De l'article "Arqueologia i vi negre" de Josep Maria de Segarra

L'escriptor Josep Maria de Segarra va publicar un article a la revista Mirador, a l'any 1929, en que parlava de Vilafranca. Aquest és un dels fragments descriptius de la ciutat:

"L'altra nit era a Vilafranca. Aquesta població té un dels noms que omplen més la boca i el cor. Quan un pronuncia el mot "Vilafranca" pensa fatalment en una llenca de terra grassa i compacta, tota florida de pedres ràncies amb mitres de bisbe i amb bótes de vi. [...] Penseu amb el bisbe Torras i Bages, fill de Vilafranca com Sant Ramon, amb aquella cara immensa de pagès de tragèdia, amb unes celles i un nas i una boca que es barallaven per veure quin d'aquestres tres elements del rostre humà donava el do de pit de l'exuberància. Penseu amb el bisbe Morgades, polit, sense un gra de pols a la sotana, fred, reverenciós i arqueològic. Penseu amb altres homes més bisbes que bisbes, com aquell monstruós Milà i Fontanals, que li deien la "balena literària" i anava per casa seva amb una camisa de color menta, uns elàstics impossibles i unes calces descordades; que estava voltat de puces i de llibres antics i posava com a senyal del punt de lectura el primer que li venia a la mà, i tant podia ésser una estampeta de Sant Magí, com una arengada autèntica [...]".

L'exposició sobre els 50 anys de CCOO es pot veure al Museu d'Història de Catalunya

L’exposició, que ha estat preparada per fer-la coincidir amb el actes de celebració del 50è aniversari de la fundació de Comissions Obreres de Catalunya, recull el paper que ha tingut aquest sindicat en la millora de les condicions de treball i de vida de la classe treballadora i l’aportació a la construcció de Catalunya al llarg de la seva història, des de la seva fundació el 20 de novembre de 1964.  

L’exposició s’articula en tres àmbits. El primer fa referència al desafiament obrer a la dictadura franquista i recull les lluites per les llibertats que van des de 1964 a 1976. El segon àmbit fa referència a la construcció del sindicat i als esforços per a la consolidació de la democràcia i la conquesta de l’estat del benestar i s’inscriu en els anys que van de 1977 al 2007. El tercer àmbit correspon al sindicalisme de les diversitats dintre d’un món globalitzat  i recull el període que va dels anys 2008 a l’actualitat.

La  mostra es podrà visitar gratuïtament al Museu d’Història de Catalunya fins el 20 de febrer de 2015.

Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya

Ingressa a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès un conjunt de fotografies de l’empresa productora de cava Codorniu

El 27 d’octubre de 2014 es va signar un contracte entrela Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès i Codorniu S.A. pel qual aquesta empresa productora de cava cedeix en comodat  un conjunt de fotografies del seu fons a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, per tal que aquesta entitat en tingui cura de la seva preservació, consulta, accés i difusió.

El fons consta de set-centes plaques de vidre, acetats i nitrats produïts i/o aplegats en el transcurs de l’activitat de l’empresa Codorniu des de finals del segle XIX a principis del segle XX. Es tracta d’un fons fotogràfic de gran rellevància atès que s’hi pot documentar en imatges l’evolució de la vitivinicultura penedesenca i, especialment, la de la zona de Sant Sadurní d’Anoia, així com de la finca Raïmat, en terres lleidatanes. És una expressió gràfica de l’evolució de la vitivinicultura al Penedès des del moment en què s’inicia la replantació de vinyes després de la fil·loxera. També permet documentar l’evolució tecnològica de la indústria de l’elaboració del vi i el cava que es va iniciar precisament en aquesta casa.

Gràcies a la cessió d’aquest fons per part de l’empresa Codorniu, l’Arxiu Comarcal custodiarà aquestes fotografies, durà a terme les tasques de restauració, consolidació, conservació, digitalització i descripció a la base de dades, i finalment ho posarà a disposició dels investigadors i usuaris mitjançant la consulta dels documents digitalitzats a les instal·lacions de l’Arxiu, o a la pàgina web mitjançant l’aplicatiu ”Arxius en Línia”. Per la utilització i reproducció de les imatges per finalitats culturals o d’investigació, sense ànim de lucre, la reproducció s’haurà de sol·licitar a l’Arxiu Comarcal. Pels casos de l’ús de les imatges per un ús lucratiu, es requerirà prèviament una autorització per part de Codorniu S.A. i la sol·licitud corresponent a l’Arxiu Comarcal.

Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya

Publicades les actes del III Col·loqui Internacional Memorial Democràtic

El Memorial Democràtic ha publicat el quart volum de la col·lecció Documents. Es tracta de ‘Catalunya en transició. Del passat al present. III Col·loqui internacional Memorial Democràtic’.

