dissabte, 6 de desembre de 2014

La UB va acollir les jornades de commemoració del 40è aniversari de la Unió Militar Democràtica

La Facultat de Geografia i Història de la UB va acollir el 2 i 3 de desembre els actes de commemoració del 40è aniversari de la fundació a Barcelona de la Unió Militar Democràtica (UMD), una organització militar clandestina creada al final del franquisme amb l’objectiu de democratitzar les Forces Armades i oposar-se a la dictadura. El Fòrum Milícia i Democràcia (FMD) i la Facultat, promotors de l’acte, han optat per organitzar unes jornades de tipus acadèmic, «d’acord amb la formació universitària dels militars que van fundar la UMD», segons els organitzadors. En l’acte d’inauguració, presidit pel rector de la UB, Dídac Ramírez, van intervenir l’acadèmic, ambaixador i polític Raúl Morodo i l’excap de l’Estat Major de la Defensa (JEMAD), el general José Julio Rodríguez, a més del degà de Geografia i Història, Xavier Roigé, i el president de l’FMD, Luis Otero. Entre els trenta-cinc participants de les jornades hi havia figures notables, com ara el magistrat José Antonio Martín Pallín, el diputat de les Corts Constituents Carlos Sanjuán, i els professors Andreu Mayayo i Josep Sánchez Cervelló. La conferència inaugural va ser impartida pel catedràtic Ángel Viñas. 
Entre els punts de l’ideari de la UMD figuraven la redacció d’una constitució homologable a la de la resta de països occidentals europeus i el restabliment de les llibertats democràtiques i dels drets humans. Els comandaments franquistes van actuar quan van tenir coneixement de l’existència d’aquesta organització, i l’estiu del 1975 van detenir-ne alguns dels dirigents. Els van sentenciar a diversos anys de presó i pèrdua de carrera, de manera que van ser empresonats i exclosos del Reial decret llei sobre amnistia del 1976, així com de la Llei d’amnistia del 1977, aplicada fins i tot a delictes de sang. El 4 d’abril del 2009, el Congrés dels Diputats va aprovar una proposició no de llei en la qual es reconeixia la tasca que la UMD havia exercit durant la transició per afavorir l’arribada de les llibertats a Espanya, i instava el Govern a un reconeixement institucional. El 16 de febrer del 2010, el Ministeri de Defensa lliurava la Creu del Mèrit Militar i la del Mèrit Aeronàutic a catorze antics membres de la Unió Militar Democràtica per «la valentia» que van demostrar en col·laborar «decididament» en el camí cap a la democràcia.
Durant les jornades a Barcelona, es van reunir tant acadèmics com militars que van ser antics membres de la UMD. En la trobada s’homenatjà especialment la figura del professor de la UB, i membre de la UMD, Gabriel Cardona, així com la del fundador i líder de l’organització Juli Busquets, comandant d’Enginyers de l’Estat Major, diputat del PSC i catedràtic de la UAB. A la trobada també hi assistiren ponents internacionals, com la política i acadèmica alemanya Veronika Isenberg, que parlà de la transició espanyola des de la perspectiva alemanya, i l’almirall portuguès Manuel Martins Guerreiro, membre del Consell de la Revolució dels Clavells. 
Pel que fa al documental UMD. Romper el silencio, de Plano Katharsis Producciones, conté entrevistes amb diversos polítics i militars que van ser testimonis de la transició espanyola, com ara Santiago Carrillo, Fernando Álvarez de Miranda o Mário Soares, entre d’altres. 
Amb aquestes jornades es clausura a Barcelona la commemoració de l’aniversari de la UMD, per al qual s’han organitzat altres actes a Sevilla i Madrid.