Pompeu Fabra. Serà el proper dijous 28 de maig, a les 19h, a l'Arxiu Comarcal (Av. Europa núm. 6, Vilafranca)
Obert a tothom!

20 de maig del 2015

El Rijksmuseum d’Amsterdam, Holanda ha resultat el guanyador de la present edició. Vinseum estava nominat

Dijous 14 i divendres 15 de maig, a la Mitchell Library de Glasgow es van dur a terme les presentacions públiques davant del jurat per part de tots els museus nominats.
En el cas de de VINSEUM, la presentació va tenir lloc dimecres 14 a mig matí. El director tècnic de VINSEUM, Sr. Xavier Fornos va ser l’encarregat de defensar el projecte del museu i de respondre a les diferents preguntes del jurat. La nominació al EMYA 2015 ha estat per a VINSEUM una molt bona ocasió per donar a conèixer el seu projecte més enllà del territori espanyol i per difondre les cultures del vi a Catalunya a nivell europeu. També ha estat una oportunitat per establir contactes amb grans professionals dels museus.
Predominaven els museus de ciència i també els memorials de guerra. S’han vist contrastos degut a les diferències d’escales, des dels 375 milions d’€ de la reforma del Rijksmuseum al Faust Vrančić Memorial Centre, un centre d’interpretació d’un inventor del renaixement d’una illa croata amb només dues persones en plantilla.
També s’han pogut veure grans arquitectes i grans dissenys en projectes de països nòrdics i anglosaxons. I s’han conegut projectes socials de museus que treballen amb les comunitats. Com a punt en comú es pot destacar que entre tanta diversitat els museus reivindiquen el seu paper clau en el desenvolupament econòmic i en el sentiment de pertinença de la comunitat que els acull.
Predominaven els museus de ciència i també els memorials de guerra. S’han vist contrastos degut a les diferències d’escales, des dels 375 milions d’€ de la reforma del Rijksmuseum al Faust Vrančić Memorial Centre, un centre d’interpretació d’un inventor del renaixement d’una illa croata amb només dues persones en plantilla.
També s’han pogut veure grans arquitectes i grans dissenys en projectes de països nòrdics i anglosaxons. I s’han conegut projectes socials de museus que treballen amb les comunitats. Com a punt en comú es pot destacar que entre tanta diversitat els museus reivindiquen el seu paper clau en el desenvolupament econòmic i en el sentiment de pertinença de la comunitat que els acull.
El jurat va visitar el museu durant el mes de juliol de 2014 per fer una visita guiada privada i poder valorar de primera mà la proposta de VINSEUM.

26 d’abril del 2015

Creu de Sant Jordi per a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació

La Facultat de Biblioteconomia i Documentació ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi, un dels màxims reconeixements que atorga la Generalitat de Catalunya, per la continuïtat d’uns estudis ben implicats en la transformació d’una professió que ha sabut adaptar-se a les necessitats de la societat. L’aprenentatge de nous sistemes d’informació i de documentació contribueix a fer més eficaç aquest impuls.
El guardó arriba l’Any de les Biblioteques, en el marc del centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya i de l’Escola Superior de Bibliotecàries, de la qual la Facultat és hereva. El degà, Ernest Abadal, ha subratllat que «la història de la Facultat està vinculada al servei de la difusió cultural i l'accés a la informació, al servei d'una política cultural avançada al seu temps i al servei d'un país i dels seus ciutadans. Per altra banda, ha sabut adaptar el seu coneixement als canvis tecnològics i socials que s'han produït en aquests cent anys». Abadal assegura que «el premi és un reconeixement a aquestes qualitats i ens arriba en uns moments difícils en que ens està costant visibilitzar l'interès dels nostres estudis entre els alumnes de batxillerat» i té l’esperança que aquest reconeixement els ajudi a ser més visibles en tant que estudis universitaris i com a professió.
Enguany, la Creu de Sant Jordi, que es va crear el 1981, ha estat concedida a vint-i-set persones i catorze entitats més que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.

Nota de premsa de la Universitat de Barcelona