Els dies 13, 14 i 15 de novembre de 2013 va tenir lloc el III Col·loqui Internacional Memorial Democràtic. Les ponències que conté aquest volum són les dels experts que hi van participar. El llibre s’adreça a aquells qui volen conèixer en profunditat els orígens del sistema constitucional de l'Estat i l'encaix de les contínues demandes de justícia i restitució de la memòria històrica de Catalunya.

Els lectors hi trobaran el testimoni d'alguns protagonistes de la lluita antifranquista i la mirada personal de protagonistes polítics d'aquell moment històric, així com una anàlisi de la Transició espanyola en clau internacional. S'hi afegeix l'anàlisi acadèmica, de la mà d'historiadors, filòsofs i politòlegs. Els autors són Álvaro Soto, Francesc Torralba, Antoni Segura, Jordi Maluquer, Xavier Casals, Cesáreo Rodríguez, Josefina Cuesta i Jordi Pigem.

Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya

Keep calm... trobats a internet! (4)

Refranys de la vinya i el vi al desembre

• A l'hivern, el millor amic és la carbassa del vi
• Desembre never ompli botes i graner
• El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa mal
• Nadal en dimarts, pa i vi de totes parts
• Els Innocents no tenen dents, no tenen pa per a menjar, no tenen vi per a dormir
• Torrons alacantins, volen vins
• Menjar raïms per cap d'any porta diners per a tot l'any

La UB va acollir les jornades de commemoració del 40è aniversari de la Unió Militar Democràtica

La Facultat de Geografia i Història de la UB va acollir el 2 i 3 de desembre els actes de commemoració del 40è aniversari de la fundació a Barcelona de la Unió Militar Democràtica (UMD), una organització militar clandestina creada al final del franquisme amb l’objectiu de democratitzar les Forces Armades i oposar-se a la dictadura. El Fòrum Milícia i Democràcia (FMD) i la Facultat, promotors de l’acte, han optat per organitzar unes jornades de tipus acadèmic, «d’acord amb la formació universitària dels militars que van fundar la UMD», segons els organitzadors. En l’acte d’inauguració, presidit pel rector de la UB, Dídac Ramírez, van intervenir l’acadèmic, ambaixador i polític Raúl Morodo i l’excap de l’Estat Major de la Defensa (JEMAD), el general José Julio Rodríguez, a més del degà de Geografia i Història, Xavier Roigé, i el president de l’FMD, Luis Otero. Entre els trenta-cinc participants de les jornades hi havia figures notables, com ara el magistrat José Antonio Martín Pallín, el diputat de les Corts Constituents Carlos Sanjuán, i els professors Andreu Mayayo i Josep Sánchez Cervelló. La conferència inaugural va ser impartida pel catedràtic Ángel Viñas. 

Entre els punts de l’ideari de la UMD figuraven la redacció d’una constitució homologable a la de la resta de països occidentals europeus i el restabliment de les llibertats democràtiques i dels drets humans. Els comandaments franquistes van actuar quan van tenir coneixement de l’existència d’aquesta organització, i l’estiu del 1975 van detenir-ne alguns dels dirigents. Els van sentenciar a diversos anys de presó i pèrdua de carrera, de manera que van ser empresonats i exclosos del Reial decret llei sobre amnistia del 1976, així com de la Llei d’amnistia del 1977, aplicada fins i tot a delictes de sang. El 4 d’abril del 2009, el Congrés dels Diputats va aprovar una proposició no de llei en la qual es reconeixia la tasca que la UMD havia exercit durant la transició per afavorir l’arribada de les llibertats a Espanya, i instava el Govern a un reconeixement institucional. El 16 de febrer del 2010, el Ministeri de Defensa lliurava la Creu del Mèrit Militar i la del Mèrit Aeronàutic a catorze antics membres de la Unió Militar Democràtica per «la valentia» que van demostrar en col·laborar «decididament» en el camí cap a la democràcia.

Durant les jornades a Barcelona, es van reunir tant acadèmics com militars que van ser antics membres de la UMD. En la trobada s’homenatjà especialment la figura del professor de la UB, i membre de la UMD, Gabriel Cardona, així com la del fundador i líder de l’organització Juli Busquets, comandant d’Enginyers de l’Estat Major, diputat del PSC i catedràtic de la UAB. A la trobada també hi assistiren ponents internacionals, com la política i acadèmica alemanya Veronika Isenberg, que parlà de la transició espanyola des de la perspectiva alemanya, i l’almirall portuguès Manuel Martins Guerreiro, membre del Consell de la Revolució dels Clavells. 

Pel que fa al documental UMD. Romper el silencio, de Plano Katharsis Producciones, conté entrevistes amb diversos polítics i militars que van ser testimonis de la transició espanyola, com ara Santiago Carrillo, Fernando Álvarez de Miranda o Mário Soares, entre d’altres. 

Amb aquestes jornades es clausura a Barcelona la commemoració de l’aniversari de la UMD, per al qual s’han organitzat altres actes a Sevilla i Madrid.