L'escriptor Josep Maria de Segarra va publicar un article a la revista Mirador, a l'any 1929, en que parlava de Vilafranca. Aquest és un dels fragments descriptius de la ciutat:
"L'altra nit era a Vilafranca. Aquesta població té un dels noms que omplen més la boca i el cor. Quan un pronuncia el mot "Vilafranca" pensa fatalment en una llenca de terra grassa i compacta, tota florida de pedres ràncies amb mitres de bisbe i amb bótes de vi. [...] Penseu amb el bisbe Torras i Bages, fill de Vilafranca com Sant Ramon, amb aquella cara immensa de pagès de tragèdia, amb unes celles i un nas i una boca que es barallaven per veure quin d'aquestres tres elements del rostre humà donava el do de pit de l'exuberància. Penseu amb el bisbe Morgades, polit, sense un gra de pols a la sotana, fred, reverenciós i arqueològic. Penseu amb altres homes més bisbes que bisbes, com aquell monstruós Milà i Fontanals, que li deien la "balena literària" i anava per casa seva amb una camisa de color menta, uns elàstics impossibles i unes calces descordades; que estava voltat de puces i de llibres antics i posava com a senyal del punt de lectura el primer que li venia a la mà, i tant podia ésser una estampeta de Sant Magí, com una arengada autèntica [...]